El secret de la felicitat no hauria de ser mai la resignació.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues, 2014
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris felicitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris felicitat. Mostrar tots els missatges
03 d’octubre 2015
14 de febrer 2015
La felicitat
Sí, la felicitat, ja ho veus: el meu invent.
Té unes plomes que són d'un tros d'ala eixalada,
i una remota llum: el cop de la mirada
conquistadora d'un infant, i el pèl lluent,
com el d'un cavallet de coa pentinada,
i aquella tebior del plomissó calent,
i la son que amuntega somnis de l'aiguardent,
i fins i tot la sang rebel d'una forçada.
Ah, la felicitat! Creix, si vols, una mica
cada dia i a poc a poc, fins a sobtar
les deus de l'esperit i la carn que s'esmica;
arriba dret al cor, entra i ja reposa:
s'agita, convulsiva, ben igual que una rosa
que es volgués, aviat i de pressa, esfullar.
5.6.61
Jaume Vidal i Alcover. Antologia poètica. 1991
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cor,
créixer,
felicitat,
infants,
invents,
llum,
mirades,
persones,
plomes,
reposar,
roses,
tebior.amuntegar,
Vidal Alcover [Jaume 1923-1991]
06 de febrer 2015
Colliràs la rosa
M'han sobtat una i altra vegada
el vendaval rondant els meus murs
o el ventijol i la fresca brisa
amanyagant l'herba dels marjals.
He sentit la maltempsada dura
abatent-se al pas dels meus instants
o l'auroral i clara naixença
d'una inèdita felicitat.
Com són indefinibles vent o aura
i dissort o ventura clement,
així ho són els minuts i els dies
d'aquest temps que ens fuig i esquiva els senys.
Concepte i símbol, la consciència
el capta en la devastada carn,
en l'enyor de les hores esplèndides,
en l'extrema fuita del plaer.
Colliràs la rosa ans no s'esfulli
i mentre l'aire al parat matí
magnifica el seu perfum escàpol
i el moment present en plenitud.
Josep Romeu i Figueras. Temps. 1995
Etiquetes de comentaris:
collir,
conceptes,
consciència,
dies,
felicitat,
instants,
noblesa,
perfum,
plaers,
plenitud,
poesia perfumada,
Romeu i Figueras [Josep 1917-2004],
roses,
símbols,
temps,
vent,
ventura
05 de gener 2015
Sonet XV
Avui estic contenta i no sabria
el perquè d'aquest goig que em fa cantar;
potser el mateix que em dona l'alegria
m'ha de dur la tristesa de demà.
És absurd ser feliç quan es congria
incert aquell destí que volem clar
i també d'enfonsar-se en l'apatia
quan hi ha tant per a veure i estimar.
Tal vegada només cal dir bon dia
al nou matí que ens ve a llepar la mà
i acceptar tot allò que ens donaria
i oblidar tot allò que ens vol negar;
que és el fet de sentir-se viu i lliure
el caliu que ens ensenya de somriure.
Carme Guasch. Poesia completa. 2005
Etiquetes de comentaris:
acceptar,
actituds,
alegria,
caliu,
cantar,
Carner [Josep 1884-1970],
ensenyar,
estimar,
felicitat,
goig,
Guasch [Carme 1928-1998],
joia de viure,
lliure,
persones,
somriures,
veure
31 d’octubre 2014
Límits
Podem aprendre'n tant, de l'instint dels infants,
de com reaccionen enduts pel no saber
que són feliços sempre. Deixa'm dir-te que em sembla
impossible de fer un poema que digui
la cara d'aquest nen que veig-
Jaume Bosquet. L'Altre, 2004
de com reaccionen enduts pel no saber
que són feliços sempre. Deixa'm dir-te que em sembla
impossible de fer un poema que digui
la cara d'aquest nen que veig-
Jaume Bosquet. L'Altre, 2004
Etiquetes de comentaris:
aprendre,
Bosquet [Jaume 1956-],
felicitat,
infantesa,
infants,
límits,
poesia breu,
poesia sublim
12 de setembre 2014
La felicitat
Etiquetes de comentaris:
desigs,
felicitat,
Granell [Marc 1953-],
instants,
poesia breu,
poesia sobre la felicitat,
puresa,
recordar
18 de juliol 2014
Matí feliç
Per la Dolors Folch, a la manera de Lu Yu
M'aixeco tard, esmorzo
fruita i torrades i cafè,
mantega i melmelada.
Vaig al mercat, compro tomates,
mongetes tendres i un cap-roig.
Torno a casa i ho endreço.
Ara soc vora mar, al xiringuito.
Mentre em bec una canya
de cervesa glaçada, contemplo
com van d'aquí d'allà,
sobre l'aigua de líquid lapislàtzuli,
les veles ocioses.
I escric.
Narcís Comadira. Lent. 2012
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Comadira [Narcís 1942-],
contemplar,
escriure,
esmorzar,
felicitat,
Folch [M. Dolors],
fruita,
mar,
matins,
mercat,
persones,
veles
09 de juliol 2014
Arribades
Quan arriben les alegries,
Cal donar-ls la mà,
les dues mans,
i una gran encaixada.
Omplir l'aire
de la substància,
del joc feliç del moment.
De la circumstància,
d'un moment irrepetible,
i de sentir-se feliç.
Fragment
Mª Josepa Ribera Vallès. En cru (1990-1996). 1999
Cal donar-ls la mà,
les dues mans,
i una gran encaixada.
Omplir l'aire
de la substància,
del joc feliç del moment.
De la circumstància,
d'un moment irrepetible,
i de sentir-se feliç.
Fragment
Mª Josepa Ribera Vallès. En cru (1990-1996). 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aire,
alegria,
arribades,
encaixades,
felicitat,
mans,
moments,
persones,
Ribera Vallès [Ma. Josepa],
sentir
31 de desembre 2013
Hora tranquil·la (4 i últim)
Per què no fora eterna l'hora
que ens porta el bé
tan a la vora?
Si l'ombra sola d'un neguit
pot fer malbé tanta ventura
tinguem-ne cura,
agombolem-la bé;
que el seu record sigui una força
que cada dia ens mogui el braç
i ens aclareixi tota via
i ens acompassi el pas.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
que ens porta el bé
tan a la vora?
Si l'ombra sola d'un neguit
pot fer malbé tanta ventura
tinguem-ne cura,
agombolem-la bé;
que el seu record sigui una força
que cada dia ens mogui el braç
i ens aclareixi tota via
i ens acompassi el pas.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
acompassar,
actituds,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
camins,
felicitat,
força,
pau,
persones,
tenir cura
22 de desembre 2013
Un hivern plàcid
Apama el temps, les hores; mira com un tardà
vol de grives escurça encara més la tarda
i t'encomana el fred que deu fer al defora.
Ara, si et sembla, pots resseguir els meandres
que feia el riu abans que les darreres pluges
n'alteressin el curs. Ja res no tornarà
ser tal com tu ho recordes, ni el gust de les paraules
tindrà aquell punt en què l'agredolç del misteri
t'incitava a combatre'n els límits més estrictes.
T'espera un llarg hivern de renúncies pactades
amb tu mateix, per fer més netament tangible
la clara solitud que et gronxola com una
música molt suau, nostàlgica i amiga.
Benigna, la tristor no t'abalteix;
pots, doncs, considerar-te discretament feliç,
discretament perdut entre la gent que et volta.
No et queixis gens; espera només que els déus, prudents
i generosos, dictin les seves lleis i acull-les,
generós tu també, amb una gran tendresa.
Miquel Martí i Pol. Nova antologia poètica. 2005
Edició: Pere Farrés
vol de grives escurça encara més la tarda
i t'encomana el fred que deu fer al defora.
Ara, si et sembla, pots resseguir els meandres
que feia el riu abans que les darreres pluges
n'alteressin el curs. Ja res no tornarà
ser tal com tu ho recordes, ni el gust de les paraules
tindrà aquell punt en què l'agredolç del misteri
t'incitava a combatre'n els límits més estrictes.
T'espera un llarg hivern de renúncies pactades
amb tu mateix, per fer més netament tangible
la clara solitud que et gronxola com una
música molt suau, nostàlgica i amiga.
Benigna, la tristor no t'abalteix;
pots, doncs, considerar-te discretament feliç,
discretament perdut entre la gent que et volta.
No et queixis gens; espera només que els déus, prudents
i generosos, dictin les seves lleis i acull-les,
generós tu també, amb una gran tendresa.
Miquel Martí i Pol. Nova antologia poètica. 2005
Edició: Pere Farrés
14 de desembre 2013
Gaudir de les petites coses
Encara que ens importin molt els grans ideals,
els projectes a llarg termini..., aquests només causen
alegria quan s'aconsegueixen, si s'aconsegueixen.
Per això, cal que parcel·lem els plans ambiciosos
en esglaons assequibles tant pel que fa a les
possibilitats com al temps. D'aquesta manera,
la felicitat i l'alegria seran sempre presents en
les nostres vides.
(Fragment)
Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alegria,
biblioteques,
felicitat,
fills,
gaudir,
Luz González [Inés],
persones,
Pujol i Pons [Esteve],
temps,
valors
22 de juny 2013
Visquem feliços, doncs, mentre és possible,
Visquem feliços, doncs, mentre és possible,
la passió que compartim: prou llarg
no ho és mai cap amor, per temps que tingui.
(Fragment)
Properci, dins,
Jordi Cornudella. Les bones companyies : poetes i poemes, 2010
|
Etiquetes de comentaris:
Cornudella [Jordi],
estimar,
felicitat,
persones,
Properci [ca. 57-ca. 15 aC],
temps,
viure
19 de maig 2013
Equilibri
Rondinar sempre sempre
perquè no ets on ets
si el que no tens no ho tens
si no entens el que dius
i el que dius no s'entén
no callar i rondinar
encara més i sempre
No voler no saber
no poder no voler
mirar-se endins i veure
l'arrel del malestar
admetre que és de dins
que surt de dins i sense
excuses ni pretextos
ni culpables enllà
del fons de tot de dins
on l'equilibri fràgil
no vols no saps no pots
encara retrobar.
Oriol Izquierdo. Moments feliços. 2008
perquè no ets on ets
si el que no tens no ho tens
si no entens el que dius
i el que dius no s'entén
no callar i rondinar
encara més i sempre
No voler no saber
no poder no voler
mirar-se endins i veure
l'arrel del malestar
admetre que és de dins
que surt de dins i sense
excuses ni pretextos
ni culpables enllà
del fons de tot de dins
on l'equilibri fràgil
no vols no saps no pots
encara retrobar.
Oriol Izquierdo. Moments feliços. 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
admetre,
entendre,
equilibris,
felicitat,
Izquierdo [Oriol 1963-],
moments,
persones,
retrobament,
retrobar,
rondinar,
saber,
sempre
18 de maig 2013
Desig
Aprendre a delectar-se en l'escàs marge
de temps com si fos tot el temps del món.
No córrer mai. No tenir mai cap pressa.
Trobar el desig precís, l'acte precís,
el gest exacte per al minut breu
que resta abans de dir adeu. No dir
adeu. Saber no anar-se'n mai. I ser-hi
per sempre.
Oriol Izquierdo. Moments feliços. 2008
de temps com si fos tot el temps del món.
No córrer mai. No tenir mai cap pressa.
Trobar el desig precís, l'acte precís,
el gest exacte per al minut breu
que resta abans de dir adeu. No dir
adeu. Saber no anar-se'n mai. I ser-hi
per sempre.
Oriol Izquierdo. Moments feliços. 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
adeu,
aprendre,
córrer,
desigs,
felicitat,
Izquierdo [Oriol 1963-],
minuts,
persones,
poesia breu,
saber,
temps
23 de febrer 2013
S'obren les portes de la felicitat
els núvols han baixat i el vaixell blanc navega a soles cap a una mar el cel avui és mésdesconeguda i la lluna ens esperaple d'estels et vull, Naturasomrient perquè en sent plena del teu cant plena de la teua dansadolç i blau plena de la teua llummàgica i misteriosa que a vegades ens cega i a vegades ens ompli de pau. Susi Fernàndez i Sempere, dins, Entranyes per a l'augur, 1980 |
Etiquetes de comentaris:
Baix Vinalopó,
Barcelona,
blau,
cel,
estels,
felicitat,
Fernàndez i Sempere [Susi],
llum,
lluna,
màgia,
mar,
natura,
pau,
poesia marítima,
somriure
03 de febrer 2013
Ritual del fred
A cinc pams del trespol, escoltar l'oracle modest que
dictamina amb gravetat dos quarts de set en un angle de
la sala, mentre el pare s'enfila a cobrir el finestró,
usualment mal ajustat; moure tot just el canell per regalar
amb reflexos argentats les parets que un sol emmandrit
ha anat abandonant a mitja tarda; encomanar-se les rialles
de la cuina que comença a espargir els indicis del brou;
arraulit, fer d'una flassada el niu de la puput, d'una estufa
el centre del sistema solar, i d'un baldó la frontera amb el
món. La felicitat, si és, ha de ser això.
Miquel-Lluís Muntané. Hores tangents. 2012
dictamina amb gravetat dos quarts de set en un angle de
la sala, mentre el pare s'enfila a cobrir el finestró,
usualment mal ajustat; moure tot just el canell per regalar
amb reflexos argentats les parets que un sol emmandrit
ha anat abandonant a mitja tarda; encomanar-se les rialles
de la cuina que comença a espargir els indicis del brou;
arraulit, fer d'una flassada el niu de la puput, d'una estufa
el centre del sistema solar, i d'un baldó la frontera amb el
món. La felicitat, si és, ha de ser això.
Miquel-Lluís Muntané. Hores tangents. 2012
13 de gener 2013
La felicitat
Costa reconéixer-la: no té forma,
però si apareix, ho dilata tot!
Gràcia Jiménez. Quadern del vent. 2006
|
Etiquetes de comentaris:
biblioteques,
felicitat,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Jiménez [Gràcia],
llibres,
música,
poesia,
Premi de Poesia Gata de Gorgos 2005,
revistes,
vent
30 de setembre 2012
Sisena elegia
Figuera: des de quant temps que per a mi té sentit això, que quasi et saltis la florida i que recloguis el teu secret pur, sense vanar-te'n, en el fruit decidit al seu temps! Com la canella de la font, el teu brancam inclinat empeny la saba amunt i avall: ella salta de la son quasi sense desvetllar-se, cau a la felicitat del seu més dolç reeiximent. Mira: com el déu en el cigne. (Fragment) Rainer Maria Rilke. Elegies de Duino, 1995 ; tr. Manuel Balasch |
Etiquetes de comentaris:
brancatges,
dolçor,
felicitat,
figueres,
fonts,
fruits,
reeiximent,
Rilke [Rainer Maria 1875-1926],
saba,
temps
05 de juny 2012
T'he dit que com llavors et respondré
T'he dit que com llavors et respondré
quan em convoquis amb aquest nom meu...
Vana promesa! ¿Soc jo la mateixa,
perplexa i contrariada per la vida?
Ja t'he dit que quan abans em cridaven
deixava les flors i parava els jocs
per córrer a respondre amb aquell somriure
de felicitat que m'acompanyava
quan obeïa. Ara, quan responc,
deixo un greu pensament -la solitud-,
però el meu cor corre cap a tu... ¿saps com?
no cap a un sol bé, sinó al bo i millor!
Posa-hi la mà i veuràs que cap nen
no corre mai tant com la meva sang.
Elizabeth Barrett Browning. Sonets del portuguès. 2006
quan em convoquis amb aquest nom meu...
Vana promesa! ¿Soc jo la mateixa,
perplexa i contrariada per la vida?
Ja t'he dit que quan abans em cridaven
deixava les flors i parava els jocs
per córrer a respondre amb aquell somriure
de felicitat que m'acompanyava
quan obeïa. Ara, quan responc,
deixo un greu pensament -la solitud-,
però el meu cor corre cap a tu... ¿saps com?
no cap a un sol bé, sinó al bo i millor!
Posa-hi la mà i veuràs que cap nen
no corre mai tant com la meva sang.
Elizabeth Barrett Browning. Sonets del portuguès. 2006
Traducció de Dolors Udina
Etiquetes de comentaris:
Browning [Elizabeth Barrett 1806-1861],
cor,
felicitat,
flors,
mel,
pensaments,
perplexitats,
respondre,
sang,
solitud,
somriure,
ulls,
vida
31 de maig 2012
Mare i infant
Per a Manolo, sobre una escultura seva
Com, entre dolça i dolça cara,
dos respirs d'argila mortal
mesclen somnis futurs encara
i somnis fets ull triomfal!
Mare i infant, infant i mare,
l'un per l'altre és més prop de Déu:
petit deu sense destí encara,
dona que recomença el seu!
El món és just, la nit és clara,
la vida es compta pel teu cant:
si dorm l'infant, no dormis, mare.
Les albes i el saber et prendran
rient; quan dormirà la mare,
dormiràs, ah per sempre!, infant.
(1935) Tres suites
Com, entre dolça i dolça cara,
dos respirs d'argila mortal
mesclen somnis futurs encara
i somnis fets ull triomfal!
Mare i infant, infant i mare,
l'un per l'altre és més prop de Déu:
petit deu sense destí encara,
dona que recomença el seu!
El món és just, la nit és clara,
la vida es compta pel teu cant:
si dorm l'infant, no dormis, mare.
Les albes i el saber et prendran
rient; quan dormirà la mare,
dormiràs, ah per sempre!, infant.
(1935) Tres suites
Una obra d'art ens ha de deixar -si no
procurar- ser-hi feliços davant.
Carles Riba. Súnion : antologia comentada. 1995
Etiquetes de comentaris:
actituds,
albes,
art,
claror,
dormir,
felicitat,
Hugué [Manolo 1872-1945],
infantesa,
mares,
món,
persones,
Riba [Carles 1893-1959],
riure,
saber,
somnis,
vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)