 |
A tu, lli al camp. A tu, estesa
superfície, als ulls en espera.
A tu, imaginació, gelor o foguera,
disseny fidel o llama descenyida.
A tu, línia impensada o concebuda.
A tu, pinzell heroic, roca o cera,
obedient a l'estil o a la manera,
dòcil a la mesura o desmesura.
A tu, forma; color, sonor afany
perquè la vida ja volum parli,
ombra entre llum, llum entre sol, fosca.
A tu, fingida realitat del somni.
A tu, matèria plàstica palpable.
A tu, mà, pintor de la Pintura.
(poesia traduïda per a aquest blog)
Rafael Albertí, dins,
|
 |
No hi ha el més petit dubte, doncs, que tota la poesia de
Jordi de Sant Jordi convergeix devers un mateix programa
ètic: el de l'ideal del cavaller cortesà capaç de practicar
l'amor, la fina amor naturalment, amb tot el que això
implica en l'ordre del perfeccionament moral individual.
Hem parlat més amunt d'una mena molt especial de
prudència literària que era atribuïble a Jordi de
Sant Jordi, allò que se sol entendre per bon gust.
Hi afegim ara la idea trobadoresca de mezura
en l'aplicació poètica: bon gust i mesura són els
trets que defineixen les seves tries estilístiques
i també la selecció dels referents objectius
de les seves imatges.
(Fragment de l'estudi, pàg. 75)
dins, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, 1984)
|
| És una realitat, és viva,
és a la xarxa,
a les aules, al carrer,
és engrescadora,
tolerant, segura,
és cultura i comunicació.
És economia, autoritat,
energia, competència,
tendresa, mesura,
memòria i educació.
És poesia. Teresa Grau Ros |
