I vosaltres que, potser, em llegireu
justifiqueu el clos silenci
del meu present,
i doneu ja esperança
a la meva paraula,
tan vostra com la vida.
Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006
La nina, nina, nineta, té tan blanca la color que quan dorm a dins del bres els llençols són de carbó. A la no, no, no, bon dormissó! La nina, nina, nineta, feta sucre, mel de cel, la prengueren els seus pares de la cua d'un estel. La nina, nina, nineta, feta mel, melicotó, la robaren els seus pares de la neu de l'ametló. A la no, no, no, estrelleta i flor! La nina, nina, nineta, els seus pares l'han trobat feta farineta dolça dins una espiga de blat. La nina, nina, nineta, tota ploma, plomissó, la trobaren els seus pares a la Cala de l'Amor Cèlia Viñas, dins, Antoni Artigues. Poesia. 2000, vol. 1 |
Alguns poemes són a contrallum del desig i en hora blava i grisa, naixen d'un ventre de mar i destí de lluna, són bitàcola d'amor. A les pàgines de pell que encengueren l'alba he deixat callats els mots com peixos que anuncien girafes en la nit. Si et parla la mar a cau de batecs entendràs avui potser la nuesa dels estels que et mosseguen el delit, sentiràs la meua veu de baladre conjurant goles de llop i distància per explicar-te què senten els nàufrags de brúixoles que clissen el teu nom. Maria Soledat González. Mar d'heura, 1995 Il.: Xavier Arenós |