Color de juny

Jo som només un gra perdut dins l'era.
No sé el que vol de mi aquesta blavor
ni el que vol de l'ocell que té el color
verd de la primavera.

I el que vol de l'eruga tot filant
de dintre a fora amb tanta paciència,
sota el sol vigilant,
la callada presó de la innocència.

Entre el somni, la vida va a la mort.
La cigala brusida per l'aire i despresa
d'un clot de terra ignora la tristesa
i no en guarda el record.

A mig camí ve el juny que ens acontenta.
L'hora és perduda al fons d'un mirall platejat.
A mig camí, el perfum de l'espiga roenta,
i nostra sort blanqueja com el blat.


De Cantilena.


Josep Sebastià Pons, dins, Poesia. 1995

El verd s'estimba

                           Costa Nord


El verd s'estimba
al mar des de les penyes.
Torno al meu dia
saciat de bellesa
mentre la boira escampa.



Primavera

Jordi Sala. L'instant obert. 2015

Pròleg: D. Sam Abrams

Quan sigui el meu amor com jo soc ara

Quan sigui el meu amor com jo soc ara,
quan el temps injuriós l'hagi abatut,
li hagi drenat la sang i omplert la cara
d'arrugues, i el matí de joventut

sigui un viatge al fons de l'alta nit,
quan les belleses sobre què ara impera
s'esvaneixin o s'hagin esvanit,
robant-li el seu tresor de primavera,

per a aquests temps, avui em faré fort,
contra l'edat de tall en tall ferida,
perquè no pugui mai segar el record
del bell i dolç amant, només la vida.

La bellesa es veurà en aquest vers negre,
que perviurà, com ell en ell alegre.

──────────────────

LXIII

Against my love shall be as I am now,
With time's injurious hand crushed and o'erworn;
When hours have drained his blood, and filled his brow
With lines and wrinkles; when his youthful morn

Hath travailed on to age's steepy night,
And all those beauties whereof now he's king
Are vanishing, or vanished out of sight,
Stealing away the treasure of his spring;

For such a time do I know fortify
Against confounding age's cruel knife,
That he shall never cut from memory
My sweet love's beauty, though my lover's life.

His beauty shall in these black lines be seen,
And they shall live, and he in them still green.



William Shakespeare. Sonets. 2010 

Traducció: Txema Martínez

Tercera topada

Hi ha la maqueta d'una barca
penjant com una ala ferida.
Una llum d'hivernacle marca
la biblioteca reflectida.

Ahir els cavalls, el ganivet,
els juraments en revoltim...
tot se'm va fer exageradet,
com si parodiéssim un crim...

Sabria... Llàstima, de poc...
Però el confort, de to viril,
m'ha demostrat que un bar no és lloc
per converses d'aquest estil.

Vosté se n'acaba d'anar,
un cigarret, Shakespeare obert...
Els Sonets! El món és tan clar,
amb música d'un març incert!

Tal com el sol de primavera
desfà el brodat de neu pel mig,
així la joventut primera
fuig per les vies del capritx!



Mikhaïl Kuzmín. Un peix esquerda el gel, 2019
Tr.: Arnau Barios
Il.: Lluís Gay

Tècniques de seducció animal

Si jo fos una oreneta de l'illa de Java
dalt del declivi d'una cova
construiria un niu amb la bava
perquè tu hi puguis covar els nostres ous.
Amb les banyes de l'isard
donaria caparrades a tothom, durant hores
per quedar-m'hi sol amb tu, dalt del cim.
Si jo fos l'ocell del paradís
desplegaria les ales, el coll i les plomes
dansant follament al teu davant.
Com una balena d'esquena botria
per ensenyar-te el pit, o bé com un os polar
nu sobre la neu, jugaria amb tu.
Si jo fos un peix llanterna a la foscor
de l'oceà et mossegaria a un costat i després
em convertiria en una bossa viva d'esperma
i quedaríem nosaltres, sempre més.
Com un albatros creuaria milers de milles
de mar fins a assolir una illa deserta.
Cada any, esperant la teva arribada a l'escull.
Com una aranya paó australiana
resseguiria el fil que has teixit amb la teva olor
onsevulga que dugui. Fins i tot a la teva gola,
en cas que la dansa meva no t'afecti.

I tanmateix jo, tan sols un home,
he pintat el dormitori,
he muntat l'armari, he fet dissabte,
he afegit el teu nom a la bústia.
M'he proveït de paper higiènic
per fer-te sentir segura. I resto
a l'espera de la teva arribada, primavera meva.


Inèdit



Paolo Agrati


XXXIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2017
Traducció: Ursula Bedogni

Direcció del Festival: Teresa Colom i Àngels Gregori

La vida al camp

   Feliç qui viu al camp i cull fruites madures
i amb llargues caminades alterna les lectures.

   Feliç qui sent l'olor suau de les garrigues
i tot covant descolga estàtues antigues.

   Feliç qui rega un hort en temps de primavera
i pot llegir un bon llibre davall d'una olivera.

   Feliç qui sap unir l'amor de la natura
al reposat deler humà de la cultura.


                              Perpinyà, 4 de març del 1947




Antoni Rovira i Virgili. La collita darrera : poesia inèdita. 2019

Presentació: María José Figueras Salvat, Josep Poblet i Tous

Edició i introducció: Elena de la Cruz Vergari

Receptes vegetals

Amb les fulles del til·ler
es perfuma el ximpanzé.

Amb fulles de la pomera
ja arriba la primavera.

amb fulles del codonyer
brilla el barret del barber.

Amb les fulletes del pi
es fa l'ombra del camí.

Amb fulles de la perera
el mal fuig del lloc on era!




Antonio Rubio. Versos vegetales. 2001


I traduïda al català per Vanesa Amat, dins,

Quin embolic! poemes, contes i altres textos per llegir rient. 2019

Il·lustracions: Morad Abselam

Densitat atmosfèrica

Densitat atmosfèrica a l'illa de Rügen aquest mes
d'agost fred i plujós, com a l'illa de Formentera aquesta
primavera passada, ventosa i tempestuosa.

Illes perdudes enmig de les vel·leïtats dels vents. Els
vents de què parla Gerhard Meier en els seus llibres.

Si m'alço èpicament en contra dels vents. O me'ls
escolto.

O bé abandonar-se al paisatge. Al paisatge geomètric.
Al paisatge buit de temps:

                           Els penya-segats de creta.

                        Els penyals de pedra calcària.



Jordi Jané-Lligé. Del Jardí Botànic i altres balades, 2011

Aficions

El sol vol pintar,
quan torna a estar actiu.
Mulla el seu pinzell
a dintre del riu.

A la primavera
tot és ple de flors.
I, concentrat, tria
pintures i olors.

Ai, però la paleta
un raig ha bolcat
i entre la pluja
un arc s'ha format!



Poemes de flors i abelles. 2019
Text: Núria Albertí
Il.: Mercè Galí

Matí

Obre els ulls i desplega

la negra pantalla i estén-la del tot

obre bé els ulls fixa-hi els ulls

concentra-t'hi concentra-t'hi ara saps

que la negra pantalla no es desplega

dins el son o dins l'aigua

ni tampoc quan es clouen les parpelles arrugades

i s'enfonsen de biaix com les petxines,

ara saps que la negra pell de tambor
cobreix per complet el teu horitzó
sempre que obris els ulls descansat, així.
De l'equinocci de primavera a l'equinocci de tardor
ací són les aigües que corren ací és el jardí
ací brunzen les abelles per les branques
i repiquen a les orelles d'un nadó
i vet ací el sol! I els ocells del paradís
un sol immens més gran que la llum.



Iorgos Seferis. Diaris de bord. 2019

Tr.: Joan Frederic Calabuig

Les meves, són històries per vendre pels carrers

Les meves, són històries per vendre pels carrers.
(Jo era menut, passava
el del Crimen de Cuenca,
espellifat i picat de verola,
amb l'escreix d'un borni,
i una vara de freixe
per indicar l'horror dels episodis.)
N'hi ha de grogues
com la flor de l'acàcia i els canaris,
de verdes com les fulles del bambú,
de vermelles com postes de sol i tomàquets madurs,
i de blaves també, com els ulls de les noies.
Però no les venc encara,
el temps és inclement,
esperaré una nova primavera,
quan el colom, ai, de la pau
s'aculivi al penell de l'alcaldia
i emmudeixi el galàpet,
quan torni Sant Francesc
i a corre-cuita amaguin capes pluvials i mitres,
i tots mengem al mateix plat
i tots bevem d'una sola aigua.
Qui no entengui
que es tanqui en cambra fosca,
que es pegui fort al pit
i es posi pedres a la boca.
N'hi haurà de tots colors,
per dar i per vendre,
per recordar què fórem
i allò que podem ser.
A cada u seny i bondat
per a triar la seva.


Xavier Benguerel, dins,


Antologia de la poesia social catalana, 1970
Ed.: Àngel Carmona

KHULEIQAT

...
Recordeu i feu recordar al fruit madur
les fulles i la branca,
feu recordar als cards durs
que a la primavera van ser tendres i verds,
i no oblideu que també un puny
fou una vegada una mà oberta i dits.



Iehuda Amikhai. Poemes de cos i d'ànima, 2018
Tr.: Manuel Forcano

S'obre un nou dia

S'obre un nou dia
i m'encén les pupil·les.
Tu, un món animes.




Primavera


Jordi Sala. L'instant obert. 2015

Pròleg: D. Sam Abrams

La meravella d'una llengua

La meravella d'una llengua a cau d'orella
      dictada per uns llavis aurorals;
      la pell eixuta, la gruixuda cella
de l'ull i el cos que s'inclinaven maternals;
      els llavis i la pell i la mirada:
la llengua que ens escriu, l'ull despert que ens vigila
      i el cos, que si ens consola ens aniquila,
més ençà de la mort, més enllà del plaer,
perquè amb la sang primera vivifiquem l'albada
i el vermell de la rel sigui a la fulla verd.
      És només la paraula un homenatge
i és el seu joc només record d'un altre joc?
      Cada imatge recorda una altra imatge,
      recorda cada lloc un altre lloc?
Cada frase s'escriu sobre la frase antiga
      i és sempre l'escriptura palimpsest?
      Les ruïnes que ofega el bosc agrest
em revenen quan vibra la febrada enemiga.
      El llenguatge, matriu i primavera,
      estrafà la florent matriu primera.




Xavier Lloveras. Les illes obstinades, 1987
Premi Carles Riba 1986

País perdut

Ja de la pedra eixuta lluïen els cantells.
El vent aconduïa fistons en l'herba tendra.
Un ametller floria sota d'un núvol cendra.
Pel gris lleuger de l'aire venien nous ocells.
      La primavera feia com jo. Vora el graó
del seu començ, ullpresa i en quietud estranya,
veia unes clapes d'ombra passant per la muntanya,
i, dalt de mar, finestres amb pluges de claror.
      I al davantal cobria la seva nierada,
sense dar pas, poruga que alcessin la volada
el somni, l'esperança, el dol en el desert.
      Homes i déus, joguines del plany i de la dansa,
en començant a viure sospiren de recança:
deixies del no ésser que afrontaran l'incert.



Josep Carner. Poesies escollides. 1979

A cura de Joan Ferraté.

La primavera

Damunt d'un prat verd
mullat de rosada,
he vist una flor,
una flor amagada.

Primavera et dius
ㅡoh, flor benamada!ㅡ
i pel mig dels prats,
tot fresc de rosada,
floreixes, gentil,
amb ta color clara.

Floreixen amb tu
la genciana blava,
gladiols rosats,
flor del vent morada,
i, dalt dels cimals,
roses de muntanya.



Lluïsa Giró (15 anys)


Llibre de les flors. 1936

Trànsit d'hivern

Perquè ens mirem, s'ha fos l'hivern.
Ho diuen els estels que es toquen 
per despertar-nos a la llum.
Ho diu la mar que atreu les aigües
dels nostres cossos, ja presents.
Qui s'ha inventat la primavera
al cor mateix d'aquest hivern?
Quan l'aigua ha estat encesa flama,
boigs pel canvi, hem transitat.
Llavis com ports ens celebraven.

Vicenç Llorca. Places de mans. 1989

Pròleg: Antoni Marí

III Premi Salvador Espriu per a Poetes Joves, 1988

A la Primavera una mica de Follia

A la Primavera una mica de Follia
fins i tot a un Rei li convindria,
però el Clown que l'empari Déu
quan pondera aquest espectacle tremend,
tot aquest Verd Experiment
com si fos el seu!


一一一一一一一一一一一一一


A little Madness in the Spring
Is wholesome even for the King,
But God be with the Clown -
Who ponders this tremendous scene -
This whole Experiment of Green -
As if it were his own!



Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017

Edició i traducció de Marcel Riera

Llarg i prim

El meu país
és llarg i prim
com un vent fi
de primavera.
Quan ix el sol
és una flor,
que, tota d'or,
a espai desperta
entre la mar
de brea i sal
i el camp callat
de mel i ametla.
Quan ve la nit
se'n va a dormir,
tan llarg i prim,
sobre l'arena
daurada i fina,
sota la nívia
llum que li envia
la lluna plena.



Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008

Dibuixos de Manuel Granell

Pas a pas

        Pas a pas...
i amb la rosa vermella a la mà,
        caminem
sota els porxos d'un vell carreró.
        Sol d'abril,
primavera que es va engalanant...
        Xiuxiueig
dels ocells amb ressò de cançons.

        Pas a pas...
arribem a tocar un tros de Cel,
        on l'amor,
com Sant Jordi, ha vençut tots els dracs.
        Nostre escut
té la flama del goig més etern
        i l'or pur
de l'espiga madura del blat.

        Pas a pas...
        Flama i or,
i una rosa vermella en el cor!


Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010

Il·lustracions: Carme Bonafont i Giménez

Pròleg: Josep Colet i Giralt