Tant de bo la incertesa fos tangible,
de color turquesa o de gust agre.
La sabria distingir quan em festeja els somnis.
Tan de bo els anhels fossin acústics,
de melodia suau o de timbals austers.
Em podria tapar les orelles
perquè no em seduïssin amb cada so.
Tan de bo l'amor fos eteri,
invisible o furtiu.
El podria traspassar sense patir-lo,
i evitar el que fa ara, que em trenca el cor.
Montse Assens, dins,
Estels de paper : vint-i-un poetes per al segle XXI : mostra poètica. 2012
a Giovanna R.
I per a cada sentit i per a cada cosa
l'amargor dels dies que no has vist,
el misteri de la cançó antiga,
com el món, el teu perfil perfecte
sobre la perenne i llunyana Amèrica.
Hi ha veus llogades que viuen a les fronteres
i que són herois i es diuen lleis
que ningú no té mai en compte
perquè per estimar no calen lleis,
només somnis. Adeu des de la frontera
adeu des de la frontera.
一一一一一一一一一一一一一一一一
a Giovanna R.
E per ogni senso per ogni cosa
l'amaro dei giorni che non hai veduto
il mistero della canzone vecchia
quanto il mondo il tuo diritto profilo
sulla perenne America lontana
ci sono voci fitte che abitano nelle frontiere
e che sono eroi si chiamano leggi
di cui nessuno tiene mai conto
perché per amare non ci vogliono leggi
ma solo sogni. Addio dalla frontiera.
addio dalla frontiera.
Alda Merini. Clínica de l'abandó. 2016
El meu silenci vessa des d'endins.
Guaita: t'ofreno un lliri en temps de calma.
S'enfila, clama el cel, i així la imatge
es vincla en flaire encesa. Si t'ullprèn,
el doll se't farà càntic. Dic mots rars
i esquerps: no t'espantessis. Raigs i fonts.
Et parlo amb els vells somnis d'Hildegarda.
Lluís Calvo. Fulgor. 2021
Epíleg: Núria Armengol
Com que soc de ciutat,
no sé, i em sap greu, com es diuen els arbres:
només les xicrandes m'han dit el seu nom
i sí, me les crec, perquè són tan boniques
que no, no m'importa que em prenguin el pèl.
Un lila tan bàrbar i tan fervorós
em sona d'un lloc o d'un somni, d'un quadre,
no sé ni com dir-ho... Potser
et sents ben així quan la veu que estimaves
ーd'algú que no hi ésー es trasllada, de sobte,
als llavis d'un altre, i et crema la boca
quan vols contestar-li, sabent que t'enganya,
sabent que t'enganyes, i et fa sentir viu.
Xènia Dyakonova. Dos viatges. 2020
Epíleg: Pere Gimferrer
Escala de la llum enlaire,
enfiles un a un tots els estels,
la dansa dels absents,
nàufrags de rostres,
reescric amb tu les lletres
des d'on reprendre el somni.
Carles Duarte i Montserrat, dins,
El paraigua de Joan Brossa. 2020
Edició: Josep Gerona
El cel més blau és el més buit.
Com una processó de núvols
s'allunyen les veus de la llar,
se'n van les veus de la campana.
Com un totpoderós riu, llisquen
els somnis cap a un llac extens
i clar.
Una fonda despossessió
de somriure t'omple
amb amor les mans.
Josep Anton Soldevila. Les aus de maig, 1995
Després d'una dura
disputa entre ells
la va convèncer
perquè fos més breu,
més acabada.
Que anul·lés
les digressions dels somnis,
que els controlés
la voluntat.
La va convèncer.
El temps.
Kikí Dimulà. Us he deixat un missatge. 2020
Traducció i pròleg de Quim Gestí. Edició bilingüe.
...
I així
una altra vegada algun altre dia
vinc
al teu nom
que et vaig donar
en el teu viatge
Tu escoltes
amb paciència
i després t'esborres
Com el somni que s'ha obert de l'ull
Els hem trobat ー
els verbs-
I només
n'hem conegut un
Tu tries
per mi
per a la contemplació
només un sol verb
Contínuament també te m'apareixes
a l'altra banda del mar
De la teva boca
olor desperta de la nit
arriba de l'horitzó
Els estels
segueixen caient
dels ulls dels avantpassats
I
en les línies
moltes altres formes de l'ànima
solen esborrar-se
Tu
tries
per a la teva meditació
tan sols un verb
Fragment final
Teji Grover, dins
Com espigues de blat amb vents de l'est : cinc poetes indis actuals. 2011
Selecció: Sameer Rawal
Traduccions: Sameer Rawal i Dolors Udina
