que l'hora de l'amor
ja és quasibé passada.
Torna, amic, mon amic, a mon cor;
que em va dar l'aimada...
Torna, amic, mon amic, a mon cor!
d'uns breus llavis encesos
que em van fer oblidar de l'amistat;
mes sadolles de besos i abraçades
les ànimes, llassades,
paeixen la ventura que ha passat.
hi jau allargassat l'avorriment;
fins que torni a vení'l desvetllament!
de mon constant i veritable amor;
torna, amic, a l'afecte d'algun dia,
que t'ho demana, humiliat, mon cor.
on s'aplaca l'embat de la maró';
hi corre, vela estesa, l'esperança,
quan nàufraga s'escapa dels mars de la passió.