Veig trist i alegre el món
en la corba suau
i llisa de ta galta.
(Fragment)
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tristesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tristesa. Mostrar tots els missatges
02 d’agost 2014
Antonieta
Etiquetes de comentaris:
Agelet i Garriga [Jaume 1888-1980],
alegria,
Falguera García [Enric],
infantesa,
món,
tristesa
18 de maig 2014
Pressentiment de "il pensieroso"
Suprem recolliment en tu reposa
oh marbre afaiçonat de claredat.
L'ala del pensament és la que et posa
més que dolor, tristesa i gravetat.
Veus potser dintre teu, de tota cosa
la inútil, la pregona vanitat,
i com l'home, poruc, dir-se no gosa
que el viure només és somni cansat.
I el cor se't fa suau d'una tendresa
per aquell son que vora teu respira
en les parpelles closes de la Nit.
Ella resta ignorant de la sorpresa
que brolla de la llum i que ens inspira
a nosaltres, mortals, joia i neguit.
Rosa Leveroni. Poesia. 1981
Pròleg de Maria Aurèlia Capmany.
Etiquetes de comentaris:
cor,
cors,
inspiració,
joia de viure,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
llum,
parpelles,
poesia del cor,
recolliment,
respirar,
suavitat,
tendresa,
tristesa,
vanitat
23 de setembre 2012
Hanníbal i jo
Sento que no soc sol. Una rosa germana
posa en la soledat un pes d'emoció.
Obro sobtadament els ulls. Ningú, sinó
els ocells, al balcó, entre cel i barana.
Cegat pel sol, al meu davant, el vell silló
té una mirada fonda - per un instant humana.
Ets tu? Com si esperés aquell cabdell de llana,
Hanníbal als seus peus ronda somniador.
Els meus somnis també ronden plens de tristesa.
Hi ha un ram mate de roses damunt de l'arquimesa
que sembla que només l'hagis pogut fer tu.
Hanníbal tanca els ulls amb unció felina.
I mig d'esma, el meu cor, com altre temps, afina
versos amb el teu nom, que no sabrà ningú.
gener 1938
Màrius Torres. Poesies. 1977
posa en la soledat un pes d'emoció.
Obro sobtadament els ulls. Ningú, sinó
els ocells, al balcó, entre cel i barana.
Cegat pel sol, al meu davant, el vell silló
té una mirada fonda - per un instant humana.
Ets tu? Com si esperés aquell cabdell de llana,
Hanníbal als seus peus ronda somniador.
Els meus somnis també ronden plens de tristesa.
Hi ha un ram mate de roses damunt de l'arquimesa
que sembla que només l'hagis pogut fer tu.
Hanníbal tanca els ulls amb unció felina.
I mig d'esma, el meu cor, com altre temps, afina
versos amb el teu nom, que no sabrà ningú.
gener 1938
Màrius Torres. Poesies. 1977
27 d’agost 2011
Sempre és molt aviat aquí dins, és abans de
l'enforcall, abans de les decisions irrevocables.
Gràcies per aquesta vida! Tanmateix em manquen
les alternatives. Tots els esbossos volen
fer-se reals.
Un motor a l'aigua, en la llunyania, estiregassa
l'horitzó de la nit estiuenca. L'alegria i la
tristor s'inflen en la lupa de la rosada. En
realitat, no ho sabem, però ho intuïm: hi ha una
nau bessona de la nostra vida que segueix tota
una altra ruta. Mentre el sol crema rere les
illes.
Tomas Tranströmer (La plaça salvatge, 2008) (trad.: Carolina Moreno Tena)
Gràcies per aquesta vida! Tanmateix em manquen
les alternatives. Tots els esbossos volen
fer-se reals.
Un motor a l'aigua, en la llunyania, estiregassa
l'horitzó de la nit estiuenca. L'alegria i la
tristor s'inflen en la lupa de la rosada. En
realitat, no ho sabem, però ho intuïm: hi ha una
nau bessona de la nostra vida que segueix tota
una altra ruta. Mentre el sol crema rere les
illes.
Tomas Tranströmer (La plaça salvatge, 2008) (trad.: Carolina Moreno Tena)
Etiquetes de comentaris:
aigua,
alegria,
alternatives,
estiu,
gratitud,
Moreno Tena [Carolina],
Tranströmer [Tomas 1931-],
tristesa,
vida
08 de desembre 2010
Els pensaments
Si els meus pensaments
poguessin florir
diria les coses
que amb veus no sé dir...
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l'ànima
de tota la gent!
Una paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l'aprengui,
i se l'emporti gravada
al diccionari del cor.
Selecció de diferents llibres de poemes.
Joana Raspall
poguessin florir
diria les coses
que amb veus no sé dir...
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l'ànima
de tota la gent!
Una paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l'aprengui,
i se l'emporti gravada
al diccionari del cor.
Selecció de diferents llibres de poemes.
Joana Raspall
Etiquetes de comentaris:
ànima,
ànimes,
aprendre,
cors,
diccionaris,
entendre,
estimar,
florir,
gent,
paraules,
pensaments,
pensar,
persones,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
saviesa,
tendresa,
tristesa,
veus
29 de gener 2010
Bon dia, tristesa
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora!
Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.
Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol. 2006
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora!
Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.
Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol. 2006
Etiquetes de comentaris:
bruixes,
Carnestoltes,
colors,
galtes,
lluna,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
núvols,
pintar,
poesia breu,
tristesa,
vestir-se
01 d’abril 2009
Primavera inquieta
Ferida, s'encongeix l'ala d'abril,
i l'arbre verd suau i el de flor encesa
deixaten llur color dins l'escomesa
del vent i de la pluja, fil a fil.
No hi haurà sota un frec alt i gentil,
demà, fulla apagada, flor malmesa ;
ans poarà el jardí clara riquesa
del que és avui cel aspre i pes hostil.
Un brum d'or a la copa més florida
insistirà nombrós. Serà la vida
oberta i lluminosa com un vol.
I restarà darrera la mirada,
melangiosament al goig alçada,
un cor amb vent i pluja, i trist, i sol.
Pròleg de Tomàs Garcés
i l'arbre verd suau i el de flor encesa
deixaten llur color dins l'escomesa
del vent i de la pluja, fil a fil.
No hi haurà sota un frec alt i gentil,
demà, fulla apagada, flor malmesa ;
ans poarà el jardí clara riquesa
del que és avui cel aspre i pes hostil.
Un brum d'or a la copa més florida
insistirà nombrós. Serà la vida
oberta i lluminosa com un vol.
I restarà darrera la mirada,
melangiosament al goig alçada,
un cor amb vent i pluja, i trist, i sol.
Pròleg de Tomàs Garcés
Etiquetes de comentaris:
abril,
actituds,
colors,
cors,
encongir-se,
jardins,
lluminositat,
mirades,
persones,
pluja,
primavera,
solitud,
tristesa,
vent,
Villangómez Llobet [Marià 1913-2002]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)