Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vermell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vermell. Mostrar tots els missatges
19 de març 2016
Caldrà
Etiquetes de comentaris:
cercar,
flors de cirerer,
fotografies,
Kubina [Jeff],
Nadal [Bernat],
poemes,
poesia,
poesia breu,
poesia visual,
primavera,
vermell
06 de desembre 2015
D'aquest balcó al d'enfront
D'aquest balcó al d'enfront, distància
entre dos ulls -capvespre
a la tardor-, grocs i vermells hi cruixen.
Quin gust de pastetes pels dits!
Seguits sorolls de seda.
Fanals brodats als arbres.
Demà...
VI
Josep Piera. Dictats d'amors : poesia 1971-1991. 1991
Pròleg: Eduard J. Verger
entre dos ulls -capvespre
a la tardor-, grocs i vermells hi cruixen.
Quin gust de pastetes pels dits!
Seguits sorolls de seda.
Fanals brodats als arbres.
Demà...
VI
Josep Piera. Dictats d'amors : poesia 1971-1991. 1991
Pròleg: Eduard J. Verger
Etiquetes de comentaris:
arbres,
balcons,
capvespre,
demà,
fanals,
groc,
pastetes,
Piera [Josep 1947-],
poesia breu,
poesia de tardor,
seda,
sorolls,
tardor,
ulls,
vermell
12 de juliol 2015
Capvespre al Vallès
Pujol daurat
i serra blava;
La roja lluna,
com pom de sang,
us encapçala.
Laia Ferret, dins,
Aire i llum. 1996
Tria d'Eulàlia Valeri
Il·lustracions de Montse Ginesta
Etiquetes de comentaris:
aire,
blau,
capvespres,
encapçalar,
Ferret [Laia],
Ginesta [Montse 1952-],
llum,
lluna,
poesia breu,
pujols,
sang,
serres,
Vallès,
vermell
26 d’abril 2015
DE "JOUJOU"
Etiquetes de comentaris:
Almela i Vives [Francesc 1903-1967],
blanc,
flors,
Fuster [Joan 1922-1992],
geranis,
rosa,
vermell
21 de novembre 2014
Cançó de rotllo
Olles, olles de vi blanc,
totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa.
Via fora, mala bruixa,
que les vols omplir de sang.
Olles, olles de Montblanc,
totes són fetes de fang.
D'una argila tan vermella
que té el roig de la maduixa.
No t'amaguis, mala bruixa,
no t'amaguis sota el branc.
Olles plenes d'oli verge,
de mel nova, de vi blanc.
Que la lluna, embadalida,
s'emmiralli en el seu flanc.
La rodona no s'afluixa:
són de fang i de maduixa,
olles, olles de vi blanc.
Tomàs Garcés. Escrit a terra, 1985
totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa.
Via fora, mala bruixa,
que les vols omplir de sang.
Olles, olles de Montblanc,
totes són fetes de fang.
D'una argila tan vermella
que té el roig de la maduixa.
No t'amaguis, mala bruixa,
no t'amaguis sota el branc.
Olles plenes d'oli verge,
de mel nova, de vi blanc.
Que la lluna, embadalida,
s'emmiralli en el seu flanc.
La rodona no s'afluixa:
són de fang i de maduixa,
olles, olles de vi blanc.
Tomàs Garcés. Escrit a terra, 1985
Etiquetes de comentaris:
argila,
blanc,
cançons,
Garcés [Tomàs 1901-1993],
lluna,
maduixes,
mel,
Montblanc,
oli,
olles,
poesia del joc,
poesia saludable,
rodones,
vermell,
vi
06 d’agost 2014
Estiu
Alt brilla el sol amb esplendor que crema;
de tant en tant l'alosa es deixa caure
damunt l'espiga d'or que el vent pentina.
Ones de blat damunt la terra fèrtil,
entre pau i calor, la vida puja,
i canten els ocells en la bardissa.
Rosella, sang calenta de la terra,
flameja ençà i enllà com una brasa;
se sent el xiscle agut d'una oreneta,
i es perd al lluny el so d'una campana.
Joan Ainaud (16 anys)
Llibre de les flors, 2a ed., 1982
Etiquetes de comentaris:
Ainaud [Joan],
aloses,
campanes,
estiu,
flamejar,
flors,
Grup Taga,
Institut-Escola del Parc. Grup Taga,
poesia d'estudiants,
roselles,
sol,
vent,
verd,
vermell
03 d’agost 2014
Mirall
El nostre cor es comença a badar
a dintre la rojor de les magranes.
(Fragment)
|
Etiquetes de comentaris:
Agelet i Garriga [Jaume 1888-1980],
camins,
cor,
Falguera García [Enric],
magranes,
miralls,
poesia de pagès,
Segarra,
vermell
15 de juliol 2014
#15o2011
Etiquetes de comentaris:
#15o2011,
Ajuntament de Barcelona,
Castell de Montjuïc,
Comissió de la Dignitat,
Companys [Lluís 1882-1940],
dignitat,
Grau Ros [Teresa 1959-],
groc,
hissada de bandera,
Montjuïc,
senyera,
vermell
29 de maig 2014
Eriçó de mar
Raspall de cabell,
que ets negre o vermell,
no et posis, si em veus,
¡a sota els meus peus!
Ricard Bonmatí. Estimades feres. 2009
Etiquetes de comentaris:
Bonmatí [Ricard 1954-],
cabells,
colors,
eriçons de mar,
negre,
peus,
poesia breu,
raspalls,
vermell
21 d’abril 2014
La rosella
Quina meravella, la rosella, tan bella! Vestida de vermell taques de color damunt d'un mantell virolat de verdor. Quina meravella, la rosella, tan bella! Eclosió de roig flor de senzillesa, i primerenc goig de modesta promesa. Quina meravella, la rosella, tan bella! Sàlvia del Berri |
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
Berri [Sàlvia del],
Escola Jaume Balmes (Cervera),
flors,
Getel [Rudolf],
meravella,
poesia senzilla,
roselles,
senzillesa,
verd,
vermell
22 de setembre 2013
El roig averany
Un gran arbre vermell és damunt la comella
al bell cim del camí. La divina tardor
l'ha tot ell inflamat de la seva encesor
perquè ran d'una fi conegués meravella.
Era tard. Al pendís ressonava una esquella,
s'aplegava el ramat, cantussava el pastor.
Jo de l'herba del camp en la nua frisor
seia sol, pelegrí i decebut de ma estrella.
Arbre, tu més sortós que ma vida esblaimada,
amb son cant el pastor recollí l'ovellada:
no cap somni perdut sentiria mon crit.
I el vell arbre que diu:-L'hora teva s'acosta,
oh lassat viador! Com el sol en la posta
flamareja l'amor al caient de la nit.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
al bell cim del camí. La divina tardor
l'ha tot ell inflamat de la seva encesor
perquè ran d'una fi conegués meravella.
Era tard. Al pendís ressonava una esquella,
s'aplegava el ramat, cantussava el pastor.
Jo de l'herba del camp en la nua frisor
seia sol, pelegrí i decebut de ma estrella.
Arbre, tu més sortós que ma vida esblaimada,
amb son cant el pastor recollí l'ovellada:
no cap somni perdut sentiria mon crit.
I el vell arbre que diu:-L'hora teva s'acosta,
oh lassat viador! Com el sol en la posta
flamareja l'amor al caient de la nit.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
09 de juny 2013
Gallaret de juny
Vermell, només el crit
sonava gerd de la corol·la, plàtera
de l'aire rebullit
d'aquesta tarda àptera.
Calitges sobre el lluny
i pols sobre l'espiga
i, al meandre de juny,
la gran pamela roja de l'amiga.
Rosella, parenta dels cascalls
que sonen com els cranis,
els núvols fan badalls
damunt el teu vermell i el dels geranis.
Josep Junyent i Rafart. Herbari i lepidopterologia. 2004
07 de juny 2013
Països Catalans
Un camp de blat ens il·lumina el groc
i darrera l'aiguat vindrà el vermell;
aquí, que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.
La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d'un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.
I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell
el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!
Joan Brossa. Poemes escollits. 1995
i darrera l'aiguat vindrà el vermell;
aquí, que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.
La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d'un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.
I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell
el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!
Joan Brossa. Poemes escollits. 1995
Etiquetes de comentaris:
actituds,
banderes,
Brossa [Joan 1919-1998],
colors,
democràcia,
groc,
llibertat,
lluna,
Països Catalans,
respecte,
sol,
vermell
19 de maig 2013
Tot i res dels mots
Aquest riu, aquests arbres,
coses concretes entre el cel i tu.
Ara hi ha això i no qualsevol riu,
un arbre que no ho és, la vida o l'home
igualment inconcrets. El cel
que veus amb aquests núvols d'ara
i no el límit, l'anhel. El tu que és jo.
Ara hi ha això, no en dubtis.
Però escrites en el poema aquestes
coses, llegides ara o un altre dia,
aquí o allí, aquest riu esdevé
més rius i tots els rius, i la muntanya,
l'aigua freda i la truita
que hi salta, el temps i els homes que s'hi banyen,
es tornen tots els arbres
que no pot contenir,
d'un en un, cap poema, tots els cels
que hagin arribat mai a veure.
És veritat que ara hi ha això,
que les coses són ara aquestes coses.
Però si els mots les han dites, hi ha els mots,
tu que escrius, entre elles i tu,
i només hi ha els mots,
les estrelles del cel posem per cas i des d'on tu
les vegis, ara i sempre,
per a tu que llegeixes.
Carles Miralles. L'ombra dels dies roja. 2009
coses concretes entre el cel i tu.
Ara hi ha això i no qualsevol riu,
un arbre que no ho és, la vida o l'home
igualment inconcrets. El cel
que veus amb aquests núvols d'ara
i no el límit, l'anhel. El tu que és jo.
Ara hi ha això, no en dubtis.
Però escrites en el poema aquestes
coses, llegides ara o un altre dia,
aquí o allí, aquest riu esdevé
més rius i tots els rius, i la muntanya,
l'aigua freda i la truita
que hi salta, el temps i els homes que s'hi banyen,
es tornen tots els arbres
que no pot contenir,
d'un en un, cap poema, tots els cels
que hagin arribat mai a veure.
És veritat que ara hi ha això,
que les coses són ara aquestes coses.
Però si els mots les han dites, hi ha els mots,
tu que escrius, entre elles i tu,
i només hi ha els mots,
les estrelles del cel posem per cas i des d'on tu
les vegis, ara i sempre,
per a tu que llegeixes.
Carles Miralles. L'ombra dels dies roja. 2009
01 d’abril 2013
D'un llibre estès,
D'un llibre estès,el gest vermell de sang que esdevé flor, la rosa oferta que aculls com una mà que, generosa, es lliura. Sant Jordi és el soldat de Mitilene, el màrtir de Lydda, l'heroi crescut dins la llegenda que les generacions escriuen amb traços ben diversos, i és un alè incansable que lluita contra el drac i ens n'allibera. Sant Jordi és l'aventura i el destí. Ni el cavaller ni el poble no claudiquen. Carles Duarte i Montserrat. D'una terra blava, 1997 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blanc,
blau,
Catalunya,
Cusachs [Manuel 1933-],
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
flors,
persones,
Sant Jordi,
vermell
16 de març 2013
Senyera 1942
Ets blava en el blau del mar i verda enmig de l'arbreda, teranyina matinal i al vespre, llençol de cendra; presonera al cor de tots i dalt de la nau, la vela. A tot arreu et veiem ara que no et podem veure, i la sang se'ns ha tornat quatre vegades vermella. Fes-te gran, fes-te ben gran, que l'esperit ja ens voleia i vivim sols esperant la teva mà ben oberta. Barcelona, gener del 1942 Josep Palau i Fabre. Poemes de l'alquimista, 1997 |
Etiquetes de comentaris:
arbredes,
blau,
mans,
mar,
Palau i Fabre [Josep 1917-2008],
senyera,
verd,
vermell,
veure,
viure
28 de desembre 2012
Quan les paraules ballen
vol dir que el món balla i quan el món balla vol dir tantes coses que només alguns poetes poden expressar. Per això la poesia exerceix aquesta fascinació de goteig que ha fet que durés fins ara i que farà que duri fins sempre si és que sempre vol dir alguna cosa. Monterroso es revela contra la imatge de la vaca mansa de muuu i llet. Hi ha una vaca que de cop també salta i balla i que potser té la veleitat d'embestir alguna paret. Poetesa immensa perquè ho farà a la seva manera sabent, a la seva manera també, que la paret que embestirà en el fons no és més que una altra construcció dels homes i les dones, miratge de maó i ciment o, si voleu, pedra o, si en voleu més encara, de idees i opinions. (Fragment del pròleg) Albert Vinyoli, dins, 11 poetes a la vaqueria, 1999 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ball,
Kenya,
Lafforgue [Eric],
mans,
persones,
poesia de l'esperança,
realitat,
vermell,
Vinyoli [Albert]
27 d’octubre 2012
Vermell
Terra i cel. Humà, diví. Esperit i matèria. Zeros i uns. Foc. Vida. Energia. Blat de moro vermell, kaqajäl.
Un roig com sang emplena
el got i el vi rellisca
la comissura d'uns llavis
tendres, rússens, ardents.
El vermell-calces que fa el
cap d'any i un nen que toca
de la caoba el plany del violí.
I ara ¡la festa! Fins que ixi el sol
i es vegi Mart.
Avets vermells, glòbuls vermells
i un globus roig que vola sol
contra el cel blau.
Alerta roja: diuen que moren
les papallones.
Gotes i esquitxos a la vorera
parlen de crims ben oblidats.
D'escarlatina, de trementina.
i els vells remeis:
menges la síndria, et rentes la cara,
prems la barana, mires la fruita...
I fins que plogui. Com les roselles
les coses belles duren un temps
però n'hi ha per tot quan torna el Sol
a fer-se FORT.
Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color. 2011
24 de setembre 2012
Aura
Etiquetes de comentaris:
actituds,
admiració,
avingudes,
Barcelona,
Brossa [Joan 1919-1998],
colors,
Fabra [Pompeu 1868-1948],
fotografies,
llibres,
negre,
persones,
planetes,
sabates,
vermell
04 de setembre 2012
Una adreça blanca...
Una adreça blanca, amb geranis rojos,
té la meva amiga.
Són les seves lletres un orgue
de missa de noces,
i quan pens en ella setze canelobres s'encenen,
setze canelobres de plata
davant l'adreça blanca, amb geranis rojos...
Miquel Bauçà. Una bella història, 1962
té la meva amiga.
Són les seves lletres un orgue
de missa de noces,
i quan pens en ella setze canelobres s'encenen,
setze canelobres de plata
davant l'adreça blanca, amb geranis rojos...
Miquel Bauçà. Una bella història, 1962
Subscriure's a:
Missatges (Atom)