bé que es desfà, ala de papallona,
del límit neix l'extens vol de la música
Edat de fang
Vicent Andrés Estellés. Mare de terra. 1992
Anna Dodas i Noguer. El volcà. 2015
Presentació: Ramon Farrés.
Pròleg de la primera edició: Jordi Sarsanedas.
Pròleg d'aquesta edició: Núria Martínez Vernis.
Bastint, tu,
la democràcia
al cor del dia que vindrà,
crees, conrees i eleves
l'esdevenidor
de la humanitat.
Teresa Grau Ros
|
El cel penja d'un fil
El fil no es desfarà
lirà lirà
si tu saps somniar
Joan Barceló i Cullerés. Esbrinem les flors de la terra, 1998
|
Guarnida com un noi per fer tasques de noi,
Envanida amb la pala: i no se'n sap estar,
Reclama, pel seu goig, sobre un genoll cofoi,
Tendra, el conte que a ell li agrada explicar.
Roïns esperits del bram i el combat frenètic,
Ulls orbs per a un ésser tan senzill i tan pur,
Dilucideu, sorruts, si és un viure poc ètic,
Estes hores, o bé el buit més trist i més dur!
Carinyosa xiqueta, parla i calma l'ira
Hostil d'uns cors apartats d'un mot consonant.
Ah! Sortós aquell qui posseeix la guspira
Tan dolça de l'estima del cor d'un infant!
Aneu, penses properes, no em domineu més!
Wou! Treballaré dies plens i nits en vetlla-
Amb els records brillants del mar, i el sol encés,
Yups! Que percaçaran els meus ulls en revetlla!
|
Deu baies són suficients per emmetzinar una persona.
El rossinyol s'hi aixopluga, les picoteja, se les empassa i,
oh prodigi!, no n'emmaleix. Enigmes inextricables del
món misteriós del verí.
Maridès Soler. Tomb fadat per l'arbrat, 1999
|
Pàtria, et donà ses ales la victòria;
com un sol d'or ton astre es va llevant;
llança a ponent lo carro de ta glòria;
puix Déu t'empeny, oh Catalunya!, avant.
Avant: per monts, per terra i mars no et pares,
ja t'és petit per trono el Pirineu,
per ésser gran avui te despertares
a l'ombra de la Creu.
Jacint Verdaguer. Canigó, 1967
|