Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
11 d’octubre 2016
Confidència
Etiquetes de comentaris:
actituds,
borrissols,
Carner [Josep 1884-1970],
confidències,
Estany del Sol (Torredembarra),
estanys,
Muntanyans,
persones,
plomissols,
sospirar,
Torredembarra
Tardoral
...
Terra enllà d'aquells boscos hi ha el poble on un estiu
un cos vestit de blanc, i un llessamí
i uns grans ulls verds posats en mi
em feriren d'amor; i la ciutat
on un llunyà matí
ella i jo vàrem rebre el sagrament
que lliga i que deslliga,
i els indrets on la vida ens ha estat clement
i altres vegades enemiga.
I més lluny les ciutats d'on hem tornat
una mica cansats i amb l'esperit enlluernat.
Però el millor de tot és ara aquesta pau,
i l'haver compartit tant de goig i de pena,
i el viure terra endins el món morat i blau
de les serres, i a baix la mar ampla i serena.
Fragment del final.
Josep Lleonart, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura. 1997Terra enllà d'aquells boscos hi ha el poble on un estiu
un cos vestit de blanc, i un llessamí
i uns grans ulls verds posats en mi
em feriren d'amor; i la ciutat
on un llunyà matí
ella i jo vàrem rebre el sagrament
que lliga i que deslliga,
i els indrets on la vida ens ha estat clement
i altres vegades enemiga.
I més lluny les ciutats d'on hem tornat
una mica cansats i amb l'esperit enlluernat.
Però el millor de tot és ara aquesta pau,
i l'haver compartit tant de goig i de pena,
i el viure terra endins el món morat i blau
de les serres, i a baix la mar ampla i serena.
Fragment del final.
Josep Lleonart, dins,
III, De Maragall als nostres dies, 1a part / A cura de Giuseppe E. Sansone
Etiquetes de comentaris:
blau,
ciutats,
compartir,
deslligar,
enlluernaments,
goig,
indrets,
Lleonart [Josep],
lligar,
mar,
pau,
pena,
poble,
poesia serena,
Sansone [Giuseppe E.],
ulls,
verd
09 d’octubre 2016
El mar pintat
El pintor, aquarel·lista, il·lustrador, ex-librista i
cartellista vilanoví Joan Llaverias i Labró va
especialitzar-se en marines. Aquest gènere és
l'element primordial que dóna sentit unitari a
la seva obra, ja que el tema de la seva pintura
no és la terra sinó el mar.
(Fragment)
Blanca Giribet
Teresa-M. Sala,
Llaverias i el mar, 2015
cartellista vilanoví Joan Llaverias i Labró va
especialitzar-se en marines. Aquest gènere és
l'element primordial que dóna sentit unitari a
la seva obra, ja que el tema de la seva pintura
no és la terra sinó el mar.
(Fragment)
Blanca Giribet
Teresa-M. Sala,
Llaverias i el mar, 2015
Etiquetes de comentaris:
artistes,
Giribet [Blanca],
Llaverias [Joan 1865-1938],
mar,
marines,
pintors,
pintures,
Sala [Teresa-M.],
sentit
08 d’octubre 2016
CENT COMPANYS PER A UN COMPANY
Recordança d'una casa que petjo, diari i maldestre,
cap a un futur de promeses no concertades,
cap a l'aura dels vins i del pa,
cap al mot agredolç del meu poble,
del teu,
abandonat a sirtes on encallem la nau,
on despullen el nàufrag de parracs i d'esperances
a sol ixent o de nit,
quan l'alba és nostra,
quan sempre ha estat nostra i tu,
company,
camines prop meu en la tarda vermella, tempestejada,
i, embriac de branques altes,
evoques el demà des de la terra
on som terra de vius i de morts,
l'onda més fonda de l'onada,
antics i precursors, President,
d'una paraula més clara i tan teva: Catalans!
Manuel de Pedrolo, 1970, dins,
Celdoni Fonoll. La Poesia al carrer, 1977
cap a un futur de promeses no concertades,
cap a l'aura dels vins i del pa,
cap al mot agredolç del meu poble,
del teu,
abandonat a sirtes on encallem la nau,
on despullen el nàufrag de parracs i d'esperances
a sol ixent o de nit,
quan l'alba és nostra,
quan sempre ha estat nostra i tu,
company,
camines prop meu en la tarda vermella, tempestejada,
i, embriac de branques altes,
evoques el demà des de la terra
on som terra de vius i de morts,
l'onda més fonda de l'onada,
antics i precursors, President,
d'una paraula més clara i tan teva: Catalans!
Manuel de Pedrolo, 1970, dins,
Celdoni Fonoll. La Poesia al carrer, 1977
Etiquetes de comentaris:
alba,
catalans,
claredat,
companys,
Companys [Lluís 1882-1940],
Desclot [Miquel 1952-],
Fonoll [Celdoni 1944-],
futur,
onades,
Pedrolo [Manuel de 1918-1990],
poble,
tarda,
terra,
vermell
La idea de les dones grans vigent
La idea de les dones grans vigent en el nostre
imaginari està marcada per aspectes negatius,
i associem menopausa amb la pèrdua de la
identitat femenina, sense valorar que aquestes
dones són portadores de la memòria històrica,
dels valors i les capacitats del saber fer quotidià,
i que cal aprofitar la seva experiència per construir
un nou ordre simbòlic on se les reconegui
socialment com a persones de valor.
Fragment de la presentació.
Marta Selva Masoliver, dins,
Anna Freixas Farré. Demà més : dones, vides i temps. 2006
imaginari està marcada per aspectes negatius,
i associem menopausa amb la pèrdua de la
identitat femenina, sense valorar que aquestes
dones són portadores de la memòria històrica,
dels valors i les capacitats del saber fer quotidià,
i que cal aprofitar la seva experiència per construir
un nou ordre simbòlic on se les reconegui
socialment com a persones de valor.
Fragment de la presentació.
Marta Selva Masoliver, dins,
Anna Freixas Farré. Demà més : dones, vides i temps. 2006
Etiquetes de comentaris:
actituds,
associar,
capacitats,
construir,
dones,
envelliment,
experiència,
fer,
identitats,
imaginaris,
memòria històrica,
menopausa,
persones,
reconèixer,
saber,
Selva i Masoliver [Marta 1953-],
valorar,
valors
07 d’octubre 2016
Composicions
ha començat a ploure
i entres la roba del balcó
és una precipitada pluja impensada
hem entrat a la tardor sense adonar-nos-en quasi
I
Fragment
Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura. 1997
i entres la roba del balcó
és una precipitada pluja impensada
hem entrat a la tardor sense adonar-nos-en quasi
I
Fragment
Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura. 1997
IV, De Maragall als nostres dies, 2a part / a cura de Giuseppe E. Sansone
Etiquetes de comentaris:
adonar-se,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
balcons,
pluja,
poesia tardoral,
tardor
Homenatge a Josep Gatnau i Grau
Etiquetes de comentaris:
fonts,
fulles,
futbol,
Gatnau i Grau [Josep],
Grau Ros [Teresa 1959-],
homenatges,
Llar d'infants El Jardí,
molsa,
natura,
Parc Torà,
pintures,
pobles,
poesia d'homenatge,
poesia visual,
tardor,
Torà
06 d’octubre 2016
L'Alguer, avui
Amb amor
retorn a ponent
vers terres catalanes:
tenc el meu cor
ardent de fe,
trobant mes arrels llunyanes.
Francesc Manunta, dins,
retorn a ponent
vers terres catalanes:
tenc el meu cor
ardent de fe,
trobant mes arrels llunyanes.
Francesc Manunta, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura. 1997
IV De Maragall als nostres dies, 2a part. A cura de Giuseppe E. Sansone
Etiquetes de comentaris:
Alguer,
amor,
arrels,
fe,
Manunta [Francesc 1928-1995],
Sansone [Giuseppe E.],
terres catalanes
30 de setembre 2016
Instant
Hi ha instants, breus i càlids,
en què una lucidesa transparent
com el vidre de l'aire
et clavilla la pell i les cèl·lules
amb carícies de música,
aigua tèbia i sagnant.
Pensaments com cristalls, aleshores,
reflecteixen la història o l'oblit dels objectes,
et sents viu fins a les ungles
i un trencament harmònic
somou d'onades i tempesta l'oceà de les venes;
reps la crida companya d'estimades andròmines.
Cingles de sensacions envaeixen el cos.
Te'n vas. Lluny enllà de tu mateix.
Embolcallat de boires,
talment estranya nau,
travesses espais lliures,
territoris del gaudi.
Instant. Música. Abaixes.
Et veus abocat sobre els signes
darrere teu mateix, espectador
d'una ànsia enamorada:
el gest, àvid i nu, de l'escriptura:
el misteriós jardí de les paraules.
Un soroll de records, fresquíssim,
caient dins de les mans d'un nen
que té set i vol beure; aquest deler
el deixe a la memòria
de vosaltres, germans
de tantes lluites, companys de matinades.
Josep Piera, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura. 1997
IV De Maragall als nostres dies, 2a part. A cura de Giuseppe E. Sansone
en què una lucidesa transparent
com el vidre de l'aire
et clavilla la pell i les cèl·lules
amb carícies de música,
aigua tèbia i sagnant.
Pensaments com cristalls, aleshores,
reflecteixen la història o l'oblit dels objectes,
et sents viu fins a les ungles
i un trencament harmònic
somou d'onades i tempesta l'oceà de les venes;
reps la crida companya d'estimades andròmines.
Cingles de sensacions envaeixen el cos.
Te'n vas. Lluny enllà de tu mateix.
Embolcallat de boires,
talment estranya nau,
travesses espais lliures,
territoris del gaudi.
Instant. Música. Abaixes.
Et veus abocat sobre els signes
darrere teu mateix, espectador
d'una ànsia enamorada:
el gest, àvid i nu, de l'escriptura:
el misteriós jardí de les paraules.
Un soroll de records, fresquíssim,
caient dins de les mans d'un nen
que té set i vol beure; aquest deler
el deixe a la memòria
de vosaltres, germans
de tantes lluites, companys de matinades.
Josep Piera, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura. 1997
IV De Maragall als nostres dies, 2a part. A cura de Giuseppe E. Sansone
Etiquetes de comentaris:
actituds,
andròmines,
beure,
instants,
lluita,
lucidesa,
matinades,
memòria,
música,
pensament,
persones,
Piera [Josep 1947-],
poesia de l'escriptura,
signes
Tenir dret als contes
Als espais que jo anomeno casa
els tigres s'ensenyoreixen del centre del turó
i molt al fons dels boscos
viu el fill de l'home
que va convertir-se en os.
Als cels que tapen
els espais que jo anomeno casa
marits celestes apareixen al cel nocturn
cerca que cercaràs mullers a la terra.
Arbre, penya, ocell, flor,
cada riu té el seu nom
cada muntanya una història
cada història el dret a ser explicada.
Easterine Kire, dins,els tigres s'ensenyoreixen del centre del turó
i molt al fons dels boscos
viu el fill de l'home
que va convertir-se en os.
Als cels que tapen
els espais que jo anomeno casa
marits celestes apareixen al cel nocturn
cerca que cercaràs mullers a la terra.
Arbre, penya, ocell, flor,
cada riu té el seu nom
cada muntanya una història
cada història el dret a ser explicada.
XXXII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2016
Traducció al català de Francesc Parcerisas
Etiquetes de comentaris:
arbres,
boscos,
cercar,
contes,
drets,
espais,
explicar,
històries,
Kire [Easterine],
muntanyes,
rius,
tigres
Cançó d'amor
M'encanta observar
com la Petia i en Lars es miren als ulls.
Ah, si fos capaç d'embotellar aquest intercanvi
de confiança i de tendresa absolutes
per enviar-lo per tot el món:
els soldats
abandonarien els fusells
i els tancs s'aturarien en sec
i formarien una pila
de runes
i d'odi oblidat.
com la Petia i en Lars es miren als ulls.
Ah, si fos capaç d'embotellar aquest intercanvi
de confiança i de tendresa absolutes
per enviar-lo per tot el món:
els soldats
abandonarien els fusells
i els tancs s'aturarien en sec
i formarien una pila
de runes
i d'odi oblidat.
XXXII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2016
Traducció al català de Francesc Parcerisas
Etiquetes de comentaris:
amor,
cançons d'amor,
confiança,
fusells,
intercanvis,
Kire [Easterine],
mirar,
món,
observar,
odi,
poesia breu,
runes,
tendresa,
ulls
28 de setembre 2016
Ni jo ni aquest deler de fer
On eres tu quan vaig crear la Terra?
Targum de Job
JOB, 38.2
Ni jo ni aquest deler de fer
que m'omple els dies,
ni la mà que completa el meu gest,
ni els ulls que riuen
dels fills que hem engendrat.
Res d'això no existia
quan vas crear la Terra.
Ets anterior al temps
i arreu hi ha el teu silenci;
interpreto tan sols un instant
d'aquell somni que llavors et va néixer.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar, 2010
Targum de Job
JOB, 38.2
Ni jo ni aquest deler de fer
que m'omple els dies,
ni la mà que completa el meu gest,
ni els ulls que riuen
dels fills que hem engendrat.
Res d'això no existia
quan vas crear la Terra.
Ets anterior al temps
i arreu hi ha el teu silenci;
interpreto tan sols un instant
d'aquell somni que llavors et va néixer.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar, 2010
Etiquetes de comentaris:
actituds,
creació,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
engendrar,
fer,
instants,
mans,
néixer,
planeta terra,
poesia bonica,
poesia d'instants,
poesia silenciosa,
riure,
silenci,
somnis,
temps,
ulls
27 de setembre 2016
El Mas Guinardó
El Mas Guinardó atresora segles d'històries
i de llegendes, des dels bandolers fins al 1714.
Des del mas, les tropes borbòniques van dur
a terme el setge de la ciutat i, abans, Joan d'Àustria
hi havia instal·lat les seves dependències.
(Fragment)
Mercè Darbra. El Guinardó i el Baix Guinardó, 2015
i de llegendes, des dels bandolers fins al 1714.
Des del mas, les tropes borbòniques van dur
a terme el setge de la ciutat i, abans, Joan d'Àustria
hi havia instal·lat les seves dependències.
(Fragment)
Mercè Darbra. El Guinardó i el Baix Guinardó, 2015
Etiquetes de comentaris:
1714,
Baix Guinardó,
Darbra [Mercè],
Districte d'Horta-Guinardó,
Guinardó,
història,
Mas Guinardó
Absència del camí
Absència del camí de primavera.
Corba del riu que dalla sempre el vent.
Davalla l’olivar fins al torrent
I la torre al damunt s’està a l’espera.
L’aigua i la tramuntana han fet la creu
allà on era son hort. Ella hi venia.
La rossor del parral s’hi retorcia.
Ara és tot un sorral blanc com la neu.
Josep Sebastià Pons. Cantilena. 1979
Etiquetes de comentaris:
absències,
aigües,
ara,
blanc,
camins,
esperes,
horts,
neu,
Pons [Josep Sebastià 1886-1962],
primavera,
rius,
rossor,
sorrals,
torrents,
torres,
tramuntana
25 de setembre 2016
Damunt la taula
Damunt la taula, una tempesta de líquids
Al matí gris de la tardor, les veus retornen
Pren amb els ulls tancats la llum que et reposa
Diane Régimbald, dins,
Finestres obertes = Fenêtres ouvertes. 2007
El cel s'estremeix
les mans no et basten per recollir la pluja
i caven una rasa.
Al matí gris de la tardor, les veus retornen
invocant el perdó
per tots els mals, i traïdories.
Un bri de pols colpeix un pany de cel
i cau una llavor sobre una terra eixorca.
Pren amb els ulls tancats la llum que et reposa
pren els teus somnis com imatges
on reneixen les cendres estimades dels cossos del cel.
Diane Régimbald, dins,
Finestres obertes = Fenêtres ouvertes. 2007
Il·lustracions: Maurice Maillard
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cel,
estimar,
imatges,
líquids,
llavors,
llum,
Maillard [Maurice 1946-],
mans,
perdó,
persones,
pluja,
Régimbald [Diane],
tardor,
taules,
traduccions,
ulls,
veus
Àlfred
A l'Àlfred, l'ha sorprès una gropada
massa ferotge per plegar-ne veles:
disset dies de lluita acarnissada,
dotze hores de combat entre aspres teles.
En les lleres de vida i mort, Caront
et posà, sanglotant, l'òbol als llavis
per dur-te a l'altra riba d'Aqueront,
que en un traspàs revés, ploren remers i savis.
Amb els cors esquinçats, hem pujat a la barca
que ha besllaurat el riu amb nimfea i sargassos
de pena i de dolor. Hem aprimat els passos
entre adormits nadons tot pregant a la parca
que en fili la bonança, i que ens bressoli el plany
amb la blanca esperança. Fins que un vellutat tint
en cabdellà el bolic cap al fosc averany:
bolcall de càndid llot, tarquim al laberint.
Descansa, Àlfred, fill de la dissort;
has lluitat amb braó i te'ns has mort.
Llisca, al llagut, cap a algun jaç segur,
immune a l'aflicció del món madur.
Arrima al volt la bella flor del Nil:
el lotus d'escalfor, record i estima.
Per molts abrils sense cap maregassa,
compassa, Àlfred, el sol del gentil.
Roses, maig 2005
Esteve Sala i Casellas. L'estoig del temps, 2012
Pròleg: Àngel Rodríguez Lozano
Fotografia de la coberta cedida per gentilesa de Joan Boix
massa ferotge per plegar-ne veles:
disset dies de lluita acarnissada,
dotze hores de combat entre aspres teles.
En les lleres de vida i mort, Caront
et posà, sanglotant, l'òbol als llavis
per dur-te a l'altra riba d'Aqueront,
que en un traspàs revés, ploren remers i savis.
Amb els cors esquinçats, hem pujat a la barca
que ha besllaurat el riu amb nimfea i sargassos
de pena i de dolor. Hem aprimat els passos
entre adormits nadons tot pregant a la parca
que en fili la bonança, i que ens bressoli el plany
amb la blanca esperança. Fins que un vellutat tint
en cabdellà el bolic cap al fosc averany:
bolcall de càndid llot, tarquim al laberint.
Descansa, Àlfred, fill de la dissort;
has lluitat amb braó i te'ns has mort.
Llisca, al llagut, cap a algun jaç segur,
immune a l'aflicció del món madur.
Arrima al volt la bella flor del Nil:
el lotus d'escalfor, record i estima.
Per molts abrils sense cap maregassa,
compassa, Àlfred, el sol del gentil.
Roses, maig 2005
Esteve Sala i Casellas. L'estoig del temps, 2012
Pròleg: Àngel Rodríguez Lozano
Fotografia de la coberta cedida per gentilesa de Joan Boix
Etiquetes de comentaris:
abril,
blanc,
Boix [Joan],
bonança,
esperança,
maregassa,
mort,
pena,
poesia d'homenatge,
Rodríguez Lozano [Àngel],
Sala i Casellas [Esteve],
transcendència
21 de setembre 2016
Gestió de les emocions (1)
Volem ressaltar especialment la importància
de les emocions positives. A diferència de
les negatives, que dirigeixen i concentren
l'atenció en elements de perill, per donar-hi
una resposta ràpida i defensiva, les emocions
positives tenen un paper de cohesió social i
de potenciació de les capacitats personals
constructives.
(Fragment)
Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013
de les emocions positives. A diferència de
les negatives, que dirigeixen i concentren
l'atenció en elements de perill, per donar-hi
una resposta ràpida i defensiva, les emocions
positives tenen un paper de cohesió social i
de potenciació de les capacitats personals
constructives.
(Fragment)
Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013
Etiquetes de comentaris:
atenció,
capacitats,
cohesió social,
construir,
Darder [Pere 1933-],
emocions,
potenciar
20 de setembre 2016
L'EMPORDÀ
El mar es deixa,
humit,
un bes sobre la sorra,
se n'allunya
i s'hi acosta,
i un altre bes encara.
I un altre bes d'escuma,
de neu salada,
entre les roques
escarides,
pures.
I el vent.
I els arbres verds
que s'enlairen i es vinclen
en onades de fulles.
Un batec d'harmonies construeix el paisatge.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar, 2010
humit,
un bes sobre la sorra,
se n'allunya
i s'hi acosta,
i un altre bes encara.
I un altre bes d'escuma,
de neu salada,
entre les roques
escarides,
pures.
I el vent.
I els arbres verds
que s'enlairen i es vinclen
en onades de fulles.
Un batec d'harmonies construeix el paisatge.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar, 2010
Etiquetes de comentaris:
arbres,
batecs,
besades,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
Empordà,
fulles,
harmonia,
Jiménez Cot [David],
mar,
paisatges,
roques,
vent,
verd,
Zimmermann [Marie-Claire]
19 de setembre 2016
El teu ull
El teu ull en perfecció de tristesa,
sempre en l'amor dels seus grans misteris.
"La poesia és veure la llum entre les tenebres."
Clara Fontanet Abrines, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans, 2008
sempre en l'amor dels seus grans misteris.
"La poesia és veure la llum entre les tenebres."
Clara Fontanet Abrines, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans, 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
Fontanet Abrines [Clara],
llum,
misteris,
poesia breu,
poesia jove,
tenebres,
tristesa,
ulls
11-09-2016
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
11s2016,
Barcelona,
castellers,
Catalunya,
Diada Nacional de Catalunya,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Òmnium Cultural,
persones,
poesia visual,
senyera
Limònium
Etiquetes de comentaris:
Aguda,
Blanc [Isidre],
blau,
ensopegueres,
Limònium,
poesia floral,
poesia visual,
Torà
18 de setembre 2016
Vall de Núria
Allà on ja ningú no mira,
brillen encara,
d'una blancor que encega,
uns caramells tardans:
ramells de flors de fred
d'alta muntanya.
Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016
Comentari: Manuel Forcano
brillen encara,
d'una blancor que encega,
uns caramells tardans:
ramells de flors de fred
d'alta muntanya.
Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016
Comentari: Manuel Forcano
Etiquetes de comentaris:
blanc,
brillar,
caramells,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
fred,
mirar,
muntanyes,
poesia breu,
ramells,
Vall de Núria
INVENTARIAIRE
Vós sou el lector
i jo sóc qui fa inventari;
un altre dia
vós fareu inventari
i jo seré el lector.
Joan Brossa, entre les coses i la lectura, 1994
i jo sóc qui fa inventari;
un altre dia
vós fareu inventari
i jo seré el lector.
Joan Brossa, entre les coses i la lectura, 1994
17 de setembre 2016
Terra
Terra,
pols,
plasmació del foc,
recer de mars,
matriu dels minerals,
sitja del gra,
aljub de l'aigua de la pluja,
nodridora de plantes i paraules.
Terra,
camí fressat pel temps,
matèria de la casa,
mesura de la sang,
escenari de pells i del desig.
Terra,
saliva,
teixit de fruites i d'aromes,
paisatge de la fam i de la mort,
t'estrenyo entre els meus dits,
et retinc entre els llavis,
t'esculpeixo amb el tacte,
et vesteixo de somnis.
Terra (1994)
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar : poesia 1984-2009. 2010
pols,
plasmació del foc,
recer de mars,
matriu dels minerals,
sitja del gra,
aljub de l'aigua de la pluja,
nodridora de plantes i paraules.
Terra,
camí fressat pel temps,
matèria de la casa,
mesura de la sang,
escenari de pells i del desig.
Terra,
saliva,
teixit de fruites i d'aromes,
paisatge de la fam i de la mort,
t'estrenyo entre els meus dits,
et retinc entre els llavis,
t'esculpeixo amb el tacte,
et vesteixo de somnis.
Terra (1994)
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar : poesia 1984-2009. 2010
Pròleg de Marie-Claire Zimmermann
Edició a cura de David Jiménez Cot
Etiquetes de comentaris:
aigua de la pluja,
aljubs,
aromes,
camins,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
escenaris,
fruites,
matèries,
matriu,
mesura,
minerals,
nodrir,
paisatges,
paraules,
plantes,
somnis,
terra
15 de setembre 2016
Em plau escriure una cosa
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Brossa [Joan 1919-1998],
dir,
escriure,
fer,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llegir,
Llull [Ramon 1232 o 3-1315 o 6],
plaers,
poesia breu
13 de setembre 2016
De com s'aprèn
De com s'aprèn -i s'aprèn en silenci-,
fem-ne si podem una síntesi clara.
Ningú no posseeix la bellesa absoluta.
D'aquest principi, plenament assumit,
en depèn que el misteri sigui un punt lluminós
a plena nit, o que la vida cremi
sempre en somort, inútil, indecisa.
Miquel Martí i Pol, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura. 1997.
V. 4. De Maragall als nostres dies, 2a part. P. 982
fem-ne si podem una síntesi clara.
Ningú no posseeix la bellesa absoluta.
D'aquest principi, plenament assumit,
en depèn que el misteri sigui un punt lluminós
a plena nit, o que la vida cremi
sempre en somort, inútil, indecisa.
Miquel Martí i Pol, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura. 1997.
V. 4. De Maragall als nostres dies, 2a part. P. 982
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
bellesa,
lluminositat,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
nits,
persones,
principis,
punts,
silenci,
síntesi,
vida
Goig de la paraula
Em crides sempre a més combat,
pensament viu, paraula viva,
enllà i endins de mi mateix.
No em dol, però; què fóra sense tu?
Tot es resol en el teu foc
que crema sense consumir
i en la pedra que dreces davant meu.
En tu i amb tu restitueixo
la densitat de cada cosa dita,
la densitat i més i tot, la vida.
Miquel Martí i Pol, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura, 1997.
V. 4, De Maragall als nostres dies, 2a part. P. 981
pensament viu, paraula viva,
enllà i endins de mi mateix.
No em dol, però; què fóra sense tu?
Tot es resol en el teu foc
que crema sense consumir
i en la pedra que dreces davant meu.
En tu i amb tu restitueixo
la densitat de cada cosa dita,
la densitat i més i tot, la vida.
Miquel Martí i Pol, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura, 1997.
V. 4, De Maragall als nostres dies, 2a part. P. 981
Etiquetes de comentaris:
actituds,
densitats,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
paraules,
pensament,
persones,
restituir,
Sansone [Giuseppe E.],
vida
I és d'un mateix moviment
I és d'un mateix moviment lligat a tot aquest moviment,
que el meu poema encara en el vent, de vila en vila i
riu en riu, corre a les més vastes onades de la terra,
elles mateixes esposes i filles d'altres onades...
(Fragment)
Vents / Saint-John Perse, 2009
que el meu poema encara en el vent, de vila en vila i
riu en riu, corre a les més vastes onades de la terra,
elles mateixes esposes i filles d'altres onades...
(Fragment)
Vents / Saint-John Perse, 2009
Etiquetes de comentaris:
Marí [Isidor 1949-],
moviment,
onades,
Premi "Jordi Domènech de Traducció de Poesia" 5è,
rius,
Saint-John Perse 1887-1975,
viles
12 de setembre 2016
A Mallorca, durant la guerra civil
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Barcelona, setembre 1937
Imitació del foc, 1938
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dins,
Antologia de la poesia catalana. 2005
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Barcelona, setembre 1937
Imitació del foc, 1938
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dins,
Antologia de la poesia catalana. 2005
A cura de: Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià
Deixa que els llacs
Deixa que els llacs perfumin la nit alta,
i els somnis es vesteixin de neu pura.
Deixa dormir l'esclat de les fogueres
mentre prop teu el teu amat reposa.
Rosa Leveroni, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·leni de literatura. 1997 i els somnis es vesteixin de neu pura.
Deixa dormir l'esclat de les fogueres
mentre prop teu el teu amat reposa.
Rosa Leveroni, dins,
Vol. 4, De Maragall als nostres dies, segona part. P. 644. Núm 6
Etiquetes de comentaris:
dormir,
fogueres,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
llacs,
nit,
poesia perfumada,
reposar,
Sansone [Giuseppe E.],
somnis
Subscriure's a:
Missatges (Atom)