El mar es deixa,
humit,
un bes sobre la sorra,
se n'allunya
i s'hi acosta,
i un altre bes encara.
I un altre bes d'escuma,
de neu salada,
entre les roques
escarides,
pures.
I el vent.
I els arbres verds
que s'enlairen i es vinclen
en onades de fulles.
Un batec d'harmonies construeix el paisatge.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar : poesia 1984-2009. 2010
humit,
un bes sobre la sorra,
se n'allunya
i s'hi acosta,
i un altre bes encara.
I un altre bes d'escuma,
de neu salada,
entre les roques
escarides,
pures.
I el vent.
I els arbres verds
que s'enlairen i es vinclen
en onades de fulles.
Un batec d'harmonies construeix el paisatge.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar : poesia 1984-2009. 2010
Editor: David Jiménez Cot.
Pròleg de Marie-Claire Zimmermann.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada