El cel s'estremeix
les mans no et basten per recollir la pluja
i caven una rasa.
Al matí gris de la tardor, les veus retornen
invocant el perdó
per tots els mals, i traïdories.
Un bri de pols colpeix un pany de cel
i cau una llavor sobre una terra eixorca.
Pren amb els ulls tancats la llum que et reposa
pren els teus somnis com imatges
on reneixen les cendres estimades dels cossos del cel.
Diane Régimbald, dins,
Finestres obertes = Fenêtres ouvertes. 2007
Il·lustracions: Maurice Maillard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada