Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
19 de maig 2019
El sol somrient
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Festa Major del Guinardó,
gegants,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Guinardó,
poesia visual,
sol,
somriure
el mag
Fa esclatar un ram de colors
i plou confeti a desdir.
Després treu uns mocadors
que s'enlairen sense fi...
i veiem, meravellós,
un gran arc de Sant Martí.
Salvador Comelles. Bon dia! : poemes de bon matí, 2018
Il.: Mercè Galí
i plou confeti a desdir.
Després treu uns mocadors
que s'enlairen sense fi...
i veiem, meravellós,
un gran arc de Sant Martí.
Salvador Comelles. Bon dia! : poemes de bon matí, 2018
Il.: Mercè Galí
Etiquetes de comentaris:
arc de Sant Martí,
colors,
Comelles [Salvador 1959-],
confeti,
Galí [Mercè],
màgia,
mags,
meravella,
ploure,
poesia breu,
poesia de colors,
poesia infantil
Som la paraula
Etiquetes de comentaris:
#SomLaParaula,
actituds,
Catalunya Ràdio,
futur,
mesura,
paraules,
passat,
persones,
present,
respecte,
slam (poesia),
Soler [Salva],
som
Cançó de l'estrella de mar
Recordo la calda, al cel, aquell any,
les nits xafogoses, l'estiu irritant.
I a sota teníem un gran oceà...
Vaig dir, decidida: «no es pot aguantar!».
Em vaig deixar caure, estrella fugaç,
quan vaig capbussar-me... que freda que estààà!
Però vaig anar enfonsant-me i vaig acabar
com tantes estrelles al fons de la mar.
I ara il·lumino el meu veïnat;
els caps de setmana muntem tots un bar:
el nostre DJ és un calamar
i el pop és qui guanya jugant al billar.
Música: El poll i la puça
Capicua : 12 poemes amb animals per llegir i cantar. 2016
Text: Salvador Comelles
Il.: Mariona Cabassa
les nits xafogoses, l'estiu irritant.
I a sota teníem un gran oceà...
Vaig dir, decidida: «no es pot aguantar!».
Em vaig deixar caure, estrella fugaç,
quan vaig capbussar-me... que freda que estààà!
Però vaig anar enfonsant-me i vaig acabar
com tantes estrelles al fons de la mar.
I ara il·lumino el meu veïnat;
els caps de setmana muntem tots un bar:
el nostre DJ és un calamar
i el pop és qui guanya jugant al billar.
Música: El poll i la puça
Capicua : 12 poemes amb animals per llegir i cantar. 2016
Text: Salvador Comelles
Il.: Mariona Cabassa
Etiquetes de comentaris:
animals,
Cabassa [Mariona],
calamars,
cantar,
capbussó,
Comelles [Salvador 1959-],
estiu,
estrelles,
estrelles de mar,
il·luminar,
llegir,
mar,
oceans,
poesia infantil,
pops,
veïnat,
xafogor
14 de maig 2019
CIRCULAR
Avant! Avant! Avant!
Tot tornant al punt de partida.
Joan Brossa. A partir del silenci : antologia polimòrfica, 2001
Ed.: Glòria Bordons
Tot tornant al punt de partida.
Joan Brossa. A partir del silenci : antologia polimòrfica, 2001
Ed.: Glòria Bordons
Etiquetes de comentaris:
avançar,
Brossa [Joan 1919-1998],
circular,
poesia breu,
punt de partida,
tornar
12 de maig 2019
de roent a fresc
de roent a fresc
el capvespre de maig
escric al ras
paratge admirable
esperant que el sol s'ajaci
tot és esperar
Patrick Gifreu, dins,
Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català. 2018
Edició: D. Sam Abrams
el capvespre de maig
escric al ras
paratge admirable
esperant que el sol s'ajaci
tot és esperar
Patrick Gifreu, dins,
Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català. 2018
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
admiració,
antologies,
capvespres,
escriure,
esperar,
frescor,
Gifreu [Patrick],
haikus,
haikus catalans,
maig,
paratges,
roentor,
sol
Hem treballat
Hem treballat el tros dels nostres pares
i el nostre aprèn del seu com un nivell
que iguala els graus per fermentar els vins
i perpetua al fons del sediment.
Seguim els solcs traçats com una línia
fixada al pla; sobre els dies, l'empremta
d'alguna cosa nova mou els límits.
Teresa Pascual. Vertical. 2019
LVI Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia.
i el nostre aprèn del seu com un nivell
que iguala els graus per fermentar els vins
i perpetua al fons del sediment.
Seguim els solcs traçats com una línia
fixada al pla; sobre els dies, l'empremta
d'alguna cosa nova mou els límits.
Teresa Pascual. Vertical. 2019
LVI Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia.
Etiquetes de comentaris:
aprendre,
empremtes,
fermentar,
graus,
límits,
línies,
moure,
nivells,
pares,
Pascual [Teresa 1952-],
poesia breu,
sediments,
seguir,
solcs,
treballar,
trossos,
vins
S'obre un nou dia
S'obre un nou dia
i m'encén les pupil·les.
Tu, un món animes.
Primavera
Jordi Sala. L'instant obert. 2015
Pròleg: D. Sam Abrams
i m'encén les pupil·les.
Tu, un món animes.
Primavera
Jordi Sala. L'instant obert. 2015
Pròleg: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
animar,
dies,
encendre,
món,
poesia breu,
primavera,
pupil·les,
Sala Morell [Jordi]
05 de maig 2019
La galerna i el llamp, el torb i la tempesta
La galerna i el llamp, el torb i la tempesta,
sobre l'ample terrer l'han combatut a ras.
―La flor de l'esperança, minúscula i tenaç,
color dels nostres somnis, únicament hi resta!―
Entre les runes, sobre els fogars extingits,
enlaira el seu perfum, secret com la pregària;
i pella poc a poc, viva mà solitària,
els quatre rastres dels cavallers maleïts...
Car tan profundament la seva arrel s'allarga
que floriria encara si aquesta terra amarga
un dia fos coberta d'una crosta de sal.
Però l'alè de Déu novament hi circula!
I, granant en silenci les espigues del mal,
ella traurà forment del jull i la cugula.
Màrius Torres, dins,
Llibertat! : 50 poemes de revolta. 2015
sobre l'ample terrer l'han combatut a ras.
―La flor de l'esperança, minúscula i tenaç,
color dels nostres somnis, únicament hi resta!―
Entre les runes, sobre els fogars extingits,
enlaira el seu perfum, secret com la pregària;
i pella poc a poc, viva mà solitària,
els quatre rastres dels cavallers maleïts...
Car tan profundament la seva arrel s'allarga
que floriria encara si aquesta terra amarga
un dia fos coberta d'una crosta de sal.
Però l'alè de Déu novament hi circula!
I, granant en silenci les espigues del mal,
ella traurà forment del jull i la cugula.
Màrius Torres, dins,
Llibertat! : 50 poemes de revolta. 2015
Edició: Jaume Subirana
Pròleg: David Fernàndez
Pròleg: David Fernàndez
Etiquetes de comentaris:
alè,
antologies,
arrels,
circular,
esperança,
espigues,
florir,
flors,
forment,
galernes,
llamps,
perfum,
poesia de protesta,
silenci,
tempesta,
torbs,
Torres [Màrius 1910-1942]
04 de maig 2019
Comiat
S'acaben els versos,
se'm tanquen els ulls
i m'obrin la boca
badalls com a punys.
Em llave les dents,
em lleve el barnús,
em pose el pijama
i apague el llum.
Hui somiaré en vers,
això ho sé segur!
Teresa Broseta. Poesia de nit i de dia, 2018
Il.: Lirios Bou
se'm tanquen els ulls
i m'obrin la boca
badalls com a punys.
Em llave les dents,
em lleve el barnús,
em pose el pijama
i apague el llum.
Hui somiaré en vers,
això ho sé segur!
Teresa Broseta. Poesia de nit i de dia, 2018
Il.: Lirios Bou
Etiquetes de comentaris:
badalls,
barnussos,
Bou [Lirios],
Broseta [Teresa],
comiat,
dents,
llum,
Premi de Poesia Infantil Caixa Rural d'Algemesí,
segur,
somiar,
versos
El llit
EL LLIT
s'obre a conèixer. Cauen
els plats, les fulles,
la roba; les
teules.
Guillem Gavaldà. Fam bruta. 2016
I Premi Francesc Garriga
Epíleg: Pau Vadell
s'obre a conèixer. Cauen
els plats, les fulles,
la roba; les
teules.
Guillem Gavaldà. Fam bruta. 2016
I Premi Francesc Garriga
Epíleg: Pau Vadell
Etiquetes de comentaris:
conèixer,
fulles,
Gavaldà [Guillem 1997-],
llits,
plats,
poesia breu,
Premi Francesc Garriga 1er 2016,
roba,
teules
Tots els moments de goig
Tots els moments de goig,
tots els intensos moments d'amorosa identitat,
pels quals m'has fet estimar el temps,
perquè sense el sentit que els dona el temps,
sense poder passar, ni haurien existit, ofegats d'unitat.
Sobretot és això el que et dec.
Els altíssims instants de tu,
pels quals m'has arribat a fer sentir
feliç de ser mortal.
Carles Camps Mundó. La mort i la paraula : obra poètica (1988-2018), 2018
Pr.: D. Sam Abrams
tots els intensos moments d'amorosa identitat,
pels quals m'has fet estimar el temps,
perquè sense el sentit que els dona el temps,
sense poder passar, ni haurien existit, ofegats d'unitat.
Sobretot és això el que et dec.
Els altíssims instants de tu,
pels quals m'has arribat a fer sentir
feliç de ser mortal.
Carles Camps Mundó. La mort i la paraula : obra poètica (1988-2018), 2018
Pr.: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
Camps i Mundó [Carles 1948-],
deure,
estimar,
feliç,
goig,
identitat,
instants,
moments,
mortal,
poesia amorosa,
poesia sublim,
sentiments,
sentir,
sentit,
temps
01 de maig 2019
Àlbum de fotos
La colla del meu carrer,
la cursa de bicicletes
(per les voreres, tan dretes)
on vaig arribar el primer.
El gos de casa, el Menut.
I el gat del veí, tan pelut!
Aquell amb els ulls de pantera
que té un posat molt sorrut!
La festa de Carnestoltes.
Els gegants i el correfoc,
amb la gent que hi participa
i alguns que hi fan el badoc.
La revetlla de Sant Joan
(al barri hem fet un foc ben gran)
amb coca cruixent i daurada,
amb pinyons i confitura,
que bona ben ensucrada!
El meu germà que somriu
dins la tenda de campanya
en un paisatge d'estiu...
M'agrada mirar les fotos,
m'ho passo d'allò més bé.
Vols veure-les tu també?
Lola Casas. Comerç de poemes : poemes de comerç, 2018
Il.: Gibet Ramon
la cursa de bicicletes
(per les voreres, tan dretes)
on vaig arribar el primer.
El gos de casa, el Menut.
I el gat del veí, tan pelut!
Aquell amb els ulls de pantera
que té un posat molt sorrut!
La festa de Carnestoltes.
Els gegants i el correfoc,
amb la gent que hi participa
i alguns que hi fan el badoc.
La revetlla de Sant Joan
(al barri hem fet un foc ben gran)
amb coca cruixent i daurada,
amb pinyons i confitura,
que bona ben ensucrada!
El meu germà que somriu
dins la tenda de campanya
en un paisatge d'estiu...
M'agrada mirar les fotos,
m'ho passo d'allò més bé.
Vols veure-les tu també?
Lola Casas. Comerç de poemes : poemes de comerç, 2018
Il.: Gibet Ramon
Etiquetes de comentaris:
agradar,
àlbums,
bicicletes,
Casas [Lola],
colles,
coques,
festes populars,
fotografies,
gats,
gegants,
germans,
gossos,
mirar,
paisatges,
persones,
Ramon Izern [Gibet],
revetlles,
somriure,
ulls,
veure
RECORD
Contemplava retaules.
Llargues formes esperitades
ençà i enllà es movien per la sala:
records fidels, esvalotats.
Des d'aleshores hi ha camins
que creixen amb els anys
i amb la vida m'abandonen,
submergit i lliure i sense res.
Joan Mahiques Climent. Ha passat un estranger, 2005
Pr.: Jordi Pàmias
Premi de Poesia Martí Dot 2004
de Sant Feliu de Llobregat
Etiquetes de comentaris:
camins,
contemplar,
créixer,
lliure,
Mahiques Climent [Joan],
Premi de Poesia Martí Dot 2004 de Sant Feliu de Llobregat,
records,
retaules
L'àvia Marina
L'àvia Marina
no entra a la cuina.
No fa pastissos
de mandarina,
ni mandonguilles
d'ou i tonyina,
i no s'embruta
mai de farina.
L'àvia Marina
va a l'oficina.
Es pinta els llavis
amb purpurina,
va a passejar-se
amb la veïna,
va a ballar salsa
i a la piscina.
És cosa fina,
l'àvia Marina!
Teresa Broseta. Poesia de nit i de dia, 2018
Il.: Lirios Bou
Premi de Poesia Infantil Caixa Rural d'Algemesí
no entra a la cuina.
No fa pastissos
de mandarina,
ni mandonguilles
d'ou i tonyina,
i no s'embruta
mai de farina.
L'àvia Marina
va a l'oficina.
Es pinta els llavis
amb purpurina,
va a passejar-se
amb la veïna,
va a ballar salsa
i a la piscina.
És cosa fina,
l'àvia Marina!
Teresa Broseta. Poesia de nit i de dia, 2018
Il.: Lirios Bou
Premi de Poesia Infantil Caixa Rural d'Algemesí
Etiquetes de comentaris:
avis,
ballar,
Bou [Lirios],
Broseta [Teresa],
cuinar,
mandonguilles,
oficines,
passejar,
pastissos,
piscines,
poesia infantil,
Premi de Poesia Infantil Caixa Rural d'Algemesí
La meravella d'una llengua
La meravella d'una llengua a cau d'orella
dictada per uns llavis aurorals;
la pell eixuta, la gruixuda cella
de l'ull i el cos que s'inclinaven maternals;
els llavis i la pell i la mirada:
la llengua que ens escriu, l'ull despert que ens vigila
i el cos, que si ens consola ens aniquila,
més ençà de la mort, més enllà del plaer,
perquè amb la sang primera vivifiquem l'albada
i el vermell de la rel sigui a la fulla verd.
És només la paraula un homenatge
i és el seu joc només record d'un altre joc?
Cada imatge recorda una altra imatge,
recorda cada lloc un altre lloc?
Cada frase s'escriu sobre la frase antiga
i és sempre l'escriptura palimpsest?
Les ruïnes que ofega el bosc agrest
em revenen quan vibra la febrada enemiga.
El llenguatge, matriu i primavera,
estrafà la florent matriu primera.
Xavier Lloveras. Les illes obstinades, 1987
Premi Carles Riba 1986
dictada per uns llavis aurorals;
la pell eixuta, la gruixuda cella
de l'ull i el cos que s'inclinaven maternals;
els llavis i la pell i la mirada:
la llengua que ens escriu, l'ull despert que ens vigila
i el cos, que si ens consola ens aniquila,
més ençà de la mort, més enllà del plaer,
perquè amb la sang primera vivifiquem l'albada
i el vermell de la rel sigui a la fulla verd.
És només la paraula un homenatge
i és el seu joc només record d'un altre joc?
Cada imatge recorda una altra imatge,
recorda cada lloc un altre lloc?
Cada frase s'escriu sobre la frase antiga
i és sempre l'escriptura palimpsest?
Les ruïnes que ofega el bosc agrest
em revenen quan vibra la febrada enemiga.
El llenguatge, matriu i primavera,
estrafà la florent matriu primera.
Xavier Lloveras. Les illes obstinades, 1987
Premi Carles Riba 1986
Etiquetes de comentaris:
albades,
escriptura,
frases,
imatges,
llavis,
llenguatges,
llengues,
Lloveras [Xavier 1960-],
matriu,
meravella,
orelles,
Premi Carles Riba 1986,
primavera,
ulls
27 d’abril 2019
Tanta sort
Tanta sort que no vaig ser
una al·lota flor,
perquè amb el temps
hauria estat una dona ram,
i ves a saber, tu, si hauria
anat a parar a la llosa
d'una tomba,
o a la cambra d'un malalt,
o pitjor encara,
als braços d'una reina.
Antonina Canyelles. Les banyes del croissant. 2018
una al·lota flor,
perquè amb el temps
hauria estat una dona ram,
i ves a saber, tu, si hauria
anat a parar a la llosa
d'una tomba,
o a la cambra d'un malalt,
o pitjor encara,
als braços d'una reina.
Antonina Canyelles. Les banyes del croissant. 2018
Etiquetes de comentaris:
al·lotes,
anar a parar,
braços,
Canyelles [Antonina 1942-],
dones,
flors,
lloses,
malalts,
persones,
rams,
reines,
saber,
ser,
sort,
temps,
tombes
He ofegat el meu cor
Són màscares que m'emprovo
MONTSERRAT ABELLÓ
He ofegat el meu cor en una mar de miralls. Quan la
mort ha arribat en el dard esclat de la derrota l'he
contemplada amb els ulls ben oberts aprenent a mirar.
He cuidat que els meus ulls no vessessin cap llàgrima.
He vorejat entre esculls i he entrat a emprovar. He trobat
una màscara a mida. Veient-me des d'enfora semblo jo tal
com era, el somriure i l'esguard, la ficció i la semblança,
la imatge i el poema. Amb la màscara soc un besllum
d'interior.
núm. 5
De: Cinc besllums per a un estiu de cendra
(Una suite per a Montserrat Abelló)
Vinyet Panyella, dins,
Màscares i reclams : vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló. 2011
Pròleg: Carme Riera
MONTSERRAT ABELLÓ
He ofegat el meu cor en una mar de miralls. Quan la
mort ha arribat en el dard esclat de la derrota l'he
contemplada amb els ulls ben oberts aprenent a mirar.
He cuidat que els meus ulls no vessessin cap llàgrima.
He vorejat entre esculls i he entrat a emprovar. He trobat
una màscara a mida. Veient-me des d'enfora semblo jo tal
com era, el somriure i l'esguard, la ficció i la semblança,
la imatge i el poema. Amb la màscara soc un besllum
d'interior.
núm. 5
De: Cinc besllums per a un estiu de cendra
(Una suite per a Montserrat Abelló)
Vinyet Panyella, dins,
Màscares i reclams : vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló. 2011
Pròleg: Carme Riera
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
besllums,
contemplar,
cor,
emprovar,
esguard,
ficcions,
imatges,
interpretar,
mar,
màscares,
miralls,
mirar,
Panyella [Vinyet 1954-],
poemes,
semblances,
somriure,
suites,
ulls
26 d’abril 2019
Tornar
Tornar és renunciar
a un camí fet d'etcèteres
i agafar-ne un de nou
sense dubtar.
Tornar és deixar el negre,
la foscor, el gris.
La teranyina de la boira
i de l'ofec.
Tornar és adonar-se
que al final tot es reinventa
i que la llum més ínfima
pot ser un petit paradís.
Noemí Morral. Tornar : d'Essaouira a la Barceloneta. 2018
a un camí fet d'etcèteres
i agafar-ne un de nou
sense dubtar.
Tornar és deixar el negre,
la foscor, el gris.
La teranyina de la boira
i de l'ofec.
Tornar és adonar-se
que al final tot es reinventa
i que la llum més ínfima
pot ser un petit paradís.
Noemí Morral. Tornar : d'Essaouira a la Barceloneta. 2018
Etiquetes de comentaris:
actituds,
adonar-se,
camins,
dubtar,
llums,
Morral [Noemí],
paradisos,
persones,
reinventar,
renunciar,
tornar
22 d’abril 2019
Les ales de l'agró
A Lluís Solà
Les ales de l'agró, fines i sinuoses,
planen tranquil·les sobre l'aigua.
La seva mirada, oli d'oliva pur,
advertia altra vegada la força
dels turons, del capvespre, de cada branca.
Montse Caralt, dins,
Reduccions : revista de poesia, setembre 2018, núm. 110-111, p. 35
Etiquetes de comentaris:
advertir,
agrons,
aigua,
ales,
branques,
capvespre,
capvespres,
Caralt [Montse],
finesa,
força,
mirades,
oli d'oliva,
poesia breu,
puresa,
tranquil·litat,
turons
21 d’abril 2019
CLEDA DE CLAMORS
El plany poruc, estel a la botiga,
no tempta ni destria la tristesa,
per això el fred aquí muda en certesa:
l'hora no és senyora de la intriga.
Triguen els fruits a l'arbre i també triga
el floc de neu que dona fortalesa;
la lletra, insecte al llibre, llima estesa
la cleda de clamors nova i antiga.
Garrit, enllà, provant el foc o gruta
endins, els tombs del cant a trenc del dia
em saben dur una oferta que no embruta.
La solitud, el seny i la disputa
són nusos de la cinta que destria
el destí obert. I torna l'alegria.
Joan Brossa. Els ulls de l'òliba, 1996. 2a ed. rev.
Pr.: Jaume Pérez Montaner
no tempta ni destria la tristesa,
per això el fred aquí muda en certesa:
l'hora no és senyora de la intriga.
Triguen els fruits a l'arbre i també triga
el floc de neu que dona fortalesa;
la lletra, insecte al llibre, llima estesa
la cleda de clamors nova i antiga.
Garrit, enllà, provant el foc o gruta
endins, els tombs del cant a trenc del dia
em saben dur una oferta que no embruta.
La solitud, el seny i la disputa
són nusos de la cinta que destria
el destí obert. I torna l'alegria.
Joan Brossa. Els ulls de l'òliba, 1996. 2a ed. rev.
Pr.: Jaume Pérez Montaner
La boca
Una boca voladora,
en un cel enteranyinat
parla, riu i a vegades...
fa petons apassionats.
Montse Ginesta. Poemes dibuixats, 2014
|
Etiquetes de comentaris:
boques,
cal·ligrames,
cel,
Ginesta [Montse 1952-],
parlar,
passió,
petons,
poemes dibuixats,
poesia breu,
poesia infantil,
poesia visual,
riure,
volar
1953
El dia aquell que vas furtar la rosa
i corries abans que pogués enxampar-te algú,
per primera vegada
creixies.
I vas sentir per primera vegada
el calfred de la seua mà en la teua.
Qui era ella...?
Només sabies aleshores
que eren vells contes convinguts
els Reis Mags i l'home del sac.
Allò fou el primer revolt del teu sender
o el primer moviment d'aquest vinil
que com totes les músiques
s'acaba en solc segur.
I aquell dia triares de per vida.
Antoni Prats, dins,
Reduccions : revista de poesia, 2006, núm. 85, p. 46
i corries abans que pogués enxampar-te algú,
per primera vegada
creixies.
I vas sentir per primera vegada
el calfred de la seua mà en la teua.
Qui era ella...?
Només sabies aleshores
que eren vells contes convinguts
els Reis Mags i l'home del sac.
Allò fou el primer revolt del teu sender
o el primer moviment d'aquest vinil
que com totes les músiques
s'acaba en solc segur.
I aquell dia triares de per vida.
Antoni Prats, dins,
Reduccions : revista de poesia, 2006, núm. 85, p. 46
Etiquetes de comentaris:
actituds,
calfreds,
contes,
córrer,
créixer,
home del sac,
moviment,
música,
persones,
Prats i Gràcia [Antoni 1946-],
reis mags,
revolts,
saber,
seguretat,
senders,
sentiments,
sentir,
solcs,
triar,
vida
Schoone Gezelle Blomme
Etiquetes de comentaris:
blanc,
flors,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Parc de Cervantes (Barcelona),
poesia visual,
roserars,
roses
Ara sí
No ho hem d'il·luminar tot.
No cal.
Tampoc hauria de ser dit, aquest llibre.
Només viscut.
Un llibre a mitges.
Un nadó sobrevivent.
Vam néixer amb ell.
Ara l'expliquem
en veu alta.
Tot el que escrivim
és sempre
una resposta
a una pregunta no formulada.
De #mansió per a petits invertebrats
Anna Gual. Molsa. 2016
Epíleg: Gemma Gorga
Il.: Ana Cabello
Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016
No cal.
Tampoc hauria de ser dit, aquest llibre.
Només viscut.
Un llibre a mitges.
Un nadó sobrevivent.
Vam néixer amb ell.
Ara l'expliquem
en veu alta.
Tot el que escrivim
és sempre
una resposta
a una pregunta no formulada.
De #mansió per a petits invertebrats
Anna Gual. Molsa. 2016
Epíleg: Gemma Gorga
Il.: Ana Cabello
Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016
Etiquetes de comentaris:
ara,
escriure,
explicar,
formular,
Gual [Anna 1986-],
il·luminar,
llibres,
nadons,
néixer,
poesia compartida,
preguntes,
Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016,
respostes,
sí,
viure
20 d’abril 2019
Les formiguetes
Les formiguetes són
molt intel·ligents; treballen
molt intel·ligents; treballen
a l'estiu, surten a buscar
menjar i omplen el rebost,
i, quan arriba l'hivern,
ja el tenen ple. No surten
amb el fred, ni amb les pluges,
ni amb la neu. Només surten
del niu quan arriba l'estiu.
Paraules estimades. 2001
Text: Conxita Pujadó Vergés
Il.: Carme Solé Vendrell
Etiquetes de comentaris:
estiu,
formigues,
fred,
hivern,
intel·ligència,
llibres per a infants,
menjar,
neu,
paraules estimades,
pluges,
poesia infantil,
poesia visual,
Pujadó Vergés [Conxita],
Solé Vendrell [Carme 1944-]
15 d’abril 2019
Elegies de la represa, núm. 6
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...
p.220
Rosa Leveroni, dins,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...
p.220
Rosa Leveroni, dins,
Antologia de poesia catalana : nova tria. 2018
Edició: Enric Virgili
Etiquetes de comentaris:
antologies,
arrels,
atzur,
batecs,
calma,
elegies,
estimar,
estrelles,
fluir,
fonts,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
meravella,
poesia amorosa,
raons,
represa,
respirar,
rossinyols
13 d’abril 2019
Gairebé cançó
De Al sud de les teves mans
Llum a les algues
noves del dia.
Tu dorms encara.
Aixeco l'ona
d'una paraula,
després una altra...
Jo soc el mar,
tu la muralla.
Amb els meus llavis
d'escuma i aire
beso la vela
de la teva ànima.
Sol a les barques
abandonades...
1945
Agustí Bartra. Alguna cosa ha passat : una tria de poesia transparent. 1995
Edició: Anna Murià.
Pròleg: Miquel Desclot.
Llum a les algues
noves del dia.
Tu dorms encara.
Aixeco l'ona
d'una paraula,
després una altra...
Jo soc el mar,
tu la muralla.
Amb els meus llavis
d'escuma i aire
beso la vela
de la teva ànima.
Sol a les barques
abandonades...
1945
Agustí Bartra. Alguna cosa ha passat : una tria de poesia transparent. 1995
Edició: Anna Murià.
Pròleg: Miquel Desclot.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
algues,
ànimes,
barques,
Bartra [Agustí 1908-1982],
besades,
llavis,
llum,
mans,
mar,
muralles,
ones,
persones,
poesia breu,
sol,
veles
A la vulgaritat
A la vulgaritat,
a la mediocritat
i a la ignorància
activa,
els he sembrat
tres llorers
perquè puguin coronar-se'n.
Antonina Canyelles. Les banyes del croissant. 2018
a la mediocritat
i a la ignorància
activa,
els he sembrat
tres llorers
perquè puguin coronar-se'n.
Antonina Canyelles. Les banyes del croissant. 2018
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Canyelles [Antonina 1942-],
coronar,
ignorància,
llorers,
mediocritat,
persones,
poesia breu,
sembrar,
vulgaritat
12 d’abril 2019
Stairway, 1949
Quin coi d'escriptor seré si toco el dos
i, després d'haver tastat el bo i dolent,
no em veig amb cor de donar-ne testimoni?
Pel que pugui ser, no aneu amb mitges tintes
i inspireu-me, filles de Zeus i Mnemòsine,
una poesia que no concedeixi
el benefici del dubte, que reculli
pensaments profunds i que faci que el món
aquest, tan inescrutable, sembli clar.
Que, com una clau al pany, obri les portes
a l'aire vivificant i al safareig.
Que, com una ona expansiva, es dissemini
fins als escorrancs dels turons.
Megalòmanes
muses gregues, aclariu-me què cal fer
per fixar amb paraules incontrovertibles
el sistema de bellesa dels paisatges
i dels dies amb les albes i foscants
i de les nits amb les llunes i penombres
i així mateix l'espectacle de la gent
i el desmanec de les àrees urbanes
i l'encís de les societats modernes.
En lloc de mirar la televisió
o d'estar-vos amb les mans a les butxaques,
no em deixeu tirat i encomaneu-me el nervi
per copsar les meravelles de la vida.
Ara baixaré les escales que donen
a l'exterior i no penso defraudar.
Ernest Farrés. Edward Hopper : poems, 2006
Tr.: Lawrence Venuti
i, després d'haver tastat el bo i dolent,
no em veig amb cor de donar-ne testimoni?
Pel que pugui ser, no aneu amb mitges tintes
i inspireu-me, filles de Zeus i Mnemòsine,
una poesia que no concedeixi
el benefici del dubte, que reculli
pensaments profunds i que faci que el món
aquest, tan inescrutable, sembli clar.
Que, com una clau al pany, obri les portes
a l'aire vivificant i al safareig.
Que, com una ona expansiva, es dissemini
fins als escorrancs dels turons.
Megalòmanes
muses gregues, aclariu-me què cal fer
per fixar amb paraules incontrovertibles
el sistema de bellesa dels paisatges
i dels dies amb les albes i foscants
i de les nits amb les llunes i penombres
i així mateix l'espectacle de la gent
i el desmanec de les àrees urbanes
i l'encís de les societats modernes.
En lloc de mirar la televisió
o d'estar-vos amb les mans a les butxaques,
no em deixeu tirat i encomaneu-me el nervi
per copsar les meravelles de la vida.
Ara baixaré les escales que donen
a l'exterior i no penso defraudar.
Ernest Farrés. Edward Hopper : poems, 2006
Tr.: Lawrence Venuti
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
claredat,
defraudar,
encís,
escriptors,
Farrés Junyent [Ernest],
Hopper [Edward 1882-1967],
meravella,
paisatges,
testimoni,
turons,
vida
07 d’abril 2019
Un telèfon
Un telèfon veritablement intel·ligent es negaria a funcionar.
Això ja d'entrada.
Fragment
Albert Garcia Elena. Tòtem ordre. 2017
Això ja d'entrada.
Fragment
Albert Garcia Elena. Tòtem ordre. 2017
Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot 2016
Etiquetes de comentaris:
funcionar,
Garcia Elena [Albert],
intel·ligència,
telèfons
La fada
Una menja es diu que és fada
quan no porta gaire sal,
i una bruixa es torna fada
quan fa bé en comptes de mal.
Si no tens, bona fadrina,
sabatetes per 'nâ al ball,
la teva fada padrina
te'n farà unes de cristall.
Si una dona molt velleta
vol passâ el carrer pel mig,
porta-la de la maneta
i et farà complî un desig.
Si no et sona cap pregunta
de l'examen trimestral,
ve la fada i t'ho apunta,
i així et surt fenomenal!
I si et falla, bon poeta,
la gran inspiració,
ve la musa amb la vareta
i et fa escriure un vers rodó!
Ricard Bonmatí. L'any tirurany, 2003
Il.: Roser Rius
quan no porta gaire sal,
i una bruixa es torna fada
quan fa bé en comptes de mal.
Si no tens, bona fadrina,
sabatetes per 'nâ al ball,
la teva fada padrina
te'n farà unes de cristall.
Si una dona molt velleta
vol passâ el carrer pel mig,
porta-la de la maneta
i et farà complî un desig.
Si no et sona cap pregunta
de l'examen trimestral,
ve la fada i t'ho apunta,
i així et surt fenomenal!
I si et falla, bon poeta,
la gran inspiració,
ve la musa amb la vareta
i et fa escriure un vers rodó!
Ricard Bonmatí. L'any tirurany, 2003
Il.: Roser Rius
Etiquetes de comentaris:
Bonmatí [Ricard 1954-],
desigs,
dones,
escriure,
exàmens,
fades,
inspiració,
poetes,
Rius [Roser],
sabates,
vellesa,
versos rodons
Volem justícia
...
Quan tothom de la justícia
a mida se'n fa un vestit!
Això la fa menys propícia,
i en perdre traç i perícia
malmet el seu bon sentit!
Fragment.
Joan Brau i Sanchís. Qui amb joia somriu : quart recull de poemes. 1984
Quan tothom de la justícia
a mida se'n fa un vestit!
Això la fa menys propícia,
i en perdre traç i perícia
malmet el seu bon sentit!
Fragment.
Joan Brau i Sanchís. Qui amb joia somriu : quart recull de poemes. 1984
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Brau i Sanchís [Joan],
justícia,
malmetre,
mides,
persones,
sentits,
somriures,
tothom,
traços,
vestits,
voler
En un lloc de les Hespèrides
Kein schöner Tod ist auf der Welt
Oh, amor, rosa encesa de ponent!
La cautela que els mestres ens reclamen
ens manté en l'esclavitud. No els escoltis
quan parlen de la nostra escassetat,
de la nostra feblesa encara més
feble amb la seva resignació.
Potser sí que guanyaríem amb astúcia
si evitem la lluita fins que vinguin
altres temps, però només dins el nostre
instant podrem desembeinar l'espasa
i córrer cap al front com una estrella
es capbussa dins el mar. Res més gran
donarà la nostra vida minúscula
que el fulgor del seu estavellament.
Hèctor Bofill. El retorn dels titants, 2009
Oh, amor, rosa encesa de ponent!
La cautela que els mestres ens reclamen
ens manté en l'esclavitud. No els escoltis
quan parlen de la nostra escassetat,
de la nostra feblesa encara més
feble amb la seva resignació.
Potser sí que guanyaríem amb astúcia
si evitem la lluita fins que vinguin
altres temps, però només dins el nostre
instant podrem desembeinar l'espasa
i córrer cap al front com una estrella
es capbussa dins el mar. Res més gran
donarà la nostra vida minúscula
que el fulgor del seu estavellament.
Hèctor Bofill. El retorn dels titants, 2009
Etiquetes de comentaris:
Bofill [Hèctor 1973-],
cautela,
esclavitud,
estavellament,
estrelles,
fulgor,
Hespèrides,
lluita,
mar,
ponent,
Premi Mallorca de Poesia 2009,
resignació,
vida
Paisatge
Etiquetes de comentaris:
cel,
escriure,
llibres per a infants,
mirar,
núvols,
paisatges,
paraules estimades,
poesia visual,
Pujadó Vergés [Conxita],
sol,
Solé Vendrell [Carme 1944-],
veure
06 d’abril 2019
A la rum-rum
A la rum-rum de la violeta
que ma mare és cegueta,
un trosset de pa
i una castanyeta.
A la rum-rum del romaní
que la bóta no té vi,
un gotet d'aigua
i que sone el flautí.
A la rum-rum de la rosa
que hi ha foc a casa,
el fum l'empudega
i el pare et bonega.
A la rum-rum del clavell
que la iaia tremola,
de tanta tabola
i el iaio es fa vell.
A la rum-rum del gesmí
que un mestre saltamartí,
xarra i marmola
i toca el tamborí.
Joan J. Ponsoda. Gori-gori, rum-rum, 2014
Il.: Pablo Caracol
Pr.: Joan Borja i Sanz
que ma mare és cegueta,
un trosset de pa
i una castanyeta.
A la rum-rum del romaní
que la bóta no té vi,
un gotet d'aigua
i que sone el flautí.
A la rum-rum de la rosa
que hi ha foc a casa,
el fum l'empudega
i el pare et bonega.
A la rum-rum del clavell
que la iaia tremola,
de tanta tabola
i el iaio es fa vell.
A la rum-rum del gesmí
que un mestre saltamartí,
xarra i marmola
i toca el tamborí.
Joan J. Ponsoda. Gori-gori, rum-rum, 2014
Il.: Pablo Caracol
Pr.: Joan Borja i Sanz
Etiquetes de comentaris:
Caracol [Pablo],
clavells,
gesmí,
jocs de paraules,
poesia per a xiquets,
Ponsoda [Joan J.],
romaní,
roses,
rum-rum,
vellesa,
violetes
05 d’abril 2019
Ametller florit de nou
Ametller florit,
m'has embaladit.
Esclates de dia,
vigiles de nit.
Amb ta blancor estanca
al camp res li manca.
L'òliba desdenya
ta fugaç fulgència.
Al brot nat de branca
un gafarró canta.
L'alba ja es congria,
plany d'amor ferit.
Tot fosforescència,
tot epifania,
com la flor de neu.
Ametller florit,
m'has estamordit.
Llueixes de dia,
ens sotges de nit.
Res impur no et solla,
i dels magins brolla
un somni teixit
amb tes fulles albes
d'hàlit perfumat.
Per ta llum ens salves
del vernal neguit
que ja treu el cap.
Bella inflorescència,
blanca bruixeria,
ets un bé-de-déu.
Ametller florit,
m'has embaladit.
Esclates de dia
vigiles de nit.
Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016
m'has embaladit.
Esclates de dia,
vigiles de nit.
Amb ta blancor estanca
al camp res li manca.
L'òliba desdenya
ta fugaç fulgència.
Al brot nat de branca
un gafarró canta.
L'alba ja es congria,
plany d'amor ferit.
Tot fosforescència,
tot epifania,
com la flor de neu.
Ametller florit,
m'has estamordit.
Llueixes de dia,
ens sotges de nit.
Res impur no et solla,
i dels magins brolla
un somni teixit
amb tes fulles albes
d'hàlit perfumat.
Per ta llum ens salves
del vernal neguit
que ja treu el cap.
Bella inflorescència,
blanca bruixeria,
ets un bé-de-déu.
Ametller florit,
m'has embaladit.
Esclates de dia
vigiles de nit.
Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016
Premi Carles Riba 2015
29-II La constatació
Tu, Mare Insubstituïble,
amb mi tens la prova
que una amputació
pot aprendre a avançar
i a independitzar-se.
Amb el meu fugir
de tu
t'he fet entendre
estrictament
la teva soledat.
Jaume C. Pons Alorda. Era, 2018
amb mi tens la prova
que una amputació
pot aprendre a avançar
i a independitzar-se.
Amb el meu fugir
de tu
t'he fet entendre
estrictament
la teva soledat.
Jaume C. Pons Alorda. Era, 2018
Pròleg: Eduard Sanahuja Yll
Epíleg: Lucia Pietrelli
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
avançar,
constatacions,
entendre,
fugir,
independitzar-se,
mares,
persones,
Pons Alorda [Jaume C. 1984-],
solitud
Un àngel que muntava en bicicleta
Un àngel que muntava en bicicleta
ㄧles rodes eren quatre sols en flamesㄧ
pujant tranquil·lament per la sendera
vaig veure un dia, de camí al mar;
tapant el cel i els ulls d'una oreneta
la pols daurada de les seves cames
deixava un rastre càlid al darrere,
i els núvols queien sobre el manillar.
Enormes com la llum que les envolta,
les seves ales, esquitxant la bici
d'espurnes que la feien roja i blava,
enderrocaven pins de tot el món.
Me l'he estimat; i quan de cop i volta
va caure daltabaix d'un precipici,
al fons de la maleta que portava
hi eren els meus poemes tal com són.
Xènia Dyakonova, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 85 (juny 2006). P. 81
02 d’abril 2019
El túnel
El túnel és una nit de mentida,
tan curta que no té ni mida.
Quina breu nit de foscor!
No hi ha ni temps de tenir por.
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra. 2014
Il.: Bruno Munari
Tr.: Pau Vidal
tan curta que no té ni mida.
Quina breu nit de foscor!
No hi ha ni temps de tenir por.
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra. 2014
Il.: Bruno Munari
Tr.: Pau Vidal
Etiquetes de comentaris:
foscor,
mides,
Munari [Bruno],
nits,
poesia breu,
poesia infantil,
Rodari [Gianni],
túnels
Subscriure's a:
Missatges (Atom)