Anàvem pels carrers
que tu havies pintat
d'aquell color que posa
els arbres i les pedres
a dins de la claror.
Entràvem a les cases
obertes en silenci
amb el teu nom escrit
al guix de les parets
cridant-lo perquè brilli.
I si algú endevinava
cap on el vent s'enduia
les fulles de la tela
o per quin punt sortia
el mar o si l'escuma
faria o no el seu pla,
tu anaves fent la teva.
Que vinguin ulls i ho vegin
ara que som aquí.
Jaume Sisterna
Homenatge poètic a Pau Casals. 1999
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada