(Vita flumen)
On és la incertesa?
Tot rodola, camina, llisca
en un transitar desbordat i tranquil.
Tot guspireja en abastar la fugacitat,
flueix el temps imperceptible,
flueix la finitud d'una fulla,
d'una escorça d'arbre,
i trenca l'encanteri de la seguretat.
Acabarà amb el deliri
qui no té por
per besar l'aigua que dansa,
potser del Ganges, de l'Amazones.
Gaudim de la llum envidrada que
corre per aquests rius, per tots els rius,
maternalment segura.
Retallo amb tisores el passat.
La certesa són els rius que van
devotament al mar.
Marta García Sentís dins,
Metáfora : creciendo en poesía = Metàfora : creixent en poesia, 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada