Entre els barrots del meu balcó
m'han deixat aquesta tarda
i sense saber què fer
he mirat la gent que passa,
i sense saber què fer
he mirat la gent que passa,
una noia i un noi
s'han aturat sota la casa
i amb la ruixadora plena
els he regat la carbassa,
s'han aturat sota la casa
i amb la ruixadora plena
els he regat la carbassa,
amb la ruixadora plena
he regat les floreres
i de tanta aigua al balcó
s'ha desbordat la bassa,
he regat les floreres
i de tanta aigua al balcó
s'ha desbordat la bassa,
una veïna vella
m'ha ensenyat una granera
i m'he pensat que volia
escombrar la vorera,
m'ha ensenyat una granera
i m'he pensat que volia
escombrar la vorera,
amb la samarreta blava
he eixugat les rajoles
i després amb dos agulles
l'he estesa a la barana,
he eixugat les rajoles
i després amb dos agulles
l'he estesa a la barana,
aquella samarreta blava
que banyava el carrer de casa
era un núvol d'aigua
que li pesava la panxa.
que banyava el carrer de casa
era un núvol d'aigua
que li pesava la panxa.
Textos: Cinta Mulet
Il·lustracions: Laura Gual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada