Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

16 de febrer de 2021

Llum

Crec en el captaire
que era jo mateix,
fa segles,
i en el germà bessó
d'una mirada oracular.

Dona'm la mà:
tremolo.
I envelleixo
com qui mira
un noi sense bagatge.

Ja no espero la resposta,
sinó la paciència immensa
d'escoltar.

Les raons són 
una finestra
mig oberta:
la ventada, el dolor.

El cos que rep la llum
es fa miracle.

p.54


Lluís Calvo. L'espai profund, 2020
Epíleg de Lola Nieto

Premi Carles Riba 2019

Cap comentari: