des d'aiguamolls recents els brins criden devessalls
les ombres es drecen fatigades
xiscla amunt l'aire
giravoltant, bufa i udola i es rebolca
i de sobte s'esquincen les ferides.
I cicatritzen
en el cos gris
el silenci davalla feixuc a les palpentes
i prem!
Llavors de sobte la claror es debana
grogament i salta
i esquitxen taques -
I
núvols
empal·lidits i replens per bassals esvaloten.
August Stramm, dins,
El crepuscle de la humanitat : un document de l'expressionisme. 1984
Edició de Kurt Pinthus
Traducció d'Artur Quintana i Font
Traducció d'Artur Quintana i Font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada