S'asseuen a parlar, per trobar-se en els mots, els vells ponts transparents, perquè dansin les veus dins la casa de l'aire La cadència remota dels sons es compassa. El dia reescriu el cercle del temps. Flueix el món. Escolto, amatent, com respira. En retrobo el tacte i l'alè al fons d'uns ulls i en el teixit de les paraules. Carles Duarte. S'acosta el mar : poesia 1984-2009, 2010 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Duarte i Montserrat [Carles 1959-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Duarte i Montserrat [Carles 1959-]. Mostrar tots els missatges
10 de maig 2014
Chants pour penser
Etiquetes de comentaris:
Bournagain,
dansar,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
Jiménez Cot [David],
món,
paraules,
pensar,
ponts,
temps,
ulls,
Zimmermann [Marie-Claire]
21 d’abril 2014
Disposa els teus sentits
Disposa els teus sentits per a cada gest. Arrela't en la llum que inaugura els colors. Deleix-te per gaudir dels mots que has heretat, dels llibres que t'esperen, de la música límpida d'aquells qui et precedeixen. Alegra't de la fruita, dels llavis que acullen el teu bes, del mar inassolible, del Déu indesxifrable. Instaura en els teus ulls el blau ressò de l'infinit. (de Ben Sira) Carles Duarte, dins, Antologia de poetes catalans, 1997-, v. 4 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blau,
colors,
Conley [Craig],
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
fruites,
infinit,
llegir,
llibres,
llum,
mar,
música,
persones,
Sansone [Giuseppe E.]
28 de febrer 2014
Ai, la infantesa
Etiquetes de comentaris:
camins,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
infantesa,
Martínez-Pastor [Esther],
poesia breu,
poesia visual,
rellotges,
Virginia State Parks
08 de juny 2013
Per un llenguatge administratiu català
L'aventura
El present llibre aspira a esdevenir una peça
no sols no menyspreable, sinó útil i eficaç
dins el conjunt dels actuals esforços per
la normalització idiomàtica. I a fe que,
coneguda amb noms diferents, la lluita
per la normalització ja és vella, entre
nosaltres. Tan vella com la nostra presa
de consciència en tant que poble.
(Fragment)
Antoni M. Badia i Margarit
Badia i Margarit, Antoni M. ; Duarte i Montserrat, Carles.
Formulari administratiu aplicat especialment a la universitat, 1979
Etiquetes de comentaris:
actituds,
administrar,
Badia i Margarit [Antoni M. (Antoni Maria) 1920-],
català,
Catalunya,
dret,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
llibres,
persones
01 d’abril 2013
D'un llibre estès,
D'un llibre estès,el gest vermell de sang que esdevé flor, la rosa oferta que aculls com una mà que, generosa, es lliura. Sant Jordi és el soldat de Mitilene, el màrtir de Lydda, l'heroi crescut dins la llegenda que les generacions escriuen amb traços ben diversos, i és un alè incansable que lluita contra el drac i ens n'allibera. Sant Jordi és l'aventura i el destí. Ni el cavaller ni el poble no claudiquen. Carles Duarte i Montserrat. D'una terra blava, 1997 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blanc,
blau,
Catalunya,
Cusachs [Manuel 1933-],
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
flors,
persones,
Sant Jordi,
vermell
31 de març 2013
XXIX
Així és l'amor com a passió de l'ànima. Plotí, Ennèades, III.5.1 Al límit del no-res, dins el somni en què som i en l'alè transparent que ens uneix a la vida ens mou l'amor a uns ulls, al refugi d'uns llavis on deixem d'estar sols, al desig una pell que besem amb deler, a unes mans que estrenyem amb anhel de repòs. I aquest jo lentament construït, ja oblidats del destí, torna al món, en què tot conflueix. Carles Duarte. El silenci, 2001 |
Etiquetes de comentaris:
confluir,
construir,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
estimar,
llavis,
mans,
persones,
poesia amorosa,
repòs,
ulls
23 de març 2013
De la terra que s'obre,
De la terra que s'obre, de la tija espiral que s'enlaira, de mans xopes de llum, d'uns ulls lents dins la nit d'una aroma d'onades, es congria el color dins la pedra, una creu, una espurna que esclata en pètals de ceràmica. Entre uns plecs minerals, emergeix una imatge sorgida d'un somni. La matèria es transforma, es desclou una flor. Carles Duarte i Montserrat. D'una terra blava, 1997 |
07 d’octubre 2012
Hi ha un silenci de barques
Etiquetes de comentaris:
blau,
calma,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
groc,
intimitat,
llimones,
mar,
Mediterrània,
nespres
20 d’agost 2012
Hem llevat l'àncora,
Hem llevat l'àncora, tracem camins al mar, anem a l'orsa amb el velam encès. A l'arbre mestre un cos esvelt de dona, pàtria blava, l'herència d'un vell somni, un territori de records, arrels com dies i una llengua ulls endins, mar endins d'Alacant a Cotlliure de l'Alguer a Ciutadella. Singla la nau per un camí de llum. Esguardem l'horitzó Quatre veles hi onegen. Carles Duarte i Montserrat. D'una terra blava..., 1997 |
Etiquetes de comentaris:
Alacant,
Alguer,
blau,
Ciutadella de Menorca,
Cotlliure,
Cusachs [Manuel 1933-],
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
llum,
mar,
poesia lluminosa,
poesia marítima,
veles
14 d’agost 2012
La llum es despentina
La llum es despentina;
va deixant al teu cos
ombres llargues, nueses.
Com un bes t'amanyaga
i els vells límits s'aprimen.
Els teus llavis es baden;
s'hi destrena un somriure,
calideses perdudes.
Ones blanques davallen
perquè el gest ressorgeixi.
Carles Duarte i Montserrat. La llum. 2001
va deixant al teu cos
ombres llargues, nueses.
Com un bes t'amanyaga
i els vells límits s'aprimen.
Els teus llavis es baden;
s'hi destrena un somriure,
calideses perdudes.
Ones blanques davallen
perquè el gest ressorgeixi.
Carles Duarte i Montserrat. La llum. 2001
Fotografies: Francesc Guitart
Etiquetes de comentaris:
besades,
blanc,
calideses,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
gestos,
Guitart [Francesc],
límits,
llavis,
llum,
onades,
poesia lluminosa,
ressorgir,
somriures
25 de juliol 2012
Tàber
Encara és fosc;
travesso el vell portal.
Als carrers del turó
el silenci nocturn
és opac.
Les parets diuen noms
i mirades distants
que no sé reconèixer.
Tot el dolor s'eixuga
en aquests murs tan lents.
Quan arribo al Palau,
escantells a la pedra,
revelacions de setges.
A les gàrgoles gòtiques,
antics lladres de temps
preservaren l'instant,
el rostre d'un malson.
El pati està ple
de taronges caigudes
i a la font un sant Jordi
venç de nou el dragó.
Un rostre de bronze,
sever,
em mira enllà del temps.
Fa fred. Escolto
la veu de les campanes
i bateguen, exhaustes,
les ombres del Palau.
Com la mar imprevista,
una onada de llum.
És l'olor de l'albada.
Carles Duarte. El centre del temps, 2003
travesso el vell portal.
Als carrers del turó
el silenci nocturn
és opac.
Les parets diuen noms
i mirades distants
que no sé reconèixer.
Tot el dolor s'eixuga
en aquests murs tan lents.
Quan arribo al Palau,
escantells a la pedra,
revelacions de setges.
A les gàrgoles gòtiques,
antics lladres de temps
preservaren l'instant,
el rostre d'un malson.
El pati està ple
de taronges caigudes
i a la font un sant Jordi
venç de nou el dragó.
Un rostre de bronze,
sever,
em mira enllà del temps.
Fa fred. Escolto
la veu de les campanes
i bateguen, exhaustes,
les ombres del Palau.
Com la mar imprevista,
una onada de llum.
És l'olor de l'albada.
Carles Duarte. El centre del temps, 2003
Etiquetes de comentaris:
alba,
Barcelona,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
llum,
mar,
Mont Tàber,
olors,
Sant Jordi,
taronges,
temps
13 de maig 2012
Rius xics, rius grans com la teulada de la mar
És difícil sentir i interpretar
un riu entre dos marges,
per bé que sigui com un toll
esbiaixat. És difícil, perquè
sentir un color i desxifrar
pensament i paraula
és cosa de poetes: llum de mags.
(La veu del riu i la blavor del so que t'ha cridat)
Àngels Cardona. Les veus del riu, 2001
un riu entre dos marges,
per bé que sigui com un toll
esbiaixat. És difícil, perquè
sentir un color i desxifrar
pensament i paraula
és cosa de poetes: llum de mags.
(La veu del riu i la blavor del so que t'ha cridat)
Àngels Cardona. Les veus del riu, 2001
Etiquetes de comentaris:
blau,
Cardona de Gibert [Ángeles],
colors,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
llum,
mar,
marges,
paraules,
poesia del pensament,
poesia transversal,
rius,
veus
28 d’abril 2012
Vinc
Vinc del desig,
de somiar-te,
ple de pell
i del blau de mirall
d'aquestes aigües nues.
S'eixuga la llum.
Torno al somni,
als teus ulls,
que m'han pres i que em deixen,
a les mans on escolto
aquesta veu que estimo.
Quin silenci entre els dits!
Dorm el riu.
Els llavis beuen l'aire.
Ho fan tan lentament
que sembla que s'allunyin.
El somni ha caigut per la finestra
i arriba l'onada del temps.
Ara aprenc a explicar-li a la nit
com em cal la tendresa.
Carles Duarte. El somni. 2000
de somiar-te,
ple de pell
i del blau de mirall
d'aquestes aigües nues.
S'eixuga la llum.
Torno al somni,
als teus ulls,
que m'han pres i que em deixen,
a les mans on escolto
aquesta veu que estimo.
Quin silenci entre els dits!
Dorm el riu.
Els llavis beuen l'aire.
Ho fan tan lentament
que sembla que s'allunyin.
El somni ha caigut per la finestra
i arriba l'onada del temps.
Ara aprenc a explicar-li a la nit
com em cal la tendresa.
Carles Duarte. El somni. 2000
Etiquetes de comentaris:
aigua,
blau,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
estimar,
llum,
poesia de la reflexió,
silenci,
somnis,
temps,
tendresa,
ulls
27 de novembre 2011
Vaixells
Les gavines naveguen contra el vent, travessen el mirall de l’horitzó, arriben els vaixells, uns cavalls fatigats. Del cos del mar s’enlairen les onades, davallen blanques, nues, cap al gris, dens silenci. La tarda és una mà, la terra, una illa. La pell del món, els còdols del capvespre, els núvols i el seu gest. El mur de vidre es trenca. Carles Duarte i Montserrat |
Etiquetes de comentaris:
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
mar,
onades,
poesia marítima,
Riera [Carme],
silenci,
vaixells
11 de juny 2011
Djemaa el Fna
Al Jordi, a l'Anna,
a l'Antoni i, sempre,
a la Mercè
El capvespre s'imposa
lentament i segura,
i s'encenen els llums de les parades
que oscil·len amb la mica de vent.
Entre glops saborosos de te,
amarat de l'aroma de menta,
veiem, de la claror esvanida,
sorgir Sírius, l'astre brillant;
ara Proció, Betelgeuse...
i el cenyidor d'Orió
i l'Auriga i Gèmini
i, a llevant, il·luminant-se, Leo...
A sota la terrassa
un paisatge canviant i sempre viu:
encantadors de serps,
venedors de misteris,
d'herbes remeieres,
d'afrodisíaques nits...
En acabat, senyoregen les parades de broquetes de carn,
d'albergínies i de peix fregits,
que es vesteixen de gent que s'hi asseu
a sopar-hi.
I quan la nit ja és fosca,
al bell mig de la plaça,
en un cercle que es fa i es refà sense presses,
com si el vent se n'endugués les cendres
i hi menés nova llenya per mantenir el caliu,
se sent, sobre el silenci, la rítmica música
del rebab i el tar,
instants sublims traçats per unes destres mans
ensinistrades a desvetllar
un art ocult
que amagava la càlida nit.
Carles Duarte i Montserrat. La tierra y el sueño = La terra i el somni, 2000
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
colors,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
estels,
instants,
llum,
Marràqueix,
Trujillo [José Ramón],
vida,
Zimmermann [Marie-Claire]
29 d’abril 2011
D'aquest instant,
D'aquest instant,
en quedaran nomésuns pocs rastres llunyans,
somnis, records
que el pas del temps
tornarà incomprensibles.
Però m'entesto encara
a salvar-ne tendreses,
ressons dels teus ulls càlids,
per reviure algun dia
l'engruna que ara en deso
en els mots, en els llavis.
Carles Duarte. Llavis de terra, 1993
Etiquetes de comentaris:
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
engrunes,
instants,
llavis,
poesia amorosa,
poesia sublim,
rastres,
somnis,
temps,
tendresa,
ulls
26 de setembre 2009
Mediterrània
... I sé que és un retorn a un goig antic i saborós d'oli daurat i de vi negre, de blat segat i pa, de formatge d'ovella i de peix acabat de pescar, d'aquests vents sense fi que ens abracen i estimben contra el blau mur de llum on la vida és de foc i ens bevem lentament cada instant perquè el dia no es mori sense haver-nos-hi fos amb plaer. (Fragment) Carles Duarte. Maríntim, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
blau,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
foc,
formatge,
llegir,
lliure,
llum,
Mediterrània,
oli,
pa,
peix,
vent,
vi,
vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)