Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvà [Maria Antònia 1869-1958]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvà [Maria Antònia 1869-1958]. Mostrar tots els missatges
10 de juliol 2012
Cel d'horabaixa
Etiquetes de comentaris:
calma,
cançons,
cors,
dolçor,
estimar,
horabaixa,
natura,
passions,
pau,
poesia bonica,
poesia breu,
remoreigs,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958],
sentiments
27 de desembre 2011
Esporles
Etiquetes de comentaris:
alzines,
branques,
Esporles,
fotografies,
mel,
pluja,
poesia breu,
saludar,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958],
Sigurbjörnsson [Börkur]
27 de novembre 2011
Al roserar
Pues i flors té el roserar; ¿Cal que respir o que em defensi? -¿Qui, per les roses, en silenci no es deixaria esgarrinxar? |
Maria Antònia Salvà. Lluneta de pagès, 1952
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Costa [Gal],
lluna,
poesia de pagès,
roses,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958],
silenci
06 de novembre 2011
Quatre coses
M'abelleixen quatre coses:
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar.
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
Maria Antònia Salvà. Poemas = poemes. 2006
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar.
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
Maria Antònia Salvà. Poemas = poemes. 2006
Edició: Sebastià Alzamora
Traducció: Jaume Pomar
Etiquetes de comentaris:
abellir,
actituds,
aigua,
esfullar,
poesia bonica,
poesia rosada,
quatre,
rosada,
roses,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958],
sol,
vent
25 d’abril 2011
Fiblada
¿Com diré mai l'encís d'aquella edat
quan pels volts dels camins no hi ha atzavares,
plauen les randes i les sedes clares
i el cercle es va eixamplant de l'amistat?
Era al passeig nocturn de la ciutat;
els arços, mig velant les alimares,
daven penombra a falagueres cares;
mots de bell dir volaven per l'embat.
I heus aquí que de sobte recorria
tot el meu cos l'aguditzat rampell
d'un viu dolor al pit, que m'atuïa.
Una abella enfurida -d'on vindria?-
me l'havia fiblat amb son dardell,
que em romangué clavat al guant de pell.
Maria Antònia Salvà. El retorn. 2008
quan pels volts dels camins no hi ha atzavares,
plauen les randes i les sedes clares
i el cercle es va eixamplant de l'amistat?
Era al passeig nocturn de la ciutat;
els arços, mig velant les alimares,
daven penombra a falagueres cares;
mots de bell dir volaven per l'embat.
I heus aquí que de sobte recorria
tot el meu cos l'aguditzat rampell
d'un viu dolor al pit, que m'atuïa.
Una abella enfurida -d'on vindria?-
me l'havia fiblat amb son dardell,
que em romangué clavat al guant de pell.
Maria Antònia Salvà. El retorn. 2008
23 d’agost 2010
Les dones de l'any 2000, Gotham '95
Potser tornarem al llapis,
sense veure de l'altra Roma
les acaballes de nou imperi.
La roda de Duchamp serà
quadrada, i una possessió entre núvols
la casa, a voltes, cobejada.
Haurem desat, curoses, el segle
de la crueltat i la despesa,
els ametllers eixorcs de rara poesia.
Executives com de Manhattan
o mestresses de casa insospitades,
flors d'amor i de gentilesa no marcides.
A Maria Antònia Salvà, en homenatge
Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona, 1998
Epíleg: Àlex Susanna
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ametllers,
amor,
dones,
persones,
Pessarrodona [Marta 1941-],
poesia d'homenatge,
poesia sostenible,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958]
05 de setembre 2009
El retorn
Etiquetes de comentaris:
actituds,
calma,
clavells,
confiança,
flabiols,
fotografies,
persones,
provar,
retorn,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958],
sol,
torteroles,
Vilassar de Mar
29 de març 2009
La petxina
L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.
Un cap-al-tard vingué desfent miratges
jo els doní comiat —tot passa i mor—
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.
Maria Antònia Salvà. Antologia poètica. 1996
i del lloc i del temps em feien lliure
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.
Un cap-al-tard vingué desfent miratges
jo els doní comiat —tot passa i mor—
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.
Maria Antònia Salvà. Antologia poètica. 1996
Etiquetes de comentaris:
a contracor,
actituds,
amor,
desfer,
engrunes,
gent,
lliure,
lloc,
lluïssors,
miratges,
persones,
petxines,
platges,
platja,
poblar,
poesia breu,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958],
temps
Subscriure's a:
Missatges (Atom)