No pas com el qui caça papallones
I les clava, isolades de la vida,
Orfes de la claror que les voltà
Vull recordar, infantesa,
La tremolor irisada dels teus dies.
Pels teus jardins, pels teus intactes boscos
I les fràgils ciutats de l'esperança,
Ben lliure hi vagaregi la memòria,
Entre la claror tendra
I daurada d'un temps d'ales i flors.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,..., 1990 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infantesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infantesa. Mostrar tots els missatges
09 de setembre 2014
Infantesa
Etiquetes de comentaris:
ales,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
flors,
Gurri,
infantesa,
poesia de la memòria,
pont d'en Bruguer,
ponts,
rius,
tendresa,
Vic
02 d’agost 2014
Antonieta
Veig trist i alegre el món
en la corba suau
i llisa de ta galta.
(Fragment)
|
Etiquetes de comentaris:
Agelet i Garriga [Jaume 1888-1980],
alegria,
Falguera García [Enric],
infantesa,
món,
tristesa
15 de juny 2014
Sol d'estiu
Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu,
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.
Llunari, 476
Josep Carner. Poesia. 1992
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.
Llunari, 476
Josep Carner. Poesia. 1992
Editor: Jaume Coll
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànimes,
arborar,
calor,
Carner [Josep 1884-1970],
estius,
herbes,
infantesa,
persones,
poesia breu,
poesia de l'experiència,
poesia lluminosa,
poesia saludable,
respirar,
sol
04 de maig 2014
Els peus blancs
Els peus blancs, pel verd, corrien descalços.
L'herba no la veies. El sol cremava.
Era l'hora de jugar. Les formigues,
impacients, per berenar, t'esperaven.
Montserrat Rodés. Riu d'arena. 1992
L'herba no la veies. El sol cremava.
Era l'hora de jugar. Les formigues,
impacients, per berenar, t'esperaven.
Montserrat Rodés. Riu d'arena. 1992
Etiquetes de comentaris:
actituds,
berenars,
blancor,
esperar,
formigues,
impaciències,
infantesa,
jugar,
persones,
peus,
poesia breu,
Rodés [Montserrat],
sol,
verd
29 de març 2014
II Premi d'Il·lustració Lletra Petita
Etiquetes de comentaris:
biblioteques,
il·lustracions,
infantesa,
llegir,
llibres,
Mompó Herreros [Elena],
poesia visual
28 de febrer 2014
Ai, la infantesa
Etiquetes de comentaris:
camins,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
infantesa,
Martínez-Pastor [Esther],
poesia breu,
poesia visual,
rellotges,
Virginia State Parks
06 de gener 2014
Nit de Reis
Ja sé que tornareu com cada anyada, vinguts d'estranys, misteriosos mons, oh Mags!, desvetlladors d'il·lusions en els cors innocents de la mainada. Incòlumes al temps, tindreu, encara l'edat mateixa de quan jo era infant, un color diferent a cada cara i el do inaudit d'estar pertot. Entant, jo no sóc ja l'infant aquell d'un dia; el que porteu, avui no em serviria i el que voldria no m'ho podeu dar. Mes, no passeu de llarg: al meu darrera, hi ha un estol d'animetes que us espera. A mi ja em basta que pugueu tornar. Joan Arús. Les veus de la nit : poemes, 1971 |
Etiquetes de comentaris:
Arús i Colomer [Joan 1891-1982],
Gelabert [Dàmaris],
infantesa,
regals,
reis mags,
Rosell [Josep Ma.],
Sales [Joan 1912-1983],
vida
31 de desembre 2013
Record de Sóller (5 i últim)
Mai més l'he retrobada; i veig com aquell dia,
fa quaranta anys, la nina que no em coneix tampoc,
i el món d'una edat nova, inconscient m'obria,
incendiant la porta sense percebre el foc.
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa,
vós qui caceu libèl·lules en la presó del rim,
vós que preniu les ales amb tanta sutilesa
que no se perd un àtom del matisat polsim.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics. 2013
fa quaranta anys, la nina que no em coneix tampoc,
i el món d'una edat nova, inconscient m'obria,
incendiant la porta sense percebre el foc.
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa,
vós qui caceu libèl·lules en la presó del rim,
vós que preniu les ales amb tanta sutilesa
que no se perd un àtom del matisat polsim.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics. 2013
Etiquetes de comentaris:
Alcover [Joan 1854-1926],
amistat,
Carner [Josep 1884-1970],
conèixer,
focs,
infantesa,
libèl·lules,
percebre,
retrobar,
Sóller,
visions
Record de Sóller (4)
Mon cor, davant la casta nuesa, va suspendre son ritme; una calrada bullenta vaig sentir; l'esglai que sentiria la bergantella tendra que es creia tota sola, si s'adonés de mi! I el nin va tornar home... ¿Quin esperit dins una espina de figuera de moro va saltar a l'abscondit ivori de l'Eva, tan dejuna de dar-me el fruit de l'arbre simbòlic a flairar? Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 2013 |
Record de Sóller (3)
Llavores un misteri per mi se va descloure, torbant la fonda calma del cor adolescent: entrà una joveneta amb el cabell a lloure, que un raig de sol feria com nimbe resplendent. Amagatall cercava per treure's una pua del cos; a totes bandes girà l'ull inquiet; s'alçà la falda roja, mostrà la cama nua que més amunt tenia una blancor de llet. Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 2013 |
Record de Sóller (2)
L'hort m'oferí refugi, dosser la verda branca
del taronger; en l'herba me vaig tombar; l'eixam
d'insectes, com espurnes, brunzia per la tanca,
i em feia pessigolles al front l'espès herbam.
Eren les verdes tiges profunda columnada;
filtrava, ran de terra, l'esguard per allà endins;
dansaven les corol·les de fulla acarminada,
com baiaderes entre pilars esmaragdins.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 2013
|
Etiquetes de comentaris:
adolescents,
Alcover [Joan 1854-1926],
camins,
hort,
infantesa,
Port de Sóller,
Sóller,
Stephenson [Paul]
Record de Sóller (1)
An en Josep Carner
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa...
Ja coneixeu la vila d'ombrívols carrerons,
la rica vall de Sóller, entre serrals estesa,
on totes les vivendes tenen un hort al fons.
Era senyor de casa el somni de la sesta;
la posadera em feia senyal de que emmudís,
posant-se el dit als llavis; una verdor xalesta
pel portaló guaitava com auri paradís.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics. 2013
Etiquetes de comentaris:
adolescents,
Alcover [Joan 1854-1926],
amistat,
Carner [Josep 1884-1970],
emmudir,
endreces,
guaitar,
horts,
infantesa,
llavis,
migdiada,
poesia d'instants,
silencis,
Sóller,
verdor,
visions
26 de desembre 2013
Cançó
ei company les carbasses grosses regnen els babuïns ballen. els
dimonis estan tips. els nens de la terra es queixen que valdria més
cantar una cançó.
els thabos no tenen cap pla. les parelles de bous no s'ajunten. els
estiren amb una cadena. és horrible allà hi ha els que els estiren
la cadena. les teles de lli no són sinó llençols. no ens van bé. hi
ha boira. els ulls fan pampallugues. les lletres no s'ajunten. els
homes treballen com formigues. no deixen ni els cacauets. encara
són calents d'ahir. les peülles del vedell del braman. en una
cassola petita. els piets i jans. panxes grosses. comprimides amb
faixes.
ei company les carbasses grosses regnen els babuïns ballen. els
dimonis estan tips. els nens de la terra es queixen que valdria més
cantar una cançó.
en fanon els va veure. ballaven amb collarets de perles. les corones
de la colònia. es ficaven diamants a la boca. se'ls mengen en grans
quantitats. els diamants se'ls mengen a anglaterra. se'ls mengen
amb anglesos. els comparteixen amb alemanys. els ossos dels
diamants els llancen als seus gossos perquè els vagin rosegant.
qui dubti d'això que ho pregunti a en yengeni. el van tancar
perquè va ensumar els diamants.
ei company les carbasses grosses regnen els babuïns ballen. els
dimonis estan tips. els nens de la terra es queixen que valdria més
cantar una cançó.
Kgafela oa Magogodi (Johannesburg, 1968), dins,
Nit de poesia al Palau : Barcelona poesia 2012 :
XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona
; traducció: Ramon Farrés
Etiquetes de comentaris:
actituds,
babuïns,
ballar,
bous,
cançons,
carbasses,
diamants,
infantesa,
infants,
Kgafela oa Magogodi,
lletres,
pampallugues,
panxes,
persones,
queixar-se,
Sud-àfrica,
ulls
21 de setembre 2013
Als infants
Al bressolet del cor gronxeu il·lusions; que cap remor cruel no els trenqui la dormida; vetlleu llurs somnis blaus pletòrics de cançons, mentre passa silent, de puntetes, la Vida. Climent Peix. Poesia completa : 1928-1992, 1995 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
blau,
festa,
il·lusions,
infantesa,
Peix [Climent],
persones,
poesia infantil,
somnis,
vida
08 de juny 2013
Glorieta del jardí
Glorieta del jardí, d'esquena a la mar oberta, d'un camí de cirerers coronament i ofrena. En els meus records d'infant és l'ombra teva tan fresca, oh dolç recer amorós en aquelles tardes tèbies!... Glorieta del jardí, que ets tan reclosa i tan bella, enyoro els teus cirerers en aquesta primavera. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 Ed.: Abraham Mohino i Balet Epíleg: Vinyet Panyella |
Etiquetes de comentaris:
camins,
cirerers,
enyorament,
estimar,
frescor,
glorietes,
infantesa,
jardí,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
mar,
primavera,
tarda,
tendresa,
Wright [David]
22 de desembre 2012
Bressol de pobre
Dins una casa de pagès,
per l'infantó que hi fa l'entrada,
han adobat el rústic bres
d'antiga fusta mig corcada.
La pobre mare, que es desviu
perquè el fillet més bé hi estiga,
com una aucella al fer son niu,
busques cercà per la garriga.
Mes, de quina herba les trià?
D'aritja, arreu tan espinosa,
i allò de molles servirà
baix d'una pell forta i llanosa.
La pell en doble de moltó,
matalasset de llana fina,
serà més blana a l'infantó
damunt l'aplec de tanta espina.
Ai!, aqueix bres, amable niu
fet per l'amor i la indigència,
un símbol és ben expressiu
de nostra sort en l'existència.
Rams de dolor que ocults estan
a l'innocent fan goig encara...
Oh!, i fer d'espines un niu blan:
vet aquí l'art d'un cor de mare!
Miquel Costa i Llobera. Poesia completa, 2004
per l'infantó que hi fa l'entrada,
han adobat el rústic bres
d'antiga fusta mig corcada.
La pobre mare, que es desviu
perquè el fillet més bé hi estiga,
com una aucella al fer son niu,
busques cercà per la garriga.
Mes, de quina herba les trià?
D'aritja, arreu tan espinosa,
i allò de molles servirà
baix d'una pell forta i llanosa.
La pell en doble de moltó,
matalasset de llana fina,
serà més blana a l'infantó
damunt l'aplec de tanta espina.
Ai!, aqueix bres, amable niu
fet per l'amor i la indigència,
un símbol és ben expressiu
de nostra sort en l'existència.
Rams de dolor que ocults estan
a l'innocent fan goig encara...
Oh!, i fer d'espines un niu blan:
vet aquí l'art d'un cor de mare!
Miquel Costa i Llobera. Poesia completa, 2004
Etiquetes de comentaris:
aritja,
bressol,
cançons de bressol,
Costa i Llobera [Miquel 1854-1922],
infantesa,
mares,
Sampol [Gabriel de la S. T. 1967-]
18 de novembre 2012
neu, neu
Etiquetes de comentaris:
Alguer,
Alivesi [Sara],
blanc,
infantesa,
neu,
Palamós,
Sari [Rafael 1904-1978]
28 d’octubre 2012
El meu
Kristin Dimitrova
El meu
seria amb resplendor rosada i temperatura ambiental.
Sense vistes majestuoses al voltant: vegetació
exquisida i aromàtica. Clarianes sota arbres serens.
Curiositat. Melodia de Mozart. Frecs de papallones.
Petites follies: bombolles
espurnejants. Certesa
que tots ens estimem.
Cara de nen.
Ekaterina Iossifova, dins Reduccions, núm. 100, p. 87
Tr.: Eva Sableva
Etiquetes de comentaris:
bombolles,
cares,
certesa,
clarianes,
creativitat,
curiositat,
Dimitrova [Kristin],
estimar,
frecs,
infantesa,
Iossifova [Ekaterina],
melodies,
nens,
papallones,
poesia compartida,
resplendor,
vegetació
06 de setembre 2012
Lluna mareta
Així com el Sol ens pesca a l'encesa i som llur joguet fins que, tip, ens desa, la Lluna serena ens canta non-non jugant a ser mare, mostrant-nos la cara quan el Sol es pon. Francesc Morera. D'un intent amagat, 2008 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
estimar,
Índia,
infantesa,
lluna,
mares,
Morera [Francesc 1941-1990],
pensar,
sol,
Toranmal
16 d’agost 2012
Jardins d'Itàlia
Tendra és la nit sota aquest pont de l'Arno. Fiesole és d'or i els arbres alterosos. Me'n vaig per la Toscana lluminosa, ans sortiran Ravenna i sant Pere Grisòleg, la imatge moribunda de la Gal·la Placídia sota una lluna de bronze que s'oxida amb el vent. Andrea della Robbia ho veu des del Bargello acariciant la testa del pillet amb els rínxols. Joan Perucho. Els jardins botànics, 1996 |
Etiquetes de comentaris:
Della Robbia [Andrea 1435-1525],
Florència,
infantesa,
Itàlia,
Perucho [Joan 1920-2003],
poesia lluminosa,
tendresa,
Toscana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)