Ja sé que tornareu com cada anyada, vinguts d'estranys, misteriosos mons, oh Mags!, desvetlladors d'il·lusions en els cors innocents de la mainada. Incòlumes al temps, tindreu, encara l'edat mateixa de quan jo era infant, un color diferent a cada cara i el do inaudit d'estar pertot. Entant, jo no sóc ja l'infant aquell d'un dia; el que porteu, avui no em serviria i el que voldria no m'ho podeu dar. Mes, no passeu de llarg: al meu darrera, hi ha un estol d'animetes que us espera. A mi ja em basta que pugueu tornar. Joan Arús. Les veus de la nit : poemes, 1971 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
06 de gener 2014
Nit de Reis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada