Quina babel ens va escatint el viure? Pregunta la raó de tantes coses que canvien als ulls de cada dia. És astut aquest ésser que interroga el què i el com que ens agrada o el malcontent de vides col·lectives. Es baraten quefers, s'obliden senyes per fer vàlid un món que se'ns capgira. Caldria sempre lloar el tombant més feliç que el viure ordena -home i natura addictes sens demèrit- per fer entre tots fecund un guany de vida. Que ens meni la natura, sàvia amiga, ella endevina on neix l'aigua més pura!
Pere Vives Sarri. El temps i la joia, 1999
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
17 de gener 2014
Que ens meni la natura
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
amistat,
Boston Public Library,
guanys,
lluna,
mar,
natura,
persones,
poesia de la reflexió,
poesia visual,
saviesa,
temps,
vida,
Vives Sarri [Pere 1924-]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada