Hivern del mar

Hivern del mar: sol fràgil
damunt platges desertes.





Poema XX de Cementiri de Sinera


El meu primer Espriu: un poema per a cada estació, 2013
Il. Subi

Una mar

Una mar on passegen bergantins,
galeres d'alta vela, humils barcasses...
De Palerm ve una nau que porta vi
i a la costa s'encenen alimares.

(Les ones dels canyars i dels baladres,
la cebera d'humil arquitectura.
Pel camí polsegós, cap a la platja,
amb el pare hi anava en bicicleta.)


Antoni Mestre, dins,


Antologia poètica. 1993
Ed.: Josep Ballester i Marc Granell
Il.: Lina Vila

On hi ha parets de vidre

On hi ha parets de vidre

enderroquem cortines.

         (Els murs extravagants

           solen ser honestos).

Deixem-nos envair

per platges silencioses

que deturin el temps i les onades.

On hi ha parets de vidre,

sovint s'hi veu, alhora,

reflex i transparència.

Gerard Sala. Amb la veu als ulls, 2001

Pr.: Albert Ràfols-Casamada

Il.: Gerard Sala

Passat

Ah vella llibreta
on escrivia les meves redaccions de francès
"Mes vacances": m'han agradat molt les vacances
je suis allée à la plage (amb dues ee,
el verb être demana concordança), j'ai beaucoup
nagé i després acabava amb el sol ponent-se
al mar i anava a cercar gavines al diccionari


(Fragment)

De Minha Senhora de Quê, 1990

Ana Luísa Amaral, dins,

XXXIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2017

Traducció: Jordi Cerdà Subirachs

Direcció del Festival: Teresa Colom i Àngels Gregori

Venen les matemàtiques

Venen les matemàtiques
talment com les onades
que moren a la platja.
Pots saber-ne l'alçada,
la força i la freqüència
fins que toquen la sorra
on has fixat els peus.
Tan sobtós i incessant
com aquest moviment
són els versos, però
proves de calcular-los
conscient que la tasca
és d'allò més incerta.
I vas pujant escales
de baranes polícromes
fins al lloc on l'amor
(talment com les onades)
no para d'extingir-se.



De Llibre de les meditacions, 1973


Feliu Formosa, dins,

Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992

Cos indomable

                           I

A sota el foc sagrat del cel empiri

respira el blau del mar amb veu sonora

mentre abrusa l'estrella de l'aurora

s'inflama en el meu cor el seu cantiri.

I el cos d'aigua modela fetiller,

i amb els corrents gravita la tempesta

com un gegant humit de nua testa,

interpreta tothora el seu paper!

                         II

                                                        Calma

La brisa en vol de somnis et pentina

amb la pinta encesa de claror.

I s'ondula el cabell de la marina

com la goja de mítica faisó.

Però talla el mirall sublim que sura

el frisós aleteig d'un plomí blanc

que cerca l'aliment amb desmesura,

en el blavís cristall, sense entrebanc!

                         III

                                                       Maregassa

Ona perduda que t'arrisses verge,

de blanca espuma, amb rumb, devers la costa

trenques el teu orgull mai no ferit

en infinites llàgrimes del pit.

I brames amb el vent més invencible,

com un sol cos navegues oceans;

bolques navilis, barques, naus, golut,

com un mestre d'art bèl·lic absolut!

                         IV

                                                              Platja

M'endinso en aquest mar que idealitzo

per la seva esotèrica natura,

i sento el remoreig del líquid fluid

que em xopa l'esperit de sal teúrgica.

I aquest diàfan regne submarí

m'acarona la nua pell de fembra

i sóc lleugera amb el seu tacte aquós

dins l'abisme profund del foll redós!

                          V

                                             Corrents marins

El blau intens navega l'horitzó

amb el frenètic curs de la marea

i el vent infla les veles sense por

del meu vaixell perdut en odissea.

Perquè no trobo el port on ancorar

els sentiments en aigües més serenes.

Vago de mar en mar cercant un clar

que m'alleugi el bagatge de les penes!

                           VI

                                               Aigua turquesa

Immergits els meus ulls en transparències,

contemplo fascinada el seu poder

magnètic que dibuixa l'aigua viva

amb el pinzell impetuós del somni.

Perquè del líquid ventre em dona un hàlit

d'aquell immens tresor que vibra exòtic,

i em faig mirall encès de llum turquesa

mentre aspiro l'encís del mar hipnòtic!

Anna-Maria Ticoulat

Ciutadella / Menorca

Finalista 1997    

Tres anys de poesia marinera. 1999 

Dir.: Vicenç Roca i Garrigó

Il·lustracions: Joaquim Budesca

       

Sóc la seva ombrel·la

Sóc la seva ombrel·la,
un pèl petita si se'm
compara amb les altres.
Li faig ombra, és la meva
feina, i ella em fa servir
per tot. Li agraden els
meus colors. Em diu que
la faig quedar bé. Se m'enduu
sempre a la platja, quan encara
no és plena i hi saltironen
els pardals sense perill. Els
observa d'esquitllentes perquè
no se'n vagin, i em parla
d'un ratpenat, i d'una gitana,
i d'un musulmà...

Contempla els infants amb
delectança. Sé que n'enyora
un que s'assembli als fills
dels seus nebots. Es pregunta
a quin d'ells retirarà el possible
infant i tem que no arribi a
veure'l, perquè el temps
no perdona.



Rosa Fabregat. El ble i la llum, 2003

Vespre a Sant Martí

La llum de Sant Martí té la mirada blanca
dels albats que se'n van per l'horitzó dels pins.
Llum angèlica d'or que brilla al planetari
del cel i va per mar a cavall del garbí.
S'enceta dins la platja i es colga a les muralles;
pel xuclador del vespre cristal·litza en la nit.



Núria Esponellà. La mirada de la gavina. 2001

Pròleg: Miquel Martí i Pol

Abril

                                  l'alè de les glicines.

                                           Marià Manent

Allau, cascada, devessall

de llum

i de perfum, nau fluvial

d'efluvis irreals,

espectre

del blanc al lila.

Si l'asfòdel creix ran dels rius

infernals, ¿vos retrobarem, glicines,

arraïmades als balcons del cel,

penjant damunt plàcides platges?

p. 105

Jaume Galmés. Vigència de Marià Manent. dins,

Reduccions. núm 104 (juny 2014)

Era potent

Era potent parar i aparcar
les bicicletes prop de la platja
i lligar-les amb la teranyina
de les nostres cadenes de ferro
i banyar-nos més desemparats
que un poeta sense mentides.




Amadeu Vidal i Bonafont. Cor de metall, 1995

Ginesta des del mar

La cinta de la platja és tota llum;
l'ona menuda té un fresseig de joia,
i juga i riu, amb mantellina blanca.

La barca, encara humida, és al sorral:
reposa amb l'ala estesa al bat del sol,
i el pal torçat s'enfila blau amunt.

Sobre el verd fosc dels pins
la casa blanca brilla i canta,
que l'alegria l'ha punxat endins.

I sobre la carena el vent s'esplaia
entre l'or i la llum de la ginesta,
i el perfum que s'escampa per les ones
tot l'espai omple de sentors de festa.

Jaume Piques  (14 anys)

Llibre de les flors, 2012

L'estiu a la mar

Suau, l'aigua ens posava dits de nacre;

l'estiu tragué a la mar del caragol,

i la mar era, amb veu de les sirenes,

blau i tendre ressó.

 ...

La platja ens oferia d'arribada

l'enlluernada mare de la llum

i ens feia riure amb un esclat de faula

sobtadament nascut.

...

La infantesa llunyana té una platja

on refrescàrem la resseca rel,

on la mar deia la paraula blava

dels àngels mariners.

Fragments.

Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa. 1993

El jove

Per les senderes d'estendre de l'aranya, per les rases,
i el cant jove dels moixons i la claror estesa de les encantàries
eixamorant-se de bon matí
a la riba, a cos de goig, carícia vegetal,
i la font, el seu cant,
i el sol més càlid a les mans, raïm i figues,
quan madura a la vinya i a la banya, l'illa, plàcida,
i l'Aurora, al clos del cor,
la rosa, i la roca, són la balma
on convoques i es fonen el tu i els seus ressons i els seus rius, platges,
la font, un nu, dius, és imatge i miratge,
les insensates paraules en què se t'engrunava el cor.

Font del Teix, 1991

Albert Roig

Anuari poètic dels Jocs Florals de Barcelona 2012

Elegia: dels souvenirs...

dels souvenirs i els ametllers en flor,
de la platja deserta i la badia,
dels passejos en barca quan fa bo,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

A Lancing Beach

 Gareth Williams

En el silenci

          musique souvent me prend comme une mer!

                                                           Baudelaire

En el silenci obscur d'unes parpelles closes

que tanca l'Univers en el meu esperit,

la música s'enlaira. - Talment, en l'alta nit,

puja fins als estels el perfum de les roses.-

Ella, divina música!, en el meu cor petit

fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,

i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,

més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones

entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,

jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit a la platja,

jo somnio -perdut en l'estreta salvatge

dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.

                                           18 març 1937

25

Màrius Torres. Poesies. 1977

Lo desconhort, VI

-Ramon! -dix l'ermità-, vós què havets perdut?

Per què no us consolats en lo Rei de salut

qui abasta a tot ço qui per ell és vengut?

(Fragment)

Antologia general de la poesia catalana, 1979

Si jo tingués un veler

SI jo tingués un veler
sortiria a pesca d'albes.
Encalçaria els estels
per posar-me`n arracades.
Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades.
Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fora dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves!...

Tema amb variacions, I

Rosa Leveroni. Presència i record. 1952

Idíl·lics nius a platja oberta

Idíl·lics nius a platja oberta!
Dòlmens
curulls de petxines de festa.
Transport
tranquil de l'onada i del vent...

Catifa prenyada d'olors...
Símbols...
Lluna d'encens a la carena.
Avenc
d'amor: un afalac sincer.

 

Josep E. Dallerès. De tu a tu. 1990

Ses salines

Blau marí quan el fons és cel

que baixa al corall de l'oxigen.

O un verd obscur si l'horitzó

avança pel bosc de les algues.

I tots els clars del blau quan viu

en la mar l'arena del sol.

Colors amarrats en els ulls

d'un trenc de platja que s'estén,

com un arc, entre la pineda

i la maresma, fins a fondre's

en el blanc marí de la sal.

Vicenç Llorca. Atlas de agua. 1998

Text en català i castellà.