Era un insòlit monument,
en una vasta biblioteca, no gaire lluny del riu Vltava -amb la màgia fresca d'un mirall que multiplica fins a l'infinit. Amb una mica de basarda, sentim la nostra metafísica
lleugeresa, davant el remolí
de l'art i de la vida. A cau d'orella
Milan Kundera ens parla, en la penombra.
Jaroslav Seifert, a la nit,
serà el nostre company, ran del foc hivernal,
amb Tota la bellesa del món.
I, quasi d'esma,
ens aboquem al pou de llibres,
i ens acull el silenci fervorós
d'una amagada saviesa,
antiga i fraternal, en el centre d'Europa.
Jordi Pàmias. Al cor del món, 2013
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris saviesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris saviesa. Mostrar tots els missatges
02 de juny 2013
Pou de llibres
Etiquetes de comentaris:
art,
bellesa,
biblioteques,
Downsbrough [Peter],
Europa,
joventut,
llibres,
món,
Pàmias [Jordi 1938-],
persones,
poesia silenciosa,
Praga,
saviesa,
Seifert [Jaroslav],
silenci
26 de maig 2013
Rapsòdia sobre la diversitat
Va ser un xinès, el primer que va veure-ho. -Quin xinès?
-Un de savi, se suposa. Devia ser vell, desconegut, amb
el cap pelat. No hi ha res, va dir, que sigui indivisible.
El temps li ha donat la raó. Tampoc les partícules, com
la vida en una gota d'aigua, no s'acaben mai. Es multipliquen
com els cap-grossos i les algues: wimps, neutrins estèrils,
partícules de Higgs, axions: cada dia una nova suposició.
Però no tan sols a la física, al meu pit també es produeix el
mateix que en un estany de peixos quan jo -altra vegada
aquest jo!-, a la meva caseta de fusta, a la meva cabana
adamítica, m'observo observant i reflexiono sobre el fet que
reflexiono.
Per no embolicar-me sense remei, recorro a una frase que
probablement torna a provenir d'un xinès -o era un japonès?-
i que talla les plantes enfiladisses de la reflexió com si fos
un matxet: La incompleció és bona.
(Fragment)
Hans Magnus Enzensberger, dins,
Etiquetes de comentaris:
algues,
axions,
cap-grossos,
diversitat,
Enzensberger [Hans Magnus],
Farrés [Ramon 1962-],
partícules,
persones,
poesia compartida,
poesia de la reflexió,
raó,
rapsòdies,
reflexionar,
saviesa,
temps
12 de gener 2013
Has restat oculta
Has restat oculta
sota la pols de tants segles
en terra germana
mentre tos fills eren àvids
de la teva Saviesa.
A la Verge dels Bons Llibres,
de València
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
sota la pols de tants segles
en terra germana
mentre tos fills eren àvids
de la teva Saviesa.
A la Verge dels Bons Llibres,
de València
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
Etiquetes de comentaris:
llibres,
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
poesia breu,
saviesa,
segles,
València
03 d’octubre 2012
Lluna petxina
Manufactura aturada mancant-li matèria prima, ha de ser reactivada, que qui no menja s'aprima. Industrial Botons de Nacre, savis se n'han pensat una. Adrecen instància, amb lacre, per fer botons de la lluna. Francesc Morera. D'un intent amagat, 2008 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
coneixement,
creixement sostenible,
economia,
ètica empresarial,
indústria,
lluna,
Morera [Francesc 1941-1990],
poesia econòmica,
saviesa
19 d’agost 2012
Lloança
Per què hi ha persones a qui
admires?
Perquè les seves accions
t'arriben a l'ànima i et
reconcilien, de debò,
amb la vida.
Perquè posseeixen el sentir
de la joventut i la saviesa
de la vellesa.
Teresa Grau Ros
admires?
Perquè les seves accions
t'arriben a l'ànima i et
reconcilien, de debò,
amb la vida.
Perquè posseeixen el sentir
de la joventut i la saviesa
de la vellesa.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
actituds,
Grau Ros [Teresa 1959-],
joventut,
lloances,
persones,
poesia breu,
reconciliar,
saviesa,
sentir,
vellesa,
vida
22 de juny 2012
Balada de la poesia
He bastit estructures d'edificis.
Estructures de ferro
que la gelada torna perilloses.
La vida ha anat quedant-se sota el fred
dels hiverns a les obres,
i jo m'he anat fent vell veient el sol
sortir a cops de martell rere les bigues.
Avui el veig sortir rere una altra estructura
que s'alça esvelta i nua, com si fos una dona
que he estimat sempre. Quan la toco,
gelada, em crema mentre continuo
el que mai no s'acaba: construir.
Joan Margarit, dins,
Poesia i càlcul d'estructures : lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011
Barcelona, 27 de setembre de 2010, Universitat Pompeu Fabra, 2010
Etiquetes de comentaris:
actituds,
balades,
construir,
estructures,
fred,
gelades,
Margarit [Joan 1938- 2021],
persones,
poesia constructiva,
saviesa,
sol,
Universitat Pompeu Fabra,
vida
26 de maig 2012
El savi ensenya sense paraules
El Tao diu que el savi
ensenya sense paraules;
però jo necessit les paraules.
Tal volta és que, en el fons,
les paraules no són la millor
manera d'ensenyar.
Però... i de viure?
Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004
|
Etiquetes de comentaris:
Bassa [Ramon],
paraules,
saviesa,
taoisme,
viure
08 de gener 2012
Vellesa
Soc la branca més vella que resta en aquest arbre que ara llueix l'esplèndid brancatge vigorós. Passant, les primaveres hi han fet riques brotades, i l'han cobert de flaire l'amor de tantes flors. Per la mateixa rel em sento sostinguda; en la mateixa saba hi trobo nodriment. Quan la destral m'abati, caduca, improductiva, jo, lluny de la brancada, sentiré enyorament. Joana Raspall. Jardí vivent. 2010 |
Etiquetes de comentaris:
arbres,
branques,
brotar,
enyorament,
fotografies,
lluir,
Parc de Montjuïc (Barcelona),
primavera,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
saba,
saviesa,
sentir,
vellesa
29 d’octubre 2011
Jo en tenia una cançó
La tècnica de la santa paciència, la saviesa
immemorial i un xic d'inspiració d'última hora
Albert Canadell, Òpal de foc
Jo en tenia una cançó
la tenia del meu pare
que feia riure i plorar
i era un crit de parracaire
Sabíem una cançó
que el pobre i el ric i el lladre
la cantaven ajustats
al trencant del camí ample
Vam aprendre una cançó
que el dia que la cantàvem
el món perdia la por
i els llums pampalluguejaven
Enric Casasses. Bes Nagana, 2011
Etiquetes de comentaris:
aprendre,
cançons,
Casasses [Enric 1951- ],
inspiració,
llum,
paciència,
pares,
poesia de la memòria,
poesia lluminosa,
saviesa,
tècniques
21 d’octubre 2011
Vint-i-u d'octubre
Damunt la sorra de la platja, de nou,
he vist dibuixat el perfil del poble
on, tantes vegades, vaig retrobar-te.
La ment ha ancorat, una a una, les imatges
en la mar del pensament i, amb saviesa,
ha recuperat totes les mirades perdudes
en la dolça intimitat de l'estança antiga,
que càlidament ens acollia, en un hivern
que ja mai més recobrarem.
he vist dibuixat el perfil del poble
on, tantes vegades, vaig retrobar-te.
La ment ha ancorat, una a una, les imatges
en la mar del pensament i, amb saviesa,
ha recuperat totes les mirades perdudes
en la dolça intimitat de l'estança antiga,
que càlidament ens acollia, en un hivern
que ja mai més recobrarem.
Il·lustracions: Sefa Ferré.
Etiquetes de comentaris:
calidesa,
estances,
Ferré [Sefa 1942-],
Gibert [Montse],
hivern,
imatges,
intimitat,
mirades,
pensaments,
pensar,
persones,
platja,
pobles,
saviesa,
sentiments,
tardor
30 d’agost 2011
Lianes
Que el parlar em faria perdre l'escriure
ja m'ho deia l'àvia. No em va dir, però,
que el parlar em faria perdre l'amor.
Potser perquè ella coneixia l'amor
i no en sabia res, d'escriure,
va callar els versos salvavides, les lianes
que avui la vida escriu i em llança als dits
perquè m'hi agafi fort, perquè m'hi agafi.
Laura López Granell
ja m'ho deia l'àvia. No em va dir, però,
que el parlar em faria perdre l'amor.
Potser perquè ella coneixia l'amor
i no en sabia res, d'escriure,
va callar els versos salvavides, les lianes
que avui la vida escriu i em llança als dits
perquè m'hi agafi fort, perquè m'hi agafi.
Laura López Granell
Publicat el 12.07.2011 al seu blog: Jardins Verticals
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
àvies,
dits,
escriure,
joventut,
lianes,
López Granell [Laura],
parlar,
persones,
saviesa,
versos salvavides,
xarxes
19 d’agost 2011
Places
Als Himba
En hora de capvespre ha davallat arraulida
la pluja
sobre la plaça de la vella Universitat
Sota un sol gentil i prudent
tot just abans
aletejaven els nens
espetecs de plata la font
d'or les veus
sobre la plaça de la vella Universitat
Li plantaren cara els núvols
tot just després
esmunyint-se per l'aigua els nens
amb llurs mares i algun pare
sobre la plaça de la vella Universitat
Buida i capmoixa la nit jau
amb la plaça de la vella Universitat
des dels finestrals
miren els nens
com es pentina la lluna d'aigua
sobre la plaça de la vella Universitat
I
Pepa Úbeda. La meua frontera, 2010
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
Angola,
fonts,
gentilesa,
Himba (Poble africà),
infantesa,
lluna,
mirar,
persones,
places,
pluja,
prudència,
saviesa,
Úbeda [Pepa 1953-],
universitats
08 de desembre 2010
Els pensaments
Si els meus pensaments
poguessin florir
diria les coses
que amb veus no sé dir...
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l'ànima
de tota la gent!
Una paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l'aprengui,
i se l'emporti gravada
al diccionari del cor.
Selecció de diferents llibres de poemes.
Joana Raspall
poguessin florir
diria les coses
que amb veus no sé dir...
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l'ànima
de tota la gent!
Una paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l'aprengui,
i se l'emporti gravada
al diccionari del cor.
Selecció de diferents llibres de poemes.
Joana Raspall
Etiquetes de comentaris:
ànima,
ànimes,
aprendre,
cors,
diccionaris,
entendre,
estimar,
florir,
gent,
paraules,
pensaments,
pensar,
persones,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
saviesa,
tendresa,
tristesa,
veus
29 d’agost 2010
Mirada oberta a Barcelona
A la Rosa i la Gloria
Matins d’entusiasme per viure,
al carrer de Sant Pere més alt.
Gènova i la unió tangible, vital.
Ella imposava respecte, fortalesa.
Construint tendresa a la Rambla de Volart.
La felicitat del nounat,
la innocència, la creativitat,
l’escola i la universitat.
Entremig del dolor, les pèrdues,
ets i has estat la paraula justa, sàvia,
la companyia desitjada.
Estimulant ment poètica.
Et transformes, confiada.
Singularitat oberta a la mar,
reneixes, privilegiada.
Divinament bonica i barrejada.
Cadència emancipada, ferma,
guardonada per la vida,
noble, confortant, educada.
Teresa Grau Ros
Matins d’entusiasme per viure,
al carrer de Sant Pere més alt.
Gènova i la unió tangible, vital.
Ella imposava respecte, fortalesa.
Construint tendresa a la Rambla de Volart.
La felicitat del nounat,
la innocència, la creativitat,
l’escola i la universitat.
Entremig del dolor, les pèrdues,
ets i has estat la paraula justa, sàvia,
la companyia desitjada.
Estimulant ment poètica.
Et transformes, confiada.
Singularitat oberta a la mar,
reneixes, privilegiada.
Divinament bonica i barrejada.
Cadència emancipada, ferma,
guardonada per la vida,
noble, confortant, educada.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agraïments,
Barcelona,
companyia,
creativitat,
felicitat,
fermesa,
Grau Ros [Teresa 1959-],
mar,
Mediterrània,
mirades,
noblesa,
pèrdues,
persones,
poesia social,
renéixer,
respecte,
saviesa,
transformar
29 de juliol 2010
Platja del món
A Octavio Paz
La llum dels tarongers.
Tot univers és arbre
cau en el somni del teu cos,
s'adorm
en les parpelles de l'aigua.
En la nit dels teus ulls
s'enfilaven les barques;
el taronger penjava
cel endins
ones daurades de la tarda.
Somni dels tarongers
vora del temps incert,
neixen i creixen, viuen,
arbre de llum, les platges.
El món és saviesa en el camí
dels grocs eterns, enamorats de l'aire.
Ramon Xirau. Les platges. 1974
Etiquetes de comentaris:
aigües,
aires,
arbres,
barques,
camins,
créixer,
groc,
llum,
néixer,
onades,
parpelles,
Paz [Octavio 1914-1998],
platges,
saviesa,
tarongers,
ulls,
Xirau [Ramon 1924-2017]
11 de juny 2010
Pròleg a El quadern daurat
Idees que fa trenta o quaranta anys estaven
confinades a l'extrema esquerra, fa vint
anys havien impregnat l'esquerra en general,
i durant els últims deu anys han proporcionat
els llocs comuns del pensament social
convencional de la dreta i de l'esquerra. (...)
Una altra idea amb la qual havia jugat molt
de temps era que un dels personatges principals
havia de ser un artista, però un artista bloquejat. (...)
Aquests arquetipus, l'artista i el seu reflex exacte,
l'home de negocis, han emmarcat la nostra cultura:
un ha estat presentat com una persona grollera,
insensible, l'altre com a creador, un pur excés
de sensibilitat i dolor i un egoisme sense límits
que se li ha de perdonar a causa dels seus productes,
exactament igual que s'ha de perdonar l'home de
negocis, és clar, a causa dels seus. (...)
... el que resultava intolerable, el que sí que no
es podia suportar més, era aquest model,
monstruosament aïllat i narcisista, sobre un pedestal.
Sembla que a la seva manera els joves se n'han adonat
i ho han canviat, creant una cultura pròpia en la qual
milers de persones fan pel·lícules, ajuden a fer
pel·lícules, fan diaris de tota mena, fan música,
pinten quadres, escriuren llibres, fan fotos.
Han abolit aquella figura sensible, creativa,
aïllada, reproduint-la centenars de milers de vegades. (...)
Doris Lessing, dins, Llegir i escriure, 1996
Tr. i ed.: Jordi Larios
Etiquetes de comentaris:
actituds,
art,
canvis,
creativitat,
cultura,
diaris,
emprenedoria,
escriure,
formació,
gratitud,
joves,
Lessing [Doris May 1919-2013],
llegir,
llibres,
música,
persones,
respecte,
saviesa
07 d’abril 2010
Proverbis de l'infern
En el temps de la sembra aprèn,
durant la collita ensenya,
a l'hivern gaudeix.
Un ximple no veu el mateix
arbre que veu el savi.
L'excés de pena riu.
L'excés d'alegria plora.
La cisterna conté;
la font sobreeix.
Un sol pensament
omple la immensitat.
Crear una floreta
és feina de segles.
El millor vi és el més vell;
la millor aigua és la més novella.
Tota menja saludable
s'agafa sense xarxa ni trampa.
Alegries, no rigueu!
Penes, no ploreu!
Fragment
William Blake,
Poesia, veritat i vida. 2001
Traducció: Joan Solé
durant la collita ensenya,
a l'hivern gaudeix.
Un ximple no veu el mateix
arbre que veu el savi.
L'excés de pena riu.
L'excés d'alegria plora.
La cisterna conté;
la font sobreeix.
Un sol pensament
omple la immensitat.
Crear una floreta
és feina de segles.
El millor vi és el més vell;
la millor aigua és la més novella.
Tota menja saludable
s'agafa sense xarxa ni trampa.
Alegries, no rigueu!
Penes, no ploreu!
Fragment
William Blake,
Poesia, veritat i vida. 2001
Traducció: Joan Solé
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
aprendre,
benestar,
Blake [William 1757-1827],
cisterna,
ensenyar,
fonts,
pensaments,
pensar,
persones,
poesia global,
proverbis,
salut,
saviesa,
trampes,
veritat,
vi,
vida,
xarxes
24 de març 2010
I aquí es parla de la llengua
I aquí es parla de la llengua,
de si diem allò que pensem
o si la pensa ens fa fer el dir.
Hi havia l'esbarzer, i la discussió amb els savis
al temple; i la divinitat enterca
("jo soc el que soc" i coses per l'estil).
Però la mainada jugava al pati
i berenàvem llonguets
i les gotetes de mercuri corrien per les rajoles
com si el temps sempre hagués d'existir.
"Malcarat" encara em sembla que expressa
un greuge superior. No hem vist dur l'ordre
a les nostres terres, i hem vist com la llengua
es perdia. Tu m'ho preguntes,
tu que en tens, i tu que no en tens,
dues dones unides perquè ho volíeu,
sense demanar res, per poder mirar endins,
on potser la fosca es fa més tendra
i les paraules ja són tan sols desordre.
Tu has dit que m'ensenyaràs els boscos,
i tu les platges i les terres ermes del nord;
però ja no podem conèixer.
Ara voldríem només ser: que l'esbarzer
no ens destorbés la llengua,
que no calgués plorar amb Sweeney i Agamèmnon,
que no ens calgués pensar com cansa
saber, voler, parlar la llengua
que t'oferien, com un do,
el més alt, els Reis d'Orient.
Francesc Parcerisas. Dos dies més de sud. 2006
de si diem allò que pensem
o si la pensa ens fa fer el dir.
Hi havia l'esbarzer, i la discussió amb els savis
al temple; i la divinitat enterca
("jo soc el que soc" i coses per l'estil).
Però la mainada jugava al pati
i berenàvem llonguets
i les gotetes de mercuri corrien per les rajoles
com si el temps sempre hagués d'existir.
"Malcarat" encara em sembla que expressa
un greuge superior. No hem vist dur l'ordre
a les nostres terres, i hem vist com la llengua
es perdia. Tu m'ho preguntes,
tu que en tens, i tu que no en tens,
dues dones unides perquè ho volíeu,
sense demanar res, per poder mirar endins,
on potser la fosca es fa més tendra
i les paraules ja són tan sols desordre.
Tu has dit que m'ensenyaràs els boscos,
i tu les platges i les terres ermes del nord;
però ja no podem conèixer.
Ara voldríem només ser: que l'esbarzer
no ens destorbés la llengua,
que no calgués plorar amb Sweeney i Agamèmnon,
que no ens calgués pensar com cansa
saber, voler, parlar la llengua
que t'oferien, com un do,
el més alt, els Reis d'Orient.
Francesc Parcerisas. Dos dies més de sud. 2006
Etiquetes de comentaris:
actituds,
conèixer,
do,
dones,
esbarzers,
llengües,
paraules,
Parcerisas [Francesc 1944-],
pensar,
persones,
reis de l'Orient,
saber,
saviesa,
savis,
tendresa,
voler
24 de juny 2009
Obsessió lunar
A aquesta flonja lluna femenina tot li fa de mirall: mar innombrable, rierol de vall i cada gota de serena fina suspesa en un filat de teranyina entre els dos esbarzers d'un pedruscall, i, si mai rastre d'una vida bella baixés pel riu entre els vorals florits, els ulls estranyament embadalits de qui es negà per ella. Josep Carner. Poesies escollides, 1979 |
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Carner [Josep 1884-1970],
lluna,
miralls,
oliveres,
persones,
saviesa
14 d’abril 2009
Qualitat de mare
Mares-nenes desolades.
Mares velles descuidades.
Intrusives, primmirades.
I les, curosament, vetllades.
Mares altives, quant patiment!
marones que no deixen viure.
El rol de mare ennobleixen:
generoses, sàvies, lliures.
Mames de lloguer, educades.
Veraces, soles, afinades.
Adultes, submises, lesbianes.
Mal·leables, rebels i oblidades.
Mares d’aigua, il·lusionades.
Mares-pont, novençanes.
Una mar de mares: d’èxit i
anorreades. Puritanes.
Cultes mamàs infal·libles,
silenciades, insurrectes,
singulars i interessades,
magnànimes i estimades,
mares.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
estimar,
generositat,
Grau Ros [Teresa 1959-],
il·lusions,
llibertat,
magnanimitat,
mar,
mares,
persones,
poesia sobre la maternitat,
rol de mare,
saviesa,
singularitat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)