La fulla és color de teulat,
la xemeneia fuma,
és el seu treball.
Però el seu fum no és el fum
de cada instant,
ni blau, ni gris, ni alegre ni trist.
És un fum descriptiu;
tots els meus sentits es desperten.
Fum,
tinc ganes de pujar com tu,
sense saber per què puges.
Jep Gouzy. Poesia oberta : 1950-1990, 1990
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentits. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentits. Mostrar tots els missatges
18 de gener 2015
Fum descriptiu
27 de novembre 2014
Un poeta
Un poeta és un món nou que ens obre
la seva sensibilitat als nostres sentits
en aquesta tènue metamorfosi que
només la poesia provoca.
...
No passa res i passa tot per aquesta
bonica crònica d'uns dies amb l'èpica
justa i els mots delerosos.
Fragments del pròleg.
David Castillo, dins,
Noemí Bibolas. No passa res, 2002
la seva sensibilitat als nostres sentits
en aquesta tènue metamorfosi que
només la poesia provoca.
...
No passa res i passa tot per aquesta
bonica crònica d'uns dies amb l'èpica
justa i els mots delerosos.
Fragments del pròleg.
David Castillo, dins,
Noemí Bibolas. No passa res, 2002
Etiquetes de comentaris:
Bibolas [Noemí],
Castillo [David 1961-],
crònica,
delers,
èpica,
metamorfosi,
poetes,
provocar,
sensibilitat,
sentits
29 de maig 2014
Nit de primavera
Aire de maig, no diguis res,
que el sorprendrem tot d'una;
la meva mà li obre el balcó:
Oh, quina olor de lluna!
Tota la saba del jardí
s'ha tornat flor i espera;
l'infant no ho gosa destriar
ni sap que és primavera.
Mare, quin és aquest ocell
que tan bonic refila?
Cap altre al món n'hi pot haver!
-i en coneix una pila-.
I aquesta lluna que no es mou,
per què és avui tan blanca?
-Jo gairebé no li responc-
Oh, quina olor a la branca!
I calla el dolç, tot pensament
deixant a la deriva,
mentre s'esborra del seu món
la coloraina viva
de tot un dia ben curull:
(passen els jocs en dansa...
el llibre nou ple de tresors...
l'amic que va allunyant-se...).
I en la clausura dels sentits
tot es rendeix, s'atura
i lentament es va adormint
amb una pau segura.
Clementina Arderiu, dins,
Etiquetes de comentaris:
Arderiu [Clementina 1889-1976],
dormir,
flors,
llibres,
lluna,
maig,
mares,
olors,
pau,
pensaments,
primavera,
Rosa Sensat (Associació),
sentits
11 de maig 2014
Els camins
Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,
ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de la pluja i el sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.
ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de la pluja i el sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
branques,
camins,
colors,
fruita,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
mirades,
persones,
plaure,
pluja,
pollancres,
sentits,
set,
sol,
vinyes
22 de març 2014
El capaltard
El capaltard, amo i senyor
dels sentits incendiats,
t'atorga embriacs indulgents
dins un argentat verger florit.
Som al si d'una més bella primavera
que venç les pors i els atzucacs de la vida.
Lluís Alpera. Cavalls a l'alba. 1998
dels sentits incendiats,
t'atorga embriacs indulgents
dins un argentat verger florit.
Som al si d'una més bella primavera
que venç les pors i els atzucacs de la vida.
Lluís Alpera. Cavalls a l'alba. 1998
Etiquetes de comentaris:
alba,
Alpera [Lluís 1938-2018],
atorgar,
atzucacs,
bellesa,
capvespre,
flors,
poesia breu,
pors,
primavera,
sentits,
vergers,
vida
21 de setembre 2013
QUALSEVOL HONESTA MESTRESSA DE CASA
Qualsevol honesta mestressa de casa els distingiria: tenen nas per al peix, ull per a les pomes. Hi ha cap misteri en quins són els sans i quins els podrits? Cap, segons ella. Qualsevol honesta mestressa de casa que, per desgràcia, hagués contractat una dròpola per fregar, podria a l'instant distingir entre els criats els ganduls, els mentiders, els pispes. Vol dir que hi ha un sisè sentit especial propi de les mestresses de casa per a les seves vestals tasques? O bé es tracta d'un fracàs dels altres cinc en tots aquells que escriuen imprudentment del tema? Robert Graves. El país que he escollit : antologia poètica, 2009 Ed.: Josep M. Jaumà Pr.: Lucía Graves |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
escriure,
Graves [Lucía],
Graves [Robert 1895-1985],
honestedat,
Jaumà [Josep M.],
persones,
poesia crítica,
sentits
14 de setembre 2013
So i sentit en l'obra de Joan Vinyoli
De fet, en tot poema s'hi contenen dues experiències
musicals diferents. La memòria del so i el so que encara
no ha entrat a la memòria, a la historicitat. A través
de la música oïda apareix la música no oïda. Es tracta
d'una operació delicada. Les autèntiques descàrregues
de sentit emergeixen a l'interior de l'oïda, on el so
ressona amb els sons, on la memòria ressona amb l'ara.
Com podria ser altrament?
(Fragment)
Lluís Solà. La paraula i el món. 2013
Etiquetes de comentaris:
delicadesa,
experiències,
historicitat,
memòria,
música,
oïda,
sentits,
Solà [Lluís 1940-],
sons
31 d’agost 2013
Quin sentit té la consciència?
Ens fa véncer la por
aprofundeix
ens fa lliures per decidir
corregeix
ens fa triar l'alegria i la vida
ens fa triar l'alegria i la vida
ens fa persones
afavoreix
ens fa éssers agraïts
aclareix
ens fa VEURE el millor de tot plegat
ennobleix
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
aclarir,
actituds,
agrair,
alegria,
aprofundir,
consciència,
corregir,
decidir,
ennoblir,
fer,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones,
poesia breu,
sentits,
triar,
veure,
vida
31 d’octubre 2012
El poble
No és gairebé ni un carrer, són massa poques les cases
per merèixer-ne el nom; simplement un camí entre
l’única taverna i la botiga única
que no duu enlloc i desapareix al capdamunt
del petit turonet, esborrat
per la llarga erosió de la marea verda
d’herba que no para d’envair
aquest darrer destacament del temps passat.
Hi passa tan poc; el gos negre
que es grata les puces sota el sol calorós
és història. Però la noia que travessa
d’una porta a l’altra adquireix una escala
més enllà de les dues dimensions d’aquest dia plàcid.
Continua, doncs, poble, perquè al teu voltant gira
amb un eix lent tot un món tan vast
i amarat de
sentit com qualsevol ponderat
pel magí solitari del gran Plató.
R. S. Thomas. El cel de la finestra : poemes escollits. 1995
Tr.: Francesc Parcerisas i Jordi Ainaud
Tr.: Francesc Parcerisas i Jordi Ainaud
Etiquetes de comentaris:
botigues,
món,
persones,
placidesa,
pobles,
poesia acollidora,
poesia de la mirada,
sentits,
temps,
Thomas [R. S. (Ronald Stuart) 1913-2000],
turons
19 d’agost 2012
Davant la mar
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànimes,
ciutats,
civilització,
danses,
escoltar,
estimar,
Europa,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
mar,
onades,
persones,
poesia ciutadana,
poesia europea,
saber,
sentits,
somriures,
valorar
24 de març 2012
L'any ha començat bé
L'any ha començat bé
amb l'últim dia d'un any bixest
i ara la primavera duu el cap
dins l'aigua.
ens preguntem. Però no ho volem saber.
¿Omplirem el pou? ¿Farà fred a l'hivern?
hi ha tants crits, danses, celebrances,
tantes herbes fortes i projectes folls
-allà on hi hagi aigua pararem a beure...
i memòria suficient:
callats jorns de dolç dolor,
superbes, lentes tortures, gelosies.
i no em sorprèn aquest inici
amb què ens allunyem de l'experiència vella
tot contemplant en el mirall
el so de la nit que s'apaga.
el "benefici" dels dubtes,
tot desitjant la dependència del cos,
de la vista i l'oïda,
del gust i el tacte,
i de l'olfacte.
¡Ah, com és bo estimar-se,
com és bo oblidar!
amb l'últim dia d'un any bixest
i ara la primavera duu el cap
dins l'aigua.
¿Quin perill?¿Per ventura ens abandonarà l'amor?
ens preguntem. Però no ho volem saber.
¿Omplirem el pou? ¿Farà fred a l'hivern?
¿Tornarem a veure'ns?Avui res no importa:
hi ha tants crits, danses, celebrances,
tantes herbes fortes i projectes folls
-allà on hi hagi aigua pararem a beure...
¿Quin perill?Menta i ortigues creixen a l'hort
i memòria suficient:
callats jorns de dolç dolor,
superbes, lentes tortures, gelosies.
¿Ha minvat el vent?Ja és tard per l'any que comença
i no em sorprèn aquest inici
amb què ens allunyem de l'experiència vella
tot contemplant en el mirall
el so de la nit que s'apaga.
¿Quin perill?Ens oferim els jocs, els bona nit,
el "benefici" dels dubtes,
tot desitjant la dependència del cos,
de la vista i l'oïda,
del gust i el tacte,
i de l'olfacte.
¡Ah, com és bo estimar-se,
com és bo oblidar!
10 de gener 2012
Naturalesa i art
Etiquetes de comentaris:
art,
atenció,
ben mirat,
calma,
complexitat,
evidència,
Farrés [Ramon 1962-],
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
natura,
observació,
persones,
reflexió,
sentits,
Torà
14 d’octubre 2011
Lectures
El que hi ha a fora té un llenguatge
que no sé com llegir:
el xiuxiueig del vent
mentre abraça les fulles i el carrer,
els sons de cada insecte,
l'olor de cada pedra,
les paraules dels núvols en aquest mar de cel.
Si miro amb ulls de cec, llegeixo
aquell altre llenguatge que hi ha en mi:
les mans del meu jardí escanyant les heures,
els mils camins de l'ombra,
els límits de la llum,
el silenci de tot el que s'ha escrit
sense llenguatge.
M. Rosa Font Massot. Un lloc a l'ombra. 2011
12 de setembre 2011
No deixen de sorprendre'm els sentits
No deixa de sorprendre'm els sentits
i els seus viatges astrals al passat. Ara mateix, sota aquesta
nuvolada grisa que omple la ciutat una altra vegada de dilluns
de setembre amb les aubarques enfangades per la pluja escassa i
els carrers bruts, en aquest precís instant olor les primeres
pizzes que vaig menjar de menuda al poble. Potser no les primeres,
sinó les segones. Avui he necessitat el ventilador, perquè m'he
despertat amb menys força a les mans de l'habitual i no he pogut
obrir la finestra. Els maons vermells semblen més roigs que mai.
I pens. Pens en els batecs nounats d'aquest matí dins la dutxa,
pens en les bategades a cop de fil tecnomusical, pens en tambors
i trompetes, en ponts que uneixen Amposta i l'estació de Waterloo,
pens en arrugar els niguls i llençar-los al contenidor de reciclatge
perquè li facin la lleixivada i enlluernin la ciutat amb un blanc
virginal d'anunci. Pens les addiccions a la mozzarella &
avocado salad i al sushi. Pens en aixecar els braços i
dir: per què no? Pens en tot el que no em deixa de sorprendre,
en allò dels sentits i les olors i els colors de les cireres i com
pot sortir alguna cosa del no-res, nothingness, le rien.
I somriure.
a les 8.13 h
Marta Bertran Perelló. Metamorfosi de colors. 2010
XII Premi de Poesia Vila de Lloseta (2010).
i els seus viatges astrals al passat. Ara mateix, sota aquesta
nuvolada grisa que omple la ciutat una altra vegada de dilluns
de setembre amb les aubarques enfangades per la pluja escassa i
els carrers bruts, en aquest precís instant olor les primeres
pizzes que vaig menjar de menuda al poble. Potser no les primeres,
sinó les segones. Avui he necessitat el ventilador, perquè m'he
despertat amb menys força a les mans de l'habitual i no he pogut
obrir la finestra. Els maons vermells semblen més roigs que mai.
I pens. Pens en els batecs nounats d'aquest matí dins la dutxa,
pens en les bategades a cop de fil tecnomusical, pens en tambors
i trompetes, en ponts que uneixen Amposta i l'estació de Waterloo,
pens en arrugar els niguls i llençar-los al contenidor de reciclatge
perquè li facin la lleixivada i enlluernin la ciutat amb un blanc
virginal d'anunci. Pens les addiccions a la mozzarella &
avocado salad i al sushi. Pens en aixecar els braços i
dir: per què no? Pens en tot el que no em deixa de sorprendre,
en allò dels sentits i les olors i els colors de les cireres i com
pot sortir alguna cosa del no-res, nothingness, le rien.
I somriure.
a les 8.13 h
Marta Bertran Perelló. Metamorfosi de colors. 2010
XII Premi de Poesia Vila de Lloseta (2010).
Etiquetes de comentaris:
actituds,
addiccions,
Bertran Perelló [Marta 1983-],
braços,
ciutats,
colors,
despertar,
enlluernar,
menjar,
necessitar,
olors,
pensar,
persones,
pobles,
sentits,
setembre,
somriures,
sorprendre,
unir,
viatges
09 de setembre 2011
Unió
Quines arrels, quina fe atemporània
fan que m'uneixi a un indret desconegut.
Panxa d'una ciutat, mà d'un carrer,
cames d'una aigua; braços d'un poblet,
dits d'una estàtua, boca d'un quadre.
Què em volen dir les vostres noves i velles veus!
Què és el que se m'endú vers la vostra gatzara!
Parpelles d'un sepulcre, úter d'un temple,
peus d'un desert; vèrtebres d'un camí,
ulls del vitrall, cap d'un amfiteatre.
Per què quan ens trobem m'obriu els sentits
si sabeu que em trasbalso enamorada?
Com és, sang subterrània dels llocs,
que em reconeixes dins el coàgul del temps
i enmig del generós paisatge
silenciosa em crides com l'amant?
gener 90
fan que m'uneixi a un indret desconegut.
Panxa d'una ciutat, mà d'un carrer,
cames d'una aigua; braços d'un poblet,
dits d'una estàtua, boca d'un quadre.
Què em volen dir les vostres noves i velles veus!
Què és el que se m'endú vers la vostra gatzara!
peus d'un desert; vèrtebres d'un camí,
ulls del vitrall, cap d'un amfiteatre.
Per què quan ens trobem m'obriu els sentits
si sabeu que em trasbalso enamorada?
Com és, sang subterrània dels llocs,
que em reconeixes dins el coàgul del temps
i enmig del generós paisatge
silenciosa em crides com l'amant?
gener 90
Tònia Passola. Cel rebel. 2001
Premi "Cadaqués a Rosa Leveroni" 2000
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amfiteatres,
carrers,
ciutats,
indrets,
llocs,
paisatges,
panxes,
parpelles,
Passola [Tònia],
persones,
pobles,
reconèixer,
sentits,
ulls,
unions,
veus
04 de setembre 2011
Un amor, uns carrers
Sapchatz, gran talan n'auria
qu'ieu.s tengues en luoc del marit.
qu'ieu.s tengues en luoc del marit.
Beatriu de Dia.
"TOT retorna, agrupant-se, i és una sola història,
un amor, un destí: perdura sense els noms,
són els noms d’uns carrers, l’amor, el sol amor.
Uns benvolguts carrers, enllà, per Quart de fora,
les baranes del riu, els bancs de l'Albereda,
aquells besos frenètics a la porta de casa,
una lenta tristesa que et recorria el cos,
o una alegria invicta, una delícia efímera
que ara retorna intacta... Tot retorna, agrupant-se;
és ja una sola història, un amor, un destí.
Carrers de Sant Vicent, de la Mar, de la Pau,
aquelles nits d’hivern, aquelles nits d’estiu.
Els amors fan l’amor, les històries la història.
Heus una vida ací. Les paraules terribles,
les paraules amables que ja no diu ningú
que no sé qui va dir, que retornen, anònimes,
i em donen un sentit. Tot ho recorde, ho pense.
Aquelles mans enceses, de vegades cruels,
d'altres vegades tendres; els moments d'estupor,
o aquells moments amb el fulgor dels homicidis,
i una sang innocent entre unes cuixes llargues...
Tots els amors, l'amor; l'amor, tota la vida.
Jo no sé si està clar; per a mi sí ho està.
Mire, des del balcó, el carrer solitari.
Després vindran parelles, així que caiga el dia.
Aniran lentament, dient-se coses trèmules.
Sempre torna la vida, si se'n va alguna volta.
No estic massa segura; jo crec que no se'n va.
O crec que sempre torna. M'agrada, des de casa,
Fragment.
Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979
Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agradar,
alegria,
amabilitat,
amors,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
besades,
carrers,
creure,
delícies,
fonts,
mans,
parelles,
pensaments,
persones,
places,
pobles,
sentits,
tendresa,
vida
23 de juliol 2011
la pell del meu cos
Ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes.
MIQUEL MARTÍ I POL
Jugo a fer equilibris pels racons del cos
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s'adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d'estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l'estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes
he esbrinat la por a dir dues paraules,
a estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m'esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se'm mengi mitja vida.
Laura Dalmau. Solsticis en minúscula. 2010
Pròleg: Joan-Elies Adell
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cossos,
Dalmau [Laura 1970-],
equilibris,
esbrinar,
escriure,
estimar,
estiu,
mans,
pell,
persones,
ritme,
sentits,
tardes,
tendresa,
vida,
viure
06 de febrer 2011
Revolta
Si calia no calia?
-Poesia.
Lligada per lleis ignotes?
-Ganyotes.
Multituds arremorades
viades
de silencis purs em calen.
Prevalen
tots els meus sentits i frisa
-bardissa
d'un vol d'ales percudida-
ma vida.
Ànima, la via nova
no es troba
sense corbes ni marrades.
Debades
sento clams. No vull guiatge.
Miratge
m'és donat de meravelles,
i d'elles
com d'un opi la requesta
em resta.
Clementina Arderiu. Poemes, cançons i elegies ; L'altra llibertat ; Cant i paraules. 1936
-Poesia.
Lligada per lleis ignotes?
-Ganyotes.
Multituds arremorades
viades
de silencis purs em calen.
Prevalen
tots els meus sentits i frisa
-bardissa
d'un vol d'ales percudida-
ma vida.
Ànima, la via nova
no es troba
sense corbes ni marrades.
Debades
sento clams. No vull guiatge.
Miratge
m'és donat de meravelles,
i d'elles
com d'un opi la requesta
em resta.
Clementina Arderiu. Poemes, cançons i elegies ; L'altra llibertat ; Cant i paraules. 1936
Etiquetes de comentaris:
ànima,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
clams,
ganyotes,
marrades,
meravelles,
paraules,
persones,
revolta,
sentits,
vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)