La balenguera fila, fila, La balenguera misteriosa, com una aranya d'art sutil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavila,* teixint la tela per demà. La balenguera fila, fila, Girant la ullada cap enrera, guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar. La balenguera fila, fila, Quan la parella ve de noces, ja veu i compta sos minyons; veu com davallen a les fosses els que ara viuen d'il·lusions, els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar: La balenguera fila, fila, Bellugant l'aspi, el fil cabdella, i de la pàtria la visió fa bategar son cor de vella sota la sarja del gipó. Dins la profunda nit tranquila, destria l'auba qui vendrà. La balenguera fila, fila, De tradicions i d'esperances tix la senyera pel jovent, com qui fa un vel de nuviances amb cabelleres d'or i argent de la infantesa qui s'enfila, de la vellura que se'n va. La balenguera fila, fila, * Mantenim la ela sense geminar per conservar la rima. Joan Alcover i Maspons. Poesia completa, 2006 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
05 de setembre 2010
La Balenguera
res no m'agrada tant
res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del
[pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot.
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del
[pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot.
Horacianes, I
Per a Eliseu Climent i Rosa
Vicent Andrés Estellés. Les pedres de l'àmfora. o.c. 2, 1979
Per a Eliseu Climent i Rosa
Vicent Andrés Estellés. Les pedres de l'àmfora. o.c. 2, 1979
Etiquetes de comentaris:
agradar,
alimentació,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
èxtasis,
olis,
pa,
pimentons,
productes de la terra,
sabors
31 d’agost 2010
Cançó a Mahalta
Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.
Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.
Núm. 64
1939
Màrius Torres. Poesies. 1977
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.
Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.
Núm. 64
1939
Màrius Torres. Poesies. 1977
Etiquetes de comentaris:
actituds,
atansar,
braços,
branques,
jardins,
moviments,
persones,
records,
roses,
somriures,
Torres [Màrius 1910-1942],
zenit
30 d’agost 2010
A la poesia
Oh Poesia, emmotlla en els avenços
L'orgull de poder dir company o pàtria;
Els rics detalls han envelat les fustes
Cada hora modifica't, Poesia;
Fes campejar severa fantasia
Amb l'escalfor de l'esperit del poble
L'art del carrer on has estat bastida,
L'escultura del ferro que afaiçones,
No han d'ésser un quadre mort. De vida intensa
Esmena't de l'afany dels qui et fan fosca,
Poetes de la mel i la melassa,
Capells de copa groga i cementiris,
Treu-te la cucurulla dels diumenges,
Posa't a lloc i reparteix els gustos
Per al coronament d'un goig estètic
Sigues mestressa amb seny en la manera
De referir-te als homes i a les coses;
Constant corrent de brisa, ret justícia
Torna, amor meu, integra't a les vides,
Uneix les fletxes a la senzillesa;
Deixa de banda els fòssils de les bèsties
Enrotlla't al meu cos. Però il·lumina,
Com el feix lluminós d'una lent clara,
La molta empenta d'aquest sol concepte:
Joan Brossa. Antologia de poemes de revolta, 1943-1978, 2001
Intr.: Glòria Bordons
L'orgull de poder dir company o pàtria;
Els rics detalls han envelat les fustes
Dels brots del cant.
Cada hora modifica't, Poesia;
Fes campejar severa fantasia
Amb l'escalfor de l'esperit del poble
Del meu país.
L'art del carrer on has estat bastida,
L'escultura del ferro que afaiçones,
No han d'ésser un quadre mort. De vida intensa
Forja el record.
Esmena't de l'afany dels qui et fan fosca,
Poetes de la mel i la melassa,
Capells de copa groga i cementiris,
Productes bords.
Treu-te la cucurulla dels diumenges,
Posa't a lloc i reparteix els gustos
Per al coronament d'un goig estètic
Amb vida al fons.
Sigues mestressa amb seny en la manera
De referir-te als homes i a les coses;
Constant corrent de brisa, ret justícia
A pobres flors.
Torna, amor meu, integra't a les vides,
Uneix les fletxes a la senzillesa;
Deixa de banda els fòssils de les bèsties
Fets de més tro.
Enrotlla't al meu cos. Però il·lumina,
Com el feix lluminós d'una lent clara,
La molta empenta d'aquest sol concepte:
La Llibertat.
Joan Brossa. Antologia de poemes de revolta, 1943-1978, 2001
Intr.: Glòria Bordons
Etiquetes de comentaris:
amistat,
Bonet [Maria del Mar 1947-],
Bordons [Glòria],
Brossa [Joan 1919-1998],
Catalunya,
detalls,
llibertat,
llum,
poesia lluminosa,
senzillesa,
vida
29 d’agost 2010
Mirada oberta a Barcelona
A la Rosa i la Gloria
Matins d’entusiasme per viure,
al carrer de Sant Pere més alt.
Gènova i la unió tangible, vital.
Ella imposava respecte, fortalesa.
Construint tendresa a la Rambla de Volart.
La felicitat del nounat,
la innocència, la creativitat,
l’escola i la universitat.
Entremig del dolor, les pèrdues,
ets i has estat la paraula justa, sàvia,
la companyia desitjada.
Estimulant ment poètica.
Et transformes, confiada.
Singularitat oberta a la mar,
reneixes, privilegiada.
Divinament bonica i barrejada.
Cadència emancipada, ferma,
guardonada per la vida,
noble, confortant, educada.
Teresa Grau Ros
Matins d’entusiasme per viure,
al carrer de Sant Pere més alt.
Gènova i la unió tangible, vital.
Ella imposava respecte, fortalesa.
Construint tendresa a la Rambla de Volart.
La felicitat del nounat,
la innocència, la creativitat,
l’escola i la universitat.
Entremig del dolor, les pèrdues,
ets i has estat la paraula justa, sàvia,
la companyia desitjada.
Estimulant ment poètica.
Et transformes, confiada.
Singularitat oberta a la mar,
reneixes, privilegiada.
Divinament bonica i barrejada.
Cadència emancipada, ferma,
guardonada per la vida,
noble, confortant, educada.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agraïments,
Barcelona,
companyia,
creativitat,
felicitat,
fermesa,
Grau Ros [Teresa 1959-],
mar,
Mediterrània,
mirades,
noblesa,
pèrdues,
persones,
poesia social,
renéixer,
respecte,
saviesa,
transformar
28 d’agost 2010
Petit vals
Dorm en la teva pell
la pau del món.
Jo m'hi embolico, jo,
mentre m'enredes, tu,
amb els teus braços
plens del ritme dels segles,
quan reclamen un vals
en vers d'amor.
Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006
la pau del món.
Jo m'hi embolico, jo,
mentre m'enredes, tu,
amb els teus braços
plens del ritme dels segles,
quan reclamen un vals
en vers d'amor.
Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006
26 d’agost 2010
Coloma blanca
A Violeta Parra
Si jo cerc un colom negre,
si jo vull un colom blanc,
aquell de taquetes grises,
o l'altre, tornassolat.
Griset o tornassolat,
ben negre, blanc o tacat,
color o casta, és igual,
si sap volar i estimar.
Besades que donin ales
per sebre volar més alt,
besades que donin ales
per sebre creuar l'espai.
Vull ser la coloma blanca,
blanca com el teu somrís;
entrar i sortir de la torre
sense demanar permís.
Si jo sabés que em volies,
et deixaria un senyal:
en el camí una plometa,
ben obert el finestral.
I, la lluna fent de guia,
ja trobaràs el casal;
cantaré cançons de pluja
perquè facin olor els camps.
Un coixí de molsa humida
ens servirà de capçal,
geranis blancs, clavellines
saludaran en passar.
Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge. 1998
Etiquetes de comentaris:
Bonet [Maria del Mar 1947-],
cançons,
cantar,
coloms,
lluna,
Parra [Violeta],
saludar,
somriure,
vida
Amistat
Una rosa de pètals daurats
ha travessat la por de la llunyania
que hi ha entre la seva existència vegetal
i la sang de la meva existència,
per poder ser amiga del meu cor.
Rosa silenciosa com el vellut
nodriment de la meva ànima,
juntes compondrem poemes
en el palau de mirra
del cor del no-res,
juntes somiarem.
Una rosa de pètals daurats
eixuga la meva llàgrima.
Zelda, De Temps lliure.
ha travessat la por de la llunyania
que hi ha entre la seva existència vegetal
i la sang de la meva existència,
per poder ser amiga del meu cor.
Rosa silenciosa com el vellut
nodriment de la meva ànima,
juntes compondrem poemes
en el palau de mirra
del cor del no-res,
juntes somiarem.
Una rosa de pètals daurats
eixuga la meva llàgrima.
Zelda, De Temps lliure.
Traducció de Roser Lluch Oms.
dins el llibre de poesia:
Montserrat Manent. Camí de Petra. 2000
dins el llibre de poesia:
Montserrat Manent. Camí de Petra. 2000
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
ànimes,
camins,
cor,
existència,
llàgrimes,
llunyania,
persones,
pètals,
poesia agraïda,
por,
roses,
silenci,
somiar,
somnis,
Zeldah [1914-1984]
23 d’agost 2010
Les dones de l'any 2000, Gotham '95
Potser tornarem al llapis,
sense veure de l'altra Roma
les acaballes de nou imperi.
La roda de Duchamp serà
quadrada, i una possessió entre núvols
la casa, a voltes, cobejada.
Haurem desat, curoses, el segle
de la crueltat i la despesa,
els ametllers eixorcs de rara poesia.
Executives com de Manhattan
o mestresses de casa insospitades,
flors d'amor i de gentilesa no marcides.
A Maria Antònia Salvà, en homenatge
Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona, 1998
Epíleg: Àlex Susanna
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ametllers,
amor,
dones,
persones,
Pessarrodona [Marta 1941-],
poesia d'homenatge,
poesia sostenible,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958]
Alenar
El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t’he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.
Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.
A València hi ha un carrer
que té geranis i ombres
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és
el carrer dels Cavallers.
Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents
la que està oberta per tu
l’altra per la bona gent
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.
Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta
tot això ets tu per mi
i jo n’estic certa.
Adeu lluna de nit
i adeu sol de migdia
i adeu a tots els estels
que me féreu companyia.
Adeu als qui heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostre
la vostra veu és la mia.
Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge : pintures i cançons. 1998
Pròleg de Biel Mesquida.
i que tornin els estels
que jo t’he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.
Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.
A València hi ha un carrer
que té geranis i ombres
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és
el carrer dels Cavallers.
Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents
la que està oberta per tu
l’altra per la bona gent
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.
Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta
tot això ets tu per mi
i jo n’estic certa.
Adeu lluna de nit
i adeu sol de migdia
i adeu a tots els estels
que me féreu companyia.
Adeu als qui heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostre
la vostra veu és la mia.
Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge : pintures i cançons. 1998
Pròleg de Biel Mesquida.
Oda a Fidel Castro
A Guillem i Pilar
Contra maror i malaltia s’alça
la teva salut. Del llop forades la piga
i els estius muden de mà. Va llaurant
qui no llaurava i, la canya,
l’infla el mar. Les herbes
de tots els mesos són cigonyes
per l’espai.
El magall ha tret el bec
i tothom deixa la capa.
Els dòlars se n’han anat
amb els coixins plens de cabres.
Trons i llamps no et tocaran.
El fred xiscla
i el bou tapa.
Plegats al punt som aquí.
A la sang de les formigues,
li has dat bandera i barca.
Has donat escola al pa,
mal espant a la sotana,
nous consells a la tristor
I graons a la muntanya.
Sol fet home en temps de neu,
vine, sembra fins les cendres.
Has matat la tramuntana.
El poble és el parallamps.
Mig ferida Catalunya
et dona les seves mans.
Joan Brossa. Antologia de poemes de revolta, 1943-1978. 2001
Etiquetes de comentaris:
Brossa [Joan 1919-1998],
Castro [Fidel 1926-],
Catalunya,
cigonyes,
Cuba,
estiu,
formigues,
graons,
magalls,
mans,
mar,
odes,
parallamps,
revolta,
salut
Imatge en blau
Imatge en blau
entro en profunda aigua
gavines fan onades
de mar picada.
Panets d’arròs, calamarsa
encercla’m en llum blava
onada esvelta com fada
ets tu qui comanda
barca sense rems de mi
mar picada compassada
blau de cel esquerdant-se
t’obres en escletxes salobres
asprejant en boca i llavis.
Mar picada embolcallant-me.
Estimada, en la blavor
No tinc barca.
Montserrat Manent. Camí de Petra. 2000
entro en profunda aigua
gavines fan onades
de mar picada.
Panets d’arròs, calamarsa
encercla’m en llum blava
onada esvelta com fada
ets tu qui comanda
barca sense rems de mi
mar picada compassada
blau de cel esquerdant-se
t’obres en escletxes salobres
asprejant en boca i llavis.
Mar picada embolcallant-me.
Estimada, en la blavor
No tinc barca.
Montserrat Manent. Camí de Petra. 2000
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
barques,
blau,
blavor,
boques,
escletxes,
esquerdar,
estimar,
gavines,
imatges,
llavis,
llum blava,
Manent [Montserrat 1940-],
mar,
onades,
panets d'arròs,
persones,
profunditat
Cant dels absents
L’absència de qui ha marxat.
L’absència de qui mai no ha existit.
L’absència amb què hem resistit
la presència de la soledat.
Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006
L’absència de qui mai no ha existit.
L’absència amb què hem resistit
la presència de la soledat.
Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006
Etiquetes de comentaris:
absències,
absents,
bellesa,
cants,
existir,
Llorca [Vicenç 1965-],
marxar,
persones,
poesia breu,
presències,
resistir,
soledat
21 d’agost 2010
Si de minyó em plaïa la pintura
Que fabulitza la mar abissada
I l'ona negra i alta, i de la irada
Ficció en negre i blanc de la natura
Tempestosa i cruel, feia pastura
D'esperit i de ment, a l'aspra albada
Del clam viril, el crepuscle i la fada
Que el misteri difon m'ha dat ventura.
Avui delesc, adés la mar coberta
I els fars en rocs perduts; o en cloure el dia,
Entre efímers morats, la claror incerta
Del sol colgant i la malenconia
Del pi soliu, a mig coll, o l'alerta
Sense averany del ca en fosca masia.
J.V. Foix. Sol, i de dol, 1975
I l'ona negra i alta, i de la irada
Ficció en negre i blanc de la natura
Tempestosa i cruel, feia pastura
D'esperit i de ment, a l'aspra albada
Del clam viril, el crepuscle i la fada
Que el misteri difon m'ha dat ventura.
Avui delesc, adés la mar coberta
I els fars en rocs perduts; o en cloure el dia,
Entre efímers morats, la claror incerta
Del sol colgant i la malenconia
Del pi soliu, a mig coll, o l'alerta
Sense averany del ca en fosca masia.
J.V. Foix. Sol, i de dol, 1975
Etiquetes de comentaris:
albades,
averanys,
blanc,
claror,
fars,
Foix [J. V. 1893-1987],
infantesa,
malenconia,
mar,
morats,
natura,
ones,
pins,
pintar,
sol,
ventura
12 d’agost 2010
Matí al bar
a les hores del sol del migdia,
quan l'enrenou del carrer
desafia la piuladissa dels ocells,
i es fiten només amb un somrís
que creua l'abisme de les taules.
Ah!, si els acostessin ara,
enderrocades les barreres que els separen!
Quin goig dels cossos, quin delit!
Però tot són cabòries.
No hi ha hagut mai res.
Mai no han creuat una paraula.
I encara seguiran així dies i dies,
tot observant-se de lluny, indecisos,
canviant només la timidesa del somrís
per aquesta felicitat de la distància:
un fil a punt de trencar-se.
Francesc Parcerisas. L'edat d'or. 1983
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bars,
cabòries,
cossos,
felicitat,
matins,
observar,
ocells,
Parcerisas [Francesc 1944-],
persones,
piuladissa,
somriures,
temps,
timidesa,
veure
Potser, ma pregona afició a la poesia
Potser, ma pregona afició a la poesia em fa adorar la realitat i, fins i tot, de la seva amargor, en trec una mica de bellesa. (Fragment de lletra a Gonçal López Nadal, Arxiu personal, 1972) Guillem Nadal i Blanes, dins, Antologia de poesia russa, 2006 |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
bellesa,
català,
Catalunya,
decidir,
escola,
Gràcia,
Nadal [Guillem 1911-1976],
poesia russa,
realitat,
Un tal Pere
08 d’agost 2010
Fornalutx
(record jovenívol de Mallorca)
Entre muntanyes blaves i morades,
i quan ja minven claredat i so,
arran de fumaroles encantades
s'acluca Fornalutx com una flor.
Un rierol se'n va per fondalades
sense temença ni posat de plor.
Veieu sovint, dessota les brancades
present del cel, de la taronja el do.
Amistoses, amb feines entre mans,
les comares s'asseuen als replans;
hi ha olor de flors, murmuri de pregàries.
Prop d'un viure suau i beneït,
per ci per lla protegirà la nit
els ulls de foc de sitges solitàries.
Josep Carner. El tomb de l'any. 1966
Entre muntanyes blaves i morades,
i quan ja minven claredat i so,
arran de fumaroles encantades
s'acluca Fornalutx com una flor.
Un rierol se'n va per fondalades
sense temença ni posat de plor.
Veieu sovint, dessota les brancades
present del cel, de la taronja el do.
Amistoses, amb feines entre mans,
les comares s'asseuen als replans;
hi ha olor de flors, murmuri de pregàries.
Prop d'un viure suau i beneït,
per ci per lla protegirà la nit
els ulls de foc de sitges solitàries.
Josep Carner. El tomb de l'any. 1966
Pròleg d'Albert Manent.
02 d’agost 2010
Bellesa del món
Hi ha tantes coses belles! Una posta
de sol al Belvedere de Florència,
la pluja al Ganges, i la indiferència
de l'aigua retinguda en una almosta.
Els amants i l'Acròpoli de Fídias,
el present que ens regala la memòria,
el combat de la vida transitòria
que ens va deixar Kavafis, les orquídies.
I tanmateix la nit ens acompanya,
i a sota veu també te'n meravelles.
Travessa la foscor una claror estranya
que et besa els ulls i et posa a les parpelles
un breu instant de somnis que s'afanya
a brillar sobre el món amb les estrelles.
Israel Clarà. Una mena de màgia. 2009
Etiquetes de comentaris:
actituds,
afanyar-se,
aigua,
amants,
bellesa,
brillar,
Clarà [Israel 1975-],
combats,
companyia,
instants,
memòria,
meravellar-se,
món,
orquídies,
persones,
pluja,
present,
regalar,
ulls,
vida
L’amor és un costum ben educat
L'amor és un costum ben educat
com rentar-se les dents cada matí
que necessari ens han, i ens hem, creat
i venç la solitud en pronunciar-se.
D’això, però, que un cert públic correcte
entén en dir amor
n’és fàcil despullar-se i n’és higiènic
si hom té a l’abast l’estoig
d’un record sense fons, de maquillatges,
i l’esguard ben atent
davant una finestra qualsevol.
Viure ofert a la vida
no pas nugat a un arbre com vençut.
Josep Piera, dins.
Jordi Balcells, Albert Roig. L’escriptor de poesia. 1991
31 de juliol 2010
Pintar aquí
Els meus quadres solen estar per terra, sovint sense bastidor, per economia de transport però també per aprofitar la resistència del sòl quan hi pinto al damunt. Quan moc una de les meves teles fixades amb pedres grosses, hi ha una formidable agitació d'insectes que estan instal·lats a sota: tèrmits, centpeus, escorpins... Jo, treballo des de dalt; ells, des de sota. ... M'entesto, malgrat tot, a pintar aquí des de fa més de deu anys, com m'entesto ara a escriure amb les sacsejades del cotxe en marxa. (fragment) Gogolí 29.11.00 Miquel Barceló. Quaderns d'Àfrica, 2004 |
Etiquetes de comentaris:
Àfrica,
Barceló [Miquel 1957],
escriure,
Gogolí,
llegir,
pintar,
pluja,
temps,
Traoré [Rokia]
Marcats pel sol
El nostre element era l'aigua.
Vam coincidir breument a la platja
per compartir els nostres sentiments pel mar.
Però ell era un surfista
i jo una bucejadora.
La nostra història no va poder ser.
Maria Grech Ganado, dins,
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània, 2008
Vam coincidir breument a la platja
per compartir els nostres sentiments pel mar.
Però ell era un surfista
i jo una bucejadora.
La nostra història no va poder ser.
Maria Grech Ganado, dins,
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània, 2008
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Dahó [Marta],
Forcano [Manuel 1968-],
Grech Ganado [Maria],
mar,
poesia mediterrània,
sol
29 de juliol 2010
Platja del món
A Octavio Paz
La llum dels tarongers.
Tot univers és arbre
cau en el somni del teu cos,
s'adorm
en les parpelles de l'aigua.
En la nit dels teus ulls
s'enfilaven les barques;
el taronger penjava
cel endins
ones daurades de la tarda.
Somni dels tarongers
vora del temps incert,
neixen i creixen, viuen,
arbre de llum, les platges.
El món és saviesa en el camí
dels grocs eterns, enamorats de l'aire.
Ramon Xirau. Les platges. 1974
Etiquetes de comentaris:
aigües,
aires,
arbres,
barques,
camins,
créixer,
groc,
llum,
néixer,
onades,
parpelles,
Paz [Octavio 1914-1998],
platges,
saviesa,
tarongers,
ulls,
Xirau [Ramon 1924-2017]
27 de juliol 2010
Miralls
No poden els propis ulls
mirar-se. Tan sols des de fora
hom pot arribar endins. És per això
que ens cerquem en la mirada
de l'altre.
Per poder-nos reconèixer.
Christelle Enguix (El cor del minotaure, 2009)
mirar-se. Tan sols des de fora
hom pot arribar endins. És per això
que ens cerquem en la mirada
de l'altre.
Per poder-nos reconèixer.
Christelle Enguix (El cor del minotaure, 2009)
Etiquetes de comentaris:
Enguix i Morant [Christelle],
miralls,
persones,
somnis,
ulls
Em guanyo
Em guanyo, a miques,
per la vida d'un altre,
per la vida d'un altre,
els dies verges
dels anys que no vivia
sinó, al meu compte, un altre.
Miquel Desclot. Com si de sempre. 1994
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Desclot [Miquel 1952-],
dies,
guanyar,
persones,
poesia breu,
vida
Mar matinal
Que aquí m'aturi. I que, una mica, també jo vegi la natura.
D'una mar matinal i d'un cel sense núvols
blaus resplendents, i riba groga, tot
bell i amplament il·luminat.
Que aquí m'aturi. I que m'enganyi pensant-me què és això que veig
(ho he vist de veres un instant, en deturar-me),
i no pas, també aquí, les meves fantasies,
els meus records, les figures del goig.
C.P. Kavafis, dins,
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània. 2008
D'una mar matinal i d'un cel sense núvols
blaus resplendents, i riba groga, tot
bell i amplament il·luminat.
Que aquí m'aturi. I que m'enganyi pensant-me què és això que veig
(ho he vist de veres un instant, en deturar-me),
i no pas, també aquí, les meves fantasies,
els meus records, les figures del goig.
C.P. Kavafis, dins,
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània. 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aturar-se,
bellesa,
blau,
blaus,
cel,
fantasies,
goig,
il·luminar,
instants,
Kavafis [Konstantinos 1863-1933 ],
mar,
mar matinal,
matí,
Mediterrània,
natura,
núvols,
persones,
ribes,
veure
Paisatge estimat
Etiquetes de comentaris:
actituds,
estimar,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
imatges,
intuïció,
neu,
paisatges,
persones,
poesia breu,
poesia visual,
silenci,
Torà
25 de juliol 2010
Domini màgic
Despunten crits de fulles en els arbres,
esquinça un vol de grius el capaltard
i la muntanya, amb blau recolliment
crepuscular, porta a la falda humil
un davantal de blats encara tendres.
M'allunyo dels embruixos del ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.
Joan Vinyoli. Obra poètica completa, 2001
esquinça un vol de grius el capaltard
i la muntanya, amb blau recolliment
crepuscular, porta a la falda humil
un davantal de blats encara tendres.
M'allunyo dels embruixos del ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.
Joan Vinyoli. Obra poètica completa, 2001
Etiquetes de comentaris:
blau,
despuntar,
grius,
llamps,
màgia,
mar,
ponent,
rius,
tendresa,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
23 de juliol 2010
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen,
han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol : 1977-1979. 2006
Ed.: Mercè Otero Vidal
han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol : 1977-1979. 2006
Ed.: Mercè Otero Vidal
Etiquetes de comentaris:
abelles,
actituds,
Avui,
beure,
bruixes,
danses,
dolor,
estimar,
fades,
fonts,
libèl·lules,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
persones,
poesia musical,
pomeres,
serps
QUATRE MIL DAMES SUFRAGISTES D'ÒPTIMA QUALITAT I RESIDENCIAL OBREN, DE NOU, EL TRÀFEC DAMUNT LES VIES FÈRRIES
Reclamen vacances nàutiques i postoperatòries,
i estacions termals a l'estil dels bons temps,
amb personal marbrejant i emmitonat. Demanen
també, per escrit i per oral, autors -novel·listes
o poetes- plegables, masticables i capicuats,
com a xofers, i autors enquadernats i fàcilment
transportables amb còmodes dilacions de pagament.
No volen saber res de cap creuer turístic -en
quatre volums pòstums malcairats- pel Bòsfor
domesticat, amb símies i papagais mimètics
i vagons llit sangglaçats i comunicants.
J.V. Foix. No pesquis mai amb els ormeigs d'un altre, 2009
Ed.: Ramon Salvo Torres
i estacions termals a l'estil dels bons temps,
amb personal marbrejant i emmitonat. Demanen
també, per escrit i per oral, autors -novel·listes
o poetes- plegables, masticables i capicuats,
com a xofers, i autors enquadernats i fàcilment
transportables amb còmodes dilacions de pagament.
No volen saber res de cap creuer turístic -en
quatre volums pòstums malcairats- pel Bòsfor
domesticat, amb símies i papagais mimètics
i vagons llit sangglaçats i comunicants.
J.V. Foix. No pesquis mai amb els ormeigs d'un altre, 2009
Ed.: Ramon Salvo Torres
Etiquetes de comentaris:
estacions termals,
Foix [J. V. 1893-1987],
música,
trens,
vacances
Poema
La teva amistat
fa la meva felicitat.
Per la dreta entra LA TEVA,
recorre un passadís i se'n va per l'esquerra.
Pausa.
Entra AMISTAT per l'esquerra
i se'n va per la dreta.
Pausa.
S'obre la porta del fons, apareix
estranyament maquillada FA LA MEVA
i se'n torna.
Pausa.
Entra FELICITAT amb un nas de cera
per la dreta i surt per l'esquerra.
Joan Brossa. Poemes civils. 1989
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
Brossa [Joan 1919-1998],
felicitat,
nassos,
passadissos,
pauses,
persones,
poesia amistosa
La terra que tu estimes
Compromís
Jo vull una terra assolellada,
amb muntanyes, illes i un blau mar,
petita, però privilegiada:
bressol d’amor, de cultura i d’art.
Jo vull una pàtria comprensiva
vessant humanitats arreu-arreu,
amant del treball, no d’ell captiva,
senzilla i capaç de vot i veu.
Que el seny guiés la seva vida
I fos la llibertat el seu estel,
espargint sa veu com una crida
que omplís de llum i d’ideals son cel...
Així és la pàtria que vols tu?
Desperta’t, no deixis que s’esmunya
de tes mans la sort, cec més que ningú.
La tens eixa pàtria: Catalunya!
Sols cal que dels seus greuges l’alliberis,
intel·ligent, compromès i valent
i el mal de l’enveja no toleris,
sempre fidel i sempre conscient.
Ta pàtria té parla, té bandera.
Compresa, té raó la teva terra:
Digne, pren la teva senyera
I venç, ansiant pau, la teva guerra!
Miquel Cabanas Alibau. El llibre blau, 1995
|
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
blau,
Cabanas [Miquel 1916-1995],
Castell [Marina del],
columnes,
compromís,
consciència,
humanitat,
mar,
pau,
terra
19 de juliol 2010
Dits exigents del vent
Dits exigents del vent
que cullen la sorra blava.
Dins la cistella daurada
nia el silenci bullent.
La serp soterrada espera
les tempestes de la llum.
A la branca encinglerada
el polsim brusc del verdum.
Lluís Solà. Entre bellesa i dolor, 2010
que cullen la sorra blava.
Dins la cistella daurada
nia el silenci bullent.
La serp soterrada espera
les tempestes de la llum.
A la branca encinglerada
el polsim brusc del verdum.
Lluís Solà. Entre bellesa i dolor, 2010
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blau,
branques,
bullir,
cistelles,
collir,
dits,
esperar,
exigències,
fars,
llum,
poesia mediambiental,
serps,
silenci,
Solà [Lluís 1940-],
sorra,
tempestes,
vent,
verdums
18 de juliol 2010
En la badia de Pollença
Sé una rústica badia
solitària dia i nit;
sembla el sojorn escollit
de la pau i l'harmonia.
Sols la barca pescadora
la solca, vinclant l'antena,
o s'ajau damunt l'arena
de la cala protectora.
Mes de tant en tant avança
familiarment una flota
que du l'or i la puixança
de metròpoli remota.
Fondeja, i en l'aigua bruna
brolls d'escuma fa saltar
llençant totes a la una
les àncores a la mar.
En branques de llum encesa,
brilla com un tros de món,
sobre l'abisme pregon,
perfumat de rustiquesa.
Ulls vermells i esmaragdins
damunt l'aigua se dispersen,
ulls pipellejant conversen
des dels màstils gegantins.
I la flota sobirana
dins la solitud del freu,
com un magnat qui s'asseu
al portal d'una cabana
fa pensar en la senzilla
vivenda del jornaler,
on s'hi veu des del carrer
feinejar la tendra filla.
I un gran senyor s'hi atura
sovint a passar l'estona,
i és garrida la minyona,
i el veïnatge murmura.
¿Així, la flota de guerra,
que festeja dintre l'aire
pagesívol de la serra?
¿Quina olor d'anyella flaira
el lleopard d'Anglaterra?
Joan Alcover. Poesies completes, 1948
solitària dia i nit;
sembla el sojorn escollit
de la pau i l'harmonia.
Sols la barca pescadora
la solca, vinclant l'antena,
o s'ajau damunt l'arena
de la cala protectora.
Mes de tant en tant avança
familiarment una flota
que du l'or i la puixança
de metròpoli remota.
Fondeja, i en l'aigua bruna
brolls d'escuma fa saltar
llençant totes a la una
les àncores a la mar.
En branques de llum encesa,
brilla com un tros de món,
sobre l'abisme pregon,
perfumat de rustiquesa.
Ulls vermells i esmaragdins
damunt l'aigua se dispersen,
ulls pipellejant conversen
des dels màstils gegantins.
I la flota sobirana
dins la solitud del freu,
com un magnat qui s'asseu
al portal d'una cabana
fa pensar en la senzilla
vivenda del jornaler,
on s'hi veu des del carrer
feinejar la tendra filla.
I un gran senyor s'hi atura
sovint a passar l'estona,
i és garrida la minyona,
i el veïnatge murmura.
¿Així, la flota de guerra,
que festeja dintre l'aire
pagesívol de la serra?
¿Quina olor d'anyella flaira
el lleopard d'Anglaterra?
Joan Alcover. Poesies completes, 1948
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Alcover [Joan 1854-1926],
Anglaterra,
fills,
guerra,
mar,
pescar,
Pollença,
safareig,
ulls
11 de juliol 2010
Acord
Si retorneu
la joguina,
espatllada,
ens en farem
una de nova.
I la volem oberta,
lleugera i densa
com un eBook.
Al nostre gust,
perquè ens uneix,
tenim talent,
i, senzillament,
ens l’estimem.
Així, tot creant,
assumim la fecunditat
de les peces menudes.
Teresa Grau Ros
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
Catalunya,
creativitat,
decidir,
democràcia,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llibres electrònics,
talent,
urna,
votar
10 de juliol 2010
Venim del nord, venim del sud
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no sabem himnes triomfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d'un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Lluís Llach
Etiquetes de comentaris:
actituds,
caminar,
fronteres,
Llach [Lluís 1948-],
llibertat,
persones,
terra,
vida
08 de juliol 2010
El poble
El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d'estiu,
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petitat mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
Miquel Martí i Pol. Amb els ulls oberts. 2000
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d'estiu,
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petitat mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
Miquel Martí i Pol. Amb els ulls oberts. 2000
Etiquetes de comentaris:
català,
esforç,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
poble,
somnis,
tossuderia
06 de juliol 2010
Una mica encara
Una mica encara
i veurem els ametllers com floreixen
els marbres com lluen al sol
la mar com oneja
Una mica encara
per arribar una mica més amunt.
Iorgos Seferis, dins
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània.
Ed.: Manuel Forcano i Marta Dahó
i veurem els ametllers com floreixen
els marbres com lluen al sol
la mar com oneja
Una mica encara
per arribar una mica més amunt.
Iorgos Seferis, dins
El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània.
Ed.: Manuel Forcano i Marta Dahó
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
amunt,
florir,
Institut Europeu de la Mediterrània,
lluir,
mar,
marbre,
Mediterrània,
miques,
poesia breu,
poesia mediterrània,
Seferis [Iorgos 1900-1971],
sol
Retall concís, magrana opaca,
Retall concís, magrana opaca,
danso en l'espai i lluito
lluito pel menjar que m'enduc a la boca
i parlo
parlo de la lluita diària i així l'afermo
i lluito encara més.
I ja no paro la mà (tremolosa) sota els vestits,
ara faig i creo des de la rereguarda,
premo ànimes i escampo el malva
i encara a vegades, com un bell present
arran de terra,
et sorprenc suau a frec de cara
com alè damunt una mar vasta,
en la remor de somnis entre esqueixos,
fils de paraules intercanviades com fulles,
però encara retingudes, de la nit passada.
Clara Escoda dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 93/94.
danso en l'espai i lluito
lluito pel menjar que m'enduc a la boca
i parlo
parlo de la lluita diària i així l'afermo
i lluito encara més.
I ja no paro la mà (tremolosa) sota els vestits,
ara faig i creo des de la rereguarda,
premo ànimes i escampo el malva
i encara a vegades, com un bell present
arran de terra,
et sorprenc suau a frec de cara
com alè damunt una mar vasta,
en la remor de somnis entre esqueixos,
fils de paraules intercanviades com fulles,
però encara retingudes, de la nit passada.
Clara Escoda dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 93/94.
Etiquetes de comentaris:
dansar,
Escoda [Clara],
fulles,
lluita,
malva,
mar,
paraules,
persones,
somnis,
terra
05 de juliol 2010
Et dono la mà
Et dono la mà
i recullo els teus dits.
Et dono els meus dits
i em condueixes.
i recullo els teus dits.
Et dono els meus dits
i em condueixes.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
conduir,
dits,
donar,
mans,
persones,
poesia acollidora,
poesia breu,
recollir,
Viladot [Guillem 1922-1999]
Calma
No se sent ni una onada
a la platja deserta:
que dorm el mar diries
als braços de la terra.
Dionisios Solomós, dins,
Edició a càrrec de Manuel Forcano i Marta Dahó
Etiquetes de comentaris:
antologies,
calma,
mar,
Mediterrània,
mirades,
onades,
poesia breu,
poesia mediterrània,
Solomós [Dionýsios 1798-1857]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)