per la galeria del plaer,
i commouen i transgiren rastres.
Em sorprèn, doncs, el miracle.
Joana Bel. El risc de l'aigua i del silenci. 1990
Al fons de la tassa la fressa dels dits en l'herba, fruita en saó, secret l'amor en la calanca, solatge de sols. Ramon Guillem. Solatge de sols, 1999 |
Marcel Proust
l'instant en què el món
(Zoologischer Garten, Berlín)
Aquesta pàgina ha de restar gairebé tota en blanc,
en commemoració
dels qui
coneixem o estimem
i que no podem nomenar,
perquè, en evocar-los, causaríem dany
a altres persones,
el dolor de les quals ens resultaria insuportable.
(Pots pronunciar llurs noms, en veu molt baixa, mirant l'espai no
escrit, amb la intenció que s'adigui més amb la teva sensibilitat.)
(Fogars de Tordera, octubre)
|
Tots els vents invoco,la pau del glaç als murs. Siena a l'hivern
XXI Rodona, transparent, cristall de roca, es va desprendre dels teus ulls l'última llàgrima. La teva faç, abans oval perfecte, anava adoptant, d'hora en hora d'aquella setmana última, l'aspecte d'au. Un dia molt llunyà dins el llac del teu ventre nou mesos em gronxaves. El pare, amb la mà damunt la teva sensual bellesa de càntir, percebia, tàctil, els meus moviments de peix. Rosa Fabregat. Cartes descloses, 1998 |
Costa reconéixer-la: no té forma,
però si apareix, ho dilata tot!
Gràcia Jiménez. Quadern del vent. 2006
|
anaven un xic perdutsi l'esvalot de la gent,
i els reis exclamen rient:la lluentor de l'estel.
Gràcies, company fidel!Gràcies, bon amic!