enrere i anaven
decreixent ahirs
minúsculs-d'un cop
de foc, sostinguts.
Epíleg: Carles Camps Mundó
Lu sol es ja nat
ma tu sés encara dormida,
los pardalutxos són ja cantant
ma la finestra és encara tancada.
Les roses són assai perfumades
los arbres són tots en flor
l'herbeta és assai verda i fresca
i del sol tot això és calentat.
Los minyons són tots a l'escola
hi ha una gran pau,
ecco que ara s'entén una veu
fresca com l'herbeta apenes nada.
És una criatura bella com una estrella
que s'és despertada.
Mario Monte , dins, |
No tinc cap estimada ni cap casa,
ni lloc no tinc on habitar.
Rainer Maria Rilke
que tu escrius
en llegir-los.
I vindrà l'adeu
els núvols han baixat i el vaixell blanc navega a soles cap a una mar el cel avui és mésdesconeguda i la lluna ens esperaple d'estels et vull, Naturasomrient perquè en sent plena del teu cant plena de la teua dansadolç i blau plena de la teua llummàgica i misteriosa que a vegades ens cega i a vegades ens ompli de pau. Susi Fernàndez i Sempere, dins, Entranyes per a l'augur, 1980 |
Al fons de la tassa la fressa dels dits en l'herba, fruita en saó, secret l'amor en la calanca, solatge de sols. Ramon Guillem. Solatge de sols, 1999 |
Marcel Proust
l'instant en què el món
(Zoologischer Garten, Berlín)
Aquesta pàgina ha de restar gairebé tota en blanc,
en commemoració
dels qui
coneixem o estimem
i que no podem nomenar,
perquè, en evocar-los, causaríem dany
a altres persones,
el dolor de les quals ens resultaria insuportable.
(Pots pronunciar llurs noms, en veu molt baixa, mirant l'espai no
escrit, amb la intenció que s'adigui més amb la teva sensibilitat.)
(Fogars de Tordera, octubre)
|
Tots els vents invoco,la pau del glaç als murs. Siena a l'hivern