Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
13 de maig 2014
Quan per la vall del vespre descendim
Etiquetes de comentaris:
batecs,
biblioteques,
catàlegs,
llegir,
llibres,
llums,
món,
paraules,
poesia global,
Setmana de la poesia de Barcelona,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
11 de maig 2014
Els camins
Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,
ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de la pluja i el sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.
ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de la pluja i el sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
branques,
camins,
colors,
fruita,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
mirades,
persones,
plaure,
pluja,
pollancres,
sentits,
set,
sol,
vinyes
Batec de paraules
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
Arenas [Carme 1954-],
delicadesa,
fotografies,
humor,
intel·ligència,
Masriera [Lali],
persones,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
reflexió,
solidaritat
Dia de maig
Lo sol
resplendeix calent
en raigs brunits
d'un cel
ple de vels.
Tendre hàlit de vent,
mil llavors,
tenuïtat universal,
entra en cada cos.
És un dia de maig.
La pluja
a la fiada* caurà
i de la mia pell
desfullarà
la intensitat dels perfums
de l'ària
lo gaudi del sol,
l'alè del vent
que juga
entre els cabells.
Maria Chessa Lai
* D'improvís
La tercera illa. 2013
Edició: Joan-Elies Adell
resplendeix calent
en raigs brunits
d'un cel
ple de vels.
Tendre hàlit de vent,
mil llavors,
tenuïtat universal,
entra en cada cos.
És un dia de maig.
La pluja
a la fiada* caurà
i de la mia pell
desfullarà
la intensitat dels perfums
de l'ària
lo gaudi del sol,
l'alè del vent
que juga
entre els cabells.
Maria Chessa Lai
* D'improvís
La tercera illa. 2013
Edició: Joan-Elies Adell
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alè,
Alguer,
cabells,
Chessa Lai [Maria],
jugar,
maig,
pell,
perfums,
persones,
pluja,
poesia algueresa,
sol
trobar el nou ritme
"Parlen les dones"(Montserrat Abelló)
trobar el nou ritme
sense context
només això trobar només
al·ludir senzillament
aquell àtom
mil·lenari
de puresa
Mireia Vidal-Conte. 5 cm : (la cicatriu). 2012
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
al·ludir,
àtoms,
dones,
poesia breu,
puresa,
ritme,
roses,
Vidal-Conte [Mireia 1970-]
Acordió
Asseguda als meus 27 anys
imagino
com seré quan sigui vella.
I és curiós
perquè em veig
a la mateixa cadira
asseguda als meus 72
i recordant aquest precís instant
amb una melodia que,
com un acordió
d'arrugues i pell tensa,
aproparà vellesa i joventut
i traurà altre cop música
de dins d'aquest poema.
Sílvia Bel. L'esbós. 2010
Il.: Alicia Billon
Pr.: Maria Àngels Cabré
imagino
com seré quan sigui vella.
I és curiós
perquè em veig
a la mateixa cadira
asseguda als meus 72
i recordant aquest precís instant
amb una melodia que,
com un acordió
d'arrugues i pell tensa,
aproparà vellesa i joventut
i traurà altre cop música
de dins d'aquest poema.
Sílvia Bel. L'esbós. 2010
Il.: Alicia Billon
Pr.: Maria Àngels Cabré
Etiquetes de comentaris:
acordions,
actituds,
arrugues,
Bel [Sílvia 1982-],
imaginar,
instants,
joventut,
melodies,
música,
seure,
vellesa
Festa Major del Guinardó
Etiquetes de comentaris:
artesania,
festa,
formatge,
fruita,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Guinardó,
mercat,
música,
pa,
Parc del Guinardó (Barcelona),
roses,
verdures
10 de maig 2014
Chants pour penser
S'asseuen a parlar, per trobar-se en els mots, els vells ponts transparents, perquè dansin les veus dins la casa de l'aire La cadència remota dels sons es compassa. El dia reescriu el cercle del temps. Flueix el món. Escolto, amatent, com respira. En retrobo el tacte i l'alè al fons d'uns ulls i en el teixit de les paraules. Carles Duarte. S'acosta el mar : poesia 1984-2009, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
Bournagain,
dansar,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
Jiménez Cot [David],
món,
paraules,
pensar,
ponts,
temps,
ulls,
Zimmermann [Marie-Claire]
Deprèn y aprèn,
Deprèn y aprèn, y sabràs; hages cura y mesura, y hauràs; menja poc y dorm en alt, y viuràs. Pedro Vallés. Libro de refranes..., 1549 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
dormir,
il·lustracions,
menjar,
persones,
Queralt [Carmen],
Setmana de la poesia de Barcelona,
Vallés [Pedro],
viure
07 de maig 2014
El noble do
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
amistat,
Ara.cat,
Banyoles,
Carner [Josep 1884-1970],
Catalunya,
cel,
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
cor,
estanys,
Glickman [Ada S.],
llibres,
noblesa,
persones,
poesia,
quietud,
rosat,
silenci,
talent
04 de maig 2014
Salut a les roses
Salut a la novella
rosa que es bada en aquest dia esquiu
i lluita amb pluja i vent a penes viu.
Salut a la poncella,
com recollida en un silenci altiu,
que espera encar per a florir més bella.
Bategui en tot verger d'il·lusió
el desig pacient i el sense espera:
en branc esclatador,
sigui la gosadia missatgera
de la perfecció.
Que prou la rosa de perfecta olor,
en el cim de la seva resplendor,
es sentirà agraïda i honorada
per aquell repte a l'esdevenidor
de la desfeta al vent tantost badada.
Josep Carner. Poesia. 1992
Edició de Jaume Coll Llinàs.
rosa que es bada en aquest dia esquiu
i lluita amb pluja i vent a penes viu.
Salut a la poncella,
com recollida en un silenci altiu,
que espera encar per a florir més bella.
Bategui en tot verger d'il·lusió
el desig pacient i el sense espera:
en branc esclatador,
sigui la gosadia missatgera
de la perfecció.
Que prou la rosa de perfecta olor,
en el cim de la seva resplendor,
es sentirà agraïda i honorada
per aquell repte a l'esdevenidor
de la desfeta al vent tantost badada.
Josep Carner. Poesia. 1992
Edició de Jaume Coll Llinàs.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
altivesa,
bategar,
bellesa,
Carner [Josep 1884-1970],
desfetes,
gratitud,
honorabilitat,
il·lusions,
missatgers,
paciència,
persones,
pluja,
poesia saludable,
reptes,
roses,
sentir,
silencis,
vent,
vergers
Els peus blancs
Els peus blancs, pel verd, corrien descalços.
L'herba no la veies. El sol cremava.
Era l'hora de jugar. Les formigues,
impacients, per berenar, t'esperaven.
Montserrat Rodés. Riu d'arena. 1992
L'herba no la veies. El sol cremava.
Era l'hora de jugar. Les formigues,
impacients, per berenar, t'esperaven.
Montserrat Rodés. Riu d'arena. 1992
Etiquetes de comentaris:
actituds,
berenars,
blancor,
esperar,
formigues,
impaciències,
infantesa,
jugar,
persones,
peus,
poesia breu,
Rodés [Montserrat],
sol,
verd
02 de maig 2014
Una criatura molt menuda,
Una criatura molt menuda, caminant nua per la platja. La meva filla Ester cantant una cançó napolitana amb l'esplèndid acompanyament de Toti Soler a la guitarra. La finestra oberta al mar, molt blau, que avui és particularment agitat. Uns quants núvols en filagarses... Feliu Formosa. El somriure de l'atzar : diaris II, 2005 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Amigó [Sílvia],
blau,
cantar,
Formosa [Ester],
Formosa [Feliu 1934-],
mar,
Merille [Eduardo],
persones,
Pessoa [Fernando 1888-1935],
platja,
rius,
Soler [Toti 1949-],
somriure
01 de maig 2014
Torroja del Priorat
Etiquetes de comentaris:
11299883,
ametllers,
camins,
llum,
maig,
poesia patrimonial,
primavera,
Priorat,
Torroja del Priorat,
Xirinacs [Olga 1936-]
30 d’abril 2014
Postals de Torà
Etiquetes de comentaris:
33a Caminada Popular de Torà,
Aguda,
Ajuntament de Torà,
APACT,
cabanes,
caminades,
flors,
Grau Ros [Teresa 1959-],
horts,
paisatges,
poesia visual,
Torà
A Blanes en sa festa
Del cim de les muntanyes on me trob davalla al mar un bon desig de festa. Tot està mut i immòbil aquí dalt i és tota inquietud la mar brunzenta. Aixís per vostra festa, gent del mar, vos trameto un alè de la pau meva; poseu-lo en mig del bull del vostre goig, i veureu com la festa temperada encara en torna bella. Cauterets, juliol de 1906 Glòria Casals. Joan Maragall: carnets de viatge, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
Blanes,
Casals [Glòria],
Cautarés,
desig,
festa,
mar,
Maragall [Joan 1860-1911],
muntanyes,
pau,
persones,
poesia marítima,
Torelló [Albert]
29 d’abril 2014
El pomeró florit
Les noies d'alentorn
del sol a la sortida
van a herbejar lo blat,
lo blat de la cormina,
lo bec ple de cançons,
lo cor ple d'alegria.
Veient vermellejar
l'encesa barretina,
com rosa d'un roser
dins la verdor florida,
en vol ajogassat
rotllen la soca ombrívola,
i es posen a voltar
amb ran refiladissa:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.
Dolça era la cançó
mes la tornada trista,
de les que fan plorar
a qui la terra estima;
semblava un dolç sospir
del mes d'abril que expira,
lo Déu vos guard del maig,
de Pasqua la somrisa,
un cant de rossinyols
que de millors n'esquiva,
los cants de serafí
que cel amunt me criden.
Mes lo gentil estol
refila que refila:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.
Del somni al despertar
que ma ànima adormia,
sento cruixir lo tronc
que em feia de cadira.
M'agafo al gerd brancam
arreu, arreu se'm vincla,
arreu arreu se romp
en bella trencadissa.
I caic branques avall
rodant des de la cima
de la sardana al mig,
mes ai! com sense vida,
quan més suau que mai
la refilada espigna:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.
Jacint Verdaguer. La pomerola, Primavera, 2013
|
Etiquetes de comentaris:
abril,
cançons,
danses,
Dundrum,
flors,
Irlanda,
Murphy [William],
poesia de pagès,
primavera,
Torrents [Ricard],
Verdaguer [Jacint 1845-1902],
Verdaguer Pajerols [M. Àngels (Maria Àngels) 1972-]
Canvi
La pluja cau amb un goig de gatzara i de biaix corre el sol entremig; una pomera, de flors tota clara, pensa que és d'or cada esquitx. Els elements barrejaren llurs tresques i l'un amb l'altre, saltant, es confon; corren, s'empaiten; amb crits i juguesques rejoveneixen el món. És l'un mortal consirós, l'altre canta.- Mentre, a ple sol, ve un ocell a fer niu, sobre un esbart que recula i s'espanta hi ha un núvol negre que riu. Josep Carner. Poesia, 1992 |
Etiquetes de comentaris:
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
flors,
pluja,
pomeres,
Schubert [Sandra Lee],
sol
26 d’abril 2014
Avui la meva àvia
Avui la meva àvia compleix gairebé un segle, i encara manté l'humor i un cabell blanc ondulat i brillant. Carla Besora |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Besora [Carla],
il·lustracions,
persones,
poesia visual,
tendresa,
vellesa
Un altre cop
Un altre cop, el mateix
símptoma-tan sols hi és
latent un mot expandint-se.
Montserrat Rodés. Immunitats. 2005
símptoma-tan sols hi és
latent un mot expandint-se.
Montserrat Rodés. Immunitats. 2005
Etiquetes de comentaris:
immunitats,
poesia breu,
Rodés [Montserrat],
símptomes
No naveguis, ara
No naveguis, ara, que les barcasses
ancorades remouen, esmolades,
velles tempestes de sofre i plata.
Espera que passi: tot és ferralla.
Montserrat Rodés. Riu d'arena. 1992
ancorades remouen, esmolades,
velles tempestes de sofre i plata.
Espera que passi: tot és ferralla.
Montserrat Rodés. Riu d'arena. 1992
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ancorar,
barques,
ferralla,
mar,
navegar,
persones,
poesia breu,
poesia marítima,
Rodés [Montserrat],
tempesta,
vaixells
Qui ha llençat
Qui ha llençat els vaixells
de paper al blau trencat
de l'aigua? De quin naufragi
t'escapes? Poruc, refàs
la mar per camins de l'aire.
Montserrat Rodés. La set de l'aigua. 1991
de paper al blau trencat
de l'aigua? De quin naufragi
t'escapes? Poruc, refàs
la mar per camins de l'aire.
Montserrat Rodés. La set de l'aigua. 1991
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
aire,
blau,
camins,
mar,
naufragis,
persones,
poesia breu,
Rodés [Montserrat],
vaixells
Pòlders II
Passejo de tarda pels límits domèstics.
No plou encara quan s'acosta el nord.
Aprenc l'entrada sàvia de les aigües
i els anys millors per les collites.
Sempre amunt, bandera de pastura,
tendríssima, calvaca resistències
i amanseix les conquestes parcials.
Olga Xirinacs. Óssa Major. 2009
No plou encara quan s'acosta el nord.
Aprenc l'entrada sàvia de les aigües
i els anys millors per les collites.
Sempre amunt, bandera de pastura,
tendríssima, calvaca resistències
i amanseix les conquestes parcials.
Olga Xirinacs. Óssa Major. 2009
Etiquetes de comentaris:
Amsterdam,
arbres,
herbes,
passejades,
saviesa,
tarda,
tendresa,
verd,
Xirinacs [Olga 1936-]
24 d’abril 2014
No són com sols els ulls de l'estimada
No són com sols els ulls de l'estimada
ni com corall el seu llavi vermell.
Per què el seu pit no és neu emblanquinada?
Per què és de fosc metall el seu cabell?
Roses blanques i roges he admirat,
però el seu rostre roses no conté;
i qualsevol aroma és més preuat
que aquell perfum que exhala el seu alè.
M'enamora escoltar-la. I, tot i així,
sé que és més delitosa l'harmonia;
no m'he creuat cap dea pel camí,
ja que ella, amb passa ferma, va fent via.
I això no obstant, oh Cels, ella val tant
que és fals anar-la amb altres comparant.
CXXX
Gerard Vergés. Tots els sonets de Shakespeare, 1993
Etiquetes de comentaris:
camins,
coralls,
enamorar-se,
escoltar,
estimar,
fermesa,
llavis,
perfum,
roses,
Shakespeare [William 1564-1616],
sonets,
ulls,
valer,
Vergés [Gerard 1931-2014]
21 d’abril 2014
Joan Maragall : carnets de viatge
Gran caminador; observador subtil; amb una finíssima intuïció de vegades esquitxada amb un punt d'ironia; hereu, pel que fa a la interacció home-paisatge (i per altres coses) del Romanticisme; compromès amb el territori i la seva gent, Maragall va saber aplicar com ningú la mirada ciutadana -urbana- als paisatges del mar i de les muntanyes i també com ningú va ser generós i crític, benèvol i lúcid amb la seva ciutat. Al lector (Fragment) Glòria Casals. Joan Maragall, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
caminar,
Casals [Glòria],
Catalunya,
compromís,
crítica,
generositat,
ironia,
lucidesa,
mar,
Maragall [Joan 1860-1911],
mirada,
muntanyes,
paisatges,
persones,
Universitat Pompeu Fabra,
viatges
Països Catalans
Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de poetes catalans. 1997-, v. 4
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de poetes catalans. 1997-, v. 4
Etiquetes de comentaris:
aigües,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
banderes,
beure,
català,
cel,
cultura,
enlairar,
escales,
finestres,
gots,
guitarres,
mar,
mirar,
Països Catalans,
patrimonis,
poesia breu,
terra
La rosella
Quina meravella, la rosella, tan bella! Vestida de vermell taques de color damunt d'un mantell virolat de verdor. Quina meravella, la rosella, tan bella! Eclosió de roig flor de senzillesa, i primerenc goig de modesta promesa. Quina meravella, la rosella, tan bella! Sàlvia del Berri |
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
Berri [Sàlvia del],
Escola Jaume Balmes (Cervera),
flors,
Getel [Rudolf],
meravella,
poesia senzilla,
roselles,
senzillesa,
verd,
vermell
Les fulles apunten
Gira el Març la testa
amb ses roentors,
que acuiten la festa
dels tendres colors.
I per les collades
ve ta llum gentil,
ton cant, tes ruixades,
tos besos, Abril.
I el brancatge sent
com tènuement
el fa delitós
un néixer indecís
un mica gris,
una mica ros.
Josep Carner. Poesia. 1992
Edició: Jaume Coll Llinàs
amb ses roentors,
que acuiten la festa
dels tendres colors.
I per les collades
ve ta llum gentil,
ton cant, tes ruixades,
tos besos, Abril.
I el brancatge sent
com tènuement
el fa delitós
un néixer indecís
un mica gris,
una mica ros.
Josep Carner. Poesia. 1992
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
abril,
besades,
besos,
brancatges,
Carner [Josep 1884-1970],
castanyers,
colors,
delitable,
fulles,
gentilesa,
llum,
març,
néixer,
primavera,
rossor,
tendresa,
tenuïtat
A muntanya
M'agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.
¡Com hi deu ploure en les profondes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
¡Prou l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau migpartit pel llamp!
Però en el balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Puigcerdà 1897
Joan Maragall. Visions & Cants. 1900
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.
¡Com hi deu ploure en les profondes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
¡Prou l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau migpartit pel llamp!
Però en el balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Puigcerdà 1897
Joan Maragall. Visions & Cants. 1900
Disposa els teus sentits
Disposa els teus sentits per a cada gest. Arrela't en la llum que inaugura els colors. Deleix-te per gaudir dels mots que has heretat, dels llibres que t'esperen, de la música límpida d'aquells qui et precedeixen. Alegra't de la fruita, dels llavis que acullen el teu bes, del mar inassolible, del Déu indesxifrable. Instaura en els teus ulls el blau ressò de l'infinit. (de Ben Sira) Carles Duarte, dins, Antologia de poetes catalans, 1997-, v. 4 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blau,
colors,
Conley [Craig],
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
fruites,
infinit,
llegir,
llibres,
llum,
mar,
música,
persones,
Sansone [Giuseppe E.]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)