Ara bé, del Daizong, jo, ¿què en diria?
D'arreu de Qi i de Lu se'l veu , tot verd.
El Creador hi ha unit vigor i gràcia.
La posta n'és l'obac, l'alba el solell.
Del pit que anhela en neixen bancs de núvols,
i als ulls badats s'ajoquen els ocells.
Caldrà que hi pugi al cim més alt, un dia,
per veure'ls, tots, caiguts al costat seu.
Joan Ferraté. Cinquanta poesies de Du Fu, 1991
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 de juny 2015
Contemplant el Mont Tai
Etiquetes de comentaris:
Du [Fu 712-770],
Ferraté [Joan 1924-2003],
Mont Tai,
muntanyes,
núvols,
ocells,
poesia sublim,
verd
Collint bogues
(Anònim, segle IV)
Bogues gerdes, bogues gerdes
amb el grífol sangonent,
amb les llargues fulles verdes
acotades sota el vent.
Vam collir-ne una vegada
als Cinc Llacs, ma enamorada,
vós i jo en el mateix bot,
començant a l'alba freda
per les vores d'un illot
ple d'orquídies de seda.
Reposàrem a l'olmeda
quan migjorn era esbrellat.
Vam collir-ne tot el dia.
Quan, però, la nit venia
no en teníem cap manat.
Josep Carner. Lluna i llanterna, 1935
Llegendes del Montseny
Etiquetes de comentaris:
Arnaucc,
Bernal [M. Carme],
grandalles,
llegendes,
Mestres [Apel·les 1854-1936],
Montseny (Catalunya : Muntanya),
narcisos,
Rúbio i Larramona [Carme]
pessigolles
pessigolles
còssigues, cossegues
cossigolles, cossigolletes
cosseguetes
cosquilles, cosquelles, cosquilletes
cossinogues
cosquerelles
cosconelles
Formes de la paraula pessigolles recollides a:
Joan Veny. Petit atles lingüístic del domini català, 2007. v. 1
|
Etiquetes de comentaris:
català,
Flood [Kyle],
pessigolles,
poesia lingüística,
riure,
Veny [Joan 1932-]
28 de juny 2015
Cloenda
A estil de dibuixet de fi de llibre,
que si és bell n'embelleix l'acabament,
al full darrer d'aquest llibret de versos,
vull posar-hi una flor d'agraïment.
Jo li veig com tres fulles: l'una em parla
dels primers Jocs Florals del poble meu;
de sa Reina primera, em parla l'altra,
i la tercera..., d'una pena greu.
La pena és que he passat tres quarts de vida
delitós de la mel del bell parlar,
i tenint-la tan dolça dins de casa,
no l'he sabut, fins quasi vell, xuclar.
El símbol d'un reialme de poesia
que té l'arrel en el pregon del cor
va tornar-me al meu verb: des d'aquell dia,
llengua i cor van parions; i això voldria
que us digués humilment aquesta flor.
Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa. 2001
Editora literària: Olívia Gassol i Bellet
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
cloendes,
dibuixos,
flors,
fulles,
humilitat,
llenguatges,
llibres,
llibres de poesia,
Morera i Galícia [Magí 1853-1927],
persones,
poesia agraïda,
verbs
25 de juny 2015
Espera
T'espero al vial, embrunida noia d'estadi i de platja;
t'espero amb els meus músculs i el meu sol,
harmonia vigorosa de cames àgils i aire als cabells,
forma amb sentor de Mediterrània i ginesta, pell
de mel i rosella, que pots sostenir com jo crepuscles
i onades, llançar un crit de triomf a tres-cents metres
i callar mots inútils.
Fragment
Agustí Bartra. El Vent llaura la mar : antologia poètica. 1984
Pròleg: Llorenç Soldevila
Etiquetes de comentaris:
Bartra [Agustí 1908-1982],
esperar,
ginesta,
harmonia,
mar,
Mediterrània,
onades,
pell,
poesia mediterrània
El Llobregat i el Llobregós
Etiquetes de comentaris:
Bernaus [Agustí],
Catalunya,
Ferrer [Jordi],
Grau i Medà [Ferran],
Llobregat (Riu),
Llobregós (Riu),
Pallarés [Víctor P.],
rius,
Segre (Riu)
19 de juny 2015
L'estiu a la mar
Suau, l'aigua ens posava dits de nacre;
l'estiu tragué a la mar del caragol,
i la mar era, amb veu de les sirenes,
blau i tendre ressó.
...
La platja ens oferia d'arribada
l'enlluernada mare de la llum
i ens feia riure amb un esclat de faula
sobtadament nascut.
...
La infantesa llunyana té una platja
on refrescàrem la resseca rel,
on la mar deia la paraula blava
dels àngels mariners.
Fragments.
Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa. 1993
14 de juny 2015
XIV
A Annamaria Valentí i Rosa Casadevall,
La teva joia
surt d'una mirada
riallera i arriba
com el cant
de la mar quan s'aixeca
la brisa de ponent.
A aquest teu somrís
el pensament torna
de molts anys enrere,
quan jo
era un funàmbul
i el trapezi
era l'atzar de la meva,
força intensa,
joventut.
Rafael Caria. Poesia completa, 2013 |
Etiquetes de comentaris:
Biblioteca Catalana (l'Alguer),
Bover [August],
brisa,
Caria [Rafael 1941-2008],
Casadevall [Rosa],
joventut,
mar,
mirada,
somriure,
Valentí [Annamaria]
Va la brisa recent
Etiquetes de comentaris:
aire,
brisa,
Cernuda [Luis],
estels,
finestres,
fulles,
orenetes,
pau,
poesia primaveral,
primavera,
somnis
La poesia
Etiquetes de comentaris:
Altolaguirre [Manuel 1905-1959],
bellesa,
colors,
García [José Antonio],
Grau Ros [Teresa 1959-],
llum,
paradís,
Parc de Cervantes (Barcelona),
roses
13 de juny 2015
El callat
Va ser un poeta astut
que, fins i tot duent tan males cartes,
les va saber jugar
i va escriure els poemes que va escriure.
En passar per davant d'on vivia, recordo
l'escala amb el replà que va cantar.
Sempre em commou entendre
el perquè dels poemes que mai no va compondre.
És on van començar els que jo he escrit
La poesia és una conseqüència
d'alguna cosa que no ha existit mai.
M'he mirat al mirall de Joan Vinyoli
i sé com s'ho va fer
per trobar un lloc des d'on tornar a estimar.
Joan Margarit. Des d'on tornar a estimar, 2015
i també a eBiblioCatalunya.
que, fins i tot duent tan males cartes,
les va saber jugar
i va escriure els poemes que va escriure.
En passar per davant d'on vivia, recordo
l'escala amb el replà que va cantar.
Sempre em commou entendre
el perquè dels poemes que mai no va compondre.
És on van començar els que jo he escrit
La poesia és una conseqüència
d'alguna cosa que no ha existit mai.
M'he mirat al mirall de Joan Vinyoli
i sé com s'ho va fer
per trobar un lloc des d'on tornar a estimar.
Joan Margarit. Des d'on tornar a estimar, 2015
i també a eBiblioCatalunya.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
començar,
commoure,
compondre,
entendre,
escriure,
estimar,
jugar,
Margarit [Joan 1938-2021],
miralls,
persones,
replans,
saber,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
A la pintura
Etiquetes de comentaris:
Alberti [Rafael 1902-1999],
Can Framis,
colors,
formes,
Grau Ros [Teresa 1959-],
imaginació,
llum,
mans,
matèries plàstiques,
mesura,
museus,
pintors,
pintura,
pinzells,
vida
11 de juny 2015
Pluja fina
Ara que està emplujat,
va bé d'estar-se a casa,
escoltar música, parlar
de coses i més coses.
Fragment.
Narcís Comadira. Poesia : 1966-2012. 2014
Etiquetes de comentaris:
cases,
Comadira [Narcís 1942-],
coses,
escoltar,
estar-se a casa,
llibres electrònics,
música,
parlar,
pluja,
poesia acollidora
07 de juny 2015
Gandia 1924
Entre el mar i els tarongers,
la fonda dels pares, pas de viatgers.
La gran de cinc germans valents
i la infància passa dolça i lentament.
Però quan la guerra ho crema tot sense pietat
el camí que enfila al nord et portarà
el somriure d'un estrany,
la calor en les seves mans,
força per començar una vida nova,
l'amor per aixecar una llar.
Prenc tot el que em vas donar
per omplir el buit que has deixat
aquella nena de Gandia sempre
m'acompanya en els meus cants.
Els Catarres. Big bang. 2015
Etiquetes de comentaris:
acompanyar,
actituds,
amor,
cançons,
Catarres (Grup musical),
començar,
Gandia,
guerres,
infància,
mans,
mar,
persones,
somriures,
tarongers
04 de juny 2015
Camines a vora meu
Camines a vora meu,
al meu costat, invisible,
per espais d'eternitat,
per senders imprevisibles...
Margarita Colom. I de sobte l'Onyar. 2002
Etiquetes de comentaris:
caminar,
Colom [Margarita 1936-2006],
espais,
eternitat,
Onyar (Riu),
rius,
senders
He volgut, noble auditori,
He volgut, noble auditori,
escriure com acostume:
en ma llengua, en valencià.
Senyors meus, ningú s'enutge,
i el que pretenga enutjar-se
d'aquest aposento buide...
(Fragment dins el pròleg) Pere Jacint Morlà. Poesies i col·loquis, 1995 |
Etiquetes de comentaris:
català,
escriure,
Ferrando [Antoni 1947-],
llenguatges,
Morlà [Pere Jacint m. 1656],
valencià
31 de maig 2015
I fou la mar
Al petit David Evangelista,
de València, afectuosament.
I fou la mar
que va anunciar el teu crit
sorollós i tendre
en una alba clara
d'aquesta primavera;
i de l'alba, fillet,
vas mamar
la blanca llum,
de les magnòlies
gotes de rosada
i de la flor dels arbres
la joia dels colors.
Però és la mare
que et canta, cada nit,
l'antiga cançó de l'àvia
i et posa el cap
sobre el bressol del pit
per ninar-te.
Dorm, petit, dorm;
un dia, com un ocell,
hauràs de prendre el vol
de l'arbre de la vida
en direcció del vent.
Dorm, petit, dorm,
dorm, petit, dorm,
dorm!
Rafael Caria. Poesia completa. 2013
Introducció d'August Bover
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alba,
arbres,
àvies,
blanc,
cançons,
cançons de bressol,
Caria [Rafael 1941-2008],
colors,
direccions,
dormir,
fills,
magnòlies,
mamar,
mar,
mares,
ocells,
persones,
prendre el vol
L'adeu d'Adam Gerber
I
Adam Gerber diu bon dia:
"Bon dia, arbres,
bon dia, cel,
bon dia, dia;
bon dia, ampit
de la finestra que em porta el dia...
Fragment.
Melcion Mateu. Illes lligades. 2014
Etiquetes de comentaris:
adeus,
ampits,
arbres,
bon dia,
cel,
dia,
finestres,
Gerber [Adam],
Mateu i Adrover [Melcion 1971-]
La poesia...
La poesia no recupera el seu caràcter subversiu amb
el poeta de les mobilitzacions socials que trobem
cada dia pertot, sinó quan ens mena a interrogar-nos
constantment sobre la naturalesa de la poesia i
de cada acte poètic.
(Fragment)
Paul Celan. Cristall d'alè, 2014
24 de maig 2015
Si mai de tu...
Si mai de tu m'he d'allunyar,
que siga en maig, quan primavera.
A poc a poc, per més restar.
A ulls oberts. A veu planera.
No vull sorolls de medir temps,
ni veus altives, ni companyia.
Vull ser barqueta sense rems,
que sols el vent, li fa fer via.
Tastar-te plena. Sentir-te tota.
Palpar-te amb ànsia. Beure't a gota.
Si mai de tu m'he d'allunyar,
que siga en maig, quan primavera.
....
Quan siga cel tot l'horitzó,
seré engolit per una ona.
I en un murmuri de cançó
diré: T'estime, Barcelona.
(Fragment)
Ovidi Montllor
Jordi Tormo. Ovidi Montllor : un obrer de la paraula, 2015
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
barques,
cançons,
comiat,
estimar,
flors,
horitzons,
maig,
Montllor [Ovidi 1942-1995],
primavera,
Tormo i Santonja [Jordi 1979-],
ulls,
veus
23 de maig 2015
Cal estimar l'origen
Persuasió d'home solidari
que aquieta l'estona amb l'intel·lecte.
S'esmussa l'hora enllà de la terrassa
mentre escandeixo aquest aplec de versos.
Ningú deu renegar del seu origen,
no hi ha demà per escatir nueses.
Què fora de la vida sense origen?
A tothom li plau de saber el principi
que fa creïble el nexe familiar;
l'envit de conviure amb el seu llinatge.
Molt trist, l'home ignorat del seu inici,
que desconeix la terra on va néixer,
que no sap mai quin pit va amamantar-lo.
L'ocàs del vespre esparpalla tanys de roses
que el plugim despentina suaument.
De tant en tant, deixo lletra i bolígraf
i miro els degotims que llisquen pels vidres.
Pere Vives Sarri. Veu postrema : poesies, 2004
Pr.: David Jou i Mirabent
Epíleg: Manuel Bofarull i Terrades
Pr.: David Jou i Mirabent
Epíleg: Manuel Bofarull i Terrades
Etiquetes de comentaris:
actituds,
convivència,
estimar,
famílies,
origen,
persones,
persuadir,
roses,
solidaritat,
terrasses,
vidres,
Vives Sarri [Pere 1924-]
16 de maig 2015
El jove
Per les senderes d'estendre de l'aranya, per les rases,
i el cant jove dels moixons i la claror estesa de les encantàries
eixamorant-se de bon matí
a la riba, a cos de goig, carícia vegetal,
i la font, el seu cant,
i el sol més càlid a les mans, raïm i figues,
quan madura a la vinya i a la banya, l'illa, plàcida,
i l'Aurora, al clos del cor,
la rosa, i la roca, són la balma
on convoques i es fonen el tu i els seus ressons i els seus rius, platges,
la font, un nu, dius, és imatge i miratge,
les insensates paraules en què se t'engrunava el cor.
Font del Teix, 1991
Albert Roig
Anuari poètic dels Jocs Florals de Barcelona 2012
i el cant jove dels moixons i la claror estesa de les encantàries
eixamorant-se de bon matí
a la riba, a cos de goig, carícia vegetal,
i la font, el seu cant,
i el sol més càlid a les mans, raïm i figues,
quan madura a la vinya i a la banya, l'illa, plàcida,
i l'Aurora, al clos del cor,
la rosa, i la roca, són la balma
on convoques i es fonen el tu i els seus ressons i els seus rius, platges,
la font, un nu, dius, és imatge i miratge,
les insensates paraules en què se t'engrunava el cor.
Font del Teix, 1991
Albert Roig
Anuari poètic dels Jocs Florals de Barcelona 2012
Etiquetes de comentaris:
carícies,
cor,
encantàries,
font,
illes,
imatges,
Jocs Florals de Barcelona,
joventut,
matí,
miratges,
moixons,
platges,
raïm,
rius,
Roig [Albert 1959-]
Elegia
De l'últim bes en el funicular,
del comiat sobre l'andana grisa,
de les darreres hores en un bar,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
|
Elegia: del lleu somriure...
del lleu somriure que l'adeu precisa,
de la nota que ens diu que algú ha trucat,
de la cartera amb la targeta Visa,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999
de la nota que ens diu que algú ha trucat,
de la cartera amb la targeta Visa,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999
Etiquetes de comentaris:
adeu,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
notes,
somriure,
targetes
Elegia: d'aquesta inesperada...
d'aquesta inesperada soledat,
del diari plegat i la revista,
de l'agenda amb un número marcat,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
del diari plegat i la revista,
de l'agenda amb un número marcat,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
agendes,
diaris,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
revistes,
solitud
Elegia: de tots els noms...
de tots els noms possibles de la llista,
de l'ombra projectada pel fanal,
del record d'una imatge que no hem vista,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de l'ombra projectada pel fanal,
del record d'una imatge que no hem vista,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
fanals,
imatges,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
noms
Elegia: dels ulls...
dels ulls que no hem mirat fins al final,
de la llum incrustada a la retina,
del gest ambigu i l'aire casual,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de la llum incrustada a la retina,
del gest ambigu i l'aire casual,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
gestos,
llum,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
retina,
ulls
Elegia: de les butxaques...
de les butxaques de la gavardina,
de les passes pel túnel i les claus,
dels pàrquings buits amb taques de benzina,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de les passes pel túnel i les claus,
dels pàrquings buits amb taques de benzina,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
benzina,
butxaques,
claus,
gavardines,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-]
Elegia: del tacte tremolós...
del tacte tremolós d'uns dits sensibles,
de les vies del tren de Sarrià,
de la pluja i els taxis invisibles,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de les vies del tren de Sarrià,
de la pluja i els taxis invisibles,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Subscriure's a:
Missatges (Atom)