més dolça que sabia a frec de cossos,
s'allarga la ciutat com una dansa
d'aurores per finestres, escriptoris,
i alcoves a ponent guardant silenci.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1998
Sento ara el vostre esguard damunt el meu cor,
com l'assolellat silenci del matí damunt el segat
camp solitari.
Obra selecta de Tagore, 1975
|