Vertiginosament
es desplega el paisatge
papers ja com ocells
nuvolades d'un blau
que sols la tarda aguanta
veloç i somnolent
claror de pedra intacta
frèvol instant fugaç
encara no record
encara no paraula
Albert Ràfols-Casamada. El color de les pedres, 1989
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada