Aigües d'aurora

Encara l'ombra de la nit
fa l'aigua densa i vellutada.
Floreixen marges i cristalls
i en l'aire dorm olor de menta.
Criden ocells i rossinyols:
Aigües corrents cap a l'aurora!

Venes d'amor! Lliscar dels rius
cap a la llum d'aquesta terra!
¡Fugim nosaltres cap al sol
i a les albades pressentides,
per un neguit i un clar desig
d'ésser més lliures que les aigües!



Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes. 1993

Codi d'amor

Tots els mots hermosos del món puc dir-te
sense ni tan sols obrir la boca,
cansat ja de falses promeses, d'eterna mentida,
parlant-te amb la mirada, dolça i tendra mirada,
i escrivint, ai mans d'amants!,
més que paraules a l'atles del teu cos.
I així fer del silenci codi d'amor.


Pere Joan Martorell. Curs de matèria reservada, 1997

Vam preservar del vent i de l'oblit

Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys ens crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.




Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits, 1996
Pr.: Salvador Espriu

Aquesta espera

Aquesta espera d'ara té la força de l'aigua,
l'expectació del cos, tens abans de l'amor.
Llisquen dofins per la pell del record que s'encalma
i és com si, de sobte, s'haguessin deturat les marees.

Un carrer costerut i l'arc d'un cos que es vincla
per arrencar delicadament l'arrel de la memòria.
Tant no turmenta aquesta opacitat,
ni aquestes mans, ja gairebé translúcides
com els fulls d'algun llibre llegit moltes vegades.
A les boires d'estiu hi penjaràs els ulls,
perquè se't renti el fons de la mirada
i tinguis els ulls clars quan el sol torni a ser alt.



Miquel Martí i Pol. Vint-i-set poemes en tres temps, 1972

Postal ran de mar

I he restat al port
amagat d'una illa.
Quin deler més gran
les roques florides,
les veles de calç,
el cel de falcies.

Ah!, tenir l'esguard
ran de mar, canvia.
Si no fos marí,
prou me'n volaria.


(Fragment)



Jaume Medina. Encalçar el vent, 1976

Teorema de Hirsch

Simplificar fins a trobar el contraexemple
de la conjectura limitada que prometia
el màxim guany,
el mínim dany
i inversió escassa.
Fer-te teorema irrefutable
de solucions infinites.


Míriam Cano. Ancoratge. 2016

El mes de març

A l'hora fresca del matí,
a ran de finestra posada,
l'oreneta prima ha de dir:
la primavera és arribada.

La neu hivernenca s'està
en la muntanya il·luminada,
com la tovalla d'un altar,
de banda a banda desplegada.

A punta d'alba, a Rosselló,
la vinya jove se bressola,
i els aires ens porten l'olor
de l'arraconada viola.

Ja fa dies que en el cel clar
han fet brillar en cada branca
els ametllers de vora mar
la llur roba nuvial blanca.

La terra roja del cotiu
se cobre de verda civada,
i en l'aixerit salze del riu
torna la fulla platejada.



Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988

Ed.: Cristià Camps
Pr.: Àlex Susana

Sabes

Ha plogut a la tarda, i en l'aire una follia
d'ombres i de clarors ara s'exalta i creix.
Per damunt les alzines i sobre els pins reneix
una tendra verdor i un gust de melangia.

I per sota els fullatges i les branques pesants
de gotes lluminoses, d'humitat i de pluja,
una santa fortor de molla terra puja
dels barrancs i les mates a les llums exultants.

Aigües corren avall, amb fang, roges de terra
i dreceres dibuixen entre pedres, camins,
mentre endintre es renova la saba greu dels pins
i de l'arrel oculta que, profunda, els aferra.


Aigües i sabes (1944)

Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes. 1993

De fet

De fet, si la poesia a hores d'ara -a hores d'ara!- encara
pot servir per a alguna cosa, jo crec que ha de ser per
reconciliar-nos amb el nostre jo reflexiu, analític,
exigent, gràcies a l'expressió acurada, generosa, clara
i senzilla del sentiment tal com passa en totes i 
cadascuna de les tres parts de La mirada de la gavina.



Fragment del pròleg de Miquel Martí i Pol.

Núria Esponellà. La mirada de la gavina. 2001

Fe ordinària

La fe no consisteix a creure només
en mites religiosos o en unes supersticions
determinades, és una cosa més àmplia
que pot portar l'home al cim de
la seva realització.


Joan Brossa. La clau a la boca, 1996

Llambordes

D'un viatge recorde
l'espessor dels matins,
els salts entre llambordes,
les olors sorpresa que fan de guia
i embriaguen de llum l'oratge insípid,
els ocres presó en moments de silenci,
els somriures sense destinatari,
les coses suspeses en l'aire del carrer
-que desconeixes i mai no despulles-,
les ombres tímidament descarades,
el batec de les gemmes a les tasses
de cafè de les ciutats que t'acullen
-temperatures que s'escolen
amb l'aigua ensabonada
per l'ull de la pica.

Gestos que rebroten al paisatge dels dies;
retalls vestimenta d'un cos fora del marc,
d'uns ulls fora del temps d'aquell present,
d'aquest abans que mor tractant de viure
essències de quimeres que transiten
l'avortament entre llambordes,
la màgia en crisi dels rodamons vorera,
les fites de pols d'aquest poema.


Isabel Garcia i Canet. Claustre, 2007

Prats en la primavera

Les herbes, les herbes que vénen de nou!
Sorpresa dels ulls, les herbes tan verdes!

Els prats, d'una calma serena i suau,
s'estenen al sol i el cel els empara.
Humida, la terra dels cims i les valls
és càlida i dolça, que infanta les herbes.
Són fredes les aigües encara de neu,
i l'aire és cristall més clar que les aigües.

Contemplo la fuga dels núvols lleugers
i sento com creixen les herbes més tendres.



Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993

Vespre a Sant Martí

La llum de Sant Martí té la mirada blanca
dels albats que se'n van per l'horitzó dels pins.
Llum angèlica d'or que brilla al planetari
del cel i va per mar a cavall del garbí.
S'enceta dins la platja i es colga a les muralles;
pel xuclador del vespre cristal·litza en la nit.



Núria Esponellà. La mirada de la gavina. 2001

Pròleg: Miquel Martí i Pol

El llac

Per arribar al llac
cal matar l'aranya,
vestir-se de fang
i esdevenir flama.

Tramuntar clarors
quan les llums s'apaguen,
cercar el senderó
per entre les mates.

I el fang que amb el fang
s'arbora i abranda,
i un paratge clar
dins uns ulls de balma.



Josep Grau i Jofre. El llac. 1989
Pròleg: Pere Farrés

Com tu dius sempre

Com tu dius sempre:

«No descarreguen pedra

els núvols grossos»

Jaume Creus. Calotips i instantànies. 1993

Pròleg: Salvador Oliva

Tants anys, en fi

No importa el cos. Per molt

que el temps mossegui,

allò que compta és l'ànima,

tan fràgil.

                Quan sigui prou forta

per suportar la soledat

i hagi trobat el seu camí

podrem comptar treballs

i dies dignament.

Xavier Macià. Amb el temps a favor. 2003

Intent

Intent clarificar el meu vers per poder
entendre la vida. El món em dispersa.
L'escriptura em concentra.



Pons Ponç. El rastre blau de les formigues, 2014

La nena deesa de Nepal

La Kumari és escollida pel Sacerdot Reial de
Katmandú entre les nenes de la casta Sakya.
Una Kumari ha de tenir 32 signes distintius:
haver nascut sota la lluna plena d'abril; tenir
la pell blanca i perfecta, sense cicatrius; els
ulls negres o blaus; la veu suau i greu; les 
dents en forma de llavor de cogombre; les
orelles de Buda... i passar per una difícil prova
de valentia: durant tota una nit s'estarà sola
al palau amb la imatge de la deessa Taleju,
envoltada dels caps dels búfals sacrificats
especialment per a la cerimònia. Si no plora
ni dona cap senyal de tenir por, voldrà dir
que la deessa s'ha encarnat en ella.

Chania porta dintre seu l'esperit de la deessa Taleju.


(Fragment)


Anna Boyé. La dona i Déu, 1995

La poesia

La poesia
plana sobre 
la vida fulgors d'altres mons
t'esclata als ulls també
estrelles
d'aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d'estendre les paraules l'hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t'encengui el poema.



Antònia Vicens

Marcòlic

Isidre Blanc

La gran cursa del mar

                                  A Amàlia Tineo

La gran cursa del mar sempre distinta

(jo he navegat la Grècia catalana),

m'atrau per les sirenes impossibles

i pels dofins lluents -fulgor d'espases-

i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.

Ara navego en mi mateix una aigua

més nua i transparent, més impalpable.

Una aigua com un aire. Matinada

del cor, en pau, sense vaixell ni onada;

sense dofins ni rems, corda ni escàlem;

una aigua només aigua i aigua i aigua.

                       16-18 de gener del 1943

Josep Palau i Fabre. Poemes de l'alquimista, 1997

llavors de març

           Els arbres ja van florint
           al ritme de l'aigua
          del vent i els núvols

En els cels clars  tendreses
i esclats   gràcia en el gest
de la vostra jovenesa suau

Encís dels somriures
emboscats i al cor bondat

L'aire us proclama els

goigs dels camins on habiten
verds lluents i  lluminositat.

Teresa Grau Ros

Montserrat

Et somniava encara infant, Muntanya,

com si la llum que sempre en tu retens

il·luminés la il·lusió i els vents

del meu anhel profund com una entranya.

Has presidit el meu combat, després,

la meva lluita amarga i trista i dura,

i m'has vist home en qui potser perdura

el goig antic entre els dolors darrers.

Fos aquest plany la veu per sempre viva

que em retornés l'alta esperança lleu

i em fes renéixer en la vorada aspriva

del meu fatic i del meu pèlag greu

sols per la gràcia que de tu ens arriba,

font de miracles on s'encanta Déu!

1946

Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993

Pròlegs de: J. M. de Segarra; S. Espriu; 
J. Bofill i Ferro, i V. Llorca.

A la primera epístola

A la primera epístola,
no són només paraules
el que hi ha escrit:
són roses allò que ha florit al jardí.
Un jardí, una carta, són el mateix:
una ofrena.



Cinquena visió

Tu estàs dentro de mí y estarás viva
cunado digan de mí que ya no existo.

 Bronwyn, Juan Eduardo Cirlot



Teresa Costa-Gramunt. Cinc visions. 2004

Segon himne a l'alegria

...
¿I què hi fa, doncs, la tristesa
entre nosaltres,
si aquell qui se'n va és l'altre que regressa?

En qualsevol punt del viatge topo amb mi,
i he d'aturar-me
per beneir-me. Sóc qui em barra el pas
i qui m'obre camí. Sóc tots dos,
i, encara, el qui fa tres: vida
damunt vida, damunt vida.



(Fragment del final)


Màrius Sampere, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 75, p. 10

Imagina't

Imagina't que ets un ocell,
volant pel cel,
buscant un niu,
que et mira i somriu.

Imagina't que reciclem,
I que els que ho fem,
ens multipliquem.

Imagina't que s'esvaeix l'explotació infantil
a Guatemala
i al Brasil.

Imagina`t la igualtat en el món,
on ningú va primer,
on ningú va segon.

Imagina't que ets l'amo
d'una gran ciutat,
on tothom és amic
i et fa costat.

T'imagines un món millor?
Val a dir que jo no.
Però m'agradaria poder-ho fer,
seria un gran plaer.



Tània Matiushkov Badia
3r cicle d'Educació Primària
CEIP La Sedeta

Jocs Floras Escolars : Barcelona : Gràcia
Certamen Literari Gràcia 2006

El gall d'indi

Tot elegant el vailet
amb el seu plomatge diví
se'n va a festejar pel camí.

Estarrufa un arc iris
quan ensenya els colors
i s'omple la cua
d'ulls guaitadors.

Quan s'acaba la gresca
es canvia el vestit
i passejant poc a poc,
se'n torna feliç.

Fa l'ullet mentre diu adeu.



Maria Gisbert del Río
2n cicle d'Educació Primària
CEIP Reina Violant

Jocs Florals Escolars : Barcelona : Gràcia. 
Certamen literari Gràcia 2006.

Una terra

Matins, aurores de la terra meva!

¡Quina delícia més tendra es don,

quina esperança la claror difon

en les aurores de la meva terra!

Migdies càlids, madurats de llum!

En la fadiga de la son menuda

doneu repòs a l'enyorança muda,

migdies meus que maduren de llum!

¡Oh, melangia de les tardes altes,

quan es redossen amb el vent secrets

auguris d'ombra i pensaments quiets

al clar silenci de les tardes altes!

Capvespres meus amb la preguera greu

d'una campana lluminosa i alta:

recolliu l'ombra que revé i s'exalta,

vespres sagrats com la preguera greu.

Per tu la nit, oh terra meva, viva,

dormida tota en un silenci rar:

per fer-te plena i rediviva encar,

per tu la nit i l'esperança viva!

Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes. 1993

Pròleg: J.M. de Segarra; S. Espriu; J. Bofill i Ferro,

i V. Llorca

Tub de feixos

El sol és una estrella
de petita grandesa.

L'ombra de la terra
no troba suport en l'espai
i s'estira
encara.

Les illes són continents
que han acabat per ajeure's.

Un home per casualitat
al seu país,
quan crida, encara
que baix i poc, sol a
la seva habitació, també és
una illa dreta.

El son arreplega
tots els somnis
i se'n va.

Un cos que hi cau
cada cop més
ràpid pot ser
un espectacle.

La llum ha de quedar
encesa, però el sol
continua endollat.

Una glaciació és una feina
per a moltes mans.



Ronald Polito, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 79, p. 69
Tr.: Josep Domènech

Jo et donaria, amor

Jo et donaria, amor,
tota la tarda
per fer del temps un feix
d'hores esparses
i així, com mar tranquil,
blavejar l'aire.

Jo et portaria, amor,
fruita enramada,
com l'aire pels balcons
d'aquesta casa,
i dir-te també avui
paraules clares.

Jo tornaria, amor,
a viure encara
altres dies passats,
dies com d'aigua,
lliscant entre els illots
d'un mar en calma.



Mireia Lleó, dins,


Reduccions : revista de poesia. Núm. 79, p. 48

Esmicolant les hores com sauló

Esmicolant les hores com sauló
d'empedreïdes tardes, em pregunto
si el més indispensable és la certesa
d'haver acomplert propòsits.
                                              O potser
seria molt millor deixar lliscar
aquest riu imparable d'anys i nits,
anar endolcint la veu i el caminar
amb el guany generós. I haver acollit
la feina, les paraules i les hores.

I el gest callat i franc del teu mirar
em fa alentir neguits, paisatge aquós.



Mireia Lleó, dins,

Reduccions : revista de poesia. Núm. 79, p. 49

T'he vist en una mar...

T'he vist en una mar sense confins,
superba a proa, comandant la nau,
donant, al cel i al mar, el color blau
i harmonia a la dansa dels dofins.

T'he vist, estrella del teu propi nord,
dominadora de la mar i el vent,
conjurant la bonança o vehement,
creant el temporal o el volgut port.



Josep Grau i Jofre, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 79. p. 55

Proliferació de la serendípia

                                A la meva germana


Aconseguires pervenir
per propagar els supraespais
amb instints i fòsfors.

A les mans jo hi tenia
una tortuga ferida i un amo de les profunditats
i, des del teu naixement,
els pantants sanguinis han fecundat
i s'han aliat
els àtoms, les partícules i els òvuls,
delectant-se en el cos genesíac per excel·lència.

Dins teu
legions de vidents i límits
cicatritzen a ultrança
vigors zodiacals,
tot fent que la sort i la màgia i la riquesa
deixin de ser simples alternatives
per esdevenir més real que el real.

Arruix, jas, no t'aturis,
ensenyoreix-te de tot el que trobis,
vessa't i fremeix,
tingues d'estendard l'alegria
i, d'indefectible glòria,
ambicions siderals,
car sé que tot ho pots,
amiga meva, companya d'armes,
i que tot ho podràs.



Jaume C. Pons Alorda. Cala foc als ossos, 2016

Parats

Somriure de «no estic preparat», 
rialla de «no pares»
i com que no sé què fer
els meus ulls riuen amb ell.

Solament asseguts l'un al davant de l'altre
sense saber què fer,
i amb ganes d'esclatar en una batalla de pessigolles,
amb ganes d'esclatar en un bes.


Lídia Santacreu Ferrà. Metamorfosi de l'amor, 2016
Il.: Carmen Ivars Jiménez

Son Parera

El paradís serà mentres jo visca,
a la penya floreix la taparera,
homes i dones treballant a l'era,
el cavall trota mentre el carro llisca.

L'adolescent, que al món rural s'arrisca,
dins la garriga per a ell estrangera,
amb bosc d'ullastre, aritja i mata rere
el torrent amb pendís mull que rellisca,

es banya de natura amb íntim xiscle
mentre l'ànima vol el cant debatre
amb l'eriçó, la cega o el llentiscle.

Quan el fullam sigui ressec com llatra
i s'esclovelli la collita amb riscle
sabrà del temps el gra en la tinta batre.



Àngel Terron, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm. 75, p. 29

Soc un nen

Jo soc un nen
de més d'un mes
que et diu qui és.

Tinc un sol nom,
un nas molt prim
i en el meu front
hi cap un bes.

Soc fill de l'Est
i tinc cinc dits.
Si tu m'ho dius
faig un gran crit.



Després de la lectura de Tirallonga
de monosíl·labs de Pere Quart, uns
nens de 12 anys van escriure aquests versos.


Ramon Besora. Poesia i escola. 1999

Amics

Soc un tipus de persona tranquil·la, reservada, però tot i així, tinc els meus amics.
Com pot ésser un cambrer de l'estació o algú que treballa al
     mercat,
O algú amb qui de vegades he creuat un mot.
Hi ha també aquells les vides dels quals han estat més a prop meu;
No els veig cada dia, però en algun lloc he guardat el riure o la
     pressió de les seves mans
i, de vegades tornen a la meva ment.
De tant en tant també conservo una paraula. Per exemple, quan era jove tenia
     un amic més gran que jo,
I anys més tard el meu camí em conduí a la seva porta i vaig dir el seu nom;
"Estimat P..." vaig sentir-li dir, i he guardat aquestes paraules.

No es necessita molt per tenir amics;
Alguns cops, quan visito un poble de la costa, hi ha gent que
     se'n riuen quan em veuen passar caminant.
Pensen, aquí va aquest escriptor de versos que ha escrit sobre Klaas i Keimpe
I sobre el vell Oetske, sobre caçadors i pescadors;
I senten amistat cap a mi.
I ara, també, mentre jo només estic fent algunes observacions ximples,
És possible que hi hagi persones que les duc amb mi, ja que elles senten la vida,
No creada com una imatge, sinó com quan les ànimes es lliuren.


1935


(poema traduït de la versió anglesa per a aquest blog)

Obe Postma. What the poet must know : an anthology. 2004

Translation: Anthony Paul.
Selection and introduction: Jabik Veenbaas.

Dictat

                                           Tota felicitat és una innocència.
                                           Tota felicitat és una obra mestra.
                                              MARGUERITE YOURCENAR


I ara, sense frissar,
i amb bona lletra, escriu:

"Arreplegaré els macolins
de la meva innocència esmicolada
i, sense oblidar-ne cap ni un,
la reconstruiré amb paciència."

Des d'ara aquesta obra d'art
l'anomenarem felicitat.

                       28-2-1991



Guillem d'Efak. Obra poètica. 2016

Pròleg de Bernat Nadal

Camins a punta de dia

Ben protegits encara per la son,
covats entre silencis d'hivernacle,
plançons, neguits, anhels i tant demà
a punt d'obrir els ulls

i veure cel
i beure llum
i engolir aire

i dia a dia recompondre els solcs
una mar onejant de vida nova.

                   Per a Josep Piera, gener de 2015





Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016

Nota sobre l'autora: Manuel Forcano

Elogi del poeta traductor

... veure i aprendre, això és,
segons l'eterna fórmula que
resumí els viatges d'Ulisses.


(Fragment)


Carles Riba. Obres completes, 1967, v. 2