Tan bell el crepuscle
que la rosa s'uneix
al sol ponent.
Un poema mesura l'embriaguesa.
34)
Jad Hatem, dins,
Reduccions : revista de poesia. núm. 107, p. 51
Tr.: Lourdes Godoy
Tríptic, I
Es diu del receptacle
el fons del qual és ple
de forats tots iguals
que permet separar
objectes desiguals:
en deixa passar alguns
i d'altres els reté.
Així, després de batre el blat
i separar el gra de la palla,
amb el garbell se'l llança enlaire
perquè en voleï la pellofa
i en caigui la brossa i les noses
i quedi el cereal ben net
a punt de l'envàs o la mòlta.
Si passes pel garbell dies viscuts
a grapats plens i els vas agabellant
deixant que el vent s'endugui els mals moments
i els malsons caiguin en la pols de l'era,
faràs bona collita de records,
de paraules, de cançons, gra de memòria.
Oriol Izquierdo, dins, Reduccions : revista de poesia. Núm. 104, p. 49 |
De: Poemes esparsos i esbossos, [1]
Anna Dodas i Noguer. El volcà. 2015
Presentació: Ramon Farrés.
Pròleg de la primera edició: Jordi Sarsanedas.
Pròleg d'aquesta edició: Núria Martínez Vernis.