Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
15 d’abril 2018
Altres versions no subtitulades
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aliances,
Bosquet [Oscarine],
Centre international de poésie Marseille,
comentar,
continuar,
intercanvis,
ordenar,
organitzar,
pacificar,
persones,
poesia contemporània,
posar,
regions
14 d’abril 2018
caminar
caminar per les vies que obre el poema
dir l'endins i l'enfora — la durada — la vida lenta
gosar assolir al cim
i preguntar-se
què hi havia sota la boira.
Antoni Clapés. Arbre que s'allunyà. 2017
Pròleg de Marc Romera
Etiquetes de comentaris:
actituds,
assolir,
boira,
caminar,
cims,
Clapés [Antoni 1948-],
durada,
endins,
enfora,
gosar,
lentitud,
persones,
poesia breu,
preguntar-se,
vida,
vies
13 d’abril 2018
Allò que el vent no s'endurà
L'Amor és l'essència, la més subtil de les energies,
S'endurà, a coll, per bagatge, el nostre mantell de foc
Mes el vent, malgrat la força i la seva plenitud
les llàgrimes de tendresa fixades en nostre esguard,
El vent mai no s'endurà el miracle de l'Amor!
Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010
que es flaira arreu de l'univers, i el sustenta.
Joan Estruch
El dia que travessem aquell horitzó de Llum,
el vent s'endurà paisatges, s'endurà el pol·len del temps,
el tel de núvols i boires, la flaire dels verds novells,
la flor que enjoia la terra, la pols de tots els camins...
S'endurà, a coll, per bagatge, el nostre mantell de foc
que ens embolcalla, latent, com un amant delerós.
S'endurà els plecs de la pell, la calidesa del sol
i les ombres fugisseres d'aquell ahir tan llunyà.
Mes el vent, malgrat la força i la seva plenitud
no podrà mai arrencar-nos les clarors del sentiment:
l'amor que brolla tothora, el plaer d'una besada,
les llàgrimes de tendresa fixades en nostre esguard,
el somni de cada dia i el despertar de la nit,
el ressò d'unes paraules enceses de dolç embruix...
El vent mai no s'endurà el miracle de l'Amor!
Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010
Il·lustracions de Carme Bonafont i Giménez
Pròleg de Josep Colet i Giralt
Pròleg de Josep Colet i Giralt
Etiquetes de comentaris:
amor,
besades,
Bonafont [Maria],
Bonafont i Giménez [Carme],
brollar,
calidesa,
camins,
claredat,
despertar,
embolcallar,
energia,
llum,
miracles,
núvols,
paisatges,
persones,
plenitud,
sentiments,
tendresa,
vent
Ofrena
L'aigua clara del llac
reflecteix una estrella.
De la llum argentada,
goso prendre'n un bri.
Us el dono a vosaltres
i entendreu que us estimo.
Millor que amb llum d'estel
no us ho sabria dir!
Als nois i noies
Joana Raspall. Pinzellades en vers. 1998
reflecteix una estrella.
De la llum argentada,
goso prendre'n un bri.
Us el dono a vosaltres
i entendreu que us estimo.
Millor que amb llum d'estel
no us ho sabria dir!
Als nois i noies
Joana Raspall. Pinzellades en vers. 1998
Il·lustracion: Glòria Garcia
Etiquetes de comentaris:
aigua,
brins,
claredat,
dir,
entendre,
estels,
estimar,
estrelles,
Garcia [Glòria],
infants,
joves,
llacs,
llum,
llums,
noies,
nois,
ofrenes,
poesia breu,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013]
10 d’abril 2018
Pas a pas
Pas a pas...
i amb la rosa vermella a la mà,
caminem
sota els porxos d'un vell carreró.
Sol d'abril,
primavera que es va engalanant...
Xiuxiueig
dels ocells amb ressò de cançons.
Pas a pas...
arribem a tocar un tros de Cel,
on l'amor,
com Sant Jordi, ha vençut tots els dracs.
Nostre escut
té la flama del goig més etern
i l'or pur
de l'espiga madura del blat.
Pas a pas...
Flama i or,
i una rosa vermella en el cor!
Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010
Il·lustracions: Carme Bonafont i Giménez
i amb la rosa vermella a la mà,
caminem
sota els porxos d'un vell carreró.
Sol d'abril,
primavera que es va engalanant...
Xiuxiueig
dels ocells amb ressò de cançons.
Pas a pas...
arribem a tocar un tros de Cel,
on l'amor,
com Sant Jordi, ha vençut tots els dracs.
Nostre escut
té la flama del goig més etern
i l'or pur
de l'espiga madura del blat.
Pas a pas...
Flama i or,
i una rosa vermella en el cor!
Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010
Il·lustracions: Carme Bonafont i Giménez
Pròleg: Josep Colet i Giralt
Etiquetes de comentaris:
amor,
blat,
Bonafont [Maria],
caminar,
cançons,
cor,
goig,
ocells,
passos,
primavera,
roses,
Sant Jordi,
vermell,
xiuxiuejar
Meditacions mediterrànies
Marinera, a l'hora que desfermes les sivelles
creix la sang aigualida que obscureix l'arena.
Al ventre dels vaixells s'hi couen llunes,
grinyolen els ferros i s'hi juga la sal
i el pa i la suor i l'enyor i
les distàncies acrescudes i els rostres
que canvien. A cada viatge
nou o vell, cada pell és una carta de navegar,
i els ulls es fan més clars i el somriure
es desplega
com un vol en silenci.
Olga Xirinachs i Diaz. Clau de blau : Tarraconis vrit amor, 1978
creix la sang aigualida que obscureix l'arena.
Al ventre dels vaixells s'hi couen llunes,
grinyolen els ferros i s'hi juga la sal
i el pa i la suor i l'enyor i
les distàncies acrescudes i els rostres
que canvien. A cada viatge
nou o vell, cada pell és una carta de navegar,
i els ulls es fan més clars i el somriure
es desplega
com un vol en silenci.
Olga Xirinachs i Diaz. Clau de blau : Tarraconis vrit amor, 1978
07 d’abril 2018
PRIMAVERA
Etiquetes de comentaris:
alegria,
Cano [Carles 1957-],
colors,
Dia Internacional del Llibre Infantil 2018,
flors,
fulles,
Giménez [Paco 1954-],
groc,
narcissus obesus,
poesia primaveral,
primavera,
roig,
verd,
xiular,
Zandere [Inese]
Transito
Etiquetes de comentaris:
acacia dealbata,
actituds,
aire,
claror,
follia,
mimosa,
Mirabete Yscla [Ricard 1971-],
núvols,
paraules,
partícules,
persones,
transitar,
travessar
Avui la pluja no duu espines
Avui la pluja no duu espines. Vine.
Té, serva'm a les mans aquest cor, com si fos
un molinet de vent desbocat, de colors.
Corrents, baixa les graus on l'amor s'endevina!
Para-li cabaneta al racó dels follets
i atansa flors i fulles d'olor a la fogaina.
I jo amb polsim d'ales de voliaina
et sembraré els cabells de missatges secrets.
Deixem, al circ desert, xarxes de teranyina
i la sang que ha brollat del nostre nom ferit.
Avui la pluja no duu espines: vine!
Que hi ha un cel de setí al fort de la tempesta
i, a tocar de la llinda d'un paisatge proscrit,
castells de foc oberts a mar, torres de festa.
De Tríptic per a una quimera, 3
Maria-Mercè Marçal. Llengua abolida, 1973-1988. 2000
Etiquetes de comentaris:
castells de foc,
colors,
cor,
espines,
festa,
flors,
fulles,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
missatges,
pluja,
tempesta
02 d’abril 2018
Tres tannkas
Diré «¿M'estimes?»
i esperaré el silenci
on, com solies,
sota el sospir, fulguren
milers d'adverbis dolços.
Quan tu somreies,
l'ombra es partia, pura
com una fruita;
vol de claror als teus llavis,
quanta dolçor per l'aire!
Digues, silenci,
per què mon cor s'enjoia,
si tu, maldestre,
arbores en mos somnis
el glavi del teu riure.
Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990
i esperaré el silenci
on, com solies,
sota el sospir, fulguren
milers d'adverbis dolços.
Quan tu somreies,
l'ombra es partia, pura
com una fruita;
vol de claror als teus llavis,
quanta dolçor per l'aire!
Digues, silenci,
per què mon cor s'enjoia,
si tu, maldestre,
arbores en mos somnis
el glavi del teu riure.
Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990
Etiquetes de comentaris:
adverbis,
Badia [Alfred 1912-1994],
claror,
cors,
dolçor,
estimar,
fruites,
glavis,
llavis,
silencis,
somriures,
sospirs
Nana blava després de visitar un museu
Podeu dormir, fills meus.
Heu vist?
Eren coloms, coloms de pau.
Avui,
són als Museus,
els coloms de pau.
Hi ha Museus de coloms
de pau.
Avui.
Demà,
obrirem les finestres
i sortiran volant.
Demà,
cobrirem els cels
de coloms de pau.
Podeu dormir, fills meus.
L'albada s'està atansant.
Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017
Heu vist?
Eren coloms, coloms de pau.
Avui,
són als Museus,
els coloms de pau.
Hi ha Museus de coloms
de pau.
Avui.
Demà,
obrirem les finestres
i sortiran volant.
Demà,
cobrirem els cels
de coloms de pau.
Podeu dormir, fills meus.
L'albada s'està atansant.
Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017
Etiquetes de comentaris:
alba,
albades,
blau,
Burgos [Zoraida 1933-],
cel,
coloms,
demà,
dormir,
museus,
pau,
volar
28 de març 2018
Piscina
Regirant uns calaixos del despatx del meu pare,
m'he trobat una foto insòlita i xocant,
una foto en què em tiro a la piscina
de Corbera de cap una tarda molt clara
i càlida d'agost. Protegida la cara,
doblegats els genolls, els pulmons emplenant
les costelles amb aire, dono un pas endavant
quan el monitor sento que em mira i crida: ーAra!ー.
Empesa per l'impuls, volo per un instant...
I un cop de puny glaçat em fueteja el ventre
i se m'escapa un crit i un raig boig d'aigua m'entra
i m'inunda la gola i m'estic ofegant...
I moc braços i peus com per instint, diria,
amunt,
i nedo cap amunt.
El monitor
ve: ーEi, que t'has fet mal?ー I jo responc: ーNo, no...ー,
tossint i amb els ulls xops. A partir d'aquell dia,
ho vaig anar aprenent amb intent rere intent:
a tirar-me de cap i a no impactar amb el ventre.
Somric. Guardo la foto. Surto del despatx, mentre
crec que aprendre a escriure no és tan diferent...
Montse Bastons i Garcia. El camí de la veu. 2008
Pròleg: Carles Duarte i Montserrat
Epíleg: Vinyet Panyella
m'he trobat una foto insòlita i xocant,
una foto en què em tiro a la piscina
de Corbera de cap una tarda molt clara
i càlida d'agost. Protegida la cara,
doblegats els genolls, els pulmons emplenant
les costelles amb aire, dono un pas endavant
quan el monitor sento que em mira i crida: ーAra!ー.
Empesa per l'impuls, volo per un instant...
I un cop de puny glaçat em fueteja el ventre
i se m'escapa un crit i un raig boig d'aigua m'entra
i m'inunda la gola i m'estic ofegant...
I moc braços i peus com per instint, diria,
amunt,
i nedo cap amunt.
El monitor
ve: ーEi, que t'has fet mal?ー I jo responc: ーNo, no...ー,
tossint i amb els ulls xops. A partir d'aquell dia,
ho vaig anar aprenent amb intent rere intent:
a tirar-me de cap i a no impactar amb el ventre.
Somric. Guardo la foto. Surto del despatx, mentre
crec que aprendre a escriure no és tan diferent...
Montse Bastons i Garcia. El camí de la veu. 2008
Pròleg: Carles Duarte i Montserrat
Epíleg: Vinyet Panyella
24 de març 2018
Carrer de Setantí
Dormia amb ulleres.
Llegia molts somnis.
D'Homenatge a Walter Benjamin, 1989
Marta Pessarrodona, dins,
Llegia molts somnis.
D'Homenatge a Walter Benjamin, 1989
Marta Pessarrodona, dins,
Poesia i + 2008 : del 27 de juny al 27 de juliol :
Caldes d'Estrac : programa de mà, 2008
Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Benjamin [Walter 1892-1940],
carrers,
dormir,
Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac (Caldetes),
Fundació Palau (Caldes d'Estrac),
llegir,
persones,
Pessarrodona [Marta 1941-],
somnis,
ulleres
Escrivim
Nous écrivons
pour nous souvenir
de ce que nous avons perdu
Chaque parole
est posthume
ANISE KOLTZ
I si escrivim per recordar
allò que encara no sabíem?
No pas contracorrent:
seguint el curs de l'aigua.
Cada paraula és seminal.
Cada poema, un peix a la senalla.
De: El rastre de l'animal més lliure. 1994
pour nous souvenir
de ce que nous avons perdu
Chaque parole
est posthume
ANISE KOLTZ
I si escrivim per recordar
allò que encara no sabíem?
No pas contracorrent:
seguint el curs de l'aigua.
Cada paraula és seminal.
Cada poema, un peix a la senalla.
De: El rastre de l'animal més lliure. 1994
Jaume Subirana, dins,
Poesia i + 2008 : del 27 de juny al 27 de juliol :
Caldes d'Estrac : programa de mà. 2008
Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana
Etiquetes de comentaris:
aigua,
escriure,
Fundació Palau (Caldes d'Estrac),
Koltz [Anise 1928-],
paraules,
peixos,
poemes,
poesia,
preguntes,
recordar,
saber,
senalles,
Subirana [Jaume 1963-]
20 de març 2018
Les llengües
−Quan van a un altre país,
com s'entenen, els ocells?
Potser canvien de llengua?
−Es comprenen ells amb ells.
Nosaltres, sort de l'escola!,
i feliç el qui hi ha après
amb la llengua de naixença
una altra, o dues, o tres...
Aquell podrà, quan viatgi,
llegir rètols, parlar amb gent
i veure que arreu on passa
no és com el sord, que no hi sent!
Fins sense moure's de casa,
davant de l'ordinador,
qui sap anglès −per exemple,
llengua de relació−,
no haurà d'envejar les ales
dels ocells, ni el seu cantar,
que d'un cap de món a l'altre
tindrà amics amb qui parlar.
Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia
com s'entenen, els ocells?
Potser canvien de llengua?
−Es comprenen ells amb ells.
Nosaltres, sort de l'escola!,
i feliç el qui hi ha après
amb la llengua de naixença
una altra, o dues, o tres...
Aquell podrà, quan viatgi,
llegir rètols, parlar amb gent
i veure que arreu on passa
no és com el sord, que no hi sent!
Fins sense moure's de casa,
davant de l'ordinador,
qui sap anglès −per exemple,
llengua de relació−,
no haurà d'envejar les ales
dels ocells, ni el seu cantar,
que d'un cap de món a l'altre
tindrà amics amb qui parlar.
Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ales,
amistat,
aprendre,
escola,
llenguatges,
ocells,
ordinadors,
parlar,
persones,
poesia compartida,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013]
Aniversari del foc
Amb foc i mirall,
heroi de llegenda,
cavalcant el desert
donzell del crepuscle,
dotze anys són
un embat, i les hores,
un peix celest.
Al meu germà Ferran
Josep-Ramon Bach. Diorames. 1975
Pròleg: Joan-Pere Viladecans
heroi de llegenda,
cavalcant el desert
donzell del crepuscle,
dotze anys són
un embat, i les hores,
un peix celest.
Al meu germà Ferran
Josep-Ramon Bach. Diorames. 1975
Pròleg: Joan-Pere Viladecans
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aniversaris,
Bach [Josep-Ramon 1946-2020],
crepuscles,
donzells,
foc,
focs,
herois,
hores,
llegendes,
miralls,
peixos,
persones,
poesia d'homenatge
18 de març 2018
Senyalització
Obro els ulls
i el punt del llibre del moment
em marca la pàgina en blanc
de mi mateixa.
Escriuré paraules de carrers, de núvols, d'ocells
de carn i d'ossos
i si les lletres s'esllavissen
full avall de mi
entre portades de diaris i semàfors
les recolliré del fons de les butxaques
escales avall de presses i aldarulls
i a l'hora baixa imprimiré el poema
i abans de tancar els ulls
deixaré un bes com a senyal
just allí on ha quedat escrit
mig adormit
el darrer paràgraf.
Teresa Serramià i Samsó, dins,
14è Concurs de poesia Miquel Martí i Pol. 2003
Etiquetes de comentaris:
besades,
escriure,
lletres,
pàgines,
paràgrafs,
paraules,
punts de llibres,
senyalitzacions,
senyals,
Serramià [Teresa],
ulls
Preguntant
¿Em veuràs, jo partit, en la daurada
flama, tu que ara em tractes com a absent?
¿Qui podrà dir si aquesta mà gelada
és una fi o és un començament?
¿I cercar si amb enuig o prometença
dius el meu nom quan ja no et sent ningú?
¿I saber si és de mi que tens temença
quan em somies, o només de tu?
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
Edició: Joan Ferraté
flama, tu que ara em tractes com a absent?
¿Qui podrà dir si aquesta mà gelada
és una fi o és un començament?
¿I cercar si amb enuig o prometença
dius el meu nom quan ja no et sent ningú?
¿I saber si és de mi que tens temença
quan em somies, o només de tu?
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
Edició: Joan Ferraté
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Carner [Josep 1884-1970],
començaments,
enuig,
fi,
noms,
persones,
preguntes,
prometença,
sentir,
temences,
tractar
Estratega
Com en Tirant lo Blanc que amb molta disciplina
en el camp de batalla un a un va organitzant
els seus valents soldats amb ell al capdavant
per tal de derrotar l'armada sarraïna.
O com en Kasparov que rumia i rumia
quina peça ha de moure i on la situarà,
un cavall?, un alfil?, la reina? I si ho fa
quins seran els efectes futurs d'aquesta tria?
O bé com en Frank Rijkaard que adopta canvis dràstics
si l'equip va perdent i disposa de poc
temps i llavors canvia el sistema de joc
o s'encomana al geni d'un dels quatre fantàstics,
doncs d'aquesta manera amb enginy i constància,
el poeta esdevé un domador de tots
els recursos de la llengua en cada circumstància,
esdevé un estratega d'un escamot de mots.
Montse Bastons i Garcia. El camí de la veu, 2008
Pr.: Carles Duarte i Montserrat
Epíleg: Vinyet Panyella
en el camp de batalla un a un va organitzant
els seus valents soldats amb ell al capdavant
per tal de derrotar l'armada sarraïna.
O com en Kasparov que rumia i rumia
quina peça ha de moure i on la situarà,
un cavall?, un alfil?, la reina? I si ho fa
quins seran els efectes futurs d'aquesta tria?
O bé com en Frank Rijkaard que adopta canvis dràstics
si l'equip va perdent i disposa de poc
temps i llavors canvia el sistema de joc
o s'encomana al geni d'un dels quatre fantàstics,
doncs d'aquesta manera amb enginy i constància,
el poeta esdevé un domador de tots
els recursos de la llengua en cada circumstància,
esdevé un estratega d'un escamot de mots.
Montse Bastons i Garcia. El camí de la veu, 2008
Pr.: Carles Duarte i Montserrat
Epíleg: Vinyet Panyella
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Bastons i Garcia [Montserrat],
constància,
disciplina,
efectes,
enginy,
equip,
estrategues,
mots,
persones,
poetes,
rumiar,
triar
Per un bell camí
PER un bell camí,
tot ple de rosada,
jo vos veig venir
demanant posada.
Voleu entrar en mi?
Jo us tenc preparada
la meva animeta,
tan pura i tan neta
com la flor que es bada
de bon dematí,
ran d'un bell camí
tot ple de rosada...
Estampes eucarístiques
Francisca Alcover Morell. Obra poètica, 1999
Pr.: Guillem Colom
Epíleg: F. Bonafè
tot ple de rosada,
jo vos veig venir
demanant posada.
Voleu entrar en mi?
Jo us tenc preparada
la meva animeta,
tan pura i tan neta
com la flor que es bada
de bon dematí,
ran d'un bell camí
tot ple de rosada...
Estampes eucarístiques
Francisca Alcover Morell. Obra poètica, 1999
Pr.: Guillem Colom
Epíleg: F. Bonafè
Etiquetes de comentaris:
Alcover Morell [Francisca],
ànima,
bellesa,
camins,
flors,
matí,
matins,
netedat,
puresa,
rosada
16 de març 2018
Llibre del cor
Era de sac,
llepat pel batec
d'un home bo.
Tal volta, obert,
escrit a poc a poc
amb gest d'amor,
foll, si més no,
d'un audaç turment.
Josep-Ramon Bach. Diorames. 1975
Pròleg: Joan-Pere Viladecans
llepat pel batec
d'un home bo.
Tal volta, obert,
escrit a poc a poc
amb gest d'amor,
foll, si més no,
d'un audaç turment.
Josep-Ramon Bach. Diorames. 1975
Pròleg: Joan-Pere Viladecans
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
audàcia,
Bach [Josep-Ramon 1946-2020],
batecs,
bondat,
cor,
escriure,
follia,
gestos,
homes,
llibres,
persones,
poesia breu,
sentiments
11 de març 2018
La rosa
La rosa
té un batec de cosa viva
que forma part
del nostre propi alè,
i quan l'abril
encara no ens arriba
ens enyorem,
i no sabem per què.
Joana Raspall. Pinzellades en vers. 1998
Il·lustracions: Glória Garcia
Etiquetes de comentaris:
abril,
alè,
batecs,
enyor,
enyorar,
Garcia [Glòria 1926-],
groc,
poesia breu,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
roses,
saber
Tot comença
Tot comença
amb l'aigua pura
una flama que s'eleva
Sota la pell de l'aire adormit
un somni s'encén
⇓
Le tout commencement
est dans l'eau pure
une flamme qui monte
Sous la peau de l'air endormi
un rêve qui prend deu
Philippe Jaccottet. Aires : poemes 1961-1964. 2017
Traducció: Antoni Clapés
Etiquetes de comentaris:
aigua,
aire,
començar,
encendre,
flames,
Jaccottet [Philippe 1925-2021],
poesia breu,
puresa,
somnis
Al llindar
Al llindar t'hi espera
la llum dels dies.
Aboca-t'hi
i respon-li.
L'ull de la finestra
o també mirada de l'ombra.
Som maneres humanes
de dir-nos l'ésser.
Ricard Mirabete. Esdeveniment, 2017
Pr. Vicenç Altaió
|
Etiquetes de comentaris:
Altaió [Vicenç 1954-],
dies,
dir,
ésser,
finestres,
Grau Ros [Teresa 1959-],
humanitat,
llindar,
llum,
Mirabete Yscla [Ricard 1971-],
mirades,
paraules
06 de març 2018
L'estany
L'estany gira els seus ulls verds
i mira enlaire;
quin cel enlluernador!,
un nuvolet hi voleia;
quanta blancor!
La terra li sembla trista;
és presoner
dins d'un clot de rocs fangosos.
─Mai no me'n deslliuraré?
El sol, bon amic, s'atura:
─Tu volaràs!,
cada dia et prendré gotes
i les duré al cel amb mi.
─M'assecaràs!
─Només serà una volada!
Les gotes, fetes rosada,
te les tornaré al matí.
Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia
i mira enlaire;
quin cel enlluernador!,
un nuvolet hi voleia;
quanta blancor!
La terra li sembla trista;
és presoner
dins d'un clot de rocs fangosos.
─Mai no me'n deslliuraré?
El sol, bon amic, s'atura:
─Tu volaràs!,
cada dia et prendré gotes
i les duré al cel amb mi.
─M'assecaràs!
─Només serà una volada!
Les gotes, fetes rosada,
te les tornaré al matí.
Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
amistat,
assecar,
blanc,
estanys,
Garcia [Glòria],
gotes,
matins,
persones,
poesia dels estanys,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
rocs,
rosada,
sol,
ulls,
verd
04 de març 2018
Abecedari escolar
Alumnes, Biblioteca, Ciències, Dibuix, Escola,
Fantasia, Gol!, Història, Il·lusió, Joc, Katiuska,
Llibre, Mestre, Números, Opinió, Pissarra,
Qualificacions, Riure, Saber, Tolerància,
Univers, Valors, Walkman, Xifra, Y grega, Zero!
Carles Cano. Poemes sense diminutius, 2007
Il.: Paco Giménez
Fantasia, Gol!, Història, Il·lusió, Joc, Katiuska,
Llibre, Mestre, Números, Opinió, Pissarra,
Qualificacions, Riure, Saber, Tolerància,
Univers, Valors, Walkman, Xifra, Y grega, Zero!
Carles Cano. Poemes sense diminutius, 2007
Il.: Paco Giménez
Etiquetes de comentaris:
abecedaris,
alumnat,
biblioteques,
Cano [Carles 1957-],
ciència,
dibuixos,
Giménez [Paco 1954-],
història,
il·lusions,
llibres,
números,
opinions,
riure,
saber,
tolerància,
univers,
valors,
viure
Volíem
Volíem, vora el foc, encendre
els pensaments amb una brasa
entre els dits. El vent bufava, fora,
sota el cel estelat.
Intàctils, vam restar a la riba
dels déus, del perfet instant.
Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica, 2017
els pensaments amb una brasa
entre els dits. El vent bufava, fora,
sota el cel estelat.
Intàctils, vam restar a la riba
dels déus, del perfet instant.
Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica, 2017
Etiquetes de comentaris:
brases,
Burgos [Zoraida 1933-],
cel,
déus,
dits,
foc,
instants,
pensaments,
poesia breu,
poesia d'instants,
ribes,
vent,
voler
Els privilegis
Al galliner de la granja
s'ha armat revolució;
tot l'aviram s'escridassa,
tots creuen tenir raó.
A l'oca, tan gansonera,
l'han feta reina d'un joc!
-i no al paó, ni al gall dindi,
ni al gall, ni al colom, tampoc.
Què tenia de bo, l'oca,
perquè se la distingís
destinant-li per reialme
l'altra cara del parxís?
Qui ho sàpiga, que contesti
i a la granja posi pau!
Diu el porc que «el benefici
sovint s'atorga a caprici»,
i que «la sort cau on cau!» .
Joana Raspall. Pinzellades en vers. 1998
Il·lustracions: Glòria Garcia
s'ha armat revolució;
tot l'aviram s'escridassa,
tots creuen tenir raó.
A l'oca, tan gansonera,
l'han feta reina d'un joc!
-i no al paó, ni al gall dindi,
ni al gall, ni al colom, tampoc.
Què tenia de bo, l'oca,
perquè se la distingís
destinant-li per reialme
l'altra cara del parxís?
Qui ho sàpiga, que contesti
i a la granja posi pau!
Diu el porc que «el benefici
sovint s'atorga a caprici»,
i que «la sort cau on cau!» .
Joana Raspall. Pinzellades en vers. 1998
Il·lustracions: Glòria Garcia
Etiquetes de comentaris:
actituds,
animals de granja,
aviram,
benefici,
caprici,
Garcia [Glòria],
jocs,
pau,
privilegi,
raó,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
reialmes,
revolució,
sort,
sovint
Vas caminar
Tot dolçament, com si petgés les aigües...
J. V. Foix
Vas caminar, dolçament, sobre les aigües del meu paisatge,
engany, al tard.
Miratge diürn, paràbola dels déus?
Vora els meandres adormissats del riu
s'estenia daurada mar, remorosa de silencis.
Tatuatge de joncs i d'irreals transparències,
vas ser nucli, origen del poema.
Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica, 2017
J. V. Foix
Vas caminar, dolçament, sobre les aigües del meu paisatge,
engany, al tard.
Miratge diürn, paràbola dels déus?
Vora els meandres adormissats del riu
s'estenia daurada mar, remorosa de silencis.
Tatuatge de joncs i d'irreals transparències,
vas ser nucli, origen del poema.
Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica, 2017
Etiquetes de comentaris:
aigües,
Burgos [Zoraida 1933-],
caminar,
dolçor,
enganys,
Foix [J. V. 1893-1987],
joncs,
meandres,
nucli,
origen,
paisatges,
poesia,
rius,
silenci,
transparències
02 de març 2018
Pressió
A Elisabeth Hangartner
A l'hivern,
quan s'escurça la llum
i augmenta la pressió de la fosca,
quan la neu es posa en el nostre camí:
Cal fer un reixat de les hores
com si fossin raquetes de neu
per no enfonsar-nos-hi
buscar en algún racó de la memòria
un manòmetre i controlar, si és possible,
la pressió de la roda del temps.
Assumpció Forcada. Meteorologia = Meteorología, 2011
Amb música pautada
A l'hivern,
quan s'escurça la llum
i augmenta la pressió de la fosca,
quan la neu es posa en el nostre camí:
Cal fer un reixat de les hores
com si fossin raquetes de neu
per no enfonsar-nos-hi
buscar en algún racó de la memòria
un manòmetre i controlar, si és possible,
la pressió de la roda del temps.
Assumpció Forcada. Meteorologia = Meteorología, 2011
Amb música pautada
Etiquetes de comentaris:
camins,
Forcada [Assumpció 1947-],
Hangartner [Elisabeth],
hivern,
memòria,
neu,
pressions,
raquetes,
recomanacions,
reixats,
Rodes,
temps
Subscriure's a:
Missatges (Atom)