Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
01 de juliol 2018
Poesia Brossa + Àguila
Etiquetes de comentaris:
àguiles,
Brossa [Joan 1919-1998],
esparvers,
garses,
grives,
merles,
moixons,
mussols,
òlibes,
oriols,
pardals,
passerells,
perdius,
pinsans,
poesia visual,
puputs,
voltors
Mussol a les ruïnes
Vora mar, no gaire lluny del riu
hi ha una plana xopa d'aigua
amb un parell de camins que la travessen
i just al lloc on els camins es troben hi creixen
uns quants arbres
i s'hi aixeca una casa abandonada, un mas
mig en ruïnes amb parets senceres que han caigut
i forats a la teulada que deixen veure el cel.
Tot sovint ve a refugiar-s'hi una parella
tota una tarda i fins al vespre en un parell
de bicicletes, i mentre eren allà abraçats
el noi ha vist, sobre una grossa biga
parat, un mussol.
I cada cop que hi van
el noi veu el mussol parat damunt la biga.
Històries d'animals, tretze. 2010
Poesies: Enric Casasses
Il·lustracions: Stella Hagemann
hi ha una plana xopa d'aigua
amb un parell de camins que la travessen
i just al lloc on els camins es troben hi creixen
uns quants arbres
i s'hi aixeca una casa abandonada, un mas
mig en ruïnes amb parets senceres que han caigut
i forats a la teulada que deixen veure el cel.
Tot sovint ve a refugiar-s'hi una parella
tota una tarda i fins al vespre en un parell
de bicicletes, i mentre eren allà abraçats
el noi ha vist, sobre una grossa biga
parat, un mussol.
I cada cop que hi van
el noi veu el mussol parat damunt la biga.
Històries d'animals, tretze. 2010
Poesies: Enric Casasses
Il·lustracions: Stella Hagemann
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
bicicletes,
bigues,
camins,
Casasses [Enric 1951- ],
Hagemann [Stella],
mar,
masos,
mussols,
noies,
nois,
rius,
teulades
La magnòlia
Ha florit la magnòlia
ufanosa,
carnosa,
i em cobreix amb la màgia
d'un mantell de perfum.
Quan la llum
va donant-se a ponent,
ella encara
m'il·lumina la cara
amb blancor resplendent.
Joana Raspall. Degotall de poemes. 2003
Il.: Glòria Garcia
Etiquetes de comentaris:
arbres,
blanc,
cares,
florir,
Garcia [Glòria],
il·luminar,
llum,
màgia,
magnolies,
magnòlies,
mantells,
perfum,
ponent,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
resplendor
Volem
Nosaltres no volíem dir l'amor
com el diuen els llibres
i vam triar d'escriure'l
mentre arrencàvem pàgines al món.
Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018
Pròleg: Feliu Formosa
com el diuen els llibres
i vam triar d'escriure'l
mentre arrencàvem pàgines al món.
Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018
Pròleg: Feliu Formosa
Etiquetes de comentaris:
amor,
Casagran Casañas [Roc],
escriure,
llibres,
món,
nosaltres,
pàgines,
poesia breu
30 de juny 2018
Diccionari d'ús
No sé d'on he extret el sentit
furtiu d'aquesta entrada de diccionari
que desvetlla la més mínima activitat
sísmica sota la fina pell del meu món.
Només les paraules gastades
saben comprendre la floració
fortuïta de l'atzar. Aquella part
de la vida que ara de nou comença.
Joan-Elies Adell Pitarch. Encara una olor, 2003
Pr.: Laura Borràs Castanyer
furtiu d'aquesta entrada de diccionari
que desvetlla la més mínima activitat
sísmica sota la fina pell del meu món.
Només les paraules gastades
saben comprendre la floració
fortuïta de l'atzar. Aquella part
de la vida que ara de nou comença.
Joan-Elies Adell Pitarch. Encara una olor, 2003
Pr.: Laura Borràs Castanyer
Etiquetes de comentaris:
activitat,
Adell [Joan-Elies 1968-],
ara,
atzar,
començar,
comprendre,
diccionaris,
extreure,
floració,
món,
Premi Alfons el Magnànim València de Poesia 2002,
vida
Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida..
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
De Cau de llunes 1973-1976
Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum : antologia poètica. 2001
de classe baixa i nació oprimida..
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
De Cau de llunes 1973-1976
Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum : antologia poètica. 2001
Edició: Lluïsa Julià
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agrair,
atzar,
atzur,
classes,
divises,
dones,
dons,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
nacions,
persones,
poesia breu,
rebels
A la vora de la mar
A la vora de la mar
ens agrada estiuejar.
Allí la brisa refresca
i a tothora pots nadar.
De bon matí, els para-sols,
com bolets multicolors,
s'escampen arrenglerats,
formant rogles o aïllats.
Les tovalles, com estores,
són pedaços en la platja,
amb teles de molts colors
perquè l'arena molesta,
als uns massa, i als altres... poc.
Braços que esquitxen dins l'aigua,
cames esteses al sol,
cossos que boten les ones
o es capbussen en un crit.
Quan les ones són molt altes
resulta ben divertit!
Poemes a la carta. 2011
ens agrada estiuejar.
Allí la brisa refresca
i a tothora pots nadar.
De bon matí, els para-sols,
com bolets multicolors,
s'escampen arrenglerats,
formant rogles o aïllats.
Les tovalles, com estores,
són pedaços en la platja,
amb teles de molts colors
perquè l'arena molesta,
als uns massa, i als altres... poc.
Braços que esquitxen dins l'aigua,
cames esteses al sol,
cossos que boten les ones
o es capbussen en un crit.
Quan les ones són molt altes
resulta ben divertit!
Poemes a la carta. 2011
Poemes: Fina Girbés
Il·lustracions: Eider Eibar
Etiquetes de comentaris:
braços,
cames,
capbussó,
cossos,
Eibar [Eider],
estiuejar,
Girbés [Fina 1957-],
mar,
nedar,
ones,
para-sols,
tovalloles
Fulles d'herba i una tortuga
Les coses importants
estan escrites
a la closca de la tortuga,
a l'antigor de les arrugues dels seus colzes
i al seu mirar:
mira com mira: està viva!
mira com les mastega
les fulles d'herba!
Històries d'animals, tretze. 2010
estan escrites
a la closca de la tortuga,
a l'antigor de les arrugues dels seus colzes
i al seu mirar:
mira com mira: està viva!
mira com les mastega
les fulles d'herba!
Històries d'animals, tretze. 2010
Poemes: Enric Casasses
Il·lustracions: Stella Hagemann
Etiquetes de comentaris:
arrugues,
Casasses [Enric 1951- ],
closques,
colzes,
fulles,
Hagemann [Stella],
herba,
important,
mastegar,
mirar,
poesia breu,
tortugues,
viure
recanvi de llum
s'esborra el sol rere els núvols,
en queda prenyat el cel,
s'encén el far.
i el far comença a estirar la lluna,
gairebé al ple. recanvi: res i aire.
companyia que es fa
un extrem a l'altre.
Eduard Escoffet. Menys i tot. 2017
en queda prenyat el cel,
s'encén el far.
i el far comença a estirar la lluna,
gairebé al ple. recanvi: res i aire.
companyia que es fa
un extrem a l'altre.
Eduard Escoffet. Menys i tot. 2017
Etiquetes de comentaris:
aire,
cel,
companyies,
Escoffet [Eduard 1979-],
estirar,
extrems,
fars,
llum,
lluna,
núvols,
poesia breu,
recanvis,
res,
sol
68 | Amat i amic
Creure és voler creure.
JOSEP PLA
Si creure és voler creure que existeix més enllà
una vida més alta sense ahir ni demà,
¿per què m'és tan difícil decidir-me a acceptar
que des de l'altra vora tu m'allargues la mà?
Espero, espero encara, desesperadament,
que tu ―quina part teva: el gest, els ulls, la ment?―
des d'algun lloc que ignoro ―el cel, la nit, el vent?―
continues amant-me, continues vivent.
Vull creure ―però costa!― que el teu cos, immortal,
s'ha integrat en el cosmos, en el món vegetal,
en la pluja de vidre, en el tramuntanal.
Oh, poder descobrir-te en la gran quietud
de l'arbreda adormida, de l'herbei de vellut,
i en el riure tendríssim de l'infant que ens has dut!
Carme Guasch. Poesia completa, 2005
JOSEP PLA
Si creure és voler creure que existeix més enllà
una vida més alta sense ahir ni demà,
¿per què m'és tan difícil decidir-me a acceptar
que des de l'altra vora tu m'allargues la mà?
Espero, espero encara, desesperadament,
que tu ―quina part teva: el gest, els ulls, la ment?―
des d'algun lloc que ignoro ―el cel, la nit, el vent?―
continues amant-me, continues vivent.
Vull creure ―però costa!― que el teu cos, immortal,
s'ha integrat en el cosmos, en el món vegetal,
en la pluja de vidre, en el tramuntanal.
Oh, poder descobrir-te en la gran quietud
de l'arbreda adormida, de l'herbei de vellut,
i en el riure tendríssim de l'infant que ens has dut!
Carme Guasch. Poesia completa, 2005
Etiquetes de comentaris:
acceptar,
arbreda,
cel,
creure,
esperar,
gestos,
Guasch [Carme 1928-1998],
infants,
mans,
ment,
nit,
Pla [Josep 1897-1981],
quietud,
riure,
tendresa,
tramuntanal,
ulls,
vent,
vida,
voler
23 de juny 2018
Ambició
No només la paret, també l'ombra,
el dibuix de la fulla en passar.
Fregadís de l'instant sobre el nombre:
en el guix, en la idea, ser clar.
Jaume Subirana. En altres coses. 2002
Etiquetes de comentaris:
ambició,
claredat,
dibuixos,
fulles,
guix,
idees,
instants,
ombres,
parets,
poesia breu,
Subirana [Jaume 1963-]
Sant Joan
NIT
La bella balla sola pels camins
per a les estrelles i la salvatgina.
Amb les mans penjades al cel,
deixa que el vent la visiti.
El seu riure es barreja amb el cant d'ocells de nit al·lucinats.
Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017
Tr.: Albert Mestres
La bella balla sola pels camins
per a les estrelles i la salvatgina.
Amb les mans penjades al cel,
deixa que el vent la visiti.
El seu riure es barreja amb el cant d'ocells de nit al·lucinats.
Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017
Tr.: Albert Mestres
Etiquetes de comentaris:
al·lucinar,
ballar,
bellesa,
camins,
cants,
cel,
estrelles,
Lassaque [Aurélia 1983-],
mans,
Nit de Sant Joan,
ocells,
riure,
salvatgina,
vent
Peça a peça
Hi ha una llum de vigília
en un carrer estret de Girona
per si goses tornar
i endreçar
-potser peça a peça-
els mots d'un conte nostre ja acabat.
Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts, 2017
Pr.: Anna Aguilar-Amat
en un carrer estret de Girona
per si goses tornar
i endreçar
-potser peça a peça-
els mots d'un conte nostre ja acabat.
Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts, 2017
Pr.: Anna Aguilar-Amat
Etiquetes de comentaris:
acabar,
actituds,
carrers,
contes,
endreçar,
Girona,
llum,
mots,
Nadal [Ivette],
peces,
persones,
poesia breu,
tornar,
vigílies
Una lluna plena de sol
L'he vista. Uns ulls que no envelleixen mai.
I si en busquen uns altres
per abocar-se a una ànima,
viure un insondable vertigen,
ens manca la paraula.
Sense alè, però,
tot ho dirà la mirada.
II
Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016
I si en busquen uns altres
per abocar-se a una ànima,
viure un insondable vertigen,
ens manca la paraula.
Sense alè, però,
tot ho dirà la mirada.
II
Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016
Etiquetes de comentaris:
alè,
ànima,
envellir,
lluna,
mirades,
Obiols [Víctor 1960-],
paraules,
poesia breu,
Premi Carles Riba 2015,
sol,
ulls,
vertigen,
veure,
viure
Ara que escric això
Ara que escric això, Montsant, la nit
amb un collaret d'estels que al cel brillen
i una corfa de meló fent de lluna,
m'abraça i m'acull endins la foscor.
Voldria dir-te tantes, tantes coses...
però ara estires els dits de les mans,
ara remugues i et tapes la cara,
i jo no trobo paraules per dir
tanta fràgil tendresa com m'assola,
com d'insignificant em sembla tot.
No faria altra cosa que mirar-te
i resseguir, en la teva fesomia,
tot el futur que tenim per obrir.
Els teus primers passos damunt la terra,
els mots que han d'esberlar tot el silenci.
I també la por de no ser-hi a temps,
de prevenir-te de moltes tempestes;
de ser massa lluny quan em necessitis,
de caure en el fàcil parany de creure
que només tu pots aprendre de mi.
Signem un pacte aquesta nit, Montsant.
Descabdellem damunt aquest poema
un fil que nuï sense obligacions
ni contractes, ni exigències, ni premis
aquest atzar que ens ha fet, l'un per l'altre,
partícips d'un camí per dibuixar.
Comprometem-nos a no sucumbir
a la feblesa d'abandonar els somnis,
a plegar-nos davant la hipocresia.
Admetem sense limitacions prèvies
que som estranys l'un per l'altre, i així,
des d'aquesta estranyesa tan visible,
signem damunt aquests versos maldestres
un espai únic de llibertat plena,
on aprenent a mirar-nos als ulls,
reconeguem en mil d'altres esguards
l'amor que mou el món i que l'atura
i fem-ne una festa per sempre més.
(S'han creat espais entre els versos per a aquest blog)
David Figueres. Derelictes, 2013
amb un collaret d'estels que al cel brillen
i una corfa de meló fent de lluna,
m'abraça i m'acull endins la foscor.
Voldria dir-te tantes, tantes coses...
però ara estires els dits de les mans,
ara remugues i et tapes la cara,
i jo no trobo paraules per dir
tanta fràgil tendresa com m'assola,
com d'insignificant em sembla tot.
No faria altra cosa que mirar-te
i resseguir, en la teva fesomia,
tot el futur que tenim per obrir.
Els teus primers passos damunt la terra,
els mots que han d'esberlar tot el silenci.
I també la por de no ser-hi a temps,
de prevenir-te de moltes tempestes;
de ser massa lluny quan em necessitis,
de caure en el fàcil parany de creure
que només tu pots aprendre de mi.
Signem un pacte aquesta nit, Montsant.
Descabdellem damunt aquest poema
un fil que nuï sense obligacions
ni contractes, ni exigències, ni premis
aquest atzar que ens ha fet, l'un per l'altre,
partícips d'un camí per dibuixar.
Comprometem-nos a no sucumbir
a la feblesa d'abandonar els somnis,
a plegar-nos davant la hipocresia.
Admetem sense limitacions prèvies
que som estranys l'un per l'altre, i així,
des d'aquesta estranyesa tan visible,
signem damunt aquests versos maldestres
un espai únic de llibertat plena,
on aprenent a mirar-nos als ulls,
reconeguem en mil d'altres esguards
l'amor que mou el món i que l'atura
i fem-ne una festa per sempre més.
(S'han creat espais entre els versos per a aquest blog)
David Figueres. Derelictes, 2013
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
derelictes,
escriure,
esguard,
Figueres [David 1974-],
llibertat,
mirar,
Montsant,
persones,
Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2013 - XVIII,
tendresa,
ulls
21 de juny 2018
Miratge
...
Cal conservar
un paradís
boscà.
La vida de la humanitat
penja de l'arbrat.
(Fragment)
Maria-Lourdes Soler. La Dríade, 1994
|
Etiquetes de comentaris:
arbrat,
arbres,
boscos,
conservació,
flors de til·ler,
groc,
humanitat,
Soler i Marcet [Maria-Lourdes 1944-],
til·lers,
verd,
vida
20 de juny 2018
Pla de la Calma
Montseny.
Amb ulls botànics.
Amb ulls botànics.
Pla de la Calma:
ginebrons i savines,
brucs i falgueres...
Mirador de silencis
que a l'horitzó t'aboca!
Tercera part: Amb la natura als ulls
Josefina Peraire i Alcubierre. Sucre amarg : poesia. 2005
ginebrons i savines,
brucs i falgueres...
Mirador de silencis
que a l'horitzó t'aboca!
Tercera part: Amb la natura als ulls
Josefina Peraire i Alcubierre. Sucre amarg : poesia. 2005
Pr.: Carles Duarte
Etiquetes de comentaris:
brucs,
falgueres,
ginebrons,
horitzons,
miradors,
Montseny (Catalunya : Muntanya),
natura,
Peraire Alcubierre [Josefina],
Pla de la Calma,
poesia botànica,
savines,
silenci,
ulls
19 de juny 2018
Aigua nova
Aigua nova ets tu dins meu
i és per això que aixeco el got.
Aigua fresca que s'escola
sota el pont petit de fusta,
aigua rodona i crits humits
sota els peus descalços agraïts.
Més avall el vell safareig
ens regala el broll continu
i una fresca pedra on seure
i un instant per alentir.
Aigua nova ets tu que em vessa
i regalima pit avall,
aigua nova a la cantimplora,
mans humides, mans amants.
Aleix de Ferrater. Absolutament d'ànim, 2016
i és per això que aixeco el got.
Aigua fresca que s'escola
sota el pont petit de fusta,
aigua rodona i crits humits
sota els peus descalços agraïts.
Més avall el vell safareig
ens regala el broll continu
i una fresca pedra on seure
i un instant per alentir.
Aigua nova ets tu que em vessa
i regalima pit avall,
aigua nova a la cantimplora,
mans humides, mans amants.
Aleix de Ferrater. Absolutament d'ànim, 2016
Etiquetes de comentaris:
aigua,
alentir,
cantimplora,
Ferrater [Aleix de],
frescor,
mans,
peus,
poesia agraïda,
ponts,
Premi Guillem Colom Ferrà de poesia Vall de Sóller 2015,
safareig,
seure
17 de juny 2018
Rotllana de tot el món
Etiquetes de comentaris:
infants,
mans,
meridians,
micos,
món,
Munari [Bruno],
paral·lels,
persones,
poesia per a xiquets,
poesia visual,
Rodari [Gianni],
rotllanes,
Tarragó [Claudi],
tirallongues,
viure
La poesia
La poesia seria el meu centre
si jo fos una circumferència.
Antonina Canyelles. Les banyes del croissant. 2018
si jo fos una circumferència.
Antonina Canyelles. Les banyes del croissant. 2018
Etiquetes de comentaris:
Canyelles [Antonina 1942-],
centres,
circumferències,
poesia breu,
ser
15 de juny 2018
I amb ell vam heretar l'esperança
Si avui un home o una dona amb sensibilitat
senten el tendre desig per l'estimat, el dolor de
l'absència o descobreixen el valor de l'amistat
perdurable, els detalls del paisatge, la importància
del lloc i l'heroïcitat del gest i busquen una frase
adequada per explicar-ho... encara que no coneguin
l'obra de Martí i Pol, si la consulten, si la llegeixen
per primera vegada, hi trobaran els mots adequats
per definir el seu sentir.
Fragment
Montserrat Tura, dins,
Reduccions : revista de poesia. Juny (2015), núm. 105-106, p. 215
senten el tendre desig per l'estimat, el dolor de
l'absència o descobreixen el valor de l'amistat
perdurable, els detalls del paisatge, la importància
del lloc i l'heroïcitat del gest i busquen una frase
adequada per explicar-ho... encara que no coneguin
l'obra de Martí i Pol, si la consulten, si la llegeixen
per primera vegada, hi trobaran els mots adequats
per definir el seu sentir.
Fragment
Montserrat Tura, dins,
Reduccions : revista de poesia. Juny (2015), núm. 105-106, p. 215
Etiquetes de comentaris:
amistat,
consultar,
definir,
descobrir,
detalls,
esperança,
explicar,
heroïcitat,
heroïcitats,
llegir,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
paisatges,
persones,
sensibilitat,
sentir,
tendresa,
Tura [Montserrat],
valors
10 de juny 2018
ÈCDISI
I.
només grisos centrifugats.
llums i ombres sota
les potes de l'aranya del temps.
brilla en el rou la teranyina, a través
cel gris de nou.
la pluja dels dies.
II.
sembla que algú baixi,
l'escala es deprèn, comença a surar.
el llac es fa neu. salta.
tantes petges per omplir. somnis.
sense paraules avança.
enlloc és immens. vés-hi.
pau. sense òrgans que s'aturin.
blanc fos entre arpegis.
Fragment.
Núria Armengol, dins,
Reduccions : revista de poesia. núm. 105-106, juny 2015. p. 27
només grisos centrifugats.
llums i ombres sota
les potes de l'aranya del temps.
brilla en el rou la teranyina, a través
cel gris de nou.
la pluja dels dies.
II.
sembla que algú baixi,
l'escala es deprèn, comença a surar.
el llac es fa neu. salta.
tantes petges per omplir. somnis.
sense paraules avança.
enlloc és immens. vés-hi.
pau. sense òrgans que s'aturin.
blanc fos entre arpegis.
Fragment.
Núria Armengol, dins,
Reduccions : revista de poesia. núm. 105-106, juny 2015. p. 27
Comtat de Cúmbria
Comtat de Cúmbria.
Dins el parc dels poetes,
silents, els boscos.
Àngels Marzo. Buscant Quios, 2014
Pr.: Jordi Pàmias
Dins el parc dels poetes,
silents, els boscos.
Àngels Marzo. Buscant Quios, 2014
Pr.: Jordi Pàmias
Etiquetes de comentaris:
boscos,
Comtat de Cúmbria,
haikus,
Marzo [Àngels 1978-],
poesia breu,
poesia silenciosa,
Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d'Olot XLVII Haikus en línia 2013,
silenci
Una paraula es mor quan és dita
Una paraula es mor quan és dita,
algú diria.
Jo dic que tot just comença a viure
aquell dia.
Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017
Edició i traducció de Marcel Riera
Etiquetes de comentaris:
començar,
Dickinson [Emily 1830-1886],
dies,
dir,
micropoemes,
paraules,
poesia breu,
viure
Transmigració
És de nit i m'hi veig
i els cotxes duen llums que ja no necessito.
Als arbres, un mostrari de cent verds,
un munt de formes mudes
que miro d'abraçar amb les mans:
ploc amb els dits a cada fulla,
serpejo a les capçades,
nodreixo les arrels.
Les veus hi són, és cert, i me'n recordo
d'un temps que vaig tenir-hi
alguna cosa a veure.
Ara voldria escriure i sóc tan sols
un lleu soroll als arbres.
Jaume Subirana. En altres coses, 2002
i els cotxes duen llums que ja no necessito.
Als arbres, un mostrari de cent verds,
un munt de formes mudes
que miro d'abraçar amb les mans:
ploc amb els dits a cada fulla,
serpejo a les capçades,
nodreixo les arrels.
Les veus hi són, és cert, i me'n recordo
d'un temps que vaig tenir-hi
alguna cosa a veure.
Ara voldria escriure i sóc tan sols
un lleu soroll als arbres.
Jaume Subirana. En altres coses, 2002
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
arbres,
arrels,
capçades,
escriure,
fulles,
lleugeresa,
mans,
nit,
nodrir,
Subirana [Jaume 1963-],
verdor,
veure,
veus
09 de juny 2018
Filla
Filla, em digué la mare,
si et juren amor etern,
llança't de cap a la trinxera.
Antonina Canyelles. Les banyes del croissant. 2018
si et juren amor etern,
llança't de cap a la trinxera.
Antonina Canyelles. Les banyes del croissant. 2018
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
Canyelles [Antonina 1942-],
filles,
juraments,
mares,
persones,
poesia breu,
trinxeres
juny
la carena salpa,
el faquir s'entela
i la boca se segella.
refrigeres cruïlles.
l'escletxa inundadora
fa un òxid d'almívar.
no tocava escriure
en juny l'odiada
nosa sentimental.
ja no creuo d'esma,
no em poden atropellar.
Ester Andorrà. Afamats, 2013
Il.: Núria Miret
Epíleg: Mireia Videl-Conte
el faquir s'entela
i la boca se segella.
refrigeres cruïlles.
l'escletxa inundadora
fa un òxid d'almívar.
no tocava escriure
en juny l'odiada
nosa sentimental.
ja no creuo d'esma,
no em poden atropellar.
Ester Andorrà. Afamats, 2013
Il.: Núria Miret
Epíleg: Mireia Videl-Conte
Etiquetes de comentaris:
almívar,
Andorrà [Ester],
atropellar,
cruïlla,
escletxes,
escriure,
esma,
faquirs,
juny,
Miret [Núria],
sentiments
Matemàtiques (segona part)
Arrencaria a cridar
"Els vostres càlculs són primaris amb ganes"
Perquè un que arriba també gasta
Perquè un que arriba també presta
Perquè un que arriba també posa
Negocis en marxa que els donen feina
I tots els balanços i tendències
Que algú prepara amb xifres, no amb persones
I tota aquesta xerrameca inflamada
Ignora el comerç que van portar els polonesos
Ignora a quanta gent donen feina
No només de lampista, també altres
Ignora a quanta gent encarreguen coses
Contables, constructors i tants altres
I ja sé que va bé tenir algú a qui
Carregar el mort que no hi hagi feina
Però la immigració no és tan fàcil
Malgrat les sumes a dins del vostre cap
Com un per un
Com ell en comptes de tu
Com que si torna "a casa" tu tindràs feina
Perquè de vegades 1 que arriba en fa 2
I de vegades 1 en pot sumar 3 més
I de vegades 2 vegades 2 és més, molt més
Que 4
I en general els immigrants aporten més que no resten.
(2a part i última)"Els vostres càlculs són primaris amb ganes"
Perquè un que arriba també gasta
Perquè un que arriba també presta
Perquè un que arriba també posa
Negocis en marxa que els donen feina
I tots els balanços i tendències
Que algú prepara amb xifres, no amb persones
I tota aquesta xerrameca inflamada
Ignora el comerç que van portar els polonesos
Ignora a quanta gent donen feina
No només de lampista, també altres
Ignora a quanta gent encarreguen coses
Contables, constructors i tants altres
I ja sé que va bé tenir algú a qui
Carregar el mort que no hi hagi feina
Però la immigració no és tan fàcil
Malgrat les sumes a dins del vostre cap
Com un per un
Com ell en comptes de tu
Com que si torna "a casa" tu tindràs feina
Perquè de vegades 1 que arriba en fa 2
I de vegades 1 en pot sumar 3 més
I de vegades 2 vegades 2 és més, molt més
Que 4
I en general els immigrants aporten més que no resten.
De Poetry versus Orchestra, 2016
Hollie McNish, dins,
XXXIV Festival internacional de poesia de Barcelona. 2018
Traducció de Jaume Subirana
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aportar,
arribades,
balanços,
càlculs,
feines,
immigració,
immigrants,
McNish [Hollie],
persones,
prestar,
tendències,
xifres
08 de juny 2018
Matemàtiques (primera part)
Ell diu
"Aquests maleïts pakistanesos i les seves maleïdes botigues de
24 hores,
han obert un paki a cada cantonada, s'han quedat la feina dels
anglesos"
Ell diu
"Aquests maleïts xinesos i els seus maleïts basars de tot"
Li dic que són del Vietnam, però a ell tant li fa
Li pregunto què hi havia allà abans de "la maleïda botiga del paio
japonès"
Em mira fixament i somia una escena de feines pels anglesos
De feina tot el dia per a tothom abans "que arribessin els maleïts
vaixells"
On tothom anava a treballar cada dia tot el dia per un sou sencer
"Allà hi havia un negoci anglès, abans", em diu, "abans dels
irlandesos.
Ara els anglesos s'han quedat sense feina i la culpa és del coi
de turcs"
Li pregunto com ho sap i em diu "Perquè és així"
Li pregunto com sap que és així i em diu "Ho diuen a les notícies,
cada cop que arriba un somalí ens prenen una feina.
Són matemàtiques, un per un, dels nostres per ells, ves sumant".
Mossega el pastís, xarrupa la beguda, torna a dir-me que ell sap
com va
"Van arribar els maleïts caribenys i ara la gent d'aquí ja no té
feina"
Li pregunto què hi havia abans de la "maleïda botiga persa de
cortines"
Li ensenyo plànols d'arquitectes
Finques clausurades, parcel·les buides
No hi havia cap maleïda botiga abans que vinguessin i
l'obrissin els pakistanesos
Mira, estic farta de matemàtiques de merda
A mi m'agraden les sumes
Vaig fer tres anys d'Econòmiques
M'encanta el càlcul
I quan em trobo aquestes frases als diaris
Que cada un que arriba
Ens pren la "nostra" feina
Arrencaria a cridar
(1a part)
De Poetry versus Orchestra, 2016
Hollie McNish, dins,
Tr.: Jaume Subirana
XXXIV Festival internacional de poesia de Barcelona.2018
"Aquests maleïts pakistanesos i les seves maleïdes botigues de
24 hores,
han obert un paki a cada cantonada, s'han quedat la feina dels
anglesos"
Ell diu
"Aquests maleïts xinesos i els seus maleïts basars de tot"
Li dic que són del Vietnam, però a ell tant li fa
Li pregunto què hi havia allà abans de "la maleïda botiga del paio
japonès"
Em mira fixament i somia una escena de feines pels anglesos
De feina tot el dia per a tothom abans "que arribessin els maleïts
vaixells"
On tothom anava a treballar cada dia tot el dia per un sou sencer
"Allà hi havia un negoci anglès, abans", em diu, "abans dels
irlandesos.
Ara els anglesos s'han quedat sense feina i la culpa és del coi
de turcs"
Li pregunto com ho sap i em diu "Perquè és així"
Li pregunto com sap que és així i em diu "Ho diuen a les notícies,
cada cop que arriba un somalí ens prenen una feina.
Són matemàtiques, un per un, dels nostres per ells, ves sumant".
Mossega el pastís, xarrupa la beguda, torna a dir-me que ell sap
com va
"Van arribar els maleïts caribenys i ara la gent d'aquí ja no té
feina"
Li pregunto què hi havia abans de la "maleïda botiga persa de
cortines"
Li ensenyo plànols d'arquitectes
Finques clausurades, parcel·les buides
No hi havia cap maleïda botiga abans que vinguessin i
l'obrissin els pakistanesos
Mira, estic farta de matemàtiques de merda
A mi m'agraden les sumes
Vaig fer tres anys d'Econòmiques
M'encanta el càlcul
I quan em trobo aquestes frases als diaris
Que cada un que arriba
Ens pren la "nostra" feina
Arrencaria a cridar
(1a part)
De Poetry versus Orchestra, 2016
Hollie McNish, dins,
Tr.: Jaume Subirana
XXXIV Festival internacional de poesia de Barcelona.2018
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arribar,
botigues,
càlculs,
cridar,
diaris,
ensenyar,
feines,
finques,
matemàtiques,
McNish [Hollie],
notícies,
parcel·les,
persones,
plànols,
preguntar,
sumar,
treballar
deixa de refugiar-te
deixa de refugiar-te
en els licors de la melancolia
exposa't a l'aire tallant del matí
tira per la borda tot el llast
dels teus designis i concepcions previs
deixa't portar per aquesta alenada poderosa
tot el que flueix
ve el dia que es vessa
regalima es desborda
Ramon Farrés. El present constant, 2009
en els licors de la melancolia
exposa't a l'aire tallant del matí
tira per la borda tot el llast
dels teus designis i concepcions previs
deixa't portar per aquesta alenada poderosa
tot el que flueix
ve el dia que es vessa
regalima es desborda
Ramon Farrés. El present constant, 2009
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alenades,
designis,
Farrés [Ramon 1962-],
fluir,
haikus,
llast,
matins,
persones,
regalimar,
vessar
06 de juny 2018
Revalida paraules i poesia
S'aprèn, l'amor, a través dels sentits.
Remou, sacseja, entendreix.
Encomana somriures dolços
i pensaments generosos.
Reconeix qualsevol bellesa,
realitat, suavitat espiritual,
lògica, sensibilitat, ètica,
del temps que vivim
i del que ha d'arribar.
Revalida paraules i poesia.
Teresa Grau Ros
Remou, sacseja, entendreix.
Encomana somriures dolços
i pensaments generosos.
Reconeix qualsevol bellesa,
realitat, suavitat espiritual,
lògica, sensibilitat, ètica,
del temps que vivim
i del que ha d'arribar.
Revalida paraules i poesia.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
bellesa,
dolçor,
ètica,
generositat,
Grau Ros [Teresa 1959-],
lògica,
pensaments,
persones,
poesia,
realitat,
reconèixer,
remoure,
sensibilitat,
sentits,
somriures,
temps,
valors,
viure
Clar de lluna
Et tinc, crec, tot.
I l'aclariment: tot, el que m'has enviat.
I més clar, de lluna: el que m'has enviat, aquesta nit.
I encara més: el que no s'ha perdut, potser.
I més endins, el dubte: o potser sí que s'ha perdut, per aquí dins.
I la rebel·lió: no vull trobar-me.
I el prec: em trobaràs tu?
I la lluna, que no prega: viu.
Et tinc, endins, clar, crec, en la lluna.
Blanca Llum Vidal Carrasco, dins,
Quàntiques! : 10 poetes joves en diferencial femení. 2008
Ed.: QUARKpoesia
Dedicatòria del llibre:
A Montserrat Abelló,
presidenta d'honor de QUARKpoesia
i alma mater de les dones lliures d'esperit.
I em duen de nou
l'urgent desig de viure.
I l'aclariment: tot, el que m'has enviat.
I més clar, de lluna: el que m'has enviat, aquesta nit.
I encara més: el que no s'ha perdut, potser.
I més endins, el dubte: o potser sí que s'ha perdut, per aquí dins.
I la rebel·lió: no vull trobar-me.
I el prec: em trobaràs tu?
I la lluna, que no prega: viu.
Et tinc, endins, clar, crec, en la lluna.
Blanca Llum Vidal Carrasco, dins,
Quàntiques! : 10 poetes joves en diferencial femení. 2008
Ed.: QUARKpoesia
Dedicatòria del llibre:
A Montserrat Abelló,
presidenta d'honor de QUARKpoesia
i alma mater de les dones lliures d'esperit.
I em duen de nou
l'urgent desig de viure.
Etiquetes de comentaris:
aclariments,
claror,
creure,
dubtes,
enviar,
lluna,
nit,
poesia breu,
rebel·lions,
tenir,
trobar,
Vidal [Blanca Llum],
viure
03 de juny 2018
A la Primavera una mica de Follia
A la Primavera una mica de Follia
fins i tot a un Rei li convindria,
però el Clown que l'empari Déu
quan pondera aquest espectacle tremend,
tot aquest Verd Experiment
com si fos el seu!
一一一一一一一一一一一一一
A little Madness in the Spring
Is wholesome even for the King,
But God be with the Clown -
Who ponders this tremendous scene -
This whole Experiment of Green -
As if it were his own!
Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017
fins i tot a un Rei li convindria,
però el Clown que l'empari Déu
quan pondera aquest espectacle tremend,
tot aquest Verd Experiment
com si fos el seu!
一一一一一一一一一一一一一
A little Madness in the Spring
Is wholesome even for the King,
But God be with the Clown -
Who ponders this tremendous scene -
This whole Experiment of Green -
As if it were his own!
Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017
Edició i traducció de Marcel Riera
Etiquetes de comentaris:
Dickinson [Emily 1830-1886],
follia,
poesia breu,
poesia primaveral,
primavera,
verd
02 de juny 2018
TRIBUT
Salve, terra dels déus i les arts nobles
que amb tanta amor i estima m'acollíreu
a la pàtria vostra! Honor cent voltes
a les seves ruïnes venerables
que es varen esfondrar en olor de gràcia,
massa feixugues de llaors i alteses.
Ja de retorn al meu escó entranyable
us regracio de bell nou, altíssims,
d'haver-me concedit poder abeurar-me
en aquestes fonts úniques i amigues
que d'adollar-nos no han cessat, incòlumes.
Josep Maria Serra. Dels déus, dels herois i dels mites, 1997
que amb tanta amor i estima m'acollíreu
a la pàtria vostra! Honor cent voltes
a les seves ruïnes venerables
que es varen esfondrar en olor de gràcia,
massa feixugues de llaors i alteses.
Ja de retorn al meu escó entranyable
us regracio de bell nou, altíssims,
d'haver-me concedit poder abeurar-me
en aquestes fonts úniques i amigues
que d'adollar-nos no han cessat, incòlumes.
Josep Maria Serra. Dels déus, dels herois i dels mites, 1997
Etiquetes de comentaris:
actituds,
art,
déus,
escons,
estimar,
fonts,
herois,
mites,
noblesa,
pàtria,
persones,
poesia agraïda,
ruïnes,
Serra i Janer [Josep 1921-2002]
01 de juny 2018
Temperatura humana
Deixo, immòbil,
la mà sobre el teu braç.
No és carícia
ni reclam
ni un gest atzarós.
Vull percebre'n la tebior,
encertir-me de la vida
que et solca les artèries.
Com aturar la mà sobre el corrent del riu.
Cèlia Sànchez-Mústich. Temperatura humana. 1994
Pròleg de Maria-Mercè Marçal.
la mà sobre el teu braç.
No és carícia
ni reclam
ni un gest atzarós.
Vull percebre'n la tebior,
encertir-me de la vida
que et solca les artèries.
Com aturar la mà sobre el corrent del riu.
Cèlia Sànchez-Mústich. Temperatura humana. 1994
Pròleg de Maria-Mercè Marçal.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
artèries,
braços,
carícies,
deixar,
gestos,
mans,
percebre,
persones,
poesia breu,
reclams,
rius,
Sànchez-Mústich [Cèlia 1954-],
tebior,
vida
31 de maig 2018
Gràcies!
¿De què deu ser teixit aquest silenci
que m'esmalta les nits,
i em fecunda les hores
amb la més entranyable placidesa?
És un silenci càlid, vehement,
un silenci d'amant,
d'adulteri tendríssim,
de parella que es besa per primera vegada.
És un silenci
que se m'arrapa al cor
per dir-me amb veu molt baixa els seus secrets
que mai no puc entendre.
Però, d'on ve? Quins fils el trenen?
Jo només sé que em cal per sobreviure.
Mes, també crec que ell viu sols per a mi.
¿Potser és que som una mateixa cosa,
un glop de vida
vestit amb els colors de cada instant?
No ho sé, no vull ennuegar-me amb més preguntes.
Em mullo els llavis amb els seus petons,
i li dic, gràcies!
Esther Martínez-Pastor. Fa deu mil anys. 2003
Pròleg: Miquel-Lluís Muntané
que m'esmalta les nits,
i em fecunda les hores
amb la més entranyable placidesa?
És un silenci càlid, vehement,
un silenci d'amant,
d'adulteri tendríssim,
de parella que es besa per primera vegada.
És un silenci
que se m'arrapa al cor
per dir-me amb veu molt baixa els seus secrets
que mai no puc entendre.
Però, d'on ve? Quins fils el trenen?
Jo només sé que em cal per sobreviure.
Mes, també crec que ell viu sols per a mi.
¿Potser és que som una mateixa cosa,
un glop de vida
vestit amb els colors de cada instant?
No ho sé, no vull ennuegar-me amb més preguntes.
Em mullo els llavis amb els seus petons,
i li dic, gràcies!
Esther Martínez-Pastor. Fa deu mil anys. 2003
Pròleg: Miquel-Lluís Muntané
Etiquetes de comentaris:
agraïments,
agrair,
calidesa,
colors,
cor,
glops,
gràcies,
gratitud,
instants,
llavis,
Martínez-Pastor [Esther],
mullar-se,
petons,
placidesa,
poesia silenciosa,
preguntes,
silencis,
sobreviure,
tendresa,
vida
Clara mirada
Clara mirada:
sentir el que és invisible,
veure el silenci.
Àngels Marzo. Buscant Quios, 2014
Pr.: Jordi Pàmias
sentir el que és invisible,
veure el silenci.
Àngels Marzo. Buscant Quios, 2014
Pr.: Jordi Pàmias
Etiquetes de comentaris:
claredat,
haikus,
invisibles,
Marzo [Àngels 1978-],
mirada,
poesia bonica,
poesia breu,
poesia silenciosa,
Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d'Olot XLVII Haikus en línia 2013,
sentir,
silenci,
veure
Et vindria a dur
Voldria ta ciència
JOSEP CARNER
Et vindria a dur
un poema escrit en la mirada,
així, al tornar-ne,
passar a tinta
la trobada més amiga.
I si entre els llavis s'evidencia la melangia
que vingui la tempesta,
i que la boira no amaini:
vull que siguin molts,
els silencis que tremolis,
mentre em llampegues,
amb guerres dolcíssimes.
III
Estació de Sants, 9 de setembre de 2006
Del recull Camí privat.
Ivette Nadal Aldrufeu, dins,
Quàntiques! : 10 poetes joves en diferencial femení. 2008
Estació de Sants, 9 de setembre de 2006
Del recull Camí privat.
Ivette Nadal Aldrufeu, dins,
Quàntiques! : 10 poetes joves en diferencial femení. 2008
Edició: QUARKpoesia.
Dedicatòria del llibre:
A Montserrat Abelló,
presidenta d'honor de QUARKpoesia
i alma mater de les dones lliures d'esperit.
I em duen de nou
l'urgent desig de viure.
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
amistat,
boira,
Carner [Josep 1884-1970],
ciència,
desig,
dolçor,
llavis,
melangia,
mirades,
Nadal [Ivette],
poesia,
QUARKpoesia,
silenci,
tempesta,
trobades,
venir,
viure
Fins on la vista
Fins on la vista m'arribava,
el camp ardent de paparoles.
Un silenci de fi del món
queia d'un blau de cel que va desaparèixer,
i davant meu es va fer un buit d'estrelles
(la meva ànima era tota per tu),
i després van calar foc als meus ulls.
Eudald Puig. Poemes per a Clara. 1998
el camp ardent de paparoles.
Un silenci de fi del món
queia d'un blau de cel que va desaparèixer,
i davant meu es va fer un buit d'estrelles
(la meva ànima era tota per tu),
i després van calar foc als meus ulls.
Eudald Puig. Poemes per a Clara. 1998
29 de maig 2018
A un ninet
A Laia Climent, que ha sigut mamà
A un ninet que ha nascut
li fa la dida
un bressol de vellut
de margarida
i en les hores més clares,
quan brille el sol
amb un pinyol de nespre,
un para-sol.
Que s'adorma tranquil
el bon ninet,
que sa mare l'estima
per xicotet.
Versos al sol. 2000
Poemes: Empar de Lanuza
Il·lustracions: Matilde Portalés
Etiquetes de comentaris:
brillar,
dormir,
estimar,
infants,
Lanuza [Empar de 1950-],
margarides,
nespres,
pinyols,
Portalés [Matilde],
Premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana,
sol,
tranquil·litat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)