Quin gust, devorar llibres!
M'alimenten com si fossin queviures!
Si estàs llegint, ¿no vibres?
Així m'agrada viure:
¿no trobes que llegir ens fa més lliures?
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar.., 2013
Il.: Cristina Losantos
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
15 de setembre 2018
Llibreter, llibrepensador, llibrívor
Etiquetes de comentaris:
agradar,
llegir,
llibres,
llibreters,
lliure,
Lluc [Tomàs 1960-],
Losantos [Cristina],
persones,
poesia breu,
poesia de la lectura,
queviures,
viure
14 de setembre 2018
Venim del blau
VENIM DEL BLAU
Fotografies de Joan Ramell
i anem cap a un blanc
cada vegada més blanc.
Disposem de tota una vida per créixer
i de tota una mort per decréixer,
anar minvant
fins a la mida que tens ara,
només una tallada de lluna
(demà encara menys),
un retall d'ungla
(demà passat encara menys),
una pestanya empolsinada.
I després, quilòmetres
d'autopistes sense senyalitzar
per fer a peu,
com conillets albins
en la lluïssor
esterilitzada
de qualsevol més enllà.
cada vegada més blanc.
Disposem de tota una vida per créixer
i de tota una mort per decréixer,
anar minvant
fins a la mida que tens ara,
només una tallada de lluna
(demà encara menys),
un retall d'ungla
(demà passat encara menys),
una pestanya empolsinada.
I després, quilòmetres
d'autopistes sense senyalitzar
per fer a peu,
com conillets albins
en la lluïssor
esterilitzada
de qualsevol més enllà.
Gemma Gorga. Diafragma. 2012
Etiquetes de comentaris:
blanc,
blau,
conills,
créixer,
decréixer,
Gorga i López [Gemma 1968-],
lluïssors,
lluna,
minvar,
pestanyes,
quilòmetres,
Ramell Perpinyà [Joan],
ungles
On és el meu país?
On és el meu país?
No tinc herència
a la tardor
arrossego el bosc
darrere meu
com un ramat d'elefants
sense ullals —
Posseeixo només
un barret negre
i un fuet
(Traduït per a aquest blog)
∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗
Wo ist mein Land
ich habe kein Erbteil
im Herbst
zieh ich den wald
hinter mir her
wie eine Elefantenherde
ohne Stosszähne —
ich besitze nur
eien schwarzen Hut
und eine Peitsche
(l'original)
∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗
Où donc est mon pays
je n'ai pas d'héritage
en automne
je traîne la forêt
derrière moi
comme un troupeau d'éléphants
sans défenses —
je ne possède qu'un chapeau noir
et un fouet
Traducció: Andrée Sodenkamp
Luxembourg, p. 326-327
Anise Koltz, dins,
Une Europe des poètes. 1991
Edició: Bernard Lorraine
Il·lustracions: Gabriel Lefebvre
No tinc herència
a la tardor
arrossego el bosc
darrere meu
com un ramat d'elefants
sense ullals —
Posseeixo només
un barret negre
i un fuet
(Traduït per a aquest blog)
∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗
Wo ist mein Land
ich habe kein Erbteil
im Herbst
zieh ich den wald
hinter mir her
wie eine Elefantenherde
ohne Stosszähne —
ich besitze nur
eien schwarzen Hut
und eine Peitsche
(l'original)
∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗∗
Où donc est mon pays
je n'ai pas d'héritage
en automne
je traîne la forêt
derrière moi
comme un troupeau d'éléphants
sans défenses —
je ne possède qu'un chapeau noir
et un fouet
Traducció: Andrée Sodenkamp
Luxembourg, p. 326-327
Anise Koltz, dins,
Une Europe des poètes. 1991
Edició: Bernard Lorraine
Il·lustracions: Gabriel Lefebvre
Etiquetes de comentaris:
barrets,
boscos,
elefants,
fuets,
herències,
Koltz [Anise 1928-],
països,
poesia breu,
tardor,
ullals
Copenhaguen
Lluny
tot es torna fàcil
com quan convertíem
els iogurts en telèfons
amb només un fil.
Lluny
mai hi ha un blau al cel
tan intens
com on tot comença.
Carla Fajardo. Forats. 2018
|
Etiquetes de comentaris:
blau,
cel,
començar,
Copenhaguen,
Fajardo [Carla 1989-],
intensitat,
lluny,
Nordatlantens brydge,
Premi de Poesia Alella a Maria Oleart 21è
13 de setembre 2018
Densitats
Fa espessir el temps,
la part de desig
que l'amor conserva
sens resoldre.
Però, com a mecanisme de la natura,
el temps troba
justa retribució a la injustícia
en la besada.
Territori on tot allò que d'ella s'amara,
es dilueix.
(Inèdit)
p. 111
Emili Sánchez-Rubio, dins,
la part de desig
que l'amor conserva
sens resoldre.
Però, com a mecanisme de la natura,
el temps troba
justa retribució a la injustícia
en la besada.
Territori on tot allò que d'ella s'amara,
es dilueix.
(Inèdit)
p. 111
Emili Sánchez-Rubio, dins,
Etiquetes de comentaris:
amor,
besades,
conservar,
densitats,
desigs,
diluir-se,
injustícies,
mecanismes,
natura,
poesia de les besades,
resoldre,
Sánchez-Rubio [Emili 1983-],
temps
Ha florit la primera magnòlia
Ha florit la primera magnòlia
com a tots ens floreix un amor,
o una joia profunda o petita,
o un moment de tendresa o repòs.
Cadascú té el seu propi brancatge
ple de copes de seda i perfum,
de magnòlies que el temps esbatana
i que duren tan sols un minut.
I també tot sovint, tal com l'arbre
que tot l'any és d'un verd lluminós,
cadascú porta al llarg de la vida
molts capolls de magnòlia al seu cor.
Cadascú que recordi l'ofrena
d'una bona paraula adient,
d'unes hores de pau i gaubança,
d'un amor abnegat i fidel,
com a flors de magnòlia esfullades
que pertanyen als dies absents,
esperant que de noves se'n badin
ni que siguin , com sempre, tan breus.
Cadascú visqui el goig que li atorguin,
amb amor, i els sentits ben desperts,
agraït per les joies que ho foren,
i agraint les que vinguin després.
(Segona i última part)
P. 47
Lina Casanovas. Mel i fel, 1991
com a tots ens floreix un amor,
o una joia profunda o petita,
o un moment de tendresa o repòs.
Cadascú té el seu propi brancatge
ple de copes de seda i perfum,
de magnòlies que el temps esbatana
i que duren tan sols un minut.
I també tot sovint, tal com l'arbre
que tot l'any és d'un verd lluminós,
cadascú porta al llarg de la vida
molts capolls de magnòlia al seu cor.
Cadascú que recordi l'ofrena
d'una bona paraula adient,
d'unes hores de pau i gaubança,
d'un amor abnegat i fidel,
com a flors de magnòlia esfullades
que pertanyen als dies absents,
esperant que de noves se'n badin
ni que siguin , com sempre, tan breus.
Cadascú visqui el goig que li atorguin,
amb amor, i els sentits ben desperts,
agraït per les joies que ho foren,
i agraint les que vinguin després.
(Segona i última part)
P. 47
Lina Casanovas. Mel i fel, 1991
Etiquetes de comentaris:
agraïment,
amor,
arbres,
brancatges,
brevetat,
Casanovas [Lina 1918-],
cor,
fidelitat,
gaubança,
hores de pau,
lluminositat,
magnòlies,
ofrenes,
paraules adients,
perfum,
repòs,
sentits,
sovint,
tendresa,
verd
LA MAGNÒLIA
Ha florit la primera magnòlia...
Quina copa de seda i perfum!
Quina blanca, divina presència!
Quina pena que duri un minut!
-Un minut?- em pregunten, incrèduls,
els teus ulls. -Un minut?, tan poc temps?-
Tan poc temps perquè és breu la Bellesa,
perquè el goig i la joia són breus.
Un minut comparat amb els dies
que viurà, jove i ferm, un clavell.
Un minut perquè el vent la sacseja,
un minut perquè el sol estiuenc
fa que es badi, mirant-se'l tot d'una,
aquell calze de seda i de neu.
Dotze pètals (o nou) s'esbatanen,
i els estams, un a un van caient.
Aleshores no és copa ni calze,
és tan sols una flor, simplement.
Però és cert que de lluny, ben badada,
sobre el pròdig fullam d'un verd fosc,
és talment una estrella molt blanca
que tingués aparença de flor.
✲✲✲✲✲
(Primera part)
P. 46
P. 46
Etiquetes de comentaris:
badar-se,
bellesa,
blanc,
Casanovas [Lina 1918-],
clavells,
flors,
goig,
joia,
magnòlies,
pètals,
ulls,
verd
Mai no vaig saber
Mai no vaig saber desxifrar endevinalles
de misericòrdia i creixia en la ignorància
d'altres competicions olímpiques.
Síntesi i precisió en joc,
una daga l'aprenentatge que em fita
sempre des del punt de vista de l'escriba.
p. 22
Clara Mir Maristany. La paraula des-habitada. 2015
Pròleg: Francesc Garriga
de misericòrdia i creixia en la ignorància
d'altres competicions olímpiques.
Síntesi i precisió en joc,
una daga l'aprenentatge que em fita
sempre des del punt de vista de l'escriba.
p. 22
Clara Mir Maristany. La paraula des-habitada. 2015
Pròleg: Francesc Garriga
Etiquetes de comentaris:
aprenentatge,
endevinalles,
escribes,
ignorància,
Mir Maristany [Clara],
misericòrdia,
persones,
Premi de Poesia Josep Maria López Picó de la Vila de Vallirana XXXVIII 2014,
punts de vista,
saber,
síntesi
07 de setembre 2018
Quan no cal gaire res
Prenent el sol
entre parets
de maó vermell
tot ple de gent
cremant la pell
però les saltem
i fem l'agost
a cau de lluna
fins que els cactus
fan estralls
a les plantes
dels meus peus
i em treus les punxes.
Que vull desfer-me
del desig
de contar contes
i fer servir
només paraules
que fan forats
quan no signifiquen
i retallar-les
i fer un dibuix
que sigui vostre.
Fragment
Carla Fajardo. Forats. 2018
entre parets
de maó vermell
tot ple de gent
cremant la pell
però les saltem
i fem l'agost
a cau de lluna
fins que els cactus
fan estralls
a les plantes
dels meus peus
i em treus les punxes.
Que vull desfer-me
del desig
de contar contes
i fer servir
només paraules
que fan forats
quan no signifiquen
i retallar-les
i fer un dibuix
que sigui vostre.
Fragment
Carla Fajardo. Forats. 2018
Etiquetes de comentaris:
cactus,
contar,
contes,
dibuixos,
estralls,
Fajardo [Carla],
forats,
paraules,
parets,
pell,
peus,
Premi de Poesia Alella a Maria Oleart 21è,
prendre el sol,
punxes,
significar
05 de setembre 2018
Podria ser
24
Un cop adormit, les imatges em fan veure com de
vegades un somni esdevé la negació del somni.
Podria ser, és clar, és ben possible,
entra en el territori del factible,
una nit com aquesta, qualsevol,
una tardor com agafada al vol,
sense voler, una cosa de passada,
que tan just és vinguda com anada
i tan just ha arribat com se n'ha anat
sense saber si era o si l'hem vista,
o si era fictícia la pista
que havíem pres com a realitat:
una vida que és viva i és possible,
una vida visible i ben visible,
sense imatges, ni somnis, ni malsons,
ni rimes, ni metàfores, ni sons.
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Un cop adormit, les imatges em fan veure com de
vegades un somni esdevé la negació del somni.
Podria ser, és clar, és ben possible,
entra en el territori del factible,
una nit com aquesta, qualsevol,
una tardor com agafada al vol,
sense voler, una cosa de passada,
que tan just és vinguda com anada
i tan just ha arribat com se n'ha anat
sense saber si era o si l'hem vista,
o si era fictícia la pista
que havíem pres com a realitat:
una vida que és viva i és possible,
una vida visible i ben visible,
sense imatges, ni somnis, ni malsons,
ni rimes, ni metàfores, ni sons.
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
factible,
imatges,
malsons,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
metàfores,
possible,
Premi Octavio Paz de Poesia 1998,
realitat,
rimes,
somnis,
tardor,
veure,
vida,
visible,
voler
Per amor
L'edicte de l'emperador cristià així ho manava:
prohibit jugar a daus, explicar les lleis
i ensenyar filosofia. Havia d'emmudir,
d'un cop i per sempre,
l'Escola filosòfica d'Atenes.
Per amor a les idees
Damasci i els seus companys filòsofs
van decidir no renunciar als seus principis.
Per amor a les idees
van acordar exiliar-se.
A Pèrsia. I una petita comitiva
va travessar la xardor dels deserts de Síria,
el fang dels rius mesopotàmics,
les neus dels Zagres.
Per amor a les idees.
Què no fem per amor.
Manuel Forcano. Estàtues sense cap, 2013
prohibit jugar a daus, explicar les lleis
i ensenyar filosofia. Havia d'emmudir,
d'un cop i per sempre,
l'Escola filosòfica d'Atenes.
Per amor a les idees
Damasci i els seus companys filòsofs
van decidir no renunciar als seus principis.
Per amor a les idees
van acordar exiliar-se.
A Pèrsia. I una petita comitiva
va travessar la xardor dels deserts de Síria,
el fang dels rius mesopotàmics,
les neus dels Zagres.
Per amor a les idees.
Què no fem per amor.
Manuel Forcano. Estàtues sense cap, 2013
04 de setembre 2018
L'ofici
"Lo jorn sencer tostemps sospir".
Joan Timoneda
VENIES d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens l'enyorança.
Una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et venen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves els feixos de pinassa en el forn.
Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979Joan Timoneda
VENIES d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens l'enyorança.
Una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et venen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves els feixos de pinassa en el forn.
Etiquetes de comentaris:
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
enyorar,
feixos,
forners,
forns,
oficis,
pa,
paneres,
pinassa
Tanka
En l'hora baixa
els meus xiprers s'esborren
cap a la fosca.
El fanal groc serà
un dels records del dia.
Montornès, estiu del 1985
Josep Gomà. Cançons de Lleida i altres poemes : obra completa. 2013
els meus xiprers s'esborren
cap a la fosca.
El fanal groc serà
un dels records del dia.
Montornès, estiu del 1985
Josep Gomà. Cançons de Lleida i altres poemes : obra completa. 2013
Etiquetes de comentaris:
dia,
fanals,
fosca,
Gomà i Roger [Josep],
groc,
horabaixa,
Montornès,
poesia breu,
records,
tankes,
xiprers
Politesse
Diré: fa un dia maco,
estels llunyants que brillen,
vestit color de rosa,
engrunes de memòria,
llarga tarda tranquil·la.
Podent dir frases neutres
el que no diré mai
és la veritat sencera
que esgarrinxa la pell
i sagna i fa molèstia.
Josefa Contijoch. Ales intactes. 1996 estels llunyants que brillen,
vestit color de rosa,
engrunes de memòria,
llarga tarda tranquil·la.
Podent dir frases neutres
el que no diré mai
és la veritat sencera
que esgarrinxa la pell
i sagna i fa molèstia.
Pr.: Maria Mercè Marçal
Etiquetes de comentaris:
Contijoch [Josefa 1940-],
esgarrinxar,
memòria,
poesia polida,
polidesa,
tardes,
tranquil·litat,
veritat
01 de setembre 2018
Alpinista
Núvols i vents em fan complir el desig
de veure el món des dels indrets més alts.
De tots els cims, me'n sento més que en sé,
desitjo el que em podrà costar molt car
i temo els jorns d'enyor si no hi puc ser.
Si mai voleu sentir un immens plaer
creant camins que pugen cap al cel,
amb molt de gust us hi acompanyaré.
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant... 2013de veure el món des dels indrets més alts.
De tots els cims, me'n sento més que en sé,
desitjo el que em podrà costar molt car
i temo els jorns d'enyor si no hi puc ser.
Si mai voleu sentir un immens plaer
creant camins que pugen cap al cel,
amb molt de gust us hi acompanyaré.
Il·lustracions de Cristina Losantos
Etiquetes de comentaris:
acompanyar,
alpinistes,
camins,
cims,
desigs,
Lluc [Tomàs 1960-],
Losantos [Cristina],
món,
núvols,
plaers,
vent
28 d’agost 2018
Record de Taüll
La vall us ho diria. Dies clars
feien més verds els prats i les muntanyes.
Taüll en el record i dues flames
feien present els segles i les pedres,
i eren llum els camins i un clam de joia
l'Estany dels Cavallers i la cascada.
Érem lliures com déus; espais d'amor
sense fronteres. Esventàvem folls
la paperassa que encadena els homes,
i des del pic més alt dèiem amors
i tremolaven amorosament
els animals, els rius i les arbredes.
Després vingué la nit, i era molt clara.
Santa Maria, Sant Climent i Erill,
Cardet i Barruera us ho dirien:
a mitja nit les pedres s'encenien.
Josep Grau i Jofre. El llac. 1989
Pròleg: Pere Farrés
feien més verds els prats i les muntanyes.
Taüll en el record i dues flames
feien present els segles i les pedres,
i eren llum els camins i un clam de joia
l'Estany dels Cavallers i la cascada.
Érem lliures com déus; espais d'amor
sense fronteres. Esventàvem folls
la paperassa que encadena els homes,
i des del pic més alt dèiem amors
i tremolaven amorosament
els animals, els rius i les arbredes.
Després vingué la nit, i era molt clara.
Santa Maria, Sant Climent i Erill,
Cardet i Barruera us ho dirien:
a mitja nit les pedres s'encenien.
Josep Grau i Jofre. El llac. 1989
Pròleg: Pere Farrés
Etiquetes de comentaris:
amor,
animals,
arbredes,
camins,
cascades,
encendre's,
Estany de Cavallers,
Grau i Jofre [Josep 1927-2005],
llibertat,
llums,
muntanyes,
pedres,
persones,
poesia amorosa,
prats,
records,
rius,
Taüll,
valls,
verd
LA NATURA
...
El llibre obert de la Natura, amb fulls
vivents i fascinants, si hom hi repara,
ens porta de la mà, com una mare,
i ens obre, internament, uns altres ulls:
uns ulls que reflecteixen la bellesa
d'aquesta universal Naturalesa.
(Fragment)
Lina Casanovas. Mel i fel. 1991. P. 50
|
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
Casanovas [Lina 1918-],
Chandar [Vinoth],
fascinació,
internament,
natura,
poesia de la natura,
poesia visual,
reflectir,
ulls,
universal
26 d’agost 2018
Llegir
venen d'aquesta terra i d'aquest aire
Walt Whitman
Llegir,
escriure.
Verbs contingents
tan necessaris.
Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003. P. 100
Pr.: Francesc Pané
25 d’agost 2018
mirall d'encís
Mirall d'encís als ulls
amics: l'anhel del riu
fou escrit amb terra i sol
al cor etern de la vila.
p. 29
Joan Graell i Piqué. Aiguafoc, 2016
Il.: Ramon Berga
amics: l'anhel del riu
fou escrit amb terra i sol
al cor etern de la vila.
p. 29
Joan Graell i Piqué. Aiguafoc, 2016
Il.: Ramon Berga
Etiquetes de comentaris:
amistat,
anhels,
encís,
Graell i Piqué [Joan 1967-],
miralls,
poesia breu,
riu,
sol,
terra,
ulls,
viles
23 d’agost 2018
Paciència
PACIÈNCIA
no significa
lentitud,
sinó exactitud
en l'encaix final
d'allò que és
amb allò que desitjàvem que fos:
el lloc on la plomada
retroba
el llinatge vertical
dels avantpassats,
s'atura
la vibració
i la terra ens demana
sense més dilacions
d'alçar-hi casa i futur.
Gemma Gorga. Diafragma. 2012
no significa
lentitud,
sinó exactitud
en l'encaix final
d'allò que és
amb allò que desitjàvem que fos:
el lloc on la plomada
retroba
el llinatge vertical
dels avantpassats,
s'atura
la vibració
i la terra ens demana
sense més dilacions
d'alçar-hi casa i futur.
Gemma Gorga. Diafragma. 2012
Fotografies de Joan Ramell
Etiquetes de comentaris:
alçar,
avantpassats,
cases,
desitjos,
encaix,
exactitud,
futur,
Gorga i López [Gemma 1968-],
lentitud,
llinatges,
paciència,
plomades,
Ramell Perpinyà [Joan],
retrobar,
terra,
vertical,
vibracions
TU I EL MAR
Com que sé que el mar t'agrada
canto al mar, i en poesia;
tu el dus sempre a la mirada
i és d'un blau que m'extasia.
Perquè el mar, la mar, canvia
de color amb la nuvolada,
i de gris passa a morada
si el mal temps la desafia.
El teu mar, en canvi, no,
mai no muda de color:
blau intens de cel o gemma,
viu, formós i rutilant
com la vida d'un infant,
o la gràcia d'un poema.
És un mar que duu a les nines
els estels de dos en dos,
ni tempestes ni boirines
no el fan gris ni revoltós.
No té perles ni gavines,
ni peixets de mil colors,
però té les perles fines
de l'Amor, que són millors.
És el mar que més m'agrada
perquè el dus a la mirada
i m'hi veig en contemplar-te;
és el sol que em recomforta,
i és la força que em fa forta
per la glòria d'estimar-te!
p. 44
Lina Casanovas. Mel i fel, 1991
canto al mar, i en poesia;
tu el dus sempre a la mirada
i és d'un blau que m'extasia.
Perquè el mar, la mar, canvia
de color amb la nuvolada,
i de gris passa a morada
si el mal temps la desafia.
El teu mar, en canvi, no,
mai no muda de color:
blau intens de cel o gemma,
viu, formós i rutilant
com la vida d'un infant,
o la gràcia d'un poema.
És un mar que duu a les nines
els estels de dos en dos,
ni tempestes ni boirines
no el fan gris ni revoltós.
No té perles ni gavines,
ni peixets de mil colors,
però té les perles fines
de l'Amor, que són millors.
És el mar que més m'agrada
perquè el dus a la mirada
i m'hi veig en contemplar-te;
és el sol que em recomforta,
i és la força que em fa forta
per la glòria d'estimar-te!
p. 44
Lina Casanovas. Mel i fel, 1991
Etiquetes de comentaris:
agradar,
amor,
blau,
Casanovas [Lina 1918-],
colors,
contemplar,
estimar,
extasiar,
força,
fortalesa,
glòria,
mar,
mirada,
nines,
poesia,
recomfortar,
ulls
22 d’agost 2018
Epíleg a les vies
Lectura en clau vitalista
per a qui un dia ballava
amb mi sense sabates.
Sec a l'estació del viure
a les vies el pas de les hores
el ferro roent a les venes
tan fàcil
i un raig de sol
resseguint l'esperança.
Maria Cabrera i Callís. Jonàs. 2004
per a qui un dia ballava
amb mi sense sabates.
Sec a l'estació del viure
a les vies el pas de les hores
el ferro roent a les venes
tan fàcil
i un raig de sol
resseguint l'esperança.
Maria Cabrera i Callís. Jonàs. 2004
Etiquetes de comentaris:
ballar,
Cabrera i Callís [Maria 1983-],
esperança,
fàcil,
hores,
Premi Amadeu Oller 2004,
raigs,
seure,
sol,
venes,
vies,
vitalista,
viure
En els objectes quotidians
En els objectes quotidians
et saludo, i en les feines
humils de la casa, també.
Quantes vegades, mentre faig el dinar,
o rego les plantes, o passejo, em visita
el primer vers d'un poema!
p. 81
Rosa Fabregat. El ble i la llum, 2003
Pr.: Francesc Pané
et saludo, i en les feines
humils de la casa, també.
Quantes vegades, mentre faig el dinar,
o rego les plantes, o passejo, em visita
el primer vers d'un poema!
p. 81
Rosa Fabregat. El ble i la llum, 2003
Pr.: Francesc Pané
Etiquetes de comentaris:
dinar,
Fabregat i Armengol [Rosa 1933-],
feines,
fer,
objectes quotidians,
passejar,
poesia bonica,
poesia breu,
regar,
saludar,
versos
20 d’agost 2018
Planer i subtil
Planer i subtil aquest
teu camí que sovint vagarejo,
amanyagador i delitós
aquest teu cel que regales.
I de tan agradós es torna bes
aquest pronunciar en els teus llavis,
i de tan tendre, acaronador
qualsevol moviment del teu cos.
p. 37
Mònica Gratacòs. Fueteig de la memòria. 1989
Il·lustracions: Ricard Jordà
teu camí que sovint vagarejo,
amanyagador i delitós
aquest teu cel que regales.
I de tan agradós es torna bes
aquest pronunciar en els teus llavis,
i de tan tendre, acaronador
qualsevol moviment del teu cos.
p. 37
Mònica Gratacòs. Fueteig de la memòria. 1989
Il·lustracions: Ricard Jordà
Etiquetes de comentaris:
acaronar,
agradós,
amanyagador,
besos,
camins,
cel,
cossos,
delitós,
Gratacòs i Mayora [Mònica],
llavis,
moviments,
planer,
poesia breu,
Premi Martí Dot 1988,
pronunciar,
regalar,
subtilitat,
tendresa
Jardí blau
Van repintant les plantes del jardí
els teus ulls blaus i l'aigua cristal·lina
amb el pinzell del cor, ple d'un florir
vingut del cel ーblavor que ens il·lumina.
El lliri blau és com una campana
i el seu dit groc oneja fet batall
mirant el cel. I la claror llunyana,
pluja de llum, és un blavís mirall.
Totes les flors que pel jardí blavegen,
nades un maig de primavera inflat,
amb perfums blaus el verd intens oregen,
i omplen el cor d'un gran somriure alat.
Els teus ulls blaus, que pinten el jardí
ーtalment, del cel, dues brillants estrellesー,
porten la llum a l'ombra del destí
i són esclat d'il·lusions novelles.
I si era gris el son de l'abandó....
Ara em duu el goig un somni de blavor!
p. 50
Marina Grau i Augé. Veus del meu jo. 1994
Pr.: Josep Colet i Giralt
els teus ulls blaus i l'aigua cristal·lina
amb el pinzell del cor, ple d'un florir
vingut del cel ーblavor que ens il·lumina.
El lliri blau és com una campana
i el seu dit groc oneja fet batall
mirant el cel. I la claror llunyana,
pluja de llum, és un blavís mirall.
Totes les flors que pel jardí blavegen,
nades un maig de primavera inflat,
amb perfums blaus el verd intens oregen,
i omplen el cor d'un gran somriure alat.
Els teus ulls blaus, que pinten el jardí
ーtalment, del cel, dues brillants estrellesー,
porten la llum a l'ombra del destí
i són esclat d'il·lusions novelles.
I si era gris el son de l'abandó....
Ara em duu el goig un somni de blavor!
p. 50
Marina Grau i Augé. Veus del meu jo. 1994
Pr.: Josep Colet i Giralt
Etiquetes de comentaris:
aigua,
blau,
blavor,
brillantor,
cor,
cristal·lí,
estrelles,
florir,
goig,
Grau i Augé [Marina],
groc,
il·luminar,
il·lusions,
jardins,
lliri blau,
maig,
perfum,
somriures,
ulls,
verd
Llegeix i aprofita
Llegeix i aprofita, observa i imita,
reflexiona i treballa, i ocupa't
del bé: conrea el teu tros d'existència
suant per als altres: fes-ho amb el seny!
Per tu hi ha llavor que arrela en la terra,
fruiter que remunta els marges del sol,
serena que arrauja el pit i l'esquena
i omple la vista amb miratges blavencs.
Anònim miracle encercla la vida:
calma sencera de viure sencer!
De: Noli me tangere, III, p. 32 Miquel Figueras i Vallès. L'escaire d'or. 1992
Pròleg: Pere Sànchez i Ferré
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blau,
conrear,
existència,
fer,
Figueras i Vallès [Miquel],
fotografies,
fruiters,
llavors,
llegir,
miracles,
observar,
Palafolls,
reflexionar,
seny,
serena,
sol,
terra,
treballar,
vista
Berles
No, no t'enyoro.
Ni tan sols rancor no et guardo.
Per què?
De què em serviria odiar-te?
La calma de l'absència és única
i el dolor de l'adeu
deixa pas al nou matí.
Canten les aus a l'albada
sota la dansa del vent.
Amb tu no les sentiria.
Núm. 6, p. 22
Manel Figuera i Abadal. Berles. 2000
Ni tan sols rancor no et guardo.
Per què?
De què em serviria odiar-te?
La calma de l'absència és única
i el dolor de l'adeu
deixa pas al nou matí.
Canten les aus a l'albada
sota la dansa del vent.
Amb tu no les sentiria.
Núm. 6, p. 22
Manel Figuera i Abadal. Berles. 2000
El matí s'ha llevat amb gust de tu
El matí s'ha llevat amb gust de tu.
Jo m'empasso la set a batzegades,
dono forma al MATÍS del teu perfil,
m'abrasa el tast indecís dels teus ulls.
Se m'ha clavat la teva veu d'abril
més enllà dels confins de les entranyes,
jo en degusto el ressò de menta i mel
i en dibuixo els colors amb notes mudes,
Quan enyoro la veu del teu perfum,
jo m'abraço a l'olor de les teves paraules.
Lluís S Bosch, poema XVII, p. 54-55
Jo m'empasso la set a batzegades,
dono forma al MATÍS del teu perfil,
m'abrasa el tast indecís dels teus ulls.
Se m'ha clavat la teva veu d'abril
més enllà dels confins de les entranyes,
jo en degusto el ressò de menta i mel
i en dibuixo els colors amb notes mudes,
Quan enyoro la veu del teu perfum,
jo m'abraço a l'olor de les teves paraules.
Lluís S Bosch, poema XVII, p. 54-55
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
abril,
Bosch Sánchez [Lluís],
colors,
degustar,
matins,
matisos,
mel,
menta,
notes,
olors,
paraules,
perfum,
Salip Vilanova [Sara],
ulls,
veus
Trobar-se al mig del matí
Trobar-se al mig del matí
dividint l'alè de l'aire
amb les síl·labes dels ulls...
Aus de migdia
que contemplo,
signes que escruto
enllà de l'aire
amb tots els iris
de l'espai
Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius. 1995
dividint l'alè de l'aire
amb les síl·labes dels ulls...
Aus de migdia
que contemplo,
signes que escruto
enllà de l'aire
amb tots els iris
de l'espai
Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius. 1995
Mots preliminars: Basilio Losada
Traducció: Ramon Dachs
Etiquetes de comentaris:
alè,
aus,
contemplar,
dividir,
escrutar,
espais,
Fernán-Vello [Miguel Anxo 1958-],
iris,
matins,
migdies,
poesia breu,
signes,
síl·labes,
trobar-se,
ulls
16 d’agost 2018
La canalla juga sola
La canalla juga sola,
la mare els vigila des del terrat;
no hi ha massa cases,
tampoc no hi ha cotxes:
el poble és encara a mig dibuixar,
ens coneixem tots...
L'estiu és molt llarg i tenim molt de temps
per seguir el camí que mena a la riera,
i buscar sargantanes,
per després fugir corrents, espantats,
i riolers alhora.
Cada dia és festa, l'escola és tancada,
passem entre els camps saludant els pagesos,
que ens deixen tastar una maduixa,
o ens diuen: "colliu les
prunes
que cauen de l'arbre sucoses, madures,
si no les mengeu vindran les abelles..."
XXXIV, p. 78
Elena Serra, dins,
Tordera : paisatges emocionals. 2006
Il·lustracions: Colomer Camarasa
la mare els vigila des del terrat;
no hi ha massa cases,
tampoc no hi ha cotxes:
el poble és encara a mig dibuixar,
ens coneixem tots...
L'estiu és molt llarg i tenim molt de temps
per seguir el camí que mena a la riera,
i buscar sargantanes,
per després fugir corrents, espantats,
i riolers alhora.
Cada dia és festa, l'escola és tancada,
passem entre els camps saludant els pagesos,
que ens deixen tastar una maduixa,
o ens diuen: "colliu les
prunes
que cauen de l'arbre sucoses, madures,
si no les mengeu vindran les abelles..."
XXXIV, p. 78
Elena Serra, dins,
Tordera : paisatges emocionals. 2006
Il·lustracions: Colomer Camarasa
Etiquetes de comentaris:
abelles,
Camarasa [Colomer],
camins,
canalla,
collir,
conèixer,
emocions,
estiu,
maduixes,
pagesos,
paisatges,
prunes,
rieres,
sargantanes,
Serra [Elena],
temps,
Tordera,
vigilar
La vida com a poema
A ca nostra
érem pobres
però no ens faltaren mai
els llibres.
Ni el menjar.
Biel Mesquida, dins,
L'edició d'aquest llibret de poesia compta amb
un original d'Albert Ràfols Casamada, a qui
agraïm la presència, i l'obra constant de pintor
i de poeta.
érem pobres
però no ens faltaren mai
els llibres.
Ni el menjar.
Biel Mesquida, dins,
Palafolls paraules prenyades. 2008
Edició a cura de Pitu Hernàndez i Selvaggi
L'edició d'aquest llibret de poesia compta amb
un original d'Albert Ràfols Casamada, a qui
agraïm la presència, i l'obra constant de pintor
i de poeta.
Etiquetes de comentaris:
llibres,
menjar,
Mesquida [Biel 1947-],
pobresa,
poesia breu,
Ràfols Casamada [Albert 1923-2009],
vida
15 d’agost 2018
Bodegó de lletres
Alfabètic univers
en vas que vessa:
mots o mons entrellaçats
com rimes d'un poema,
o com sols en galàxies
de xinglots de raïm.
Com plàtera d'anguiles
damunt la taula:
natura viva,
orgànic alfabet,
celler de lletres
efervescents.
Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016
Comentari: Manuel Forcano
en vas que vessa:
mots o mons entrellaçats
com rimes d'un poema,
o com sols en galàxies
de xinglots de raïm.
Com plàtera d'anguiles
damunt la taula:
natura viva,
orgànic alfabet,
celler de lletres
efervescents.
Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016
Comentari: Manuel Forcano
Etiquetes de comentaris:
alfabets,
anguiles,
bodegons,
cellers,
efervescència,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
galàxies,
lletres,
mons,
mots,
raïm,
rimes,
taules,
univers,
vessar,
xinglots
14 d’agost 2018
Així són
Els teus ulls,
incrèduls, esmolats, busca-raons
i amb cuirassa de sarcasme.
També defectuosos:
sovint, pateixen fuites,
sobtades, de tendresa.
Cèlia Sànchez-Mústich. Temperatura humana. 1994
Pròleg de Maria-Mercè Marçal.
incrèduls, esmolats, busca-raons
i amb cuirassa de sarcasme.
També defectuosos:
sovint, pateixen fuites,
sobtades, de tendresa.
Cèlia Sànchez-Mústich. Temperatura humana. 1994
Pròleg de Maria-Mercè Marçal.
Etiquetes de comentaris:
busca-raons,
cuirasses,
defectes,
fuites,
incredulitat,
persones,
poesia breu,
poesia dels ulls,
Sànchez-Mústich [Cèlia 1954-],
sarcasmes,
temperatura humana,
tendresa,
ulls
12 d’agost 2018
Poeta i il·lustradora
Per un llibre publicat
em van dir que era poeta...
però amb fulls blancs aquí al davant
em veig amb mires estretes...
I això que només ajunto
mots amb mots tot fent adagis...
si hagués d'anar dibuixant
amb el que hi ha dins un llapis!
Quina sort que el quadre es salva
amb nobles il·lustracions!
(Si no, fora un panorama
sense color ni passions...)
Per tant, i per fer justícia,
gràcies mil, il·lustradora!,
que això teu sí que és enginy,
que em permet acabar el llibre
amb il·lustre il·lustració!
Tanta... que aquests mots t'enyoren,
les lletres miren que miren,
i ets present de fa molts dies
a les meves oracions!
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant..., 2013
Il.: Cristina Losantos
em van dir que era poeta...
però amb fulls blancs aquí al davant
em veig amb mires estretes...
I això que només ajunto
mots amb mots tot fent adagis...
si hagués d'anar dibuixant
amb el que hi ha dins un llapis!
Quina sort que el quadre es salva
amb nobles il·lustracions!
(Si no, fora un panorama
sense color ni passions...)
Per tant, i per fer justícia,
gràcies mil, il·lustradora!,
que això teu sí que és enginy,
que em permet acabar el llibre
amb il·lustre il·lustració!
Tanta... que aquests mots t'enyoren,
les lletres miren que miren,
i ets present de fa molts dies
a les meves oracions!
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant..., 2013
Il.: Cristina Losantos
Etiquetes de comentaris:
adagis,
agrair,
dibuixar,
il·lustracions,
il·lustradors,
lletres,
llibres de poesia,
Lluc [Tomàs 1960-],
Losantos [Cristina],
mirar,
oracions,
passió,
poetes,
present
Nocturn
Damunt les aigües quietes del mar
la lluna plena s'atura.
Les vinyes semblen uns llacs adormits,
les barques ombres de plata que fugen.
(Fragment)
Tomàs Garcés, dins,
L'aigua, 1989
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
la lluna plena s'atura.
Les vinyes semblen uns llacs adormits,
les barques ombres de plata que fugen.
(Fragment)
Tomàs Garcés, dins,
L'aigua, 1989
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
Etiquetes de comentaris:
aigües,
barques,
Garcés [Tomàs 1901-1993],
lluna,
mar,
nocturn,
quietud,
vinyes
La sardana
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant
i se'n torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella...
del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Joan Maragall. Poesies, 1987
Il.: Mabel Poveda
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant
i se'n torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella...
del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Joan Maragall. Poesies, 1987
Il.: Mabel Poveda
Etiquetes de comentaris:
anelles,
bellesa,
danses,
Maragall [Joan 1860-1911],
Poveda [Mabel],
sardanes
10 d’agost 2018
Cedre del Líban
Potser eres estranger,
però les merles del barri,
trobant-te ben adient,
t'han pres fent un gran xivarri.
Sense demanar permís,
tal com els toca de ser,
han llogat el teu brancatge
per posar niu a recer.
I tu, tranquil i amable,
tot alçat i presumit,
vius feliç allà a la plaça
amb música de dia i nit!
Lola Casas. Retalls poètics, 2001però les merles del barri,
trobant-te ben adient,
t'han pres fent un gran xivarri.
Sense demanar permís,
tal com els toca de ser,
han llogat el teu brancatge
per posar niu a recer.
I tu, tranquil i amable,
tot alçat i presumit,
vius feliç allà a la plaça
amb música de dia i nit!
Il.: Gustavo Roldán
Etiquetes de comentaris:
amabilitat,
brancatges,
Casas [Lola],
cedre del Líban,
feliç,
merles,
música,
nius,
places,
recer,
Roldán [Gustavo 1965-],
xivarri
09 d’agost 2018
Hi ha flors blaves i petites
Hi ha flors blaves i petites
a la vora del camí
entre arrels mig descolgades
i brots secs de romaní.
Fragment.
Anton Sala-Cornadó, dins,
L'aigua. 1989
Editora.: M. Eulàlia Valeri.
Il·lustradora: Fina Rifà.
Etiquetes de comentaris:
arrels,
blau,
brots,
camins,
flors,
petitesa,
Rifà [Fina 1939-],
romaní,
Sala-Cornadó [Anton 1929-]
La balena hi sent
La gent fa el que fa
sense saber què sent.
La balena, en canvi,
tot el que fa, ho sent.
La balena, quan va al bany,
fa pudor.
I la gent que fa pudor*,
no hi sent.
Tu fas tot el que fas per saber què sents?
*En italià quan diem a algú que "té la pudor sota el nas" (de l'expressió avere la puzza sotto il naso) volem dir que és una persona arrogant.
Potetes de sucre. 2017
Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il·lustracions: Marta Barbal Rubio
sense saber què sent.
La balena, en canvi,
tot el que fa, ho sent.
La balena, quan va al bany,
fa pudor.
I la gent que fa pudor*,
no hi sent.
Tu fas tot el que fas per saber què sents?
*En italià quan diem a algú que "té la pudor sota el nas" (de l'expressió avere la puzza sotto il naso) volem dir que és una persona arrogant.
Potetes de sucre. 2017
Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il·lustracions: Marta Barbal Rubio
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arrogància,
balenes,
Barbal Rubio [Marta],
fer,
persones,
poesia infantil,
pudor,
sentir,
Torrens Guerrini [Rosa Maria]
08 d’agost 2018
Plou... Plou
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist!
Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no suportes les penes;
per això tens el cor tan estret.
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist.
Fragment
Maria del Carme Girau, dins,
L'aigua. 1989 ; p. 25
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist!
Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no suportes les penes;
per això tens el cor tan estret.
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist.
Fragment
Maria del Carme Girau, dins,
L'aigua. 1989 ; p. 25
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agradar,
alegria,
amistat,
banyar,
carrers,
Girau [Maria del Carme],
gris,
núvols,
persones,
ploure,
poesia de la pluja,
tristesa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)