24
Un cop adormit, les imatges em fan veure com de
vegades un somni esdevé la negació del somni.
Podria ser, és clar, és ben possible,
entra en el territori del factible,
una nit com aquesta, qualsevol,
una tardor com agafada al vol,
sense voler, una cosa de passada,
que tan just és vinguda com anada
i tan just ha arribat com se n'ha anat
sense saber si era o si l'hem vista,
o si era fictícia la pista
que havíem pres com a realitat:
una vida que és viva i és possible,
una vida visible i ben visible,
sense imatges, ni somnis, ni malsons,
ni rimes, ni metàfores, ni sons.
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident. 1999
Un cop adormit, les imatges em fan veure com de
vegades un somni esdevé la negació del somni.
Podria ser, és clar, és ben possible,
entra en el territori del factible,
una nit com aquesta, qualsevol,
una tardor com agafada al vol,
sense voler, una cosa de passada,
que tan just és vinguda com anada
i tan just ha arribat com se n'ha anat
sense saber si era o si l'hem vista,
o si era fictícia la pista
que havíem pres com a realitat:
una vida que és viva i és possible,
una vida visible i ben visible,
sense imatges, ni somnis, ni malsons,
ni rimes, ni metàfores, ni sons.
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident. 1999
Premi Octavio Paz de Poesia 1998
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada