Torna a llegir en els llibres
ara que és tard.
Has de fer una altra vida.
Joan Vinyoli
Ara que és tard, absent, escolte com
em menja dins l'olor fonda dels ulls,
em treu fora de lloc el vell batec,
cansat desassossec d'antiga guerra.
Encara bull enllà de la memòria
la desitjosa deu d'aigües calentes,
el bosc del nou capvespre a la infinita
espera fosca de respondre dubtes.
La llum ara que és tard revifa cendres;
records s'enfilen per a no oblidar-me
d'errors comesos. Tracte de deixar
camins oberts als vianants desitjos,
ser sastre del somni per descosir-lo
dels mots silents d'un paradís de pedra.
Isabel Garcia i Canet. Claustre. 2007
ara que és tard.
Has de fer una altra vida.
Joan Vinyoli
Ara que és tard, absent, escolte com
em menja dins l'olor fonda dels ulls,
em treu fora de lloc el vell batec,
cansat desassossec d'antiga guerra.
Encara bull enllà de la memòria
la desitjosa deu d'aigües calentes,
el bosc del nou capvespre a la infinita
espera fosca de respondre dubtes.
La llum ara que és tard revifa cendres;
records s'enfilen per a no oblidar-me
d'errors comesos. Tracte de deixar
camins oberts als vianants desitjos,
ser sastre del somni per descosir-lo
dels mots silents d'un paradís de pedra.
Isabel Garcia i Canet. Claustre. 2007
XXVI Premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March, de Beniarjó.
2 comentaris:
Ai, Teresa, gràcies a tu m'estic enganxant a aquesta poeta. Et desitjo un 2010 ple de poesia i que totes les teues il·lusions es fagin realitat.
Besetes de papallones.
Així, doncs, es fa realitat un somni compartit: que es valori la poesia en les seves variades manifestacions.
Bon 2010 per a tu i els teus éssers estimats!
Publica un comentari a l'entrada