a la plaça redona algú tomba i escolta
el dring de les seues paraules com cànters
els records que van esborrant-se,
el desig que minva, solatge dels dies.
Són els troncs de vella escorça
que no s'afecten per marxes triomfals
ni per falaços mites de plàstic.
Mentrestant, la pressa de la nova ciutat
fa l'ullet a la vacil·lació dels semàfors
però ells ja no poden dubtar el pas,
s'estimen l'arrel i poca cosa els queda.
Josep Manuel Esteve. Inventari d'exilis. 1998
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada