Diríeu que glaça.
Una dona passa
per un caminet.
Una recolzada
l'engoleix, enllà.
Potser la ratxada
del cerç la tombà.
La neu ja no es fon,
la penya es fa musca,
i l'última busca
no corre pel món.
En el rec contort
és tota aturada
l'aigua envidriada
com un ull de mort.
Els camps són transits.
Diu l'arbre en la via:
- Mireu ma agonia -.
I eixampla sos dits.
Josep Carner, dins,
Les quatre estacions. 1996, 2a ed.
Edició: Eulàlia Valeri
Il·lustracions: Àngels Tomàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada