Les paraules
se m'entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me'n.
Se m'amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell,
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d'ulls que endevino
plens de guspires.
Soc amb vosaltres
a través de la pell
d'aquest cos que estimo.
Montserrat Abelló. Paraules no dites. 1981
se m'entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me'n.
Se m'amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell,
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d'ulls que endevino
plens de guspires.
Soc amb vosaltres
a través de la pell
d'aquest cos que estimo.
Montserrat Abelló. Paraules no dites. 1981
Pròleg de Marta Pessarrodona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada