La nit cau dolça i freda
sobre el cel de ponent,
creant ombres fosques
dins el mar serè.
Dibuixant siluetes d'ocells
als núvols tintats de porpra,
escrivint notes de silenci
que el vent s'endú lentament.
La sorra mullada
llisca sota els meus peus,
acariciant l'aigua clara
tacada del roig del cel.
Ariadna Marín Llauradó, de l'Escola Grèvol. Categoria D. 2007
Jocs Florals Escolars : Distrícte de Sant Martí : Poesia : Prosa. 2008
Aquest mes esclatant
ens desespera
així que un nuvolet
li va al darrera,
perquè pel juliol
tothom confia
que tindrà sol a dojo
cada dia.
Comencen les vacances
i també
l'angúnia de saber
què podem fer.
On anirem, al mar
o a la muntanya?
Qui guanyarà, la sorra
o la cabanya?
Tant se'ns en dona, és clar,
que l'important
és poder passar els dies
reposant
i jugant a pleret
sense la por
de no dur ben apresa
la lliçó.
Pel juliol tot és
felicitat,
per això l'estimem
de veritat.
Miquel Martí i Pol. Bon profit ; Per molts anys! 2006
Il·lustracions de Carme Solé Vendrell
Els llums s'apaguen.
Se senten sols els versos
dintre dels llibres.
Se'n va la tarda.
El sol ens mira amb pena
entre dos núvols.
Aquesta vida:
un laberint efímer
de sol i pluja.
Jordi Pujol Nadal. Torna la pluja sobre nosaltres. 2018
IX Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2017
El sol la solca,
s'hi abismen els estels,
s'hi esbrava el vent,
els núvols l'assaonen.
Li és llast la terra, i àncora segura,
i mirall remorós el mar. De nits
l'argenta una lluna fecunda.
(El torrent de paraules
que adés brollava i ara s'extingeix
no la diu pas, ni la macula.)
Profusa però sempre per perfer,
impertèrrita i fèrtil,
generosa sense heure'n esment,
és la pastura del temps, l'etern retorn
del present, la matèria i la ment,
la matriu pura:
l'alè dolcíssim
del sentit que genera
el silenci que insufla.
Jordi Mas. Brida. 2019
En el teu cos
branques blanques de núvols
s'escolen d'aigua.
En les hores del meu,
un balsamari d'ales.
Francesca Laguarda i Darna. Escriure l'aigua (Una donna in laguna). 2022
Fotografies de l'autora.
Pròleg de Lluís Lucero Comas
Ànima,
no cal que volis com un ocell.
Ànima,
no cal que arribis com un núvol
i te'n vagis com la pluja.
Seré un pou quiet que ni ve ni se'n va?
O seré una flor serena?
So Jong-Ju. Antologia poètica. 2017
Selecció, traducció del coreà, pròleg i notes
Hwang Seung Ok i Hermínia Mas
Drac ciclòpic, banyut, d'escata pètria.
De nit peixa el ramat en camp llustrós.
Les lluminoses flors salten per l'herba:
són pàl·lides o grogues, verd o roig.
Alguna que s'envola, ho fa amb un tro
i es perd enllà dels núvols i foscors.
Un silenci d'esquelles crida el somni...
No ve el somni... Ve la son.
I navego per mar de llargues ones
entre ramells d'illots.
Les veus són conegudes, dolces...
I un rostre, que no és la lluna, Lluminós!
(Ciutat de Mallorca, agost 1980)
Ventura Ametller. Antologia d'emergència. 2016
Ed.: Joan Carles González Pujalte i Marta Puigventós Pons
Alguna gent fugint d'alguna gent.
En algun país sota el sol
i alguns núvols.
Ho deixen enrere tot, algun seu tot,
camps sembrats, gossos, gallines,
miralls on tot just es contempla el foc.
Duen a l'esquena gerres i farcells,
com més buits, més pesen cada dia.
Si s'atura algú, és en silenci,
en l'enrenou li arrabassen el pa a algú
i algú sacseja un nen mort.
Sempre tenen al davant un camí equivocat,
un pont que no és aquest
sobre un riu d'un color estranyament rosa.
Al voltant alguns trets, ara a prop, ara lluny,
a dalt un avió vola quasi en cercles.
Faria falta alguna invisibilitat,
alguna petrificació bruna,
o millor encara, no existir
durant un temps curt, o llarg.
Passarà alguna cosa més, però on, què.
Algú els sortirà a l'encontre, però qui, quan,
amb quines intencions i en quantes formes.
Si té l'opció de triar,
potser no voldrà ser-ne enemic
i els deixarà amb alguna mena de vida.
XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»
Vent encrestant la mar, núvols en dansa,
mirades fugisseres de cel blau.
Entra el Sol al senyal de la Balança:
les portes baten i la fulla cau.
Els camins són voltats d'esgarrifança
i hi ha un sospir en cada pany de clau;
roden lívides formes imprecant-se
per les finestres d'un desert palau.
El món en doina vocifera i dringa,
gemeguen ecos i turons balmats.
Del goig d'ahir la trista pelleringa
és encalçada per xiulets irats.
Però só, tot llegint, ocult i lliure,
i un dolç caliu m'ensenya de somriure.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
Ed.: Joan Ferraté
Textos: Cinta Mulet
Il·lustracions: Laura Gual
El cel més blau és el més buit.
Com una processó de núvols
s'allunyen les veus de la llar,
se'n van les veus de la campana.
Com un totpoderós riu, llisquen
els somnis cap a un llac extens
i clar.
Una fonda despossessió
de somriure t'omple
amb amor les mans.
Josep Anton Soldevila. Les aus de maig, 1995
Ara que el cel és gris
i els núvols t'envolten
com una bufanda de seda,
somies que som dues gotes d'aigua
en una sola.
Que l'aire és humit
i que s'ha acabat
el grau d'aridesa
del nostre clima.
Assumpció Forcada. Meteorologia = Meteorología, 2011
Les dones, si són ocells, aterren en tu
com si fossis una branca. Tenen peus alats
i una aroma de núvols.
Quan marxen, estires el coll
i no voldries arrels.
Si són pluja, fas un bol amb les mans,
que disfresses de fulles.
Resina i escorça, tu
les confons amb el plor i amb la set.
Si són estels i fan ziga-zagues,
deixen tot d'ombres alegres
sobre el ramatge esbullat.
N'enyores els dubtes,
els besos dels àngels al cel impossible.
Josep Maria Sala-Valldaura. Flors i carboni. 2008
Tan sols reconec el plaer extrem
de ser peó que avança pels escacs
i arriba a l'altra banda
i es transmuta en torre
des d'on mirar-s'ho tot,
abraçar-se a tot, traduït a la llengua
de les campanes, de la mare voltor,
dels núvols llanosos, per prendre alè
un sol instant, un sol moviment
abans que una altra peça l'expulsi del regne
del qual ja ni li cal res.
Cèlia Sànchez-Mústich. A la taula del mig. 2009
