Vent encrestant la mar, núvols en dansa,
mirades fugisseres de cel blau.
Entra el Sol al senyal de la Balança:
les portes baten i la fulla cau.
Els camins són voltats d'esgarrifança
i hi ha un sospir en cada pany de clau;
roden lívides formes imprecant-se
per les finestres d'un desert palau.
El món en doina vocifera i dringa,
gemeguen ecos i turons balmats.
Del goig d'ahir la trista pelleringa
és encalçada per xiulets irats.
Però só, tot llegint, ocult i lliure,
i un dolç caliu m'ensenya de somriure.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
Ed.: Joan Ferraté
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada