Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
09 de setembre 2015
Els vents
Etiquetes de comentaris:
avançar,
Bartolozzi [Rafael],
canvis,
compromís,
coordinació,
Muro i Rodríguez [Anna],
paisatges,
pensaments,
Torredembarra,
vent
Indret de Catalunya
Abraço, abraçaré el contorn exacte
que situa una illa dins l'amor,
però no renuncio -massa amples són els braços-
a tot aquest paisatge esdevingut paraules,
i el faig i el roure estimaré amb els pins
i els vostres mots que el meu tresor eixamplaran,
tots ells forjats amb la mateixa flama.
Ens entendrem amb llengua que serà feix d'espigues,
i dins la nostra veu es gronxarà la pàtria.
Marià Villangómez. Declarat amb el vent, 1963
Reduccions, núm. 100, pàg. 266
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
català,
estimar,
faigs,
paisatges,
paraules,
pàtria,
pins,
poesia compartida,
roures,
Villangómez Llobet [Marià 1913-2002]
07 de setembre 2015
Totes de blanc
Totes de blanc, amb els shorts, breus els pits,
les cabelleres al vent de la tarda,
en bicicletes, creuaven les hores.
Han menjat bé, sense dubte; han dormit
i s'han dutxat, i en el cos els perdura
olor de l'aigua.
Vicent Andrés i Estellés. Les pedres de l'àmfora. Obra completa II, 1974
les cabelleres al vent de la tarda,
en bicicletes, creuaven les hores.
Han menjat bé, sense dubte; han dormit
i s'han dutxat, i en el cos els perdura
olor de l'aigua.
Vicent Andrés i Estellés. Les pedres de l'àmfora. Obra completa II, 1974
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
bicicletes,
blanc,
cabelleres,
dormir,
dutxar-se,
hores,
menjar,
olor de l'aigua
Un poema no s'explica
Un poema no s'explica; és a dir, les seves paraules
no són canviables per unes altres, el seu cant no pot
ésser dut més ençà de les nocions i de les imatges
que comporta, perquè justament la seva comesa és
dur el lector més enllà d'elles, pel camí d'una veu
insubstituïble.
(Fragment)
Carles Riba. Elegies de Bierville, 1968
|
Etiquetes de comentaris:
Bierville,
Crozet [Pia],
Girona,
imatges,
llibres,
paraules,
Pla [Josep 1897-1981],
poesia,
Riba [Carles 1893-1959],
veus
06 de setembre 2015
Poders del mot
Hi hauria un mot
que en dir-lo
podria aclarir el món
altament és poder
sinó que puc tractar-lo
només
amb color de taronja.
El mot era un silenci.
Jo vaig entendre:
«Avança».`
Jordi Pere Cerdà. Poesia completa, 2013
que en dir-lo
podria aclarir el món
altament és poder
sinó que puc tractar-lo
només
amb color de taronja.
El mot era un silenci.
Jo vaig entendre:
«Avança».`
Jordi Pere Cerdà. Poesia completa, 2013
Etiquetes de comentaris:
avançar,
Cerdà [Jordi Pere 1920-2011],
entendre,
món,
paraules,
silenci,
taronja
La terra d'Argensa
A, Toloza e Proensa
e la terra d'Argensa,
Bezers e Carcassey,
quo vos vi e quo'us vey!
Bernat Sicart de Marvéjols
dins,
Josep M. Llompart. La terra d'Argensa. 1990
|
Etiquetes de comentaris:
Aude (Riu),
Canal i Oliver [Pau],
Carcassona,
fotografies,
Llompart [Josep M. 1925-1993],
Maruèjols,
Oliver [Joan 1899-1986],
ponts,
rius,
Sicart [Bernat]
05 de setembre 2015
Autoretrat a Terrassa, a l'estiu
Vaig a la papereria,
a cal Gorina, cada dia.
Pels racons ploro
l'absència dels meus pares
mentre escric coses inaudites.
Quan el cafard m'encalça,
corro a prop, a la perruqueria.
Llegeixo i penso
la major part del dia.
Les runes de la casa són
com la meva pròpia vida.
Sota l'arbre japonès de l'amor
hi recordo un meu primer poema
en la llengua... De qui?
Del Gabriel, de la Mercè,
de la Bíblia?
Contemplo el jardí:
mai no n'he pres cura;
parlo, poc, amb la veïna
i, em cal confessar-ho?,
tot, tot m'admira.
Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona. 1998
a cal Gorina, cada dia.
Pels racons ploro
l'absència dels meus pares
mentre escric coses inaudites.
Quan el cafard m'encalça,
corro a prop, a la perruqueria.
Llegeixo i penso
la major part del dia.
Les runes de la casa són
com la meva pròpia vida.
Sota l'arbre japonès de l'amor
hi recordo un meu primer poema
en la llengua... De qui?
Del Gabriel, de la Mercè,
de la Bíblia?
Contemplo el jardí:
mai no n'he pres cura;
parlo, poc, amb la veïna
i, em cal confessar-ho?,
tot, tot m'admira.
Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona. 1998
Etiquetes de comentaris:
actituds,
admiració,
admirar,
contemplar,
córrer,
escriure,
estiu,
jardins,
llegir,
llenguatges,
llengües,
pensar,
perruqueries,
persones,
Pessarrodona [Marta 1941-],
runes,
Terrassa,
veïnes
03 de setembre 2015
Ginesta des del mar
La cinta de la platja és tota llum;
l'ona menuda té un fresseig de joia,
i juga i riu, amb mantellina blanca.
La barca, encara humida, és al sorral:
reposa amb l'ala estesa al bat del sol,
i el pal torçat s'enfila blau amunt.
Sobre el verd fosc dels pins
la casa blanca brilla i canta,
que l'alegria l'ha punxat endins.
I sobre la carena el vent s'esplaia
entre l'or i la llum de la ginesta,
i el perfum que s'escampa per les ones
tot l'espai omple de sentors de festa.
Jaume Piques (14 anys)
Llibre de les flors, 2012
l'ona menuda té un fresseig de joia,
i juga i riu, amb mantellina blanca.
La barca, encara humida, és al sorral:
reposa amb l'ala estesa al bat del sol,
i el pal torçat s'enfila blau amunt.
Sobre el verd fosc dels pins
la casa blanca brilla i canta,
que l'alegria l'ha punxat endins.
I sobre la carena el vent s'esplaia
entre l'or i la llum de la ginesta,
i el perfum que s'escampa per les ones
tot l'espai omple de sentors de festa.
Jaume Piques (14 anys)
Llibre de les flors, 2012
Etiquetes de comentaris:
alegria,
barques,
blanc,
blau,
festa,
flors,
ginesta,
llum,
mar,
Piques [Jaume],
platges,
poesia lluminosa,
sol,
vent
02 de setembre 2015
IX
He penjat la guitarra a l'escàlem
i he deixat la balada nedar sola
a l'impuls del corrent.
Poso el rem musical arran de l'aigua,
just a nivell,
i l'harmonia puja
des del pou del ressò,
xopa d'escuma, enribetada d'algues;
polsa la pauta oberta de les cordes
i vibra commoguda la ribera.
Alícia Tello. Calaix d'ocells, 1991
Pròleg: Màrius Sampere
|
Amor
Dos, confonent-se,
com el riu i la mar
a l'estuari.
J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua. 1996
Premi Jocs Florals de Barcelona 1996
Etiquetes de comentaris:
amor,
dos,
estuaris,
mar,
poesia amorosa,
poesia breu,
rius,
Santaeulàlia [J. N.]
01 de setembre 2015
Joc
Mare, on és el cor
de l'estrella blanca
que de dia es tanca?
Se l'enduu l'ocell.
Mare, on és l'ocell
que l'estel decanta?
On és que li canta?
Me'n vull anar amb ell.
I vós, mare, amb mi,
que la via és llarga
i no sé el camí.
Palmira Jaquetti, dins,
Generacions : avis, mares, fills, oncles..., 2001
de l'estrella blanca
que de dia es tanca?
Se l'enduu l'ocell.
Mare, on és l'ocell
que l'estel decanta?
On és que li canta?
Me'n vull anar amb ell.
I vós, mare, amb mi,
que la via és llarga
i no sé el camí.
Palmira Jaquetti, dins,
Generacions : avis, mares, fills, oncles..., 2001
Etiquetes de comentaris:
actituds,
antologies,
blanc,
camins,
cantar,
estels,
estrelles,
famílies,
fills,
generacions,
Jaquetti i Isant [Palmira 1895-1963],
jocs,
mares,
ocells,
persones,
vies
29 d’agost 2015
Germinació
Un pacte germinal a la finestra
de la nit va afirmant instints de glòria.
El meu enyor tàcit l'accepta
com un intrús i com una victòria.
Jordi Pere Cerdà. Poesia completa, 2013
de la nit va afirmant instints de glòria.
El meu enyor tàcit l'accepta
com un intrús i com una victòria.
Jordi Pere Cerdà. Poesia completa, 2013
Etiquetes de comentaris:
afirmació,
Cerdà [Jordi Pere 1920-2011],
finestres,
germinació,
glòria,
nit,
poesia breu,
victòria
26 d’agost 2015
Crear
Crear
una cançó
vol dir
néixer
i cantar amb coratge
de naixença en naixença
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
una cançó
vol dir
néixer
i cantar amb coratge
de naixença en naixença
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
Universitat Pompeu Fabra. Curs de Traducció Avançada Alemany-Català
Etiquetes de comentaris:
Ausländer [Rose 1901-1988],
cançons,
cantar,
coratge,
crear,
néixer,
poesia breu
Ell passava
Ell passava, capblanc, com si parlés
amb els arbres. A terra, la vidalba
feia fines congestes, o floria una malva.
Ell mirava les branques dels seus avellaners.
Ara no hi és. Té son i no es desperta,
lluny de l'olivereda i dels costers.
Maduraran els fruits, la casa serà oberta,
i quan el vent murmuri, sempre més
sentiré aquell pas lent a la sorra deserta.
Marià Manent, dins,
Generacions : avis, mares, fills, oncles... 2001
amb els arbres. A terra, la vidalba
feia fines congestes, o floria una malva.
Ell mirava les branques dels seus avellaners.
Ara no hi és. Té son i no es desperta,
lluny de l'olivereda i dels costers.
Maduraran els fruits, la casa serà oberta,
i quan el vent murmuri, sempre més
sentiré aquell pas lent a la sorra deserta.
Marià Manent, dins,
Generacions : avis, mares, fills, oncles... 2001
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
avellaners,
branques,
costers,
fruits,
malva,
Manent [Marià 1898-1988],
oliveredes,
pares,
sorra,
Subirana [Jaume 1963-],
Sunyol [Víctor 1955-],
vent,
vidalba
23 d’agost 2015
Verger
Et sembraria de besos
perquè et florira en la pell
tota l'estima dels segles.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1997
perquè et florira en la pell
tota l'estima dels segles.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1997
Etiquetes de comentaris:
amor,
besos,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
estimar,
florir,
poesia breu,
poesia del cor,
poesia sublim,
Premi de Poesia Marià Manent 1997 de Premià de Dalt,
segles,
vergers
22 d’agost 2015
El lloc dels mots
En petites rambles i barrancs
de baladre, salzes i romaní
al cor de muntanyes nostrades
potser en un altre temps,
sense carrasques,
llavors eren
incandescències ignotes
allà hi són els mots.
Etiquetes de comentaris:
Albalat Salanova [Antoni 1961-],
baladres,
barrancs,
carrasques,
incandescències,
llavors,
llocs,
Miquel [Gerard 1968-2021],
mots,
muntanyes,
paraules,
poesia breu,
rambla,
romaní,
salzes,
temps,
viatges
Un poema comença
Un poema comença amb delit
i acaba en saviesa.
Robert Frost.
Traduït per a aquest blog. Dins del llibre de poesia:
Antoni Albalat Salanova. Love is. 2014 16è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, Ciutat de Sagunt, 2013
|
Etiquetes de comentaris:
aquarel·les,
cartells,
Cerdanya,
Coffe-Marijchuk [Elena],
començar,
delits,
flors,
fotografies,
Frost [Robert 1874-1963],
Grau Ros [Teresa 1959-],
poesia breu,
saviesa
Per què escric en català?
Per què escric en català?
T'ho miraré d'explicar.
Et diré...
que la mitjanit tocada
d'un jorn de gener glaçat
jo vaig néixer a Catalunya
i l'aire que al pit m'entrà
tenia aroma salobre
del Mediterrani brau,
calant a les meves venes
a l'instant de respirar
el to suau de les ones
que sonava en català.
Fragment
Guida. Bocins de silenci. 1984
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Alzina [Guida],
aromes,
calar,
català,
Catalunya,
escriure,
esculleres,
gener,
Mediterrània,
néixer,
onades,
persones,
preguntes,
respirar,
sonar,
suavitat,
venes
20 d’agost 2015
Els ocells amics
Senyor, Déu meu! Vós que ens heu donat una pàtria que és
la terra més bella del món: que ens l'heu guarnida de muntanyes
i heu agraciat les muntanyes amb la pinzellada verda
dels boscos, i heu anat bastint les casetes dels poblets
i els heu donat aquell color de crosta de pa i de llet
d'ovella; que ens heu animat les venes de la terra amb
els fils d'aigua que no s'acaben mai,...
(Fragment)
J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1947. 5a ed.
|
Etiquetes de comentaris:
aigua,
boscos,
Catalunya,
cignes,
colors,
Estany de Puigcerdà,
estanys,
muntanyes,
Narro [Josep 1902-1996],
ocells,
poble,
Puigcerdà,
Sagarra [Josep M. de 1894-1961],
verd
A la Laia
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Badal [Josep Ll.],
estimar,
Gaudí Centre (Reus),
maduració,
mirar,
nous,
pedres,
pluja,
poesia acollidora,
prunes,
Reus,
rodones,
setembre,
silenci
17 d’agost 2015
Albada al Cerverís
Etiquetes de comentaris:
agost,
alba,
aranyes,
Balandrau [Puig de],
blau,
Cerverís [Puig de],
esbarzers,
esparvers,
muntanyes,
Palares1,
puigs,
roquerols,
sol,
torniols,
torterols
16 d’agost 2015
Festa Major de Gràcia 2015
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Bayés [Pilarín 1941-],
carrers,
Cobla Rambla,
creativitat,
festa,
Fundació Festa Major de Gràcia,
Gràcia,
Montalà [Mercè],
música,
poesia al carrer,
sardanes
No em preguntis, amor
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dirt-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
Fragment.
Rosa Leveroni. Confessions i quaderns íntims. 1997
Etiquetes de comentaris:
batecs,
estimar,
estrelles,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
plorar,
preguntar,
rossinyols
14 d’agost 2015
El sol
Passa la finestreta,
indiferent, el vol
fulgent d'un raig de sol.
Que llesta, la maneta
poruga de l'infant
avarament l'abasta!
L'agafa, el prem, el tasta.
Quin gust de llum més gran!
¿Potser l'amagaries
tan dolç en els teus cels
de crema i caramels,
sagrades llepolies?
Si el retenies, fort,
i el treus en nit feresta:
quin llampegueig de festa
pels ulls, quin salt al cor!
Debades, si algú espia
els jocs fins de la mà,
fitant-la, encertarà
la vera fantasia,
car són d'un esquirol
que ara uns pinyons ajunta.
Quan els estreny, pregunta:
¿La mà es tornarà sol?
Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990
indiferent, el vol
fulgent d'un raig de sol.
Que llesta, la maneta
poruga de l'infant
avarament l'abasta!
L'agafa, el prem, el tasta.
Quin gust de llum més gran!
¿Potser l'amagaries
tan dolç en els teus cels
de crema i caramels,
sagrades llepolies?
Si el retenies, fort,
i el treus en nit feresta:
quin llampegueig de festa
pels ulls, quin salt al cor!
Debades, si algú espia
els jocs fins de la mà,
fitant-la, encertarà
la vera fantasia,
car són d'un esquirol
que ara uns pinyons ajunta.
Quan els estreny, pregunta:
¿La mà es tornarà sol?
Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990
Etiquetes de comentaris:
alba,
Badia [Alfred 1912-1994],
cor,
esquirols,
fantasia,
infància,
jocs,
llum,
mans,
pinyols,
poesia bonica,
poesia lluminosa,
raigs,
sol,
tastar,
ulls
07 d’agost 2015
Contemplació i elogi dels ocells
Etiquetes de comentaris:
Cîrano [Dûrzan],
distàncies,
moviment,
Narro [Josep 1902-1996],
ocells,
pit-roigs,
precisió,
Sagarra [Josep M. de 1894-1961],
sentits,
vista,
volar
06 d’agost 2015
Dies
"Amb honestat matant ma vida morta".
ROÍS DE CORELLA
CARRER de Samaniego, aquell taller d'orfebre
on fores aprenent per ser alguna cosa,
perquè calia ser, llavors, alguna cosa,
i fores aprenent en un taller d'orfebre.
Conserves el record com en un cossiol,
és un record humil, com un gerani pàl·lid.
Hi havia unes finestres ventrudes i solemnes
que donaven a un pati; potser fou una casa
-¿qui sap?- senyorial. Aquells vespres llarguíssims
de l'estiu, unes veus que vibraven, anònimes,
eixint de qui sap quina finestra, l'alegria
de l'aigua rebotant en qui sap quines cuines
i arruixant l'aire espés d'aquell agost horrible.
Et suava la mà agafada al cisell.
Tu tindries, llavors, tretze o catorze anys.
T'agradava la vida, el carrer dels Serrans,
les gents que van i tornen, compren una cistella,
un cavall de cartó, el fil d'empalomar.
Et menjaves el teu entrepà pel carrer,
mentre veies les gents que anaven i tornaven,
allò que més t'agrada, que t'agradava més,
t'agradava la vida com el pa amb oli i sal.
L'església cremada de la Maedéu Grossa,
una parella es perd pel carrer de Roters,
el mercat que hi havia darrere de les torres,
aquella dignitat italiana, em pense,
la vida entre les pedres cultes i nobilíssimes,
les fulles de lletuga espargides per terra,
les taronges, les llimes, una vivacitat,
una olor de cordells, l'olor de saladura.
Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979
ROÍS DE CORELLA
CARRER de Samaniego, aquell taller d'orfebre
on fores aprenent per ser alguna cosa,
perquè calia ser, llavors, alguna cosa,
i fores aprenent en un taller d'orfebre.
Conserves el record com en un cossiol,
és un record humil, com un gerani pàl·lid.
Hi havia unes finestres ventrudes i solemnes
que donaven a un pati; potser fou una casa
-¿qui sap?- senyorial. Aquells vespres llarguíssims
de l'estiu, unes veus que vibraven, anònimes,
eixint de qui sap quina finestra, l'alegria
de l'aigua rebotant en qui sap quines cuines
i arruixant l'aire espés d'aquell agost horrible.
Et suava la mà agafada al cisell.
Tu tindries, llavors, tretze o catorze anys.
T'agradava la vida, el carrer dels Serrans,
les gents que van i tornen, compren una cistella,
un cavall de cartó, el fil d'empalomar.
Et menjaves el teu entrepà pel carrer,
mentre veies les gents que anaven i tornaven,
allò que més t'agrada, que t'agradava més,
t'agradava la vida com el pa amb oli i sal.
L'església cremada de la Maedéu Grossa,
una parella es perd pel carrer de Roters,
el mercat que hi havia darrere de les torres,
aquella dignitat italiana, em pense,
la vida entre les pedres cultes i nobilíssimes,
les fulles de lletuga espargides per terra,
les taronges, les llimes, una vivacitat,
una olor de cordells, l'olor de saladura.
Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agradar,
aigües,
alegria,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
aprenentatges,
dies,
dignitat,
entrepans,
olors,
orfebre,
persones,
poesia de la memòria,
saladura,
taronges,
vivacitat
31 de juliol 2015
Les mallerengues
Les mallerengues, aquests ocellets celestials pel
color (perquè el blau de cel sempre es baralla
amb les pintures de llur ploma fins a arribar
a la mallerenga blava, també anomenada "primavera" i
"estiverola" i que és la més bonica de totes), són els menuts defensors del bosc i del jardí i el fruiterar. I són tan ardides, tan bellugadisses i tan xerraires, que quan hom és molt parlador se li acostuma a dir: "Xerres més que una mallerenga".
(Fragment)
J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1986, 5a ed.
|
29 de juliol 2015
El cant
Un cant per a una pàtria.
Amb veu nova ho proclamo, ho anuncio,
us ho dic amb les lletres ben rentades,
esmolades de fresc -no fóra cosa
que us agafés desprevinguts-:
un cant per a una pàtria.
(Fragment)
Josep M. Llompart. La terra d'Argensa, 1990
Pr.: Joan Oliver
|
Etiquetes de comentaris:
Argensa,
cant,
lletres,
Llompart [Josep M. 1925-1993],
pàtria
26 de juliol 2015
Des de les Closes, I
Abans de l'alba em desvetlla
L'ombra d'una ala de llum
Tanta claror pressentida.
Abrigada de records
Darrera grans balconades
De casa viva entre ocells
Respiro cada alè d'aire
Remor d'escuma en la sorra
Allunyada entre gavines.
Escolto el pols de les roses
Un silenci de parpelles
Damunt els ulls estimats.
Creixença de mots somnio
Encara humits de rosada
Del calze fosc de la nit.
|
Etiquetes de comentaris:
alba,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
claror,
estimar,
llum,
nit,
ocells,
parpelles,
poesia de l'espai,
poesia sublim,
roses,
sorra,
ulls
24 de juliol 2015
Endevinalla
Xic, que cap a la butxaca
no gaire lluny del cor
barret de didal
marinera de mocador
camal de dit de guant
i mitjó al garró
per deixar-lo una estona
fas el cor fort.
Jordi Vintró. Cançons per a en Jaume, 1985
|
Etiquetes de comentaris:
butxaques,
contes,
contes japonesos,
cor,
endevinalles,
exposicions,
Grau Ros [Teresa 1959-],
poesia del cor,
poesia visual,
Vintró [Jordi]
19 de juliol 2015
Qui és lliure?
Qui és lliure? El savi que es mana a si mateix.
Horaci, poeta llatí
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arços,
flors,
Horaci [ 65-8 aC],
llibertat,
Luz González [Inés],
manar,
persones,
Pujol i Pons [Esteve],
saviesa,
valors
L'artista
Etiquetes de comentaris:
actituds,
artistes,
geografia,
persones,
Plensa [Jaume 1955-],
poesia breu,
ponts,
trànsit
Flors a Torà
Etiquetes de comentaris:
alls napolitans,
Blanc [Isidre],
flors,
fotografies,
herbes fetgeres,
milfulles,
Torà
18 de juliol 2015
Perspectiva
Si t'allunyessis una mica,
el meu amor creixeria
com l'aire entre nosaltres.
Si t'allunyessis molt,
t'estimaria amb les muntanyes i les aigües
i les ciutats
que ens separen.
Si encara t'allunyessis
un horitzó,
al teu perfil s'afegirien el sol,
la lluna i mig cel.
Marin Sorescu. Per entre els dies. 2013
Traducció: Corina Oproae i Xavier Montoliu
Pròleg: Francesc Parcerisas
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
amor,
ciutats,
créixer,
estimar,
lluna,
llunyania,
muntanyes,
perfils,
persones,
perspectiva,
separar,
sol,
Sorescu [Marin 1936-1996]
17 de juliol 2015
Amistat
I passem d'un dia a l'altre
la placidesa dels mots
i el combat de la mirada.
Lluís Calderer. Mentre la pols es mou. 1995
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
Calderer [Lluís 1944-],
combats,
dies,
mots,
persones,
placidesa,
poesia breu,
poesia de l'amistat,
poesia de la mirades
14 de juliol 2015
Veu
Al cor del vespre lent,
quan el pollanc s'adorm
i els ulls s'han deseixit
del tremolor de l'aigua,
com silenci de pedra
s'imposa aquella veu.
Parla com una mà
que empelta calidesa
sens mesura de risc
en una galta freda.
Lluís Calderer. Mentre la pols es mou. 1995
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Calderer [Lluís 1944-],
calidesa,
galtes,
mans,
mesura,
parlar,
poesia breu,
poesia silenciosa,
riscos.fred,
silenci,
ulls,
vespre,
veus
12 de juliol 2015
On és el vent?
On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
Núria Albó, dins,
Aire i llum, 1986
Tria: Eulàlia Valeri
Il.: Montse Ginesta
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
Núria Albó, dins,
Aire i llum, 1986
Tria: Eulàlia Valeri
Il.: Montse Ginesta
Etiquetes de comentaris:
aire,
Albó [Núria 1930-],
antologies,
arbres,
cabells,
cançons,
Ginesta [Montse 1952-],
pessigolles,
poesia bonica,
secrets,
Valeri [M. Eulàlia (Maria Eulàlia) 1936-],
vent,
xiular
Capvespre al Vallès
Pujol daurat
i serra blava;
La roja lluna,
com pom de sang,
us encapçala.
Laia Ferret, dins,
Aire i llum. 1996
Tria d'Eulàlia Valeri
Il·lustracions de Montse Ginesta
Etiquetes de comentaris:
aire,
blau,
capvespres,
encapçalar,
Ferret [Laia],
Ginesta [Montse 1952-],
llum,
lluna,
poesia breu,
pujols,
sang,
serres,
Vallès,
vermell
dos poemes d'amor del sisè Dalai-lama
Pel cim de la muntanya de llevant
S'aixeca, blanca i resplendent, la lluna.
El rostre de la mare no nascuda
Torna i retorna dins la meva ment.
El rostre del meu lama en qui medito:
La seva visió no em ve a la ment.
No havent-hi meditat, el rostre d'ella
Ve i torna a la ment, omnipresent.
Josep Lluís Alay. Arrels del Tibet, 2009
|
Etiquetes de comentaris:
Alay [Josep Lluís],
amor,
Dalai-lama,
Galuzzi [Luca],
lluna,
Marín [Núria 1963-],
poesia amorosa,
Tibet,
Yamdrok Tso (Llac)
Finestra al mar
Avui la mar és més gran
de l'horitzó cap en terra
i fa unes vies d'argent
que tremolen i llueixen,
la vela ombriva al damunt
i entremig blaves esteles.
Núvols inflats de claror
horitzó endalt s'arrestellen.
Josep Lleonart, dins,
L'aigua. 1989
Tria d'Eulàlia Valeri.
Il·lustracions de Fina Rifà.
Il·lustracions de Fina Rifà.
Etiquetes de comentaris:
aigua,
blau,
claror,
esteles,
finestres,
grandiositat,
horitzons,
Lleonart [Josep],
lluir,
mar,
núvols,
poesia marítima,
Rifà [Fina 1939-],
tremolar,
vies d'argent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)