Escriure versos:
una necessitat de l'esperit,
improductiva,
aleatòria,
més aviat difícil,
que exigeix temps,
vida viscuda,
dosis d'aïllament,
lèxic,
metàfores,
ritme,
rima, a voltes
ㅡrima masculina,
rima femenina,
rims maridats,
falses rimes
tirallongues monrimes...ㅡ
apariats,
estrofes,
creuaments,
encadenaments,
alternances,
cesura...
Sort que el poeta neix que, sinó,
se'n faria l'estella!
Pilar Cabot. Els versos obstinats. 2003
Pròleg-entrevista: Jacint Sala
El cel és un somriure, la llum tot esblaimant-se
emporpra les carenes del llunyedà horitzó;
a vora els bancs de pedra, l'herbei va colltorçant-se
amb un perfum d'idil·li i amb un perfum de flor.
Per regueró, les aigües s'ondulen, joganeres,
giravoltant les soques d'un rengle de desmais;
hom veu deambular carones rioleres
i les rialles fugen i es perden pels espais.
El cel esdevé fosc... a poc a poc, l'arbreda,
amb llur remor, s'esfuma esmorteïda i freda;
els ocellets s'ajoquen en vol esporuguit.
Enllà d'enllà, ressonen les veus de les campanes,
i es fonen les rialles, encara més llunyanes,
que, esmaperdudes, lluiten amb l'ombra de la nit.
Captard a la Devesa de Girona, I
Joan M. Feixas, dins,
La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat. 2005
Ed.: Narcís-Jordi Aragó
il.: Mercè Huerta
Quina mà creadora
fa estranyes figures,
arbres de llum,
amb el pinzell del temps?
Quin artista fa, de l'arc de Sant Martí
paleta de colors,
aquarel·les després de la pluja,
i dona moviment als núvols que fugen?
Quin pintor ha deixat
aquesta posta de sol,
targeta d'amor als nostres ulls,
abans que la son no els tanqui?
Qui no ha fet l'ullet a les estrelles,
en veure la intensitat de la seva llum
en la pissarra de la nit, pensat que hi ha
algú que ens mira?
Assumpció Forcada. Metereologia = Metereología. 2011
Deixar estar les coses
rere nostre
com a farina menuda
que resta entre els dits
o permetre que passin
com arena del riu
en el garbell.
I la vida pel mig.
Com s'escola.
Dir gènere humà:
poca traça, fer l'orni.
Tot eren imatges
per a fer-me una mica
a la possibilitat de perdre,
a la impossibilitat real
del joc de paraules.
Desig, desesper.
Tot es pot evitar
i tanmateix quantes coses
fetes per a durar
són abandonades
per covardia o per incúria.
María do Cebreiro, dins,
Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008
Traducció: Manuel Costa-Pau
Els meus records s'han esvanit.
A la tardor la vinya s'enrogia
i la perla del dia
ja reposa en les ombres de la nit.
El pensament que jo voldria
mostra sols a moments sa resplendor.
Mon esperit el guiaria
i no el retroba en la tardor.
L'hora s'escola i l'home sempre espera.
Cada esperança el ve a rejovenir
Res no podria detenir
el desig d'una primavera.
Josep Sebastià Pons. Cantilena. 1979
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat.
ーja ha quedat enrere després de la lecturaー.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.
Joan Brossa. El Saltamartí. 1969
Afuada, la llança
que t'obrí el costat
on reposem del combat
amb qui ens feres germans,
sagna i sagna,
ara i adés,
fins que morin els anys.
Mestre de tots
que tens noms diferents,
però un cor igual
per a qui et busca
i t'estima, sense saber-ho,
allunya l'odi
que morí amb tu
a l'arbre sagrat
que aguanta
la volta del món
perquè et celebrem,
reconciliats.
Rosa Porter Moix. Lletres de pau i de batalla. 2019
Pr.: Víctor Obiols
Un record-ungla
furga inclement
amb tardor en la mirada.
Tem les ferides
en la tornada inútil
a l'interior de les pèrdues.
Continue en el camí
netejant els pensaments.
Continue en el camí
dibuixant color en la mirada.
Continue en el camí
obrint badalls per al somni.
Continue en el camí
famolenc de tu, de vosaltres.
Amb temps d'arrels
espere en les paraules
mans-llavor
plena de matinades.
Antonio Martínez i Ferrer, dins,
Estels de paper : mostra poètica. 2012
És difícil d'entendre la tribu,
pertànyer-hi sense ser-ne devorat.
Primer fou possessió,
érem seus ja abans d'arribar.
Els ocells sobrevolen tempestes,
les mateixes que destrueixen
les seves ales contra les reixes.
És difícil la tribu, dur el seu nom.
Jo podria vessar tota la meva sang.
L'amor és salvatge.
─────────────────
É difícil entender a tribo,
pertencer sen ser devorado.
Foi primeiro a posesión,
eramos seus antes da chegada.
Os paxaros esvoazan tempestades,
as mesmas que destrúen
as súas ás contra as reixas.
É difícil a tribo, levar a seu nome.
Eu podería derramar todo o meu sangue.
O amor é salvaxe.
Míriam Ferradáns. Noms de fum. 2019
Traducció i pròleg: Dolors Miquel
A tu,
que estàs fet
per ser presència viva,
passatger dels llavis,
frec de la pell,
hoste del cor,
si te'n vas
quina feinada em deixes!!
Xelo Llopis, dins,
Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria-Mercè Marçal, dins,
Llibertat! : 50 poemes de revolta. 2015
Ed.: Jaume Subirana
Pr.: David Fernàndez
Al cos el perd el seu mal cap
farcit de mots i frases fetes
refranys a l'engròs i dites
a la peça i a ulls clucs patacs
de signes i avalots de lletres
a l'encesa que eclipsen noms
i verbs i escometen raons
de pes i ordre sobre el magí
que barrina el que no cal
entendre en saber perdre el temps
de vista i els papers i el món
sense estreps pel camí traçat
a peu cames ajudeu-me
a alçar la corpenta i contra tot
pronòstic fer un cop de cap
de cor a pensa plantar cara
i a les penes queixalades
bo i deixant-hi les dents rient rient.
Inèdit
Ester Xargay, dins,
A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 187
Edició: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné
La plaça, tant pels edificis com
per l'animació que hi donen els veïns,
és un dels centres de la ciutat.
Un home reparteix fulls clandestins.
Al Parc hi ha una Muntanya suïssa,
un Laberint, un Pavelló xinès i un Temple grec.
Un home reparteix fulls clandestins.
El carrer és tortuós i estret,
té un teatre, dos cabarets i trenta cafès.
Un home reparteix fulls clandestins.
Aquest edifici està destinat
a les oficines de la fàbrica
amb magatzem i taller.
Un home reparteix fulls clandestins.
Hi ha obrers i estudiants tancats
i abandonats en un calabós.
Un home reparteix fulls clandestins.
Per a anar a veure els Ministres, Caps
d'Administració i persones de categoria i distinció
cal demanar-los per escrit una audiència.
Un home reparteix fulls clandestins.
L'església, malgrat no tenir torre,
sobresurt dels edificis del carrer.
Un home reparteix fulls clandestins.
Entren els criats per anunciar
que el banquet està servit.
Un home reparteix fulls clandestins.
Gent sense casa ni sabates
viuen en coves, als suburbis.
Un home reparteix fulls clandestins.
En una comissaria un senyor amb
abric i barret denuncia que
un home reparteix fulls clandestins.
Joan Brossa. La piedra abierta : antología poética. 2003
Liminar: Pere Gimferrer
Prólogo y selección: Manuel Guerrero
Traducciones: Alfonso Alegre Heitzmann [et al.]
Al fons del pati, a la casa dels avis, vora el pou,
ran de la finestra, cada estiu les flors envaeixen l'espai,
perfumen els ulls, la pell.
Es fan llegenda.
Des de l'indret més llunyà, més aliè,
l'olor del gessamí em trasllada,
ara,
a la vora del pou, de la finestra,
de l'infant que vaig ser.
Zoraida Burgos. Absolc el temps. 2013
Llegir també és una manera de suportar el desfici de no escriure.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
trobo a faltar els dies en què els meus amics
sabien tots els detalls trivials de la meva vida
i jo sabia tots els detalls trivials de la seva
l'edat adulta m'ha pres aquesta coherència
aquest nosaltres
les passejades al voltant de l'illa
les llargues converses quan estàvem
tan perduts en el moment que ens era igual l'hora
quan guanyàvem i ho celebràvem
quan perdíem i ho celebràvem encara més
quan només érem criatures
ara tenim les nostres feines importantíssimes
que ens omplen l'agenda ocupadíssima
comparem calendaris només per quedar per fer el cafè
que al final algú acaba cancel·lant
perquè ser adult és estar massa esgotat
per sortir de casa la majoria de dies
trobo a faltar saber que abans pertanyia
a un grup de gent més gran que jo
pertànyer-hi em feia la vida més fàcil de viure
- nostàlgia de l'amistat
Rupi Kaur. Tot el que em cal ja ho duc a dins. 2021
Traducció: Bel Olid
"If you're looking for love, honey, I'm tougher than the rest"
Bruce Springsteen
Llavors devia tenir dotze anys,
un dia i set mesos quan
el futur era una porteria
de futbol i el món
acabava al 28 baixos
del carrer de l'Alzina,
on fèiem la innocentada
de trucar i arrencar a córrer.
Llavors, no m'imaginava
ni el gust dels teus llavis
ni el color dels teus ulls,
i l'única música que coneixia
era la de Duncan Dhu.
Daniel Ruiz-Trillo. Suaus. 2019
La pluja que cau
va mullant les roses,
mentre vora el foc
veig cremar les hores.
Les hores que van
fonent-se com volves
quan la pluja cau
a sobre les roses.
En els brancs més alts
dormen les aloses
mentre sobre els camps
rellisquen les ombres
i en el prat del cel
les estrelles ploren.
Montserrat Vayreda. Irisacions : poemes a ritme de cançó. 2001
Presentació de Joan Ferrerós
Als meus avis
Escombraré el balcó
i us portaré la sorra
a dins les sabatilles
que us dormen sota el llit.
Així, quan us lleveu,
trepitjareu la platja
que ja mai més veureu.
Soc a dins d'una presó
i m'agrada tanta reixa:
visc del cant del brollador,
que escoltant-lo em sento créixer.
Quan arriba el mes d'abril
ni les oques són tan blanques;
sóc un cirerer tranquil
sense frisaments de branques.
El que ara és tan blanc
després serà sang
que allarga la vida.
Potser els escolans
se n'omplen les mans
botant d'alegria,
o algun pinsà vell
se'n guarda per ell
un gra cada dia...
Cirerer petit,
cirerer florit
que fas arracades,
digues quina mà
te les ve a cercar
quan les tens granades.
Joan Maria Guasch, dins,
Els arbres de la poesia catalana. 2007
Ed.: Maria Victòria Solina i Jordi Bigues
Posa't damunt els ulls
un ram d'orquídies blanques
i pensa el món
de dins del teu exili,
fins que percebis com s'obren nenúfars de promeses
i camins de lava entre les roques.
Les presons no resisteixen un poema.
Júlia Ferrer. Atmosferes. 1989
Premi Amadeu Oller 1989
i també dins,
Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999
Ed.: Vinyet Panyella
Felicitat de cantar com tu, torrent;
felicitat de riure
sentint-me a la boca les dents
blanques com la teva llera;
felicitat d'haver nascut
tot just un matí de sol
entre les violes
d'un camp de pastura;
d'haver oblidat la nit
i la fuetada del glaç.
Antonia Pozzi. Espaiosa tardor. 2021
Tria, traducció i pròleg de Marta Nin.
