Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de desembre 2024

Saber que ha arribat

Saber que ha arribat 
el moment
de retenir
aquest gest,

altrament efímer,
perquè perduri
en el record

i així retrobis
en els mots que deixes escrits
veritats que t'eren esquives.


Montserrat Abelló. Enllà del parlar concís. 2014

Pròleg d'Oriol Izquierdo.

Cuidem-nos

Les brases que no cuides
són la cendra fredíssima
que un matí trist d'hivern
t'esgarrifarà l'ànima
i t'assecarà el pa.



Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018

Pròleg de Feliu Formosa.

30 de desembre 2024

La pau al món

El món on visc
és ple d'injustícia.
La gent passa fam,
la gent passa pena.

Fa poc vaig sentir
la mort d'una nena,
per la pobresa del seu país
on hi ha una gran guerra.

Quan surto a fer un tomb
noto una gran pena
pensant que hi ha països
on mor gent a centenes.

Hi ha nens que treballen
nit i dia,
normalment els produeix
una malaltia.

Això és un desastre,
això és una pena,
hem de viure en pau
no en guerra !!!

Sempre he imaginat
un món de fantasia
on la igualtat
triomfés amb alegria.

No hi hauria injustícia
ni tampoc cap malícia.
La gent no passaria por,
la gent s'uniria amb il·lusió.

Els nens no treballarien
ni tampoc pobres hi hauria.
La guerra acabada,
la pau recuperada.

Així és com ha de ser el món,
amb pau i igualtat per a tothom.



           Eva Fernández Blanco
               Pseudònim: Floquet
                          CEIP Pegaso
2n premi, Categoria B Poesia


Jocs florals escolars. Sant Andreu 2004

Estimo la passió amb què t'esgotes

Del desig albergat en corona la falta,
ja només pot parlar en la seva llengua,
mira com retinc, mira com endreço,
la voluntat capciosa que encara em sosté al món:

aquestes paraules són el martelleig,
la constància de l'equívoc que és capaç
d'una esperança il·limitada,
aquestes paraules no són res
per a qui sap des d'on s'escriuen,
no volen ser res més que la crònica
d'una  incompleció,
aquestes paraules,
fràgils i escindides,
ja no les recordo.



Carla Marco. Vivàrium. 2024

Epíleg de Dolors Miquel i Mireia Casanyes.

37è Premi de Cadaquès a Rosa Leveroni 2024

28 de desembre 2024

Hivern

La llum s'és apagada en mon esprit...
              lo calfred de la nit
ha fet brunzir mon ànima encantada.

Tot reposa en lo món entenebrit,
             les veus han emmudit,
tan sols en lo fossar lo verm rosega.

De l'esquelet d'un arbre retorcit,
             un aucell arraulit
ha rebotat sobre la terra blanca.

Un angelet traidorament ferit
             per lo crup maleït
agonitza en los braços de sa mare.

De la vora del foc on s'ha tollit
               duen l'àvia al llit,
anant pel confessor i per Nostramo.

A dins del menjador, fred i humit,
             dona com un neguit
la pluja quieta regalant pels vidres...

La mort sembla regnar en l'Infinit,
             i l'hom se sent petit,
desconfiant de l'obra de la vida.

Mes no, que ella va fent, seguit, seguit,
             sa via dreturera,
i un jorn, sobre la terra i en l'esprit
farà esclatar la nova primavera!


De: Policromi


Víctor Català. Llibre blanc Policromi - Tríptic. 2018

A cura d'Enric Casasses.

26 de desembre 2024

Nadal

Aprofitem la joia
d'un altre naixement
per reforçar l'amor
que ens uneix uns i altres.
Per poder ser feliços
només cal estimar.
No perdem l'esperança!
El Nadal és etern.


                               2009 


De: Obra poètica inèdita: Poemes de Nadal


Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte.

23 de desembre 2024

Lluna

Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.
Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.


Núria Albó

De: 35 poesies per aprendre i recitar. 2n cicle educació infantil (I4)


Es troba en el llibre:

La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023

Autores: Cristina Correro i Núria Vilà

Pròleg: Teresa Colomer

20 de desembre 2024

Soroll

¿Has vist,
Berta,
com voleien
         les fulles?
El vent
de tardor
els dona
            ales
i les allunya.
Però
        nosaltres
juguem
a atrapar-les
  i fan cre-crec
sota les sabates.
Quin joc més divertit!
Sembla que caminem
           sobre un llit
                    de galetes torrades!



Lola Casas. Verd. 2008

Il·lustracions: Agustín Comotto




18 de desembre 2024

Escàpol

El temps és un perjuri encès,
balança amb ors i grans deixies
on l'alba es fon i dicta el pes
de tanta mort i vida tanta.

Romandre és ara un nou fugir,
de què, de qui, jo no ho sabria.
Prô m'alço, corro i faig camí.
I endins del cor la terra canta.



Lluís Calvo. L'espai profund. 2020

Premi Carles Riba 2019

Epíleg de Lola Nieto.

17 de desembre 2024

Alzheimer

Aquest és el nom del meu rival.
Qui t'allunya de mi.
Però com si es tractés d'una altra dona
envaint-te el pensament, lluitaré
per defensar un minut d'amor.
I si cal, aprendré, com tu,
a acariciar la seva pell,
a endinsar-me en la boira del desvari.
A compartir-te.



Cèlia Sànchez-Mústich


Es troba en el llibre:

T'estimo... : més de cent poemes d'amor i de desig. 2002

A cura de D. Sam Abrams.

Mar destre

           a l'Arno amb infinita tendresa...


Miro avall
i no et veig el fons,
s'escampa com el gram.

Miro lluny
i no et veig la fi,
s'escapa com un peix.

Però ja m'he submergit,
bussejant,
i t'he vist la foscor,
profundament.

No pateixis: és clara com l'aigua.



De: L'oscilació de l'onada.


Anna Fernández. Partir. 2022

Il·lustrat per Judith con H

Epíleg de Lluís Calvo

16 de desembre 2024

Quants Nadals?

Quan Nadal truca a la porta
en la pausa de cada any
és hora de passar comptes.

Deslliurem-nos de l'afany
que ens empeny i neguiteja
i girem els ulls endins.
Hi veurem el nostre rastre;
reconeixerem camins
que hem fet servir de drecera
enllaminits per l'entorn
de mirallets que disfressen
la injustícia del món.

Veurem com, malaguanyades,
vanament hem malgastat
tantes hores que no tornen...
I amb el peu adelerat,
no hem trepitjat ofrenes
d'amor, d'amistat, de pau?...
I el cor de tant volar lliure,
no el sentim orfe i esclau?

Nadal ens dona esperança:
"Tothora cal estimar!
Escollir l'amor per pare,
tota la terra per mare
i cada home per germà".
Afinem bé la balança;
no sabem quants Nadals queden
per venir... ni qui els veurà...

                                  1994



De: Obra poètica inèdita: Poemes de Nadal


Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte

14 de desembre 2024

Hivern

Aquest camps sense una planta
aquests ceps que semblen morts,
seran blat, per primavera,
seran vi, per la tardor.

 

Ferran Agulló


De: 36 poesies per aprendre i recitar. 2n cicle educació infantil (I5)


Es troba en el llibre:

La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023

Autores: Cristina Correro i Núria Vilà

Pròleg: Teresa Colomer

13 de desembre 2024

Els fonaments del Carmel

I

A l'abisme immediat
les grues esfondren
retrats passats pel temps.

 A la incertesa del futur,
no li calen explosions
que enfonsin esglais
en un sol crit.


XX

El dolor ens fa madurs davant la gent
i petits davant el món.


XXI

He sortit a passejar, de fosc.
El vent. La pols. Cap rastre.
Petjades desproveïdes
del calçat que t'estreny més enllà
de la frontera.

 Des de l'església, la vista del mar. Dellà.
Llimonera en un pati, portal esbalandrat.
Escales que no em baixen al passat
quan jugaves a ser gran. Veure't
construint records.

 He sortit a buscar fal·làcies.
Tu i la solitud
d'aquest passeig.



Irene Tarrés i Canimas. I si ens enfonsem?. 2005

Premi Amadeu Oller 2005

12 de desembre 2024

La delimitació

L'abisme em reconeix.
Els meus extrems el reconeixen.

Als marges del jo
hi guardo
els amants prohibits i la força
imantada que m'hi llança.

Realitats com coves sepultades.

Amoroses curacions.

Hi ha secrets que,
si fossin compartits,
serien miracles.



Anna Gual. Les ocultacions. 2022

Premi Miquel de Palol 2022

Pòrtic d'Antònia Vicens
Epíleg de Dolors Miquel

Pare-esparver

Pare-esparver que em sotges des del cel
i em cites en el regne del teu nom,
em petrifica la teva voluntat
que es fa en la terra com es fa en el cel.
La meva sang de cada dia
s'escola enllà de tu en el dia d'avui
però no sé desfer-me de les velles culpes
i m'emmirallo en els més cecs deutors.
i em deixo caure en la temptació
de perseguir-te en l'ombra del meu mal.



Maria Mercè Marçal. Llengua abolida (1973-1988). 1989


També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler.


També es troba a:

«On fer-hi cabre déu» 

Dones i religió

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.

Pròleg de Meri Torras Francés.

08 de desembre 2024

Pati d'hivern 2017

                        Cascabel de noviembre
                              ANTONIO CABRERA


Ha tornat el pit-roig
al meu pati d'hivern.
I tot l'enyor s'ha fet de sobte llum.

Me'l mire, quan no em mira,
com saltirona entre els cossiols
tan breu en el seu ara:

petit cor meu content.



Maria Josep Escrivà. Sempre és tard. 2020

43è Premi Miquel de Palol 2020

05 de desembre 2024

El sol

El sol no entra
per les parpelles closes.
Enlluernem-nos!


Si no l'escolto,
la mar no tindrà boca
ni res a dir-me.


Parem l'oïda;
fins el gemec de l'aire
ens alliçona.



De: Arpegis. V. Constatacions.

Joana Raspall. Arpegis : haikús. 2004

Introducció de Feliu Formosa.



També els trobareu en el llibre:

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte

30 de novembre 2024

Mare

Una por
com de paraula:
mal d'amar a...
Una princesa
que viu dins
d'un quart de pena.
Una por amb
la panxa buida
i aquest ou
que quan es trenca
li surt sang.



Blanca Llum Vidal. Amor a la brega. 2018

Postfaci de Mercè Ibarz.

Dona cordant-se el vestit

            ella es dibuixa
una dona que es corda el vestit

           espatlles nues
             pell negra
           mans negres
          braços negres
            cap negre
          sense cabells
           sense rostre
            sense ulls
 un llarg vestit daurat

             el títol
         autoretrat


———————————


Duonna liand sieu vstieu


           ella as pittüra
üna duonna liand sieu vstieu


          spedlas nüdas
             pel naira
           mauns nairs
         bratschs nairs
           testa naira
       üngüns chavels
       üngüna fatscha
        üngüns ögls
    ün lung vstieu d'or

             il titul
        autopurtret



Jessica Zuan. Stremblidas e s-chima = Tremolors i escuma. 2023

Traducció i epíleg de Dolors Udina i Antoni Clapés.

Pròleg de Denise Mützenberg.

(Edició bilingüe romanx / català)

29 de novembre 2024

Poema per acollir la teva absència

No hi ha cap país on les cases no hagin acollit
les nafres dels càntics i l'esperança dels esgarriats.

Cap estrella no ha vist néixer el fill de la immaculada
concepció sense la panxa ensagonada d'una verge.

Lluny dels camps de batalla en flames,
la solitud il·lumina l'escriptura de cada dona.

Sap que les llengües roden amb els astres
i arrabassen el cant al domini del desastre.

Un llibre s'espera a cada ruïna,
una biblioteca uneix els arbres

i quan les llavors ballen sobre els cimalls
les paraules estrangeres donen vida a les arrels.


————————————————————


Poème pour accueillir ton absence



Il n'y a pas de pays où les maisons n'ont abrité
les plaies des cantiques et l'espérance des égarés.

Aucune étoile n'a vu naître l'enfant de l'immaculée
conception sans le ventre ensanglanté d'une vierge.

Loin des champs d'honneur en flammes,
la solitude illumine l'écriture de chaque femme.

Elle sait que les langues tournent avec les astres
et arrachent le chant à l'emprise du désastre.

Un livre attend dans chaque ruine,
une bibliothèque unit les arbres

et lorsque les graines dansent sur les cimes
les mots étrangers donnent vie aux racines.






Maria Maïlat. Abri-Redós: poèmes = poemes. 2023

Traducció d'Anna-Maria Corredor
Pròleg de Carles Duarte

Text en català i francès

Calma

T'adorms i un silenci
s'enfila per les parets de la cambra
fins que aconsegueix el cim,
un límit de llum en la fosca.
Tocant de peus a terra, penso,
convençuda, que la veu és veu
a cada instant de parlar-te.
Quina sort tenim d'escoltar-nos,
tu i jo, entre tantes multituds
apressades. Retenim, doncs,
un segon, aquell moment de pausa,
aquella calma, la conversa, estimat,
com si fos senzillament un gest
per mantenir-nos vius, després
de tants dubtes, tant de dolor,
tanta mar enfurismada. Tranquil,
el temps és un amic que passa
i ens saluda des de lluny.
No en sé res de les hores perdudes,
ni de la incertesa dels dies.



De: Certeses


Bruna Generoso. Abstraccions i certeses. 2016

Pròleg: Antoni Pladevall i Arumí

Premi València Nova Alfons el Magnànim de Poesia 2016

Tu mira aquest tudó

Tu mira aquest tudó.
No hi ha ressentiment.

Jo també he viscut a les branques.
Recordo la dolcesa penetrant,
l'empara de la fusta viva.
Recordo l'arbre com un ventre.

El món és una arrel.
Al final tot acaba
tenint sentit.



Laia Noguera i Clofent. L'intrús. 2019

Premi de Poesia Narcís Lunes i Boloix 2019,  
Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

25 de novembre 2024

L'estació es fa més fosca

L'estació es fa més fosca
quan s'encenen rectangles
de llana i de mimosa.
Els vagons de la nit
gemeguen als extrems
de l'orella cansada.
Que dormin les gavines
i així les mans de l'ombra
s'inventaran paisatges.



Olga Xirinachs i Diaz. Clau de blau (Tarraconis vrit amor). 1978

Dibuixos: Olga Xirinacs

Pròleg: Josep A. Baixeras

21 de novembre 2024

Aprenentatge

Només el foll
persegueix la llebre
entre els avets,
sense atrapar-la.

De nen volia
abastar el riu amb la mà,
tot fent almosta.
Però ara miro el corrent
i la remor em parla
com un càntic.

A cops,
desistir ens fa lliures.
I un gest
diu la renúncia.

La negació
és el contrapès
de l'infinit.




Lluís Calvo. L'espai profund. 2020

Premi Carles Riba 2019

Epíleg de Lola Nieto.

Volem deixar d'estimar-vos

Volem deixar d'estimar-vos, amics
de l'escola, companys de feina. Pares:
ens agrada imaginar com decebre-us,
amagar-nos després, en el consol.
Comptar quantes vegades són enganys,
i quins de vosaltres ens descobriu.
Permetre escapar tot el que hem après.
Fundar una pròpia, única, lògia.



Anna Pantinat. Construcció de la nit. 2013

14è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors, 2012




També es troba a:

«Per què sempre en nom del pare?» 

Sobre el pare i el patriarcat

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.

Pròleg de Meri Torras Francés.

I si tinc les entranyes

I si tinc les entranyes
arrelades a la terra
i el meu cor mira
sempre cap al cel,
quin mal faig?
No em digueu
com he de ser dona.



Bel Granya. Síndria esberlada. 2020

Pròleg: D. Sam Abrams.



També es troba a:

«Jo soc aquesta dona» 

Rols i mandats de gènere

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.

Pròleg de Meri Torras Francés.

19 de novembre 2024

Adolescència

No hi tornaràs al regne abandonat,
als corriols de juny, al rierol ombrívol
sota el dosser dels castanyers verdíssims,
al racó humit on creixen les maduixes,
als marges clars on els pèsols d'olor
s'enllacen amb vidalbes, fan garlandes
amb xuclamel, corones per una dansa antiga.

Deixa que tot s'esborri i una alba de desficis
clogui els miratges, que se't tornin pàl·lids;
que Oblit pugui embassar-te les prades perfumades,
la clariana de les herbes folles
on el concert de l'abegot tesava
els projectes feliços: deixa que tot s'esborri,
que tot es perdi ara, fins les llàgrimes.


Narcís Comadira. Àlbum de família. 2001


Nota en el llibre: El pretext dels poemes són velles —i no tan velles—fotografies de l'àlbum familiar. El text, però, se'n vol independent i és per això que l'autor el publica sense cap d'aquests documents gràfics. El poema «Ombres» va ser escrit sobre una peça musical de Jordi Sabatés i és per ser cantat.

17 de novembre 2024

Amor impossible

Vet aquí que la nit i el dia
no s'han pogut enamorar,
encara que els agradaria:
quan l'una ve, l'altre se'n va!



Versió de Miquel Desclot a partir d'un text de Joxan Ormazabal.



Es troba en el llibre:

Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants. 2007

Il·lustracions de Mercè Galí.

Diu l'escriptor

Diu l'escriptor
quan se'n va a dormir:
demà m'agradaria
trobar sota el coixí
una nova paraula
i poder-te-la dir.



De: 35 poesies per aprendre i recitar. 2n cicle educació infantil (I4)

Salvador Comelles


Es troba en el llibre:

La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023

Autores: Cristina Correro i Núria Vilà

Pròleg: Teresa Colomer