caminar per sobre l'aire...
Mentre la ciutat feineja,
saltar d'un núvol a l'altre.
Margarita Colom. Girona... es deia Girona. 1998
Buf de sempre del mar, vent del mar en la nit: no véns a ningú; si algú vetlla, ha de veure com et supera: buf de sempre del mar, que bufa només com per a la conca original, pur espai irrompent-hi de lluny. Oh com et sent una vivaç figuera allà dalt, en el clar de lluna! Carles Riba. Esbossos de versions de Rilke, 1984 |
Com un record d'infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals. Potser fou l'últim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornés boja. Tots els xiquets la seguíem i en un solar apartat ens instruíem al seu voltant. Mig descabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d'anatomia. Ella ens va dir d'on veníem. I que els reis de l'Orient no existien. Ni llops ni esperits. Ens parlava de l'amor com la cosa més preciosa i bonica. Sense pecats. Ens ensenyà a ballar a cantar i a estimar. D'això ella era la que més sabia. Amb una floreta al seu cap i un mocador negre al coll i faldes llargues i un cigarret. Vas ser la riota dels grans, i la mestra més volguda. dels infants. Ara de gran comprenc tot el que per tu sent i et llence un homenatge als quatre vents. Com un record d'infantesa sempre et recordaré a tu, Teresa, ballant el vals. Ovidi Montllor. Ovidi Montllor a Alcoi, 1974 |
Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'istiu. I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament. Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja. Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa. - Avui, demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit. A Josep Obiols Joan Salvat-Papasseit. L'irradiador del port i les gavines, 1921 |
Des d’una illa de mots, entre ullastres i llibres, mentre sent escoltant la bellesa del vent que escriure és respirar, comprendre, fer l’amor i l’art ens humanitza, t’ho diré passional: t’estim i sense tu res tindria emoció ni seria tan cert açò que en diuen viure. Amb les llengües del cor i tinta com el mar generós de les illes, sembram versos per fer florir lliures i oberts al sagrat cos del món sentit i veritat. Més que d’on hem nascut som del lloc que estimam i lectors agraïts que tenim el que dam feim diversos un sol gran poema on no hi ha més pàtria que la vida. Ponç Pons, del blog Dia Mundial de la poesia, 21 de març, 2009 |
perduts per un terreny inhòspit
retrobats al clar del dia
bategant a les portes del misteri
on l'amor es fon entre boires
clams d'alegria potser
tocs de silenci
enllà del temps enllà
d'espais incerts
perduts i retrobats
en la claror indecisa
d'un hivern en què els focs
es confonen amb les heures
Albert Ràfols-Casamada. Dimensions del present, 2004
|