A aquesta flonja lluna femenina tot li fa de mirall: mar innombrable, rierol de vall i cada gota de serena fina suspesa en un filat de teranyina entre els dos esbarzers d'un pedruscall, i, si mai rastre d'una vida bella baixés pel riu entre els vorals florits, els ulls estranyament embadalits de qui es negà per ella. Josep Carner. Poesies escollides, 1979 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
24 de juny 2009
Obsessió lunar
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Carner [Josep 1884-1970],
lluna,
miralls,
oliveres,
persones,
saviesa
22 de juny 2009
Un capvespre d'estiu
Par les soirs bleus d'été j'irai dans les sentiers. Arthur Rimbaud
Un capvespre d'estiu
aniré pels camins
buscant la caravana
que em porti a pas suau
on t'arrecera l'arbre:
serà llarga l'estada.
Josefa Contijoch. Les lentes il·lusions. 2001
Un capvespre d'estiu
aniré pels camins
buscant la caravana
que em porti a pas suau
on t'arrecera l'arbre:
serà llarga l'estada.
Josefa Contijoch. Les lentes il·lusions. 2001
Etiquetes de comentaris:
arbres,
blau,
camins,
capvespres,
Contijoch [Josefa 1940-],
estades,
estiu,
il·lusions,
poesia breu,
poesia suau,
recer,
Rimbaud [Arthur 1854-1891],
rutes
19 de juny 2009
Civilitzadament
Pots grafitar on vulguis? Els gossos no poden fer caca al parc. Pots humiliar qui vulguis? Les noies i els nois no poden quedar per fer-se mal. Pots destruir la teva vida? Les persones no poden romandre a les vies del metro, el tren o el tramvia. Pots embrutar la teva ànima? La navalla no pots clavar-la al costellam d’algú. Pots no estimar ningú? Teresa Grau Ros |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànima,
civilització,
convivència,
estimar,
fulles,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones,
poesia ciutadana
Amic
Ets el germà de l'ànima, realment, l'amic,
i en el camí i durant la jornada estàs sempre amb mi.
Ets l'home que encara té l'ànima de nen,
i, qui em dona amistat, respecte i apreci.
Recordo que junts hem passat moments molt durs
i no has canviat per fort que bufessin els vents
el teu cor és una casa de portes obertes,
ets realment el més cert en hores incertes.
En alguns moments difícils que hi ha a la vida
cerquem qui ens ajudi a trobar la sortida i
aquella paraula de força i de fe que m'has donat
és la certesa que sempre has estat al meu costat.
Ets l'amic de l'ànima a jornada completa
somriure i abraçada afectuosa a cada arribada
em dius veritats grans amb frases obertes
ets realment el més cert en hores incertes.
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que ets el meu amic
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que tinc un gran amic
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que ets el meu amic
Lletra traduïda per a aquest blog
Roberto Carlos
i en el camí i durant la jornada estàs sempre amb mi.
Ets l'home que encara té l'ànima de nen,
i, qui em dona amistat, respecte i apreci.
Recordo que junts hem passat moments molt durs
i no has canviat per fort que bufessin els vents
el teu cor és una casa de portes obertes,
ets realment el més cert en hores incertes.
En alguns moments difícils que hi ha a la vida
cerquem qui ens ajudi a trobar la sortida i
aquella paraula de força i de fe que m'has donat
és la certesa que sempre has estat al meu costat.
Ets l'amic de l'ànima a jornada completa
somriure i abraçada afectuosa a cada arribada
em dius veritats grans amb frases obertes
ets realment el més cert en hores incertes.
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que ets el meu amic
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que tinc un gran amic
No necessito dir tot això que et dic
però és bo sentir que ets el meu amic
Lletra traduïda per a aquest blog
Roberto Carlos
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
cançons,
Carlos [Roberto],
certesa,
emocions,
persones,
poesia agraïda,
poesia amistosa,
respecte,
sensibilitat,
sentir,
somriures
13 de juny 2009
Vull ocultar la pell
Vull ocultar la pell al tatuatge
que ara grava la teua mà segura,
vull eixe engany que trames amb la brotxa
primer sobre la cara, sobre els braços,
que em transformes el pit en un misteri,
que em simules al ventre una capella,
en les cames dibuixa'm un viatge
amb un únic projecte de partida
i sobre els peus escriu-me sols la pols
d'una terra sempre desconeguda.
Teresa Pascual, dins el llibre:
que ara grava la teua mà segura,
vull eixe engany que trames amb la brotxa
primer sobre la cara, sobre els braços,
que em transformes el pit en un misteri,
que em simules al ventre una capella,
en les cames dibuixa'm un viatge
amb un únic projecte de partida
i sobre els peus escriu-me sols la pols
d'una terra sempre desconeguda.
Teresa Pascual, dins el llibre:
Introducció, selecció i notes: Josep Palomero.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cames,
capelles,
dibuixar,
imatges,
lluita,
mans,
misteris,
Pascual [Teresa 1952-],
pell,
persones,
poesia breu,
pols,
projectes,
tatuatges,
terra,
transformar,
viatges
08 de juny 2009
Epigrames
El meu epigramatari
farà somriure a tothom
excepte al destinatari.
No hi ha albada sense llum
ni rosa sense perfum.
La terra negra al jardí
i el pedruscall al camí.
Crida el metge si no ets mort
i, ploguent, no reguis l'hort.
Si al pròxim traeix l'enfit
no li diguis: -Bon profit.
Qui de llibres bons fa estoc
sap que el saber ocupa lloc.
Toca més de peus a terra
el regidor de l'esquerra.
L'avi et deixa sense un ral,
la tia et pren la verema,
però ja t'han donat un tema
per a la tesi doctoral.
Una selecció per a aquest blog.
Carles Fages de Climent. Epigrames. 2002
farà somriure a tothom
excepte al destinatari.
No hi ha albada sense llum
ni rosa sense perfum.
La terra negra al jardí
i el pedruscall al camí.
Crida el metge si no ets mort
i, ploguent, no reguis l'hort.
Si al pròxim traeix l'enfit
no li diguis: -Bon profit.
Qui de llibres bons fa estoc
sap que el saber ocupa lloc.
Toca més de peus a terra
el regidor de l'esquerra.
L'avi et deixa sense un ral,
la tia et pren la verema,
però ja t'han donat un tema
per a la tesi doctoral.
Una selecció per a aquest blog.
Carles Fages de Climent. Epigrames. 2002
Etiquetes de comentaris:
albades,
avis,
camins,
epigrames,
Fages de Climent [Carles 1902-1968],
ironia,
llibres,
pedruscalls,
saber,
somriures,
tesis,
ties,
tocar de peus a terra,
veremes
07 de juny 2009
Serenitat
A les mares
Tu que atorges el bé,
sense un bri de metzina,
de restar sana i estàlvia
dins de la pell humida
sota la pluja benigna.
T'has sentit confiada
a resguard de la infàmia.
Decisiva, has vetllat
per un futur millor
en minúsculs detalls.
Corprens a l’alba,
pedaleig de l'ànima,
suavitat a cada galta.
I et sents enmig d'ones
d’una mar en calma.
Gratitud abissal
que refresca les gotes
valuoses de sang
que circulen, dansant,
dins aquest cos amable.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alba,
amabilitat,
ànimes,
benignitat,
calma,
futur,
gotes,
gratitud,
Grau Ros [Teresa 1959-],
mar,
mares,
pedalejar,
persones,
pluja,
salut,
sentiments,
serenitat,
suavitat,
vetllar
04 de juny 2009
Tot el que visc
Tot el que visc s'assembla a aquell poema
que em creix de sobte a dins i s'apodera
de mi i em magnifica.
No soc jo
qui creix, sinó el desig de sobreviure;
i un cop ja buit de mots resto expectant
i se m'adorm el temps a la mirada.
Miquel Martí i Pol, Els bells camins. 2004
Etiquetes de comentaris:
actituds,
adormir,
camins,
créixer,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
mirades,
mots,
persones,
poesia breu,
sobreviure,
temps,
viure
01 de juny 2009
Alguns poemes
Alguns poemes són a contrallum del desig i en hora blava i grisa, naixen d'un ventre de mar i destí de lluna, són bitàcola d'amor. A les pàgines de pell que encengueren l'alba he deixat callats els mots com peixos que anuncien girafes en la nit. Si et parla la mar a cau de batecs entendràs avui potser la nuesa dels estels que et mosseguen el delit, sentiràs la meua veu de baladre conjurant goles de llop i distància per explicar-te què senten els nàufrags de brúixoles que clissen el teu nom. Maria Soledat González. Mar d'heura, 1995 Il.: Xavier Arenós |
Etiquetes de comentaris:
amor,
Arenós [Xavier],
baladres,
estels,
estimar,
González i Felip [Maria Soledat 1962-],
heura,
mar,
poesia bonica,
poesia marítima,
Premi de Poesia del Certamen Literari Ciutat de Vila-real 1994
30 de maig 2009
Axioma
Hi ha veritats dolces, però no són eternes.
Hi ha veritats dolces perquè no són eternes.
No hi ha veritats eternes.
De dolces, unes poques.
No hi ha veritats eternes
perquè no n’hi ha de certes, cap ni una.
Veritat i certesa no són pas el mateix.
Veritat és humana
i, com a tal, és insegura i dèbil,
o clama justiciera o calla acovardida,
i implora compassió si se l’acaça.
És, vel·leïtosa i múltiple, fràgil i parolera,
si molt convé menteix, o almenys contemporitza.
I és veritat que en aquesta feblesa trobem la seua glòria.
Certesa, cas d’haver-n’hi,
pertany a un altre món, potser pensable,
però no imaginable, i encara menys vivible,
que no ve mai a tomb i en res ens concerneix.
El meu amor és dolç, i és veritat, també.
La més dolça que tinc. I la seua fermesa,
com la seua durada, em són desconegudes.
El meu amor no és la meua certesa,
és molt més bell que això.
El meu amor és dolç i m’ompli
de veritat humana, clara i fràgil.
El meu amor em mou i em mena, com un pes,
el dolç pes que em fa ser,
perquè i ara que ame.
En la seua dolçor no hi ha res que em retinga.
En la seua veritat res que em limite.
L’eternitat no pot prometre tant.
Enric Sòria. Compàs d'espera, 1993, dins,
Bengales en la fosca : antologia de la poesia valenciana del segle XX. 1997
Hi ha veritats dolces perquè no són eternes.
No hi ha veritats eternes.
De dolces, unes poques.
No hi ha veritats eternes
perquè no n’hi ha de certes, cap ni una.
Veritat i certesa no són pas el mateix.
Veritat és humana
i, com a tal, és insegura i dèbil,
o clama justiciera o calla acovardida,
i implora compassió si se l’acaça.
És, vel·leïtosa i múltiple, fràgil i parolera,
si molt convé menteix, o almenys contemporitza.
I és veritat que en aquesta feblesa trobem la seua glòria.
Certesa, cas d’haver-n’hi,
pertany a un altre món, potser pensable,
però no imaginable, i encara menys vivible,
que no ve mai a tomb i en res ens concerneix.
El meu amor és dolç, i és veritat, també.
La més dolça que tinc. I la seua fermesa,
com la seua durada, em són desconegudes.
El meu amor no és la meua certesa,
és molt més bell que això.
El meu amor és dolç i m’ompli
de veritat humana, clara i fràgil.
El meu amor em mou i em mena, com un pes,
el dolç pes que em fa ser,
perquè i ara que ame.
En la seua dolçor no hi ha res que em retinga.
En la seua veritat res que em limite.
L’eternitat no pot prometre tant.
Enric Sòria. Compàs d'espera, 1993, dins,
Bengales en la fosca : antologia de la poesia valenciana del segle XX. 1997
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
bellesa,
certesa,
dolçor,
estimar,
eternitat,
fermesa,
glòria,
Palomero [Josep 1953-],
persones,
poesia sublim,
Sòria [Enric 1958-],
tendresa,
ventura,
veritat
26 de maig 2009
Mar
A primera hora del matí
els de la brigada
et van treure de l'aigua.
Havia plogut tota la nit.
Deies que els metges
et recomanaven cervesa
i que la llimonada et feia mal.
Al mar, què li volies dir?
Noemí Bibolas. No passa res, 2002
els de la brigada
et van treure de l'aigua.
Havia plogut tota la nit.
Deies que els metges
et recomanaven cervesa
i que la llimonada et feia mal.
Al mar, què li volies dir?
Noemí Bibolas. No passa res, 2002
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Bibolas [Noemí],
brigades,
cerveses,
dir,
llimonades,
mar,
matins,
metges,
pluja,
poesia breu,
preguntes,
Premi poesia Benet Ribas 2001 [i] XXXVII Premis Recull
22 de maig 2009
Roser
Tot just t'adorms després que les besades
i el teu somrís final llimona dolça
culmina un dia més la vida encara
pos oli al llantiol, decant la roba
m'assec descalç, per la finestra guaiten
estels, prenc tinta i ploma
doblec un foli usat
al moll, les barques
onegen el teu nom
la cambra vessa
coral, liquen, petxines...
Ponç Pons. Al marge, 1983
i el teu somrís final llimona dolça
culmina un dia més la vida encara
pos oli al llantiol, decant la roba
m'assec descalç, per la finestra guaiten
estels, prenc tinta i ploma
doblec un foli usat
al moll, les barques
onegen el teu nom
la cambra vessa
coral, liquen, petxines...
Ponç Pons. Al marge, 1983
18 de maig 2009
Arboricidis
Dues mans boten foc a una muntanya
on de fa temps els margallons esperen
la condemna, com grans ramells de dits
en prec gregari. Mentre, un cos hermètic
com una closca d'avellana fuig
d'esquena al foc, presumpció de cames
que extravien l'eco sobre les cendres
on tard o d'hora haurà de germinar
una avellana, verda de principis
com totes les naixences, com s'esdevé l'etern:
a dintre d'una closca d'avellana,
no pas d'un home, sobirà del foc,
sobirà de les mans i de les cames,
que és com dir, per a la terra que puja
els margallons, d'orgànica matèria,
de fèrtil podridura.
Maria Josep Escrivà. Flors a casa, 2007
on de fa temps els margallons esperen
la condemna, com grans ramells de dits
en prec gregari. Mentre, un cos hermètic
com una closca d'avellana fuig
d'esquena al foc, presumpció de cames
que extravien l'eco sobre les cendres
on tard o d'hora haurà de germinar
una avellana, verda de principis
com totes les naixences, com s'esdevé l'etern:
a dintre d'una closca d'avellana,
no pas d'un home, sobirà del foc,
sobirà de les mans i de les cames,
que és com dir, per a la terra que puja
els margallons, d'orgànica matèria,
de fèrtil podridura.
Maria Josep Escrivà. Flors a casa, 2007
Etiquetes de comentaris:
avellanes,
cendres,
cremar,
dolor,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
fèrtil,
foc,
germinació,
mans,
margallons,
naixement,
pena,
pèrdues,
poesia de l'esperança,
terra,
verd
17 de maig 2009
D'ametlles tendres
D’ametlles tendres,
ginesta de tintorers
i fresquíssima mel.
Batre d’espigues,
nues feixes ratllades,
roges magranes.
Gotes maragda
de sol assadollades
pampallugues de vi.
Branques gebrades,
penjolls de fredolics,
fils de rosada.
Teresa Grau Ros
ginesta de tintorers
i fresquíssima mel.
Batre d’espigues,
nues feixes ratllades,
roges magranes.
Gotes maragda
de sol assadollades
pampallugues de vi.
Branques gebrades,
penjolls de fredolics,
fils de rosada.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
ametlles,
ametllons,
branques,
espigues,
estiu,
fredolics,
gotes,
Grau Ros [Teresa 1959-],
hivern,
mel,
pampallugues,
poesia breu,
primavera,
tardor
Una adolescent en la nit de maig
Contra l'arbre florit ton cos descansa;
defalliries i no saps per què,
i romp per primer cop la cobejança
el fil de ton alè.
Ta boca closa, part de dins murmura,
i ton braç, sense moure's, fa un convit:
més que la llum en els estels, fulgura
en els teus ulls la nit.
Josep Carner. Poesies escollides, 1979
defalliries i no saps per què,
i romp per primer cop la cobejança
el fil de ton alè.
Ta boca closa, part de dins murmura,
i ton braç, sense moure's, fa un convit:
més que la llum en els estels, fulgura
en els teus ulls la nit.
Josep Carner. Poesies escollides, 1979
Etiquetes de comentaris:
adolescents,
arbres,
Carner [Josep 1884-1970],
joves,
llum,
nit,
ulls
13 de maig 2009
A la peixateria
"He donat el meu cor a una dona barata..." Palau i Fabre
Tot brilla sobre la parada:
la ganya resplendent i el blau
i aquell gel amb la falguera,
i el rosat grisenc del cranc.
Al mercat no hi ha qui no escolti la peixatera
amb l'eterna cantarella de sirena i davantal.
Reina meva, carinyo, bonica, reina meva...
Sóc l'aristòcrata que torna al mercat.
El meu cor és un estómac amb un immens forat,
on l'aire s'hi passeja amb gust d'escarabat.
Potser compraré avui també alguna peça...
He donat ja el meu cor a tants homes barats!
Ara voldria un home lluç o un home rap
o un home escamarlà, amb les antenes roges
o fins i tot un mascle anguila entre les cordes
o un home gamba amb el cap gustós i bla.
He donat ja el meu cor a tants homes barats!
Tot brilla sobre la parada:
la ganya resplendent i el blau
i aquell gel amb la falguera,
i el rosat grisenc del cranc.
Al mercat no hi ha qui no escolti la peixatera
amb l'eterna cantarella de sirena i davantal.
Reina meva, carinyo, bonica, reina meva...
Sóc l'aristòcrata que torna al mercat.
El meu cor és un estómac amb un immens forat,
on l'aire s'hi passeja amb gust d'escarabat.
Potser compraré avui també alguna peça...
He donat ja el meu cor a tants homes barats!
Ara voldria un home lluç o un home rap
o un home escamarlà, amb les antenes roges
o fins i tot un mascle anguila entre les cordes
o un home gamba amb el cap gustós i bla.
He donat ja el meu cor a tants homes barats!
Dolors Miquel. Amb capell. 2003
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alimentació,
blau,
colors,
dones,
escoltar,
estómacs,
falgueres,
gambes,
gustos,
homes,
mercats,
Miquel [Dolors 1960-],
Palau i Fabre [Josep 1917-2008],
passejar,
peix,
peixateries,
persones,
vida
10 de maig 2009
A la sortida del túnel
A la sortida del túnel
va tornar la llum.
La veu s'aparellava al sotragueig,
i m'adormia.
Era pura mel, una cançó de bressol.
Dormia en braços de la veu
mentre travessàvem la planura.
La veu allunyava la mort.
Primera visió, X
va tornar la llum.
La veu s'aparellava al sotragueig,
i m'adormia.
Era pura mel, una cançó de bressol.
Dormia en braços de la veu
mentre travessàvem la planura.
La veu allunyava la mort.
Primera visió, X
Teresa Costa-Gramunt. Cinc visions, 2005
Etiquetes de comentaris:
allunyar,
cançons de bressol,
Costa-Gramunt [Teresa 1951-],
dormir,
llum,
mel,
mort,
paciència,
planures,
poesia breu,
poesia lluminosa,
sotragueig,
tendresa,
travessar,
trens,
túnels,
veus,
visions
08 de maig 2009
El llibre del riure i de l'oblit
Miri -va dir Banaka-, una novel·la és fruit
de la il·lusòria idea que podem comprendre
els altres. Però, què en sabem, dels altres?
-Res- va dir Bibí.
-Res de res- va dir Jujú.
El professor de filosofia va fer amb el cap
el gest d'estar-hi d'acord.
-L'única cosa que podem fer cadascun de
nosaltres -va dir Banaka- és deixar testimoni
d'un mateix. Tota la resta és un abús de
poder. Tota la resta és mentida.
Fragment.
Milan Kundera. El llibre del riure i de l'oblit. 1988
Traducció: Monika Zgustová
de la il·lusòria idea que podem comprendre
els altres. Però, què en sabem, dels altres?
-Res- va dir Bibí.
-Res de res- va dir Jujú.
El professor de filosofia va fer amb el cap
el gest d'estar-hi d'acord.
-L'única cosa que podem fer cadascun de
nosaltres -va dir Banaka- és deixar testimoni
d'un mateix. Tota la resta és un abús de
poder. Tota la resta és mentida.
Fragment.
Milan Kundera. El llibre del riure i de l'oblit. 1988
Traducció: Monika Zgustová
Etiquetes de comentaris:
acords,
actituds,
comprendre,
idees,
Kundera [Milan],
llibres,
memòria,
persones,
poder,
professorat,
riure,
saber,
testimoniatges
06 de maig 2009
Els encants
Etiquetes de comentaris:
encants,
Encants Barcelona,
Fira Bellcaire,
gastronomia,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llegir,
llibreries,
llibres,
Mercat dels Encants (Barcelona),
poesia assequible,
poesia breu,
poesia del cor
03 de maig 2009
Dels beneficis de cultivar un bancal
en diuen res els homes a pagès. Pendents
de la meteorologia i les subvencions,
s'inclinen poc a recomanar un esforç que
no han volgut transmetre als fills. De
cavar, n'he après dels poetes: llevar-se
enmig del son, obrir un forat al cor i
mantenir l'opacitat dels mots sense trencar
el filat, i amb càvec ferm sepultar el bulb
fins a sentir-lo transparent.
Susanna Rafart dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 77, febrer de 2003, p. 31
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
cor,
esforç,
meteorologia,
pagesia,
persones,
poesia breu,
poetes,
Rafart [Susanna 1962-],
recomanar,
roses,
sentir,
subvencions
Després de la notícia de la seva mort
Més que en els seus poemes, en les breus cartes que em va escriure es retratava aquella reserva seva voluntariosa, i a la vegada atenta. I vaig fruir d'una cosa estranya actualment, que és la virtut -clàssicament bella- de suportar la injúria dels anys amb dignitat i força. (Fragment traduït per a aquest blog) Jaime Gil de Biedma. Las personas del verbo, 1975 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Cernuda [Luis],
dignitat,
Gil de Biedma [Jaime 1929-1990],
mort,
persones
30 d’abril 2009
Infant
El teu ull clar és l'única cosa absolutament bella.
Vull emplenar-lo de colors i d'ànecs,
el zoo dels nous
els noms dels quals mediteu.
Lliri de neu d'abril, pipa índia,
petita
tija sense cap arruga,
estany on les imatges
haurien de ser grandioses i clàssiques,
no aquest dolorós
retorçar-se de mans, aquest sostre
fosc sense cap estrella.
Sylvia Plath
Dins el llibre de poesia:
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Tr.: Montserrat Abelló
Vull emplenar-lo de colors i d'ànecs,
el zoo dels nous
els noms dels quals mediteu.
Lliri de neu d'abril, pipa índia,
petita
tija sense cap arruga,
estany on les imatges
haurien de ser grandioses i clàssiques,
no aquest dolorós
retorçar-se de mans, aquest sostre
fosc sense cap estrella.
Sylvia Plath
Dins el llibre de poesia:
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Tr.: Montserrat Abelló
28 d’abril 2009
Gramàtica del cor
Tens l’ànima aferrada a la vida,
i a cada dit, t’hi creix una flor.
Dels teus ulls en trec l’energia,
dels teus llavis, besades d’amor.
Teresa Grau Ros
i a cada dit, t’hi creix una flor.
Dels teus ulls en trec l’energia,
dels teus llavis, besades d’amor.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
amor,
besades,
energia,
flors,
Grau Ros [Teresa 1959-],
poesia bonica,
poesia breu,
ulls,
vida
Foix
Ha fet vuitanta anys.
Si el vegessis!
Em fa una enveja!...
Camina i elucubra fantasies
com un déu.
Potser tu, ara,
dins de la llarga dormida
és quan hi veus clar!
Maria Oleart. Enllà, 1974
Si el vegessis!
Em fa una enveja!...
Camina i elucubra fantasies
com un déu.
Potser tu, ara,
dins de la llarga dormida
és quan hi veus clar!
Maria Oleart. Enllà, 1974
Etiquetes de comentaris:
Foix [J. V. 1893-1987],
mort,
Oleart [Maria],
vellesa
24 d’abril 2009
Si pogués algun matí
Si pogués algun matí
caminar per sobre l'aire...
Mentre la ciutat feineja,
saltar d'un núvol a l'altre.
Margarita Colom. Girona... es deia Girona. 1998
Etiquetes de comentaris:
aire,
Colom [Margarita 1936-2006],
feinejar,
Girona,
matins,
núvols,
Onyar (Riu),
poesia bonica,
poesia breu
Coroneu-me amb roses
Coroneu-me amb roses,
coroneu-me amb tot
de roses --
roses que es marceixen
en front que es marceix
tan d'hora!
Coroneu-me amb roses
i amb fulles ben breus.
I prou.
Fernando Pessoa. Odes de Ricardo Reis, 1992
Tr.: Joaquim Sala-Sanahuja
Pr.: Pilar Gómez-Bedate
coroneu-me amb tot
de roses --
roses que es marceixen
en front que es marceix
tan d'hora!
Coroneu-me amb roses
i amb fulles ben breus.
I prou.
Fernando Pessoa. Odes de Ricardo Reis, 1992
Tr.: Joaquim Sala-Sanahuja
Pr.: Pilar Gómez-Bedate
Etiquetes de comentaris:
actituds,
breus,
corones,
front,
fulles,
persones,
Pessoa [Fernando 1888-1935],
poesia breu,
prou,
Reis [Ricardo],
roses
22 d’abril 2009
Els jacints
Sentir només, saber de cada cosa
el nom senzill, el simple nom, carícia
com de l'abril damunt les noves fulles,
mentre la llum de pluja de la tarda
s'allunya a poc a poc amb els jacints.
Clar moment de la flor, emmirallada,
molt guardada, darrera
bellesa d'unes flors dintre els meus ulls.
Després, per l'aire, a penes
fràgil record, enllà del verd intens
d'herba que mulla aquesta lenta pluja.
Salvador Espriu. Les hores; Ed. 62, 1952, dins,
Salvador Espriu : algunes cartes i estudis sobre la seva obra, 1995
Etiquetes de comentaris:
abril,
bellesa,
Espriu [Salvador 1913-1985],
flors,
herbes,
jacints,
joia de viure,
Molitor [Gernot],
pluja,
poesia bonica,
poesia senzilla,
sentir,
tarda,
ulls
20 d’abril 2009
Al crepuscle
Separada del cos la llum
rastreja,
es confon amb la pluja.
Ha refredat, les gavines
s'ajunten als roquissars.
El gat s'agombola en el son.
Agafo un llibre, de sobte
un infant cau dels versos.
Un infant mort.
Eugénio de Andrade. Ofici de paciència, 2008
rastreja,
es confon amb la pluja.
Ha refredat, les gavines
s'ajunten als roquissars.
El gat s'agombola en el son.
Agafo un llibre, de sobte
un infant cau dels versos.
Un infant mort.
Eugénio de Andrade. Ofici de paciència, 2008
Etiquetes de comentaris:
Andrade [Eugénio de 1923-2005],
crepuscle,
infants,
llibres,
pluja,
poesia bonica,
Xumet [Antoni]
18 d’abril 2009
Cançó del mar (Capri, piccola marina)
Buf de sempre del mar, vent del mar en la nit: no véns a ningú; si algú vetlla, ha de veure com et supera: buf de sempre del mar, que bufa només com per a la conca original, pur espai irrompent-hi de lluny. Oh com et sent una vivaç figuera allà dalt, en el clar de lluna! Carles Riba. Esbossos de versions de Rilke, 1984 |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
bufar,
Capri,
figueres,
lluna,
mar,
persones,
Riba [Carles 1893-1959],
Rilke [Rainer Maria 1875-1926],
vent
14 d’abril 2009
Qualitat de mare
Mares-nenes desolades.
Mares velles descuidades.
Intrusives, primmirades.
I les, curosament, vetllades.
Mares altives, quant patiment!
marones que no deixen viure.
El rol de mare ennobleixen:
generoses, sàvies, lliures.
Mames de lloguer, educades.
Veraces, soles, afinades.
Adultes, submises, lesbianes.
Mal·leables, rebels i oblidades.
Mares d’aigua, il·lusionades.
Mares-pont, novençanes.
Una mar de mares: d’èxit i
anorreades. Puritanes.
Cultes mamàs infal·libles,
silenciades, insurrectes,
singulars i interessades,
magnànimes i estimades,
mares.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
estimar,
generositat,
Grau Ros [Teresa 1959-],
il·lusions,
llibertat,
magnanimitat,
mar,
mares,
persones,
poesia sobre la maternitat,
rol de mare,
saviesa,
singularitat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)